![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Iglesia-en-salida-1-300x127.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Julio Ciges Mar\u00edn naix a Anna (Val\u00e8ncia). Membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte, ens ofereix uns reptes que caldria que l\u00b4Esgl\u00e9sia visquera per a poder seguir el sender que ens proposa el Papa Francesc.<\/em><\/p>\n Sis reptes per a ser Esgl\u00e9sia en eixida<\/u><\/em><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/u><\/em><\/strong>Basant-me en les reflexions de Ximo Garcia Roca[1]<\/a>, Jos\u00e9 Arregi[2]<\/a>, el president Macron[3]<\/a> i Reyes Mate,[4]<\/a> sintetitze en sis punts els reptes que considere importants d\u00b4afrontar per a ser una Esgl\u00e9sia significativa per al moment actual despr\u00e9s de la pand\u00e8mia.<\/p>\n 1r.-<\/strong> Construir una identitat comuna que trenque trinxeres entre dins i fora <\/strong>i supere la divisi\u00f3 entre \u00e9ssers humans considerats \u201cdels nostres\u201d i \u201cdels d\u00b4ells\u201d. En l\u00b4Esgl\u00e9sia hem de ser exemple en la promoci\u00f3 de la defensa pr\u00e0ctica de la dignitat comuna de tot \u00e9sser hum\u00e0 i de la germanor. <\/strong>Per aix\u00f2 l\u00b4Esgl\u00e9sia ha de ser la primera en buscar la col\u00b7laboraci\u00f3 comuna i unit\u00e0ria per a unir-nos tots en la soluci\u00f3 dels grans i greus problemes de la humanitat. El papa Francesc est\u00e0 insistint en aquest punt cont\u00ednuament, especialment en aquests dies de pand\u00e8mia.<\/p>\n Des d\u00b4aquesta perspectiva, la de potenciar la col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua, sintonitze amb el plantejament d\u00b4Arregi quan declara que per a dur a la pr\u00e0ctica aquest primer repte cal que l\u00b4Esgl\u00e9sia \u201caccepte radicalment el principi de la la\u00efcitat tant en l\u00b4orde sociopol\u00edtic com en l\u00b4espiritual\u201d. Tamb\u00e9 em sembla important la proposta del president franc\u00e9s Macron a la Confer\u00e8ncia Episcopal Francesa: \u201cRecrear la la\u00efcitat despr\u00e9s de recon\u00e9ixer el desencontre i necessitat de reparar el \u00abvincle\u00bb entre aquesta instituci\u00f3 i l\u00b4Estat. La la\u00efcitat, certament, no t\u00e9 com a funci\u00f3 negar all\u00f2 espiritual a canvi del que \u00e9s temporal, ni extirpar de les nostres societats la part sagrada que ens nodreix tant dels nostres conciutadans. Si haguera de resumir el meu punt de vista, diria que una Esgl\u00e9sia que pretenga desinteressar-se dels assumptes temporals no compliria la seua vocaci\u00f3; i un president de la Rep\u00fablica que pretenga desinteressar-se de l\u00b4Esgl\u00e9sia i dels cat\u00f2lics faltaria al seu deure\u201d.<\/p>\n \u00c9s important recon\u00e9ixer, amb Macron, que \u201cel lloc de trobada \u00e9s la praxis\u201d.<\/p>\n 2n.-<\/strong> Manifestar, fonamentalment, que som Esgl\u00e9sia que acompanya i sana a qui pateix i \u00e9s v\u00edctima d\u00b4aquesta societat que a tanta gent margina i mata. <\/strong>En a\u00e7\u00f2 consisteix b\u00e0sicament ser ESGL\u00c9SIA EN EIXIDA, segons el papa Francesc.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>L\u00b4esfor\u00e7 de la Comunitat Cristiana ha de centrar-se en defendre i incloure els \u00e9ssers humans que la societat capitalista rebutja i desestima. I, SIMULT\u00c0NIAMENT, <\/strong>proposar estils de vida alternatius a aquesta societat pat\u00f2gena i inhumana.<\/p>\n Si fem real i pr\u00e0ctica cont\u00ednua aquesta tasca, ens conduir\u00e0, segur, a ser Esgl\u00e9sia pobra i dels pobres.<\/strong><\/p>\n En aquest sentit coincidisc amb Reyes Mate quan assenyala com a tasca molt important de les persones cristianes q\u00fcestionar la inevitabilitat del sistema imperant. La qual cosa significa fer comprendre que no \u00e9s veritat que el capitalisme siga imbatible per ser natural, ni la ideologia del progr\u00e9s inevitable per ser una religi\u00f3. S\u00f3n construccions hist\u00f2riques i per aix\u00f2 podem parlar amb coneixement de causa que un altre m\u00f3n \u00e9s possible.