{"id":2896,"date":"2024-12-12T15:32:11","date_gmt":"2024-12-12T14:32:11","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2896"},"modified":"2024-12-14T17:14:36","modified_gmt":"2024-12-14T16:14:36","slug":"el-rum-perdut-de-la-conferencia-episcopal-espanyola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/12\/12\/el-rum-perdut-de-la-conferencia-episcopal-espanyola\/","title":{"rendered":"EL RUMB PERDUT DE LA CONFER\u00c8NCIA EPISCOPAL ESPANYOLA"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: left;\"><strong>Del nacionalcatolicisme a les actuals guerres culturals reaccion\u00e0ries<\/strong><br \/>\nAutor:\u00a0<strong>Jos\u00e9 Miguel Rodriguez<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><em>Publicat el 29 novembre 2024 en la revista Pol\u00edtica&amp;prosa<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">L\u2019Esgl\u00e9sia de l\u2019Espanya \u00abevangelitzadora de la meitat de l\u2019orbe, martell d\u2019heretges, llum de Trento\u00bb \u2013 segons va escriure el 1882 Marcelino Men\u00e9ndez y Pelayo, que unia catolicisme amb hispanitat\u2013 va transitar del segle XIX al XX com a religi\u00f3 oficial de l\u2019Estat. Amb clergues moltes vegades funcionaris de l\u2019\u00e0mbit sagrat i fidels laics cristians per tradici\u00f3, \u00fanicament determinades iniciatives socials il\u00b7luminaven la foscor.<br \/>\nVa estar al marge del moviment teol\u00f2gic \u00abmodern\u00bb, que llavors va sacsejar l\u2019Esgl\u00e9sia romana en alguns pa\u00efsos europeus. Enfront de l\u2019integrisme, aquest moviment proposava adaptar el cristianisme a l\u2019evoluci\u00f3 de les ci\u00e8ncies i del pensament, per la qual cosa va rebre la condemna papal. Aix\u00ed, la visi\u00f3 nacionalcat\u00f2lica de Don Marcelino va continuar endavant, amb la m\u00e0xima expressi\u00f3 en una postguerra reflectida pel jesu\u00efta Alfonso \u00c1lvarez Bolado a El experimento del nacionalcatolicismo (1976).<!--more--><br \/>\nEn els anys 50 l\u2019episcopat espanyol tamb\u00e9 va estar a red\u00f3s de les novetats procedents de la teologia i dels estudis b\u00edblics a B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, Su\u00efssa o Alemanya. L\u2019enfocament doctrinal dels bisbes carpetovet\u00f2nics, la formaci\u00f3 en els seminaris, les seves actuacions pr\u00e0ctiques i una visi\u00f3 purament jer\u00e0rquica de l\u2019Esgl\u00e9sia desentonaven amb el que sorgia m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus. I defensaven el dret de l\u2019Esgl\u00e9sia a plasmar els seus principis morals en la legislaci\u00f3 civil.<br \/>\nEl Concili Vatic\u00e0 II (1962-1965) va intentar afrontar els canvis en una societat diversa, amb gaireb\u00e9 tota l\u2019Esgl\u00e9sia hispana a contrapel i en simbiosi amb el franquisme. La immensa majoria de l\u2019episcopat es va<br \/>\noposar a la declaraci\u00f3 conciliar Dignitatis Humanae, sobre la llibertat religiosa. El bisbe de Can\u00e0ries, Antonio Pildain y Zapiain, va escriure a la Secretaria conciliar: Utinam ruat cupula sancti Petri super ens antequam approbemus Declarationem de Libertate Religiosa (tant de bo s\u2019esfondri la c\u00fapula de Sant Pere sobre nosaltres abans que aprovem la Declaraci\u00f3 de llibertat religiosa). Els bisbes espanyols s\u2019haurien de situar en una societat plural i sense religi\u00f3 oficial.<br \/>\nA partir del 1999 un veritable pr\u00edncep de l\u2019Esgl\u00e9sia, Antonio Mar\u00eda Rouco, arquebisbe de Madrid des del 1994, va ser elegit president de la CEE i va accelerar la restauraci\u00f3 desitjada per Roma.<br \/>\nAlguns moviments des de Roma per impulsar la influ\u00e8ncia dels pocs bisbes \u00abaperturistes\u00bb van promoure la recepci\u00f3 espanyola del concili i un distanciament de l\u2019Estat, amb una Esgl\u00e9sia de base que compaginava la<br \/>\nreforma eclesial i l\u2019antifranquisme. Des de finals dels anys 60 i durant els 70, hi va haver canvis externs visibles i cert grau d\u2019aggiornamento doctrinal, dins d\u2019una lleugera primavera eclesial, amb el cardenal<br \/>\nVicente Enrique y Taranc\u00f3n al capdavant de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola (CEE) entre 1971 i 1981.