![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/ADVENT-24-294x300.jpg\")
<\/p>\nEl rec\u00e9s d’Advent d’aquest any volgu\u00e9 oferir una reflexi\u00f3 entorn a la llum que, encara que sempre ens \u00e9s important en la nostra vida, ho \u00e9s m\u00e9s en aquests temps quan encara estem vivint l’ambient trist i obscur que ens ha portat la Dana.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 es presenten les diferents intervencions que s’exposaren el passat dissabte 14 de desembre.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Antonio Duato.<\/strong><\/em><\/p>\n Est\u00e0 b\u00e9 aquesta experi\u00e8ncia de rec\u00e9s coral. Tinc ganes de sentir-vos a cadascun de vosaltres. Segur que em faran reflexionar i meditar. Cada vegada trac menys profit de xarrades o llibres de qui parla com a mestre de doctrina, per molt l\u00facid que semble. I trac m\u00e9s de persones que parlen del seu itinerari de vida: de com han viscut i han apr\u00e9s a viure, com van descobrir Jes\u00fas i com viuen hui el seu seguiment, en les circumst\u00e0ncies personals i hist\u00f2riques molt personals, que a cadascun li toca viure. D’altra banda s’afebleix la possibilitat d’una reforma profunda de l’Esgl\u00e9sia que tots esper\u00e0vem de l’inesperat pontificat de\u00a0Bergoglio, que sembla acaba en sordina per m\u00e9s fastos que es vulguen organitzar per a l’Any Sant de 2025. En tot cas no crec que vaja a servir per a una altra cosa que no siga per a fomentar l’enyoran\u00e7a de cristiandat i el clima\u00a0restauracionista\u00a0que manifestava l’acte de l’altre dia celebrant la restauraci\u00f3 de\u00a0Notredame. Jo vaig ser incapa\u00e7 de viure-ho d’una altra manera per a alimentar la meua esperan\u00e7a. Des de la meua pobra manca de ser i el meu anhel infinit de Ser, us desitge Bon Nadal i Any nou, amb pau i b\u00e9.<\/p>\n QUINES LLUMS NECESSITA L’EIXIDA DE LA CAT\u00c0STROFE?\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 D’ON EST\u00c0 VENINT L’ESPERAN\u00c7A PELS DAMNIFICATS? M. S. Mar\u00ed Ferrer<\/em><\/strong><\/p>\n El dia 5 de novembre el meu col\u00b7legi obr\u00ed les portes a l\u2019alumnat, de qualsevol edat: el centre tenia un doble objectiu: ajudar les fam\u00edlies que estaven dedicades a netejar cases i negocis, a auxiliar persones majors (foren familiars o no)… a llevar fang b\u00e0sicament i, d\u2019altra banda, que aquest alumnat, fonamentalment, el m\u00e9s menut, poguera no veure el fang, tindre altres olors en el nas, retrobar-se en el pati de l\u2019escola a jugar a futbol…<\/p>\n Els qui acudiren d\u2019Educaci\u00f3 Infantil, dibuixaren i pintaren. Predominava el blau en tot el foli, per dalt i per baix, aigua per totes parts; i el marr\u00f3: el foli sencer. I cares amb el rictus de la boca caigut. I, en eixos casos, malgrat comprovar que ells i elles estaven \u201cb\u00e9\u201d, podien realment no estar-ho. La por comen\u00e7\u00e0 de nou a apar\u00e9ixer quan uns dies despr\u00e9s torn\u00e0 a posar-se n\u00favol i torn\u00e0 a ploure: Mam\u00e0, plour\u00e0 com l\u2019altre dia? Els meus amics, \u00bftamb\u00e9 estan mullats i bruts? Per\u00f2, \u00bfanem a estar tots junts? Quan dies despr\u00e9s tornaren a classe els m\u00e9s majors, ens trob\u00e0rem amb hist\u00f2ries que ja sab\u00edem per\u00f2 que en boca de la primera persona, era m\u00e9s dram\u00e0tic, m\u00e9s trist. I, molts dels meus tutorants, nom\u00e9s de 13 anys, han madurat de sobte. \u00c9s encara molt dif\u00edcil reflexionar sobre el tema : encara est\u00e0 tot present, les coses canvien molt a espai (algunes estan quasi com el primer dia)<\/p>\n El lema d\u2019enguany del nostre curs \u00e9s: Tot ho puc amb Jes\u00fas: ell m\u2019acompanya<\/strong>. Per\u00f2 ser\u00e0 dif\u00edcil treballar amb alguns d\u2019aquests adolescents els continguts que hi estaven prevists. D\u2019entrada, perqu\u00e8 la gran part s\u00f3n creients \u201ca la seua manera\u201d, sense massa comprom\u00eds ni vinculaci\u00f3 a cap parr\u00f2quia. I d\u2019altra, perqu\u00e8 la tensi\u00f3 i la desesperaci\u00f3 que troben a les seues cases, les verbalitzen ells i has d\u2019escoltar com malparlen de pol\u00edtics, com suposen que foren les coses, com s\u2019haurien d\u2019arreglar… I, s\u2019acosta Nadal. I, en moltes llars, no hi haur\u00e0 festa.<\/p>\n La llum resplandeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la<\/strong> (Jn 1,5).<\/p>\n Tot \u00e9s fosc en les vides de moltes fam\u00edlies (tal vegada, en les nostres vides personals, per alguna ra\u00f3 que tamb\u00e9 ens s\u00f3n dures, vivim foscor), per\u00f2 continuen endavant. \u201cEn calent\u201d, encoratjats per la pres\u00e8ncia constant i desinteressada, en total donaci\u00f3, dels voluntaris. Foren els qui donaren \u201cvida\u201d a qui pensava que ja ho havia perdut tot i que no hi havia ja res a fer; foren els qui, sense proposar-s\u2019ho, colpejaren la consci\u00e8ncia de les autoritats i d\u2019aquelles persones que, pels seus c\u00e0rrecs, tenien responsabilitats inapelables. I despr\u00e9s, un despr\u00e9s que ser\u00e0 molt llarg, perqu\u00e8 els fills, els nets, o qualsevol altre ser estimat, seran els motors per seguir menjant, dormint, respirant.