<\/p>\n La tradici\u00f3 cristiana ha de fer cre\u00efble que el temps del progr\u00e9s no \u00e9s l\u00b4\u00fanic ni el bo, i que altre tipus d\u00b4hist\u00f2ria \u00e9s possible.<\/p>\n Ara b\u00e9: a\u00e7\u00f2 t\u00e9 un preu, ja que q\u00fcestiona l\u00b4estil de vida imposat per la societat capitalista: el preu d\u00b4entrendre<\/em><\/strong> que el temps de l\u00b4\u00e9sser hum\u00e0 i del m\u00f3n \u00e9s limitat, com limitats s\u00f3n els seus recursos, d\u00b4ac\u00ed que calga tenir-ne cura; <\/em>el preu de comprendre <\/strong>que la sostenibilitat de la nostra vida exigeix que ens agermanem amb la natura, a la qual tutelem; el preu d\u00b4entendre <\/em><\/strong>que hi ha nit i dia, dies festius i laborables i que treballem per a viure, no vivim per a treballar (el dia festiu no \u00e9s un dia de descans, de posada a punt de la m\u00e0quina per a tornar al treball, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 al contrari: el dia festiu \u00e9s el que dona sentit al treball), d\u00b4ac\u00ed la necessitat d\u00b4una vida s\u00f2bria i austera; <\/em>el preu de comprendre <\/strong>que el m\u00f3n \u00e9s de tots i totes, que les respostes han de ser globals perqu\u00e8 les preguntes tamb\u00e9 ho s\u00f3n i que, com afirmava Rousseau, qui crid\u00e0 primer \u201ca\u00e7\u00f2 \u00e9s meu\u201d, comet\u00e9 un robament, d\u00b4ac\u00ed el perill de les apropiacions i de les identitats col\u00b7lectives.<\/p>\n D\u00b4aquesta doble tasca de defendre i incloure a qui la societat rebutja i desestima i, simult\u00e0niament, <\/strong>proposar estils de vida alternatius a aquesta societat pat\u00f2gena i inhumana, es despr\u00e9n el tercer repte:<\/p>\n 3r.-\u00a0Ajudar a recuperar una vertadera conci\u00e8ncia humanitaria, compassiva i misericordiosa<\/strong> \u00a0<\/strong>davant tant de drama hum\u00e0 i social que hi trobem.<\/p>\n Nom\u00e9s aix\u00ed ajudarem l\u00b4Esgl\u00e9sia a prendre conci\u00e8ncia que la q\u00fcesti\u00f3 decisiva avui \u00e9s la supressi\u00f3 del patiment hum\u00e0, tal com feu Jes\u00fas en la seua vida p\u00fablica. I aquesta tasca no \u00e9s exclusiva de creients, sin\u00f3 que requereix la col\u00b7laboraci\u00f3 de tothom.<\/p>\n Per aix\u00f2 s\u00f3n lamentables i desafortunades les declaracions del Secretari de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola sobre el salari m\u00ednim vital, ja que denoten una baixa percepci\u00f3 d\u00b4aquesta urg\u00e8ncia i una alta preocupaci\u00f3 pel culte i per la pr\u00f2pia subsist\u00e8ncia econ\u00f2mica de l\u00b4Esgl\u00e9sia. Amb les seues declaracions, manifesta poca sintonia amb les cont\u00ednues crides del papa Francesc a ser Esgl\u00e9sia misericordiosa i a suprimir el gran pecat social de la indifer\u00e8ncia.<\/p>\n Com diu b\u00e9 Ximo, \u201cLes grans batalles de la humanitat avui no s\u00f3n la secularitzaci\u00f3 social, ni la la\u00efcitat pol\u00edtica, ni el relativisme cultural\u201d. La seua gran batalla \u00e9s el patiment de tanta gent. \u00c9s tan prioritari fer front a aquest drama, que prima fins i tot sobre el culte, les doctrimes i ideologies i la mateixa instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica. <\/strong>D\u00b4ac\u00ed la import\u00e0ncia de treballar, com afirma Reyes Mate, per a elevar el patiment a la categoria pol\u00edtica (i no nom\u00e9s moral), la qual cosa significa deposar el progr\u00e9s i esfor\u00e7ar-nos per canviar la nostra manera de pensar i actuar per a construir la hist\u00f2ria d\u00b4una altra forma.<\/em><\/p>\n 4t.- Dur a la pr\u00e0ctica el gran principi cristi\u00e0 que afirma que all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s important de tot \u00e9s la Caritat.