![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n He viscut, des de dins i en primera l\u00ednia, els secrets de la b\u00e8stia en forma d’hurac\u00e0 Mitch (1998) que va desolar Centream\u00e8rica amb 11.374 morts, i el terratr\u00e8mol d’El Salvador (2001) amb 944 morts que va destrossar el patufet d’Am\u00e8rica. En el primer cas vaig ser espectador, en el segon voluntari juntament amb 30 cooperants del M\u00e0ster Interuniversitari de Cooperaci\u00f3. Vaig poder veure diferents maneres d’enfrontar-se a la cat\u00e0strofe: la gosadia de l’alcalde que prometia: \u201cPrompte els portarem l’ajuda, ja l’estem gestionant. No hi ha per qu\u00e8 alarmar-se, ni esvalotar-se\u201d;<\/em> l’arrog\u00e0ncia del president d’Hondures que convidava a treballar i callar: “Ajudaria m\u00e9s el que menys destorba, ajudaria m\u00e9s el que menys confonia i agita als altres”;<\/em> l\u2019inter\u00e8s d’empresaris disposats a millorar el pa\u00eds: \u201c\u00c9s un pas cap avant, les cases seran reconstru\u00efdes a millor i es renovar\u00e0 l’equipament residencial\u201d; la sol\u00b7licitud de l’ex\u00e8rcit en la premsa: \u201cLa For\u00e7a Armada ha sigut la instituci\u00f3 que ha respost de millor manera a les grans necessitats dels damnificats, haurien de ser ells els encarregats de la reconstrucci\u00f3\u201d, la voluntat controladora de la Confer\u00e8ncia de Washington, (1999) i la Confer\u00e8ncia de Madrid, (2001) per a dictar les condicions de l’ajuda. Totes estes formen estan tenint el seu equivalent en la gesti\u00f3 de la DANA a Val\u00e8ncia.<\/p>\n Va haver-hi tamb\u00e9 organitzacions solid\u00e0ries i comunitats populars que van posar en el centre de la reconstrucci\u00f3 els \u00e9ssers humans, que pensen i senten, pateixen i desitgen, decideixen i actuen; advertien que tota cat\u00e0strofe natural \u00e9s tamb\u00e9 ambiental, social i pol\u00edtica: “les fortes pluges, van posar al nu la fragilitat del sistema ecol\u00f2gic i el drama de l’extrema pobresa”. Les comunitats populars creaven Comit\u00e8s d’emerg\u00e8ncia \u201camb un pare cat\u00f2lic, una pastora evang\u00e8lica, un policia, un de l’ex\u00e8rcit i un de la directiva comunal\u201d. Reclamaven d’esta manera una federaci\u00f3 de veus, un moviment arrelat en el territori amb vincles locals, nacionals i internacionals; una acci\u00f3 conjunta dels propis damnificats i els diferents actors pol\u00edtics i socials, amb les capacitats latents en cada persona i amb les potencialitats end\u00f2genes del territori; en s\u00edntesi una planificaci\u00f3 amb participaci\u00f3 social. Com reconeix l’inspirador del Desenrotllament hum\u00e0 de Nacions Unides, l’economista indi, Amartya Sen en Idea de Just\u00edcia (2010) : \u201cCal anar m\u00e9s enll\u00e0 de les veus dels governs, els comandaments militars, els dirigents empresarials i altres en posicions d’influ\u00e8ncia, que tendeixen a ser escoltats amb facilitat, per atendre a les societats civils i a les gents m\u00e9s febles\u201d.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 significa atendre\u00a0 les societats civils i a les gents m\u00e9s febles per a la reconstrucci\u00f3? Significa que cap planificaci\u00f3 desactivar\u00e0 un poder destructiu si no compta amb les capacitats i anhels de la poblaci\u00f3, si no desperta el sentit de responsabilitat sobre el que \u00e9s propi, la participaci\u00f3 sobre el que \u00e9s com\u00fa, i la cooperaci\u00f3 en all\u00f2 que \u00e9s compartit. No \u00e9s prou que qualsevol puga enviar algun suggeriment al pla que ve de dalt; ni \u00e9s suficient, encara que siga primordial, la participaci\u00f3 org\u00e0nica i institucional dels nostres representant pol\u00edtics i sindicals sin\u00f3 que resulta urgent que tots ens posem \u201cen mode participaci\u00f3\u201d. Tres q\u00fcestions b\u00e0siques<\/strong> resulten decisives per al debat participatiu i democr\u00e0tic: cap a on volem anar, com desitgem viure i amb qui volem viure.<\/p>\n La primera q\u00fcesti\u00f3 planteja cap a on volem anar.