<\/p>\n Aquesta cat\u00e0strofe t\u00e9 color marr\u00f3. I t\u00e9 olor de mort. I t\u00e9 un paisatge desolador. I s\u2019ha de poder d\u2019eixir-ne. Es necessiten llums i les llums estan. Entre tota aquesta trag\u00e8dia no han deixat de fer-se present persones de diverses parts de la geografia que han oferit, no nom\u00e9s el menjar calent que cada dia cuinen i reparteixen entre els afectats, sin\u00f3 tamb\u00e9 han aparegut d\u2019altres oferint catifes, rentaplats, humidificadors…\u00a0 En els primers dies, els m\u00e9s j\u00f3vens que es colaven en els pobles m\u00e9s afectats anaven a les farm\u00e0cies a per medicaments per als m\u00e9s majors… Les llums estan i es fan present per amor a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, perqu\u00e8 des del m\u00e9s profund de la persona no hi havia for\u00e7a que deixara a ning\u00fa indiferent. I cadasc\u00fa, a la nostra manera, hem estat.<\/p>\n L\u2019Advent prepara el cam\u00ed del Nadal, un Nadal que, des de fa temps, ens acaba involucrant en l\u2019ambient de llums artificials, de festa i de consum. El Nadal d\u2019enguany ha de representar la m\u00e0xima llum per a les persones que en estes setmanes estan en la foscor real. I nosaltres estem cridats a involucrar-nos en eixe projecte de ser llum per als altres.<\/p>\n Javier Almela<\/em><\/strong><\/p>\n Hem encetat un nou any lit\u00fargic. Amb tota l\u2019Esgl\u00e9sia compartim eucaristies,\u00a0 oracions i lectures que ens preparen per la gran festa de Nadal. Junt a eixa dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria hi ha una altra, exclusivament personal, que \u00e9s la que l\u2019omple de sentit. Des d\u2019aquesta he fet la meua reflexi\u00f3.<\/p>\n Quan pense en el perqu\u00e8 del temps d\u2019Advent, que \u00e9s l\u2019Encarnaci\u00f3, se m\u2019acudeixen dues coses:<\/p>\n Primera: D\u00e9u existeix. Sembla banal destacar una afirmaci\u00f3\u00a0 Segona: D\u00e9u t\u00e9 un pla per a la Humanitat. No podem explicar un fet incomprensible com \u00e9s l\u2019Encarnaci\u00f3, per\u00f2 podem estar segurs que ha de ser, no nom\u00e9s bona per al m\u00f3n, sin\u00f3 indispensable.<\/p>\n Quan pense en el final del temps d\u2019Advent, que \u00e9s el naixement de Jes\u00fas, i medite les circumst\u00e0ncies que l\u2019envolten, pense que D\u00e9u va voler salvar la Humanitat preservant la llibertat que li havia donat des del principi.<\/p>\n Despr\u00e9s de segles d\u2019anuncis per boca dels profetes ning\u00fa podia imaginar un tal naixement del Messies: \u201cAneu i informeu-vos amb exactitud d\u2019aqueix infant\u201d va dir Herodes als mags d\u2019orient.<\/p>\n Dic que el naixement de Jes\u00fas pobre consagra la llibertat humana perqu\u00e8 un home tan igual a nosaltres que pass\u00e0 per les mateixes temptacions que s\u00f3n l\u2019origen dels nostres mals ens mostra el cam\u00ed per v\u00e8ncer-les amb l\u2019ajuda de D\u00e9u, qui no \u00e9s un Deus ex machina<\/em> que sorgeix de colp i volta fent innecess\u00e0ria la nostra acci\u00f3.<\/p>\n La salvaci\u00f3, doncs, no ens arriba per a trav\u00e9s d\u2019\u00e0ngels, arc\u00e0ngels, trons, principats i potestats sin\u00f3 per mitj\u00e0 de la nostra condici\u00f3 humana. I tal condici\u00f3 \u00e9s, primer que tot, la carn, o siga debilitat i caducitat.<\/p>\n Avan\u00e7at l\u2019any lit\u00fargic festejarem la Resurrecci\u00f3 i contemplarem l\u2019incre\u00efble regal de la vida eterna per a tot aquell qui vullga acceptar-la, per\u00f2 ara toca preguntar-nos pel sentit que el xiquet D\u00e9u nasca en un pessebre. El sentit ens el descobrir\u00e0 \u00a0el mateix Jes\u00fas fent costat al pobre, al desvalgut, al rebutjat per la societat, no com qui els consola des de la seua superioritat, sin\u00f3 identificant-se absolutament amb ells: \u201cTot all\u00f2 que f\u00e9ieu a un d\u2019aquests germans meus m\u00e9s menuts, a mi m\u2019ho f\u00e9ieu\u201d.<\/p>\n Per tant, l\u2019Advent \u00e9s una bona ocasi\u00f3 per a revisar la nostra actitud davant dels necessitats en els dos vessants de la nostra vida:<\/p>\n -l\u2019individual, mirant b\u00e9 si estem donant bones paraules i poca ajuda real a aquell que veiem necessitat d\u2019auxili. Preguntem-nos, per exemple, si els immigrats de la piragua, la pastera o el CIE no s\u00f3n els nostres germans m\u00e9s menuts.<\/p>\n -el social, mirant b\u00e9 si estem recolzant pol\u00edtiques que protegeixen els nostres interessos \u2013materials o no\u2013 a risc de perjudicar els dels qui tenen molt menys que nosaltres.\u00a0 Preguntem-nos, per exemple, a quins germans m\u00e9s menuts no estem recolzant per acci\u00f3 o per omissi\u00f3 en assumptes que semblen llunyans, en el temps o en l\u2019espai, com el genocidi dels palestins o el canvi clim\u00e0tic que afecta, sobretot, al pa\u00efsos m\u00e9s pobres.<\/p>\n L\u2019Encarnaci\u00f3 \u00e9s la clau que obri tots els panys! Si el temps d\u2019Advent no ens refor\u00e7a l\u2019esperan\u00e7a, no val per a res. Per\u00f2, ha de ser esperan\u00e7a per a tots.<\/p>\n Francesc Aracil<\/em><\/strong><\/p>\n Faig la meua aportaci\u00f3 al rec\u00e9s, amb una reflexi\u00f3 a partir de l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019Evangeli de Lluc: \u201cQuan passe tot a\u00e7\u00f2, alceu el cap ben alt,<\/p>\n perqu\u00e8 molt aviat sereu alliberats.\u201d Estes paraules de Jes\u00fas en el cap\u00edtol 21 de Lluc, que es va proclamar en l\u2019eucaristia del primer diumenge d\u2019Advent s\u00f3n un est\u00edmul per a viure el temps d\u2019Advent i Nadal d\u2019enguany.<\/p>\n Lluc 21, 25-28.34-36<\/em><\/p>\n En aquells temps, deia Jes\u00fas als deixebles:\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/em> – \u00abHi haur\u00e0 senyals en el sol, en la lluna i en les estreles.