<\/strong><\/p>\n Nom\u00e9s actuant i manifestant-nos segons els tres reptes assenyalats anteriorment, assumirem realment aquest quart repte i establirem all\u00f2 que Ximo afirma amb tota contund\u00e8ncia: \u201cla caritat com a condici\u00f3 de totat veritat\u201d. <\/strong>A\u00e7\u00f2 evitar\u00e0 que l\u00b4Esgl\u00e9sia s\u00b4instal\u00b7le en el regne de l\u00b4abstracci\u00f3, i la far\u00e0 mantindre\u00b4s constantment en refer\u00e8ncia a les coses concretes i reals de les persones per a soc\u00f2rrer-les i ajudar-les en els seus processos sanadors i alliberadors.<\/p>\n 5\u00e9.-<\/strong> Recrear el potencial espiritual de la fe i del seguiment de Jes\u00fas, que genera esperan\u00e7a i anima al comprom\u00eds.<\/strong><\/p>\n El potencial m\u00edstic, transcendent i humanitzador de l\u00b4experi\u00e8ncia cristiana d\u00b4encontre i de seguiment de Jes\u00fas, \u00e9s un tresor que no podem amagar sota la mesura.<\/strong> L\u00b4espiritualitat cristiana, que consisteix a viure segons eixa m\u00edstica, ens fa prendre conci\u00e8ncia de la nostra condici\u00f3 de creatures i, per tant, de la nostra profunda uni\u00f3 amb la resta de creatures, especialment amb tots els \u00e9ssers humans (Francesc d\u00b4Ass\u00eds). M\u00e9s encara: aquesta m\u00edstica impedeix tot tipus d\u00b4envaniment i orgull i ens interpel\u00b7la sempre a mantindre els ulls oberts i el cor acollidor per a comprometre\u00b4ns a ajustar totes les coses al projecte alliberador del bon Pare-Mare D\u00e9u, descobert en l\u00b4encontre amb Ell. Per aix\u00f2 la m\u00edstica cristiana sempre encoratja l\u00b4esperan\u00e7a i anima al comprom\u00eds de transformaci\u00f3 personal i del m\u00f3n.<\/p>\n La riquesa que implica aquesta espiritualitat ens apressa a oferir-la a la humanitat com un gran tresor que enriqueix i pontencia la persona en el seu proc\u00e9s humanitzador.<\/p>\n Urgeix cuidar i potenciar entre les persones cristianes, per damunt de lleis, ritus, doctrines, costums, tradicions, estructures, etc., l\u00b4espiritualitat i la m\u00edstica derivada de la fe en Jes\u00fas.<\/p>\n At\u00e9s tant de materialisme i d\u00b4utilitarisme imposat a les nostres societats pel sistema, avui es produeix una demanda molt intensa d\u00b4espiritualitat, de silenci, de mirar-nos m\u00e9s a fons i de submergir-nos en el Misteri d\u00b4all\u00f2 que som. La millor manera de respondre a aquesta demanda \u00e9s oferir b\u00e9 i de manera atractiva la gran experi\u00e8ncia d\u00b4espiritualitat que tenim en la comunitat cristiana des dels nostres or\u00edgens.<\/p>\n Per aix\u00f2 considere molt important el que sost\u00e9 Macron en la seua proposta als bisbes francesos: \u201cUn lloc de trobada \u00e9s el reconeixement de la dimensi\u00f3 espiritual. Cegar-me volunt\u00e0riament a la dimensi\u00f3 espiritual que els cat\u00f2lics inverteixen en la seua vida moral, intel\u00b7lectual, familiar, professional, social, seria condemnar-me a tenir un visi\u00f3 parcial de Fran\u00e7a; seria descon\u00e9ixer el pa\u00eds, la seua hist\u00f2ria, els seus ciutadans i, tot generant la indifer\u00e8ncia, derogaria la meua missi\u00f3. I no tinc indifer\u00e8ncia pel que fa a cap de les confessions que avui estan en el nostre pa\u00eds\u201d. Continua afirmant que tracta d\u00b4atendre \u201cla intensitat d\u00b4una esperan\u00e7a que, de vegades, ens fa tocar este misteri de la humanitat que s\u00b4anomena santitat, del qual el papa Francesc ha dit en la seua exhorataci\u00f3 que \u00e9s \u00abel rostre m\u00e9s bell de l\u00b4Esgl\u00e9sia\u00bb\u201d I afegeix que all\u00f2 que realment importa \u201c\u00e9s la saba. I estic conven\u00e7ut que la saba cat\u00f2lica ha de contribuir una i una altra vegada a la vida de la nostra naci\u00f3. Per\u00f2 aquesta veu de l\u00b4Esgl\u00e9sia, ho sabem vost\u00e9s i jo, no pot ser obligat\u00f2ria\u201d. <\/strong><\/p>\n 6\u00e9.-<\/strong> Transformar evang\u00e8licament l\u00b4Esgl\u00e9sia.<\/strong><\/p>\n Des de fa molts anys venim reclamant una transformaci\u00f3 evang\u00e8lica de l\u00b4Esgl\u00e9sia i considere que s\u00b4ha convertit ja en una cosa generalitzada i urgent, si volem que l\u00b4Esgl\u00e9sia siga significativa per al nostre m\u00f3n i per a la nostra societat.