<br \/>\nTriat el papa Joan Pau II el 1978, el nacionalcatolicisme polon\u00e8s va acudir en auxili de les hosts resistents del seu hom\u00f2leg espanyol, capitanejades des de Toledo pel cardenal Marcelo Gonz\u00e1lez, abans arquebisbe de Barcelona. Convertit el seu seminari en baluard de la formaci\u00f3 sacerdotal tradicional, durant l\u2019homilia funer\u00e0ria d\u2019exaltaci\u00f3 de Francisco Franco, el 1975, va assenyalar el punt clau encara avui: va exigir mantenir la \u00abcivilitzaci\u00f3 cristiana\u00bb.<br \/>\n<strong>La involuci\u00f3<\/strong><br \/>\nEn els primers anys 80 es va notar la restauraci\u00f3 feta per Joan Pau II dels continguts doctrinals, les pr\u00e0ctiques pastorals o devocionals i \u2013molt important\u2013 un estil de govern tipus \u00abordeno, mano i condemno\u00bb.<br \/>\nEra una revisi\u00f3 indietrista (cap enrere) del concili. Joan Pau II va tenir al seu costat el cardenal Joseph Ratzinger, que, tal vegada per les dures protestes estudiantils quan era professor a Alemanya durant el Maig del 68, va passar d\u2019aportacions teol\u00f2giques innovadores a posicions involucionistes, tornant a una Esgl\u00e9sia fortalesa, tancada en si mateixa enfront dels enemics exteriors i sostenint les anomenades \u00abveritats innegociables\u00bb: la fam\u00edlia tradicional, un home i una dona; el dret dels pares a educar els fills<br \/>\nsegons les seves creences religioses i morals; o la defensa de la vida humana, que comportava un rebuig de l\u2019avortament i l\u2019eutan\u00e0sia.<br \/>\nLa gran majoria dels bisbes es van tornar a acomodar al nou poder. Per convicci\u00f3, per por o per possibles futurs ascensos en la \u00abcarrera eclesial\u00bb. Joan Pau II va acceptar la ren\u00fancia de Vicente Enrique y Taranc\u00f3n en complir els 75 anys, despr\u00e9s de reprendre\u2019l per la p\u00e8rdua de protagonisme de l\u2019Esgl\u00e9sia espanyola.<br \/>\nEl 1983 s\u2019inicia l\u2019alliberament d\u2019Espanya dels \u00abexcessos renovadors\u00bb i les \u00abinterpretacions conciliars en ruptura amb la tradici\u00f3\u00bb, i es trasllada \u00c1ngel Suqu\u00eda, arquebisbe de Santiago de Compostel\u00b7la, a Madrid, per despr\u00e9s presidir la CEE (1987-1993). I a partir del 1999, amb els preveres toledans repartits per diverses di\u00f2cesis, un veritable pr\u00edncep de l\u2019Esgl\u00e9sia, Antonio Mar\u00eda Rouco, arquebisbe de Madrid des del 1994, va ser elegit president de la CEE i va accelerar la restauraci\u00f3 desitjada per Roma. Probablement, en<br \/>\nel pitjor moment, perqu\u00e8 els canvis sociopol\u00edtics impulsaven per si mateixos una secularitzaci\u00f3 que aquesta contrareforma nom\u00e9s podia refor\u00e7ar.<br \/>\nFins a la jubilaci\u00f3 dels seus c\u00e0rrecs el 2014, Rouco va ser el virrei del Vatic\u00e0 per a Espanya. En controlar els nomenaments episcopals, va dissenyar una CEE majorit\u00e0riament formada per bisbes mers repetidors de l\u2019ideari contrareformista, centrats en pr\u00e0ctiques tradicionals i piadoses. I una altra caracter\u00edstica molt rellevant: l\u2019obedi\u00e8ncia, refor\u00e7ada per Rouco seguint Nicolau Maquiavel a El Pr\u00edncep: \u00abEls homes ofenen abans all\u00f2 que estimen que all\u00f2 que temen\u00bb.<br \/>\nLes concentracions de Rouco a la pla\u00e7a de Col\u00f3n de Madrid \u2013ara h\u00e0bitat de la dreta i la ultradreta\u2013 reunien nombrosos prelats o moviments afins.