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 En la terra, la gent viur\u00e0 amb angoixa,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 espantada pel brogit de la mar i de les onades.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/em>La gent defallir\u00e0 de por i d\u2019ansietat\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 pel que passar\u00e0 arreu de la terra.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Tots els estols del cel trontollaran.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/em>Llavors veuran vindre el Fill de l\u2019home sobre un n\u00favol\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 amb gran poder i majestat.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/em>Quan tot aix\u00f2 comence a passar,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 redreceu-vos i alceu el cap. El vostre alliberament s\u2019acosta.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/em>Vosaltres estigueu alerta: que l\u2019exc\u00e9s de menjar o l\u2019embriaguesa\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 o les preocupacions de la vida no afeixuguen el vostre cor,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 perqu\u00e8 de sobte, com un lla\u00e7, vos trobar\u00edeu damunt aquell dia,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 que caur\u00e0 sobre tots els habitants de la terra.<\/em><\/p>\n Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 perqu\u00e8 pugueu escapar-vos de tot aix\u00f2 que ha de passar,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/em>i presentar-vos sense temor davant del Fill de l\u2019home.\u00bb<\/em><\/p>\n Jes\u00fas parla de la futura destrucci\u00f3 de Jerusalem i l\u2019explica amb fets catastr\u00f2fics i inesperats. \u00c9s clar que el text est\u00e0 escrit per Lluc despr\u00e9s del fet hist\u00f2ric de la destrucci\u00f3 de Jerusalem, i per aix\u00f3 recull eixes expressions tan traum\u00e0tiques per als jueus que ho varen viure. Per\u00f2 Jes\u00fas, a nosaltres, seguidors seus en el moment present, ens parla ara de la caducitat de realitzacions humanes que pensem que s\u00f3n estables i perdurables. La humanitat s\u2019enfronta cont\u00ednuament a moments de crisi, moments de greus conflictes humans, desastres naturals, que capgiren la realitat, que fan caure estructures de poder, que ens enfronten a situacions noves i incertes, a la desaparici\u00f3 de les seguretats que consider\u00e0vem consolidades. Ho veiem ara, amb pand\u00e8mies, amb guerres noves i velles, amb penosos despla\u00e7aments de poblaci\u00f3, amb emigradions for\u00e7ades, amb l\u2019amena\u00e7a del canvi clim\u00e0tic, amb inundacions devastadores o sequeres implacables\u2026<\/p>\n Per\u00f2, als qui creiem i esperem a aquell que ve a nosaltres, el dolor i el mal que veiem no ens ha d\u2019atemorir. Jes\u00fas ens anima a mantenir-nos serens, a no cedir a l\u2019ofuscaci\u00f3 o a l\u2019angoixa. Ens proposa una actitud de vigil\u00e0ncia, de mirar atents al nostre voltant, ens proposa llegir els signes dels temps: \u201cAlceu el cap ben alt<\/strong>\u201d. Les coses que cauen, les estructures que s\u2019afonen, no s\u00f3n realment oportunitats<\/strong> per a nosaltres de derrocar falses experances i seguretats, tant en l’\u00e0mbit personal com col\u00b7lectiu? No s\u00f3n ocasi\u00f3<\/strong> de destituir les estructures de domini i d\u2019explotaci\u00f3 del m\u00f3n present, de deixar anar paradigmes obsolets? No s\u00f3n eixides<\/strong> per a treballar per un altre m\u00f3n segons l\u2019Evangeli, i avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 del Regne de D\u00e9u? La hist\u00f2ria humana est\u00e0 feta de multitud de crisis, de fets de destrucci\u00f3 i obsolesc\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 de noves situacions, d\u2019horitzons nous, d\u2019alliberaments.<\/p>\n No ens hem d\u2019aferrar a les coses ni a les estructures, del m\u00f3n o de l\u2019Esgl\u00e9sia, personals o socials, se\u2019ns convida a discernir i a viure en una llibertat personal que ens fa\u00e7a lliures de l\u2019exc\u00e9s de preocupacions enganyoses i ef\u00edmeres, de fidelitats a \u00eddols grans o petits, als quals segurament encara retem culte. En cal una actitud de vetla, d\u2019atenci\u00f3 a la realitat, de preg\u00e0ria cont\u00ednua en el sentit de buscar interiorment viure a la pres\u00e8ncia del Senyor, que ve i que es fa present de tantes maneres.<\/p>\n M\u00aa Dolores Simarro<\/strong><\/em><\/p>\n Mentres estava preparant el rec\u00e9s d’Advent m’han enviat un missatge amb l’entrevista d’un peri\u00f2dic a una persona bastant coneguda per nosaltres. Ja sab\u00edem dels seus problemes a El Salvador per\u00f2 no amb tant de detall, va haver d’eixir del pa\u00eds amb la seua fam\u00edlia per enfrontar-se a la policia ja que havia denunciat les tortures causades a ella i al seu fill. Recordar este fet juntament amb uns altres dels quals tenim not\u00edcies, pa\u00efsos que estan en guerra, persones obligades a migrar\u2026. m’ha fet pensar que les paraules que normalment et sorgixen quan penses en l’advent han de ser unes altres.<\/p>\n Llavors, qu\u00e8 \u00e9s l’Advent? \u00c9s el temps m\u00e9s esperat a l’esgl\u00e9sia, \u00e9s un temps d’espera, un temps de gr\u00e0cia. La vinguda del Fill de D\u00e9u .El misteri del fill de D\u00e9u que es fa home. L’ENCARNACI\u00d3.