<\/strong> Volem reconstruir el que hem perdut perqu\u00e8 tornen les coses com estaven abans de la cat\u00e0strofe o volem millorar la qualitat de vida, humanitzar el territori i crear uns pobles m\u00e9s justos, ecol\u00f2gics i sostenibles. Si nom\u00e9s aspirem a recuperar el que hi havia, estarem preparant la pr\u00f2xima destrucci\u00f3; si per contra volem reconstruir transformant podem convertir la nostra derrota en millorament i la destrucci\u00f3 en vol. Nom\u00e9s si ens parlem i ens escoltem, si ens formem i informem, si ens avaluem i avancem podrem avan\u00e7ar cap a un avenir hum\u00e0.<\/p>\n La segona q\u00fcesti\u00f3 planteja si cal construir els pobles entorn de les persones o entorn de l’autom\u00f2bil.<\/strong> Si s’ha de jutjar pel c\u00famul de cotxes destru\u00eft per la DANA, els nostres pobles estaven habitats per vehicles. Si posem en el centre de la reconstrucci\u00f3 les persones, prioritzarem els parcs verds, les voreres, els passejos, els espais de trobada, les escoles, els serveis p\u00fablics i els llocs de la mem\u00f2ria; si en el centre col\u00b7loquem els cotxes, prioritzarem les autopistes, els passos elevats, els llocs d’aparcaments, les zones residencials i els centres comercials als afores dels pobles. Vam creure que la modernitzaci\u00f3 dels nostres pobles es mesurava pel nombre de cotxes, per les autopistes i els centres comercials fora de la ciutat; ara sentim la necessitat d’espais verds, comer\u00e7os de proximitat, zones de trobades per a relacionar-nos amb els ve\u00efns, passejar i contemplar la bellesa de la naturalesa; si vivim per a treballar ens basten apartaments a\u00efllats, fam\u00edlies tancades, cotxes r\u00e0pids; si treballem per a viure, necessitem contacte, trobada, m\u00fasica, ball i preg\u00e0ria. Si es prioritza l’\u00e9sser hum\u00e0, que \u00e9s personal, c\u00e0lid i comunicatiu, es construiran vivendes segures en llocs segurs, cases de baixa altura, carrils bicis i un centre viu; si el primer porta a finan\u00e7ar els cotxes i endeutar-se amb l’adquisici\u00f3 de vehicles particulars, el segon comporta enfortir les comunicacions p\u00fabliques, autobusos, trens i metres. Si eixim tots amb cotxes d’esta cat\u00e0strofe, col\u00b7laborarem decididament a empitjorar el clima que ha originat la cat\u00e0strofe. Si vivim accelerats, necessitarem m\u00e9s cotxes; si caminem a pas hum\u00e0 necessitarem m\u00e9s voreres, parcs i llocs de trobada. \u00bfCarrers-passejos i\/o carrers-apartament?<\/p>\n La tercera q\u00fcesti\u00f3 ens situa davant el dilema de reconstruir pobles inclusius o excloents.<\/strong> La cat\u00e0strofe ens ha mostrat que conviv\u00edem amb zones de m\u00e0xima precarietat, persones amb mobilitat redu\u00efda a l’interior\u00a0 de les cases, immigrants desprotegits per irregularitat administrativa, persones sense drets, ni resid\u00e8ncia ni cobertura legal als afores del poble. I aix\u00ed va n\u00e0ixer un extraradi de persones que, en un primer moment vingudes dels camps i ara, d’altres pa\u00efsos, s’agrupen entre ells per a celebrar la seua identitat. No consentim que els nostres pobles es reconstru\u00efsquen sobre la invisibilitat de persones i grups socials, que encara hui caminen despla\u00e7ats en Centres d’Acolliment esperant el seu retorn al poble en el qual viuen i treballen; m\u00e9s aviat fem dels nostres pobles societats inclusives, espais protegits, escuts protectors on cada persona puga triar la vida que considera bona. Nom\u00e9s la construcci\u00f3 d’un\u00a0 \u201cnosaltres\u201d podr\u00e0 defendre’ns del monstre. Quan s’unix una quantitat suficient de persones entorn d’una causa, molts ideals s\u00f3n assolibles. La cat\u00e0strofe ha despertat tamb\u00e9 el sentit de responsabilitat sobre l’entorn, la participaci\u00f3 en l’organitzaci\u00f3 comunit\u00e0ria, el voluntariat madur i la cooperaci\u00f3 entre els pobles.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. He viscut, des de dins i en primera l\u00ednia, els secrets de la b\u00e8stia en forma d’hurac\u00e0 Mitch (1998) que va desolar Centream\u00e8rica amb 11.374 morts, i el terratr\u00e8mol d’El Salvador (2001) amb 944 morts que va destrossar el patufet d’Am\u00e8rica. En el primer cas … Continuar llegint “EN EL COR DE LA CAT\u00c0STROFE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2890"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2891,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2890\/revisions\/2891"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}