<br \/>\nEl gran timoner va portar la contrareforma a l\u2019escena p\u00fablica, amb guerres culturals en defensa de la fam\u00edlia tradicional, la llibertat d\u2019ensenyament i la plasmaci\u00f3 de la moral cat\u00f2lica en les lleis civils per sostenir la influ\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia en una societat plural. Les seves concentracions a la pla\u00e7a de Col\u00f3n de Madrid \u2013ara h\u00e0bitat de la dreta i la ultradreta\u2013 reunien nombrosos prelats o moviments afins. Va ser innovadora la participaci\u00f3 de Rouco i altres bisbes en manifestacions a favor de l\u2019educaci\u00f3 cat\u00f2lica i contra<br \/>\nel matrimoni entre persones del mateix sexe o les modificacions legislatives sobre l\u2019avortament. Tot aix\u00f2, entre 2005 i 2010, amb Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero com a president del govern.<br \/>\n<strong>Les coincid\u00e8ncies perilloses<\/strong><br \/>\nL\u2019empremta de Rouco persisteix en la major part dels bisbes. Per aix\u00f2, el gruix de la CEE es va situar davant de Francesc amb un \u00abesperar i veure\u00bb, atesa la seva edat avan\u00e7ada. En la pr\u00e0ctica, una resist\u00e8ncia passiva, per\u00f2 sense estrid\u00e8ncies p\u00fabliques, encara que Rouco va recon\u00e8ixer que l\u2019elecci\u00f3 de Francesc el 2013 no era la seva opci\u00f3. Nom\u00e9s uns pocs bisbes integristes fragorosos van continuar amb proclames molt ardents, evidenciant que la seva prepot\u00e8ncia supera la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia. Mentrestant, la resta dels<br \/>\nbisbes es va limitar a ressaltar la incomprensi\u00f3 de molts mitjans de comunicaci\u00f3, del govern socialista i, en general, d\u2019una societat complexa, allunyada del seu concepte de D\u00e9u i dels seus criteris morals.<br \/>\nAquesta \u00abs\u00edndrome de la incomprensi\u00f3\u00bb s\u2019ha potenciat durant les presid\u00e8ncies de la CEE de Ricardo Bl\u00e1zquez, arquebisbe de Valladolid (2014-2020), i Juan Jos\u00e9 Omella, arquebisbe de Barcelona (2020- 2024). I, des del mar\u00e7 de 2024, amb la presid\u00e8ncia de la CEE en mans de Luis Arg\u00fcello Garc\u00eda, successor de Bl\u00e1zquez com a arquebisbe de Valladolid i que mereix aqu\u00ed una petita ressenya.<br \/>\nLuis Arg\u00fcello \u00e9s un conservador llest, m\u00e9s que no pas \u00e9clair\u00e9 o enlightened. Pol\u00edticament h\u00e0bil, senzill, de tracte agradable, treballador, amb capacitat executiva, gran lector i amb \u00abuna mentalitat molt laica\u00bb, segons els que el coneixen b\u00e9. Aix\u00f2 \u00faltim l\u2019anima a la guerra cultural en diversos temes i, inevitablement, amb certa c\u00e0rrega ideol\u00f2gica \u2013que, al seu torn, atribueix als altres. Va ser cuiner (activista a la universitat, company conductor al PCE i assessor del PSOE) abans que frare (sacerdot, ordenat ja amb m\u00e9s de trenta<br \/>\nanys, i bisbe) i mentor del Movimiento Cultural Cristiano (MCC) i de la seva escissi\u00f3 Encuentro y Solidaridad (ES), impulsors al seu torn del partit SAIn (Solidaridad y Autogesti\u00f3n Internacionalista).<br \/>\nFutboler, la seva experi\u00e8ncia a avan\u00e7ar per la banda esquerra, regatejar al centre del camp i tirar a porteriaper la dreta pot explicar la seva elecci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Del nacionalcatolicisme a les actuals guerres culturals reaccion\u00e0ries Autor:\u00a0Jos\u00e9 Miguel Rodriguez Publicat el 29 novembre 2024 en la revista Pol\u00edtica&amp;prosa L\u2019Esgl\u00e9sia de l\u2019Espanya \u00abevangelitzadora de la meitat de l\u2019orbe, martell d\u2019heretges, llum de Trento\u00bb \u2013 segons va escriure el 1882 Marcelino Men\u00e9ndez y Pelayo, que unia catolicisme amb hispanitat\u2013 va transitar del segle XIX al &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2024\/12\/12\/el-rum-perdut-de-la-conferencia-episcopal-espanyola\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;EL RUMB PERDUT DE LA CONFER\u00c8NCIA EPISCOPAL ESPANYOLA&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2896"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2900,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2896\/revisions\/2900"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}