<\/p>\n D\u00e9u pregunta i rep una resposta; es produ\u00efx una trobada en la qual Maria diu S\u00ed. S’obri un nou horitz\u00f3 infinit per a la humanitat. Es crea una relaci\u00f3 d’alian\u00e7a amb D\u00e9u mateix de fraternitat, just\u00edcia i pau. \u00c9s un temps d’espera i d’esperan\u00e7a, d’una esperan\u00e7a activa, en la qual hem d’implicar-nos.<\/p>\n No podem entendre l’advent si no est\u00e0 ancorat en les diferents realitats de l’\u00e9sser hum\u00e0, de l’\u00e9sser hum\u00e0\u00a0 que pateix. \u00a0La constituci\u00f3 Pastoral de l’esgl\u00e9sia ens diu en el pr\u00f2leg; \u201cEls gojos i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps, sobretot dels pobres i dels qui patixen, s\u00f3n alhora gojos i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist\u201d<\/em>. Estos gojos, esperances, tristeses i angoixes s\u00f3n nostres tamb\u00e9 perqu\u00e8 des de l’Encarnaci\u00f3 del fill de D\u00e9u que es va fer home, un entre nosaltres, com nosaltres i amb nosaltres, no hi ha res que no trobe ress\u00f2 en el seu cor. La comunitat cristiana esta justament per aix\u00f2 integrada per cristians units en Crist que s\u00f3n guiats per l’esperit en el seu peregrinar cap al regne del Pare i han rebut la bona nova de la salvaci\u00f3 per a comunicar-la a tots.<\/p>\n El papa Francesc ens diu: \u201cTot \u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 dret a viure amb dignitat. El t\u00e9 encara que siga poc eficient, encara que haja nascut o crescut amb limitacions. Perqu\u00e8 la seua immensa dignitat com a persona es fonamenta en el valor del seu ser. Quan este principi no queda fora de perill, no hi ha futur ni per a la fraternitat ni per a superviv\u00e8ncia humana\u201d<\/em>. Ens crida a tots i a cadascun a una sacsejada de responsabilitat i de comprom\u00eds actiu.<\/p>\n En unir-se en cada \u00e9sser hum\u00e0 per la seua ENCARNACI\u00d3 va confirmar que tot \u00e9sser hum\u00e0 posse\u00efx una dignitat inestimable i que esta dignitat no pot perdre’s mai.\u00a0 Ens diu que el regne de D\u00e9u pertany als pobres, als humils, als menyspreats que patixen. Ens va dir que el que se’ls fa a estes persones tamb\u00e9 se li fa a Ell.\u00a0 \u201cEl fill de D\u00e9u, en el misteri de l’Encarnaci\u00f3, confirma la dignitat del cos i de l’\u00e0nima que constitu\u00efx l’\u00e9sser hum\u00e0\u201d<\/p>\n Tots sabem quines s\u00f3n les violacions de la dignitat humana: la pobresa extrema, la immigraci\u00f3 for\u00e7ada, les guerres, la destrucci\u00f3 de la naturalesa…<\/p>\n Tamb\u00e9 ens diu en l’\u00faltima enc\u00edclica:\u201cHem tots de canviar els nostres cors amb els ulls posats en l’orbe sencer i en aquells treballs que tots junts podem dur a terme perqu\u00e8 la nostra generaci\u00f3 millore. Perqu\u00e8 els desequilibris que fatiguen al m\u00f3n modern estan connectats amb eixe altre desequilibri fonamental que afona les seues arrels en el cor hum\u00e0 davant els drames del m\u00f3n, se’ns convida a tornar al cor explicant que l’\u00e9sser hum\u00e0 per la seua interioritat \u00e9s en efecte superior a l’univers sencer. A esta profunda interioritat retorna quan mira dins del seu cor, on D\u00e9u la guarda escrutador dels cors i on ell personalment baixa la mirada de D\u00e9u i decidix el seu propi dest\u00ed\u201d A quines preguntes decisives hem de fer front en un nou temps d’advent? com podem dur a terme el missatge de Jes\u00fas sabent que compta amb nosaltres per a construir el Regne ?<\/p>\n Per a contestar-les haur\u00edem de prendre consci\u00e8ncia d’on estem i en quin m\u00f3n vivim, realitzar accions que encara que semblen xicotetes puguen canviar el nostre entorn. Ser senzills de cor recon\u00e9ixer que sols no podem, deixar-nos penetrar per la llum, posar els ulls en la Creu per a fer-nos compassius i solidaris i, en alian\u00e7a amb D\u00e9u, treballar per la fraternitat, la just\u00edcia i la pau.<\/p>\n Deme Orte<\/em><\/strong><\/p>\n 1.- Quines llums necessita l’eixida de la cat\u00e0strofe?\u00a0<\/strong><\/p>\n Les tres que senyala Ximo Garc\u00eda Roca al seu article \u201cEn el cor de la cat\u00e1strofe\u201d: cap a on volem anar, com desitgem viure, i amb qui volem viure.<\/p>\n En altres paraules, breument:<\/p>\n -Que \u201caprendamos\u201d a \u201csalir mejores\u201d (como se dec\u00eda cuando la pandemia: no volver a la \u201cnormalidad\u201d de antes, sino aprender)<\/p>\n -aprender a respetar la Naturaleza: conciencia ecol\u00f3gica de otro modo de vivir.<\/p>\n -Prioridad de las personas, y de estas, las m\u00e1s vulnerables: una sociedad inclusiva. 2.- D\u2019on est\u00e0 venint l\u2019esperan\u00e7a pels damnificats ?\u00a0<\/strong><\/p>\n -De las propias personas damnificadas si se unen y se organizan: colectivos, Asociaciones\u2026<\/p>\n -Del voluntariado como \u201cbondad\u201d de la gente, y de la autoorganizaci\u00f3n.<\/p>\n -No creo que est\u00e9 viniendo de la pol\u00edtica, que es necesaria, pero \u201c\u00e9sta\u201d est\u00e1 decepcionando.<\/p>\n -Tampoco creo que est\u00e9 viniendo de la religi\u00f3n. Una misa no transmite esperanza a la gente; como mucho, consuelo a personas ya creyentes.<\/p>\n “LA LLUM RESPLANDEIX EN LA FOSCOR I LA FOSCOR NO HA POGUT OFEGAR-LA” (Jn. 1,5) Vicent Fc. Estarlich<\/strong><\/em><\/p>\n Quan les persones vivim situacions tr\u00e0giques i infernals se’ns altera la ment i costa mantenir fermesa i claredat. Tot passa a ser dram\u00e0tic i insuportable, fins al punt que tot s’apaga, tot passa a ser negre i sense poder veure eixida.<\/p>\n En aquesta situaci\u00f3 de devastaci\u00f3 tot es veu perdut, per\u00f2 cal adonar-se que si es veu perdut \u00e9s perqu\u00e8 hi ha alg\u00fa que est\u00e0 veient i eixa persona som cadasc\u00fa de nosaltres.