<\/p>\n Amb el papa Francesc considere urgent i necessari suprimir la gran plaga de clericalisme en l\u00b4Esgl\u00e9sia. Si de veritat volem potenciar el sentit comunitari i que tots els membres de l\u00b4Esgl\u00e9sia ens sentim i visquem com a all\u00f2 que som, Poble de D\u00e9u, cal – com afirma Arregi – transformar la pesad\u00edssima maquin\u00e0ria clerical, vertical i centralitzada de l\u00b4estructura de l\u00b4Esgl\u00e9sia que actualment resulta insostenible. En efecte, cal repensar <\/em><\/strong>tot el funcionament i l\u00b4organitzaci\u00f3 de l\u00b4Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica (sagraments, parr\u00f2quies, di\u00f2cesis, c\u00faries, Vatic\u00e0\u2026), superar <\/em><\/strong>la distinci\u00f3 clergues-seglars i l\u00b4exclusi\u00f3 de la dona i assumir <\/em><\/strong>un paradigma cultural, pol\u00edtic i teol\u00f2gic integralment ecol\u00f2gic, feminista i m\u00e9s democr\u00e0tic. L\u00b4esquema actual ja no t\u00e9 sentit. La reforma, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s de \u201cformes d\u00b4organitzaci\u00f3\u201d, sin\u00f3 de model d\u00b4Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Aquests dies he estat rellegint el llibre de Hans K\u00fcng \u201cLa Iglesia Cat\u00f3lica\u201d (publicat en 2002) i m\u00b4ha impressionat com d\u00b4actual \u00e9s en les seues demandes i desitjos en respondre a aquestes dos preguntes: quina Esgl\u00e9sia t\u00e9 futur i qu\u00e8 hauria de recolzar l\u00b4Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. <\/strong>Remet a les seues p\u00e0gines finals per a animar a reprendre les propostes de l\u00b4autor.<\/p>\n I, per acabar la meua aportaci\u00f3, no puc deixar de reproduir unes l\u00ednies d\u00b4eixes p\u00e0gines que introdueixen la resposta a les dos preguntes assenyalades.<\/p>\n \u201cQui ha servit els seus deixebles a la taula i reclamava que \u00abel m\u00e9s gran ha de ser el servidor – a la taula – de tots\u00bb, dif\u00edcilment pot haver desitjat unes estructures aristocr\u00e0tiques, o fins i tot mon\u00e0rquiques, per a la seua comunitat de deixebles.<\/p>\n \u00c9s m\u00e9s, de Jes\u00fas es deprenia un esperit \u00abdemocr\u00e0tic\u00bb en el millor sentit de la paraula, que concordava amb la idea d\u00b4un \u00abpoble\u00bb (en grec demos<\/em>) d\u00b4\u00e9ssers lliures (no una instituci\u00f3 dominant, i molt menys una Gran Inquisici\u00f3) i iguals en principi (no una esgl\u00e9sia caracteritzada per la classe, la casta, la ra\u00e7a o l\u00b4ofici), de germans i germanes (no un regiment d\u00b4h\u00f2mens o un culte a les persones). Aquesta era la \u00abllibertat, igualtat i fraternitat\u00bb originalment cristianes\u201d.<\/p>\n Julio Ciges<\/p>\n Anna (Val\u00e8ncia), 23 d\u00b4abril de 2020<\/p>\n [3]<\/strong><\/a> Texto WWW. <\/strong>Aciprensa.com 2018<\/p>\n [4]<\/strong><\/a> Entrevista a Reyes Mate <\/strong>en Religi\u00f3n Digital 19.4.2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Julio Ciges Mar\u00edn Julio Ciges Mar\u00edn naix a Anna (Val\u00e8ncia). Membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte, ens ofereix uns reptes que caldria que l\u00b4Esgl\u00e9sia visquera per a poder seguir el sender que ens proposa el Papa Francesc. Sis reptes per a ser Esgl\u00e9sia en eixida \u00a0Basant-me en les reflexions de Ximo Garcia Roca[1], Jos\u00e9 … Continuar llegint “Reptes per a una Esgl\u00e9sia en eixida”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-288","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=288"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":295,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions\/295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}[1]<\/a>Ximo Garc\u00eda Roca “Recrear el potencial de la esperanza que lleva ‘crespones negros’ por las \u00a0\u00a0vidas da\u00f1adas por la pandemia”, Religi\u00f3n Digital 10.04.2020<\/h6>\n
[2]<\/strong><\/a> Entrevista a Jos\u00e9 Arregi <\/strong>en Religi\u00f3n Digital 15.4.2020<\/strong><\/h6>\n