<\/p>\n Ho veig tot negre, per tant, no he perdut la vista i caldr\u00e0 pensar que si veig negre tal vegada \u00e9s perqu\u00e8 he taponat l’objetiu, perqu\u00e8 alguna cosa he posat pel mig que obstaculitza veure llum, veure claror, color i vida.<\/p>\n Puc veure-ho tot negre perqu\u00e8 dintre de mi hi ha llum i encara que, taponat l’objetiu pel xoc del drama, per pors o per un esglai fort, no anul\u00b7la la llum al meu interior. La viv\u00e8ncia dram\u00e0tica no la deixa eixir, per\u00f2 \u00e9s en mi i, aleshores, dep\u00e8n de mi, sols de cadasc\u00fa de nosaltres reparar que la realitat no \u00e9s negra sin\u00f3 que ho s\u00f3n els obstacles que s’han posat davant.<\/p>\n \u00c9s molta la trag\u00e8dia, el desconcert i la destrossa, per\u00f2 no podem oblidar-nos de nosaltres mateixos per netejar el punt de mira i descobrir la vida, descobrir la tasca posada a les nostres mans, el reclam que la vida ens est\u00e0 fent.<\/p>\n En aquest moment la vida ens diu que ens pertoca viure-la en el sofriment, dolor i trag\u00e8dia, per\u00f2 ah\u00ed \u00e9s on ens pertoca estar, ser subjectes d’eixa vida en aquest moment, recordant-nos que compta amb nosaltres per a desenvolupar-la, per donar-li resposta, mostrant que la foscor no \u00e9s la vida. El dolor i el sofriment \u00e9s real i la vida ara transcorre en eixes condicions, des d’on cal ser constructors de vida.<\/p>\n Som cridats a no menysprear la vida, ella ens necessita i ara ens necessita en una vida de dolor i sofriment.<\/p>\n La nostra responsabilitat de mantenir viva la vida no se’ns borra per la trag\u00e8dia sin\u00f3 que ara ens demana desenvolupar-la des del sofriment.<\/p>\n Cal no tancar els ulls interiors de ser subjectes i estar dispostos a respondre-li en la situaci\u00f3 que ella ens requereix.<\/p>\n Adviento, tiempo de ESPERANZA <\/u>\u00a0 Ant\u00f3n Garai<\/em><\/strong><\/p>\n Para un cristiano siempre es tiempo de esperanza, pero hay momentos o periodos que m\u00e1s se profundiza en esa virtud teologal. \u201cVen, Se\u00f1or Jes\u00fas\u201d que repetimos en este tiempo de adviento, que no sea una plegaria piadosa, sino que llevemos a la pr\u00e1ctica desde la realidad concreta de la humanidad, pregunt\u00e1ndonos cu\u00e1les son las esperanzas reales de la gente. Y esta es la invitaci\u00f3n de la gente.<\/p>\n La gente espera<\/p>\n Y\u00a0 por nuestra parte, \u00bfqu\u00e9 esperamos?<\/p>\n Como afirma el Concilio Vaticano II, nuestros anhelos m\u00e1s profundos son los mismos que los de los hombres y las mujeres de nuestro tiempo: \u201cLos gozos y las esperanzas, las tristezas y las angustias de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de los pobres y de cuantos sufren, son a la vez gozos y esperanzas, tristezas y angustias de los disc\u00edpulos de Cristo. Nada hay verdaderamente humano que no encuentre eco en su coraz\u00f3n\u2026 La Iglesia, por ello, se siente \u00edntima y realmente solidaria del g\u00e9nero humano y de su historia<\/em>\u201d (GS,1).<\/p>\n Desde esta comuni\u00f3n solidaria, lanzamos el grito de Adviento: \u201cVEN, SE\u00d1OR, NO TARDES; VEN A SALVARNOS Y LIBERARNOS DE TODO MAL.<\/p>\n <\/p>\n SOBRE L\u2019ESPERAN\u00c7A. Joan Baptista Almela Hijalva<\/em><\/strong><\/p>\n El altre dia un capell\u00e0 de l\u2019arxiprestat digu\u00e9 que nosaltres, els que pensem com el Grup, no tenim esperan\u00e7a. Ho deia perqu\u00e8 \u00e9rem esc\u00e8ptics en moltes propostes de l\u2019estructura eclesi\u00e0stica per a l\u2019Evangelitzaci\u00f3, com si no cregueren que aquesta fora possible de nou.<\/p>\n No se n\u2019adonava el bon home que el que pensem \u00e9s que no du a res repetir ara l\u2019esquema fracassat del nacionalcatolicisme i de les dues esgl\u00e9sies, docent i discent. No s\u2019adonava que si no tingu\u00e9rem esperan\u00e7a no es reunir\u00edem durant m\u00e9s de quaranta anys cada mes, ni far\u00edem manifests ni el F\u00f2rum de Cristians. No s\u2019adonava que a ell li estava passant el que criticava Jeremies quan insistia que no es podia fer cas dels profetes falsos basant-se en el fet que Israel era el poble de D\u00e9u i que la for\u00e7a de Jahv\u00e9 els salvaria; com va demanar Sedecies al profeta quan Jerusalem estava assetjada pels caldeus: \u201cDemana-li a D\u00e9u que fa\u00e7a un milacre del seus.\u201d<\/em> \u00a0(Jr. 21, 2) Sabem que la mentalitat del nostre bon company \u00e9s molt com\u00fa en el si de la clerecia i tamb\u00e9 sabem, perqu\u00e8 som vells, que una mentalitat social costa molt de canviar. Per aix\u00f2 hem d\u2019enfortir la nostra esperan\u00e7a recordant que la hist\u00f2ria humana no canvia de colp mai, perqu\u00e8 tal hist\u00f2ria no sols la fan els que tenen idees bones, els que han descobert una llum nova, els que s\u2019adonen que hi ha coses a canviar, sin\u00f3 totes les persones de cada generaci\u00f3 \u00a0i la fan precisament amb un imaginari personal que est\u00e0 basat molt pregonament en una mentalitat col\u00b7lectiva. La seua vida di\u00e0ria \u00e9s la resposta a la realitat amb els instruments culturals que t\u00e9 al seu abast i que no s\u00f3n precisament les noves intu\u00efcions ni descobriments sin\u00f3, molt al contrari, all\u00f2 mes tradicional que ja ha assolit penetrar en la mentalitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n Per tant la paci\u00e8ncia \u00e9s la companya perfecta de l\u2019esperan\u00e7a i la que fa que aguantem la incomprensi\u00f3 i l\u2019agressivitat. La paci\u00e8ncia ens mant\u00e9 la joia malgrat la lentitud dels canvis. Les nostre idees, si s\u00f3n humanistes, entraran en l\u2019imaginari col \u00b7lectiu per\u00f2 tardar\u00e0, sempre ha tardat. Cinquanta anys de Concili no s\u00f3n res al costat dels 1.600 de poder eclesi\u00e0stic, per\u00f2 ara s\u2019est\u00e0 acabant un S\u00ednode que era impossible de plantejar abans d\u2019ell. El cam\u00ed est\u00e0 obert.<\/p>\n Conseq\u00fcentment, junt a la paci\u00e8ncia els \u201cnovators\u201d hem de pensar molt acuradament com plantegem les nostres propostes, \u00a0a qui les dirigim, qui ens escolta, com pensa els que ens presten atenci\u00f3. Ausades, l\u2019esperan\u00e7a i la paci\u00e8ncia deuen anar unides sempre a una bona pedagogia, a un bon coneixement i una bona comprensi\u00f3 i acceptaci\u00f3 de l\u2019ambient que ens envolta, que a la postre \u00e9s el nostre. \u00a0Jes\u00fas ens digu\u00e9: \u201cUs envie com anyells en mig de llops\u201d<\/em> \u00a0per\u00f2 no ens digu\u00e9: \u201cAcabeu amb els llops, <\/em>sin\u00f3 prediqueu el canvi, la conversi\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n EL PERQU\u00c8 DE LA GOTA FREDA.\u00a0 REPTES\u00a0 \u00a0Honori Pasqual i Mart\u00ed<\/em><\/strong><\/p>\n Cada cop sovintegen els fen\u00f2mens naturals extrems, no solament al nostre pa\u00eds, sin\u00f3 arreu: pluges torrencials, incendis forestals incontrolables, sequeres prolongades, temperatures extremes, canvi clim\u00e0tic, etc. Cal recordar que el passat estiu les onades de calor van ser de r\u00e8cord. Darrerament ens hem acostumat a aquesta expressi\u00f3 \u201cde r\u00e8cord\u201d que assenyala que la irrupci\u00f3\u00a0 dels fen\u00f2mens naturals extrems s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents, greus, incontrolables i perillosos.<\/p>\n Cada\u00a0 volta anem descobrint que formem part d\u2019un organisme viu, que l\u2019alteraci\u00f3, o millor dit, l\u2019agressi\u00f3 en una part, repercuteix en el tot. No formen compartiments estancs, sin\u00f3 una unitat viva i harmoniosa. L\u2019exemple que ja s\u2019ha fet est\u00e0ndard cient\u00edfic \u00e9s el fet que l\u2019aleteig d\u2019una papallona al Brasil t\u00e9 efectes a l\u2019altra part de l\u2019Atl\u00e0ntic.<\/p>\n Una conclusi\u00f3 que podem extreure d\u2019aquesta situaci\u00f3 \u00e9s la reacci\u00f3, la protesta de la naturalesa a totes les agressions que li estem infringint; s\u00f3n les queixes que emet per tal que ens assabentem que estem recorrent un cam\u00ed que ens mena a l\u2019abisme.<\/p>\n Puntualment les decisions pol\u00edtiques poden reduir i, fins i tot, evitar les v\u00edctimes mortals, com\u00a0 sol passar quan es prenen decisions preventives. Eixe no ha estat lamentablement el cas de la DANA que ha colpejat algunes comarques del Pa\u00eds Valenci\u00e0. La neglig\u00e8ncia i la irresponsabilitat \u00a0de les autoritats pol\u00edtiques competents, especialment del president de la Generalitat magnifica la trag\u00e8dia amb tints criminals.<\/p>\n Podem capgirar aquesta situaci\u00f3 o estem condemnats a formar part del seguici que ens aboca a l\u2019autodestrucci\u00f3? Quines s\u00f3n les causes que originen l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica que originen devastacions incontrolables? Les sabem i les coneixem. A hores d\u2019ara el problema no rau en la intel\u00b7lig\u00e8ncia, sin\u00f3 en la voluntat. Estem colonitzats pel sistema capitalista \u2013cada dia m\u00e9s salvatge i destructor- que ens imposa una concepci\u00f3 i estil de vida basat en la producci\u00f3, possessi\u00f3 i consum il\u00b7limitats \u00a0d\u2019objectes materials innecessaris, per satisfer els interessos de les grans corporacions internacionals i com a fetitxe \u2013el consumisme compulsiu- d\u2019una presumpta felicitat que mai no aconseguim. La l\u00f2gica del capitalisme no est\u00e0 al servei de la vida, incloent-hi tamb\u00e9 la vida mediambiental i de la natura, sin\u00f3 al servei de la rendibilitat. Aquesta cultura de consum innecessari ha afai\u00e7onat majorit\u00e0riament la consci\u00e8ncia de la ciutadania.<\/p>\n Per altra part, tots els qui viuen, tenen dret a la vida, a un m\u00ednim de vida digna. Tanmateix no \u00e9s possible dur-ho a la pr\u00e0ctica si no hi ha un canvi en l\u2019estil de vida i consum que modere l\u2019exc\u00e9s i proporcione recursos materials als pobles empobrits. La sobrietat\u00a0 i el decreixement per salvar les persones i la naturalesa constitueixen els paradigmes de vida i futur.<\/p>\n \u00c9s possible un canvi de paradigma? \u00c9s possible canviar o estem condemnats a viure en una situaci\u00f3 cada cop m\u00e9s degradada? Si mirem enrere i si tenim en compte la resposta de solidaritat amb els afectats de la gota freda, observem que en situacions dif\u00edcils, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s capa\u00e7 de prendre consci\u00e8ncia i endre\u00e7ar el seu futur, perqu\u00e8 l\u2019esperan\u00e7a forma part de la realitat humana.<\/p>\n Forma part de l\u2019ADN hum\u00e0 l\u2019amor, la solidaritat, la compassi\u00f3, la sensibilitat i l\u2019afecte. Som capa\u00e7os d\u2019establir relacions de comuni\u00f3, de reciprocitat, d\u2019entrega desinteressada, i fins i tot, de sacrifici en funci\u00f3 de l\u2019altre. Ara b\u00e9, tot aix\u00f2 no vindr\u00e0 caigut del cel, perqu\u00e8 les forces adverses s\u00f3n poderoses. Cal propugnar i fer viable un\u00a0 nou paradigma que ha de ser cultural, verd i espiritual.<\/p>\n Cultura<\/strong>l: quan una societat ha assolit un cert nivell de desenvolupament i garanteix a la ciutadania assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria, educaci\u00f3, habitatge i protecci\u00f3 social, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 hauria d\u2019orientar les seues capacitats a desenvolupar altres dimensions, no materials, que donen plenitud i gaudi l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, com la lectura, l\u2019amistat, les belles arts, la conviv\u00e8ncia, la contemplaci\u00f3 de la natura, la reflexi\u00f3, l\u2019esport, la comunicaci\u00f3 i la cura de les persones vulnerables, etc. \u00c9s a dir, tot all\u00f2 que fa\u00e7a la vida m\u00e9s humana.<\/p>\n Ver<\/strong>d, o podem dir tamb\u00e9 sostenible i ecol\u00f2gic: mai com ara hem estat tant conscients que formem part d\u2019un organisme viu, bell i divers. Som la part sensible, cognitiva, intel\u00b7ligent, conscient, amable i amorosa d\u2019eixe planeta Terra. Cal venerar, admirar i reverenciar, adorar i respectar totes les manifestacions i la bellesa de la naturalesa. Hem de\u00a0 ser conscients del que significa que els recursos que ens ofereix el planeta Terra s\u00f3n limitats, no podem , per tant, consumir m\u00e9s del que la Terra pot reposar. La sostenibilitat \u00e9s un imperatiu indefugible.<\/p>\n Espiritual<\/strong>: ens cal un canvi de valors ancorats en la nostra autoconsci\u00e8ncia i una visi\u00f3 \u00a0hol\u00edstica de la vida que\u00a0 deixe de sobrevalorar el capital material sempre limitat i exhaurible i accentue el capital humano-espiritual il\u00b7limitat i farcit d\u2019amor, de solidaritat, de respecte, de compassi\u00f3, de veneraci\u00f3 i de confraternitzaci\u00f3 amb tots els \u00e9sser de la comunitat de vida.<\/p>\n Amb aquestes dimensions \u2013cultural, verda i espiritual- incorporades a la forma d\u2019entendre i viure la vida, podem albirar el final del t\u00fanel i passar a habitar amicalment la Terra i viure fraternalment la humanitat.<\/p>\n Fet i fet, l\u2019episodi de la gota freda i els estralls del canvi clim\u00e0tic ens comminen, de grat o per for\u00e7a, al canvi de paradigma.<\/p>\n <\/p>\n ADVENT 2024\u00a0 Ximo Garcia Roca<\/em><\/strong><\/p>\n Amb el nostre poble, abatut per un patiment inhum\u00e0 i evitable, ens preguntem com podem convertir la destrucci\u00f3 en un nou comen\u00e7ament en l’esfera pol\u00edtica, en la territorial, en la social, en l’econ\u00f2mica. I en tot comen\u00e7ament hi ha un poc d’aut\u00f2psia terminal i una poc de part inaugural i un poc de novetat. Tots nosaltres hem de participar activament no sols a la reconstrucci\u00f3, sin\u00f3 a la seua transformaci\u00f3.<\/p>\n Som conscients que eixa transformaci\u00f3 necessitar\u00e0 tamb\u00e9 de la renovaci\u00f3 de les nostres comunitats i parr\u00f2quies. Em pregunte, en este rec\u00e9s d’Advent, en quina mesura podrem que en el lloc de la p\u00e8rdua nasca la salvaci\u00f3, que ja est\u00e0 brollant. Per a fer este discerniment, em valdr\u00e9 de tres imatges que ens ha oferit la DANA i que personalment m’han commocionat com a signes i senyals prof\u00e8tics.<\/p>\n El primer signe es va produir quan la torrentera arribava als temples, les aig\u00fces trencaven les seues portes i algunes imatges eren arrossegades dels seus pedestals i eixien a la recerca dels que naufragaven. Imagine a alguna persona a punt \u00a0d\u2019ofegar-se abra\u00e7at a aquella imatge com a una resta de fusta en alta mar. En eixe gest veig un futur per a l’Esgl\u00e9sia al nostre temps: temples oberts al clam de la gent i convertits en Centres de menjar i acollida, rectors enfangats amb els peus cansats, feligresos practicant la bondat senzilla, simple, silenciosa al costat dels ve\u00efns, no com alguns joves rectors que, vinguts de fora, es deixaven fotografiar amb la sotana pintada de fang com si portaren un estendard de combat. Francesc deia fa poc: \u201cUs encomane que siguen un signe viu d\u2019una Esgl\u00e9sia que camina junta, que fa costat als que no arriben i que no vol deixar a ning\u00fa arrere. \u00c9s la imatge de l\u2019Esgl\u00e9sia \u201chospital de campanya\u201d que, com el bon samarit\u00e0, s\u2019acosta amb compassi\u00f3 i embena les ferides vessant sobre elles oli i vi. Tot en silenci i amb discreci\u00f3, perqu\u00e8 davant el sofriment, les paraules han de deixar espai a la proximitat i a la tendresa\u201d. El segon signe prof\u00e8tic va tindre lloc quan l’Eucaristia es va celebrar en la pla\u00e7a del poble, pel fet que el temple estava enfangat. Sobre una taula improvisada i senzilla, amb unes cadires elementals que s’havien deslliurat de l’arrossegament, amb uns fidels \u00a0disposats a guanyar-li la partida a la destrucci\u00f3, veig el sentir original de compartir el pa, i el vi i la paraula per a un poble que camina. El pa i el vi\u00a0 i la paraula\u00a0 donaven consol a l’abatut per \u00a0no\u00a0 deixar-se atrapar pel des\u00e0nim i convertir, aix\u00ed, la fragilitat en un futur obert a la solidaritat i a la just\u00edcia. Aquells homes i dones que havien sigut derrotats per la desprotecci\u00f3 social i pol\u00edtica, se sentien junts i creaven una comunitat de cuidadors de les persones m\u00e9s fr\u00e0gils, de col\u00b7laboradors vinguts de prop i des de lluny, d’acompanyants de tanta soledats, i d’esta manera constru\u00efen una esperan\u00e7a per a tots.<\/p>\n I el tercer signe prof\u00e8tic es va produir el dia del funeral en la Catedral. Moltes persones portaven la foto del seu familiar o amic mort o desaparegut. Estic conven\u00e7ut que no anaven a resar a D\u00e9u pels seus pecats; ells i elles donaven per suposat que D\u00e9u Pare i Mare els estima i els mant\u00e9 vius, \u00a0perqu\u00e8 D\u00e9u \u00a0consisteix a estar estimant els seus fills. Quan mostraven la seua foto i deien \u201cEste \u00e9s el meu pare, o este \u00e9s el meu germ\u00e0, esta \u00e9s la meua mare\u201d els sentien present realment, unes aut\u00e8ntiques pres\u00e8ncies molt reals.\u00a0 Per\u00f2 servir\u00edem m\u00e9s a l’esperan\u00e7a si en el comiat funerari abandon\u00e0rem tot llenguatge reparador i penitencial per a anunciar que nosaltres continuem comptant amb ells, que els necessitem per a humanitzar-nos, per a construir una conviv\u00e8ncia en pau, en fraternitat, en just\u00edcia. La tradici\u00f3 que ve de Jes\u00fas diu que morir \u00e9s ressuscitar en el cor de la nostra gent i del nostre poble La celebraci\u00f3 cristiana \u00e9s per a dir-nos que les 223 persones que han mort formen part d\u2019una comunitat de conjurats i els necessitem per construir una Terra sense mals ni cat\u00e0strofes. I nosaltres ens comprometem a lluitar i realitzar el seus somnis incomplets i interromputs.<\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El rec\u00e9s d’Advent d’aquest any volgu\u00e9 oferir una reflexi\u00f3 entorn a la llum que, encara que sempre ens \u00e9s important en la nostra vida, ho \u00e9s m\u00e9s en aquests temps quan encara estem vivint l’ambient trist i obscur que ens ha portat la Dana. A continuaci\u00f3 es presenten les diferents intervencions que s’exposaren el passat … Continuar llegint “REC\u00c9S D’ADVENT – DESEMBRE 2024”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-2909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents-del-grup-cristia-del-dissabte"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2909"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2930,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909\/revisions\/2930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nSabeu que l’Advent \u00e9s temps per a renovar esperan\u00e7a. I no hi ha dubte que aquest advent per a tots ens arriba en un temps en qu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil esperar. Nuvolots cobreixen l’horitz\u00f3 del futur. Per a la nostra societat i el m\u00f3n sencer, un horitz\u00f3 on es preveu que prevaldr\u00e0 la crispaci\u00f3, la degradaci\u00f3 d’una pol\u00edtica al servei dels altres, per a major igualtat i just\u00edcia. Domina l\u2019ultraconservadurisme\u00a0supremacista que triomfa en el m\u00f3n amb tons cada vegada m\u00e9s\u00a0trumpians; es multipliquen les guerres, augmentant la seua capacitat mort\u00edfera i el nombre de v\u00edctimes\u2026 Qu\u00e8 us dir\u00e9 que no visqueu no sols com a cosa llunyana sin\u00f3 en pr\u00f2pia carn, com la cat\u00e0strofe d’eixe tsunami fluvial que ha arrasat la nostra Horta Sud? Terrible signe pr\u00f2xim que del que est\u00e0 passant a tot el m\u00f3n i va in crescendo! A mi, encara que aquesta vegada no hi he pogut anar a ajudar i trepitjar el fang, el que s\u2019ha esdevingut en eixa terra de tants amics m’est\u00e0 omplint d’angoixa que m’est\u00e0 afectant m\u00e9s del que es puga creure.<\/p>\n
\nI tots estem vivint amb la sensaci\u00f3 que se’ns acaben els Advents i els\u00a0Rorate\u00a0coeli\u00a0desuper<\/strong>. Imagineu-vos jo, que continue vivint cada dia com una propina. Per\u00f2 ac\u00ed \u00e9s on entra l’esperan\u00e7a de veritat. No la que se secunda sola en signes de primavera eclosionant, que no dic que no puguen trobar en joves generacions amb les quals ja no tinc el privilegi de conviure. Encara que estiga ben cuidat i amb raonable salut, em trobe cada vegada m\u00e9s com un caliu fumejant. Per\u00f2 us dic de veritat, germans del Grup del Dissabte i del F\u00f2rum ara i ac\u00ed, fins i tot essent els m\u00e9s realistes i cr\u00edtics de la realitat que puguem ser, reavivem l’esperan\u00e7a, el caliu encara fumejant, eixa fe en Jes\u00fas, en qui vivim, existim i ens movem. Ell, acceptant plenament la seua condici\u00f3 humana-divina de la qual tots participem, ens assegura que no \u00e9s vana la nostra esperan\u00e7a, la nostra fe en el misteri de vida que est\u00e0 en nosaltres, en cadascun dels humans i en\u00a0 cada criatura, i que \u00e9s el Pare-Mare de tots i totes.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/DANA-3.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/jeseus-pesebre-encarnado-300x169.jpg\")
\u00f2bvia per a qualsevol creient, una afirmaci\u00f3 que repetim en cada Eucaristia. Per\u00f2, si la for\u00e7a del costum fa que passe desapercebuda, s\u2019afebleix molt la fermesa de la fe en moments de dificultat com els que estem vivint ara i ens surt la pregunta: \u201cOn est\u00e0 D\u00e9u?\u201d \u2013com volent dir: \u201cD\u00e9u no est\u00e0\u201d.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/estreles-300x198.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/HUMILIATS-2-300x200.jpg\")
<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/DANA-CATA.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/ALBUFERA.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Pregar-298x300.jpg\")
<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/DANA-B.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/esperan\u00e7a-2.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Benavent-La-Torre-8-300x169.jpg\")
<\/em><\/p>\n