{"id":296,"date":"2020-04-30T20:39:09","date_gmt":"2020-04-30T19:39:09","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=296"},"modified":"2020-05-12T08:19:26","modified_gmt":"2020-05-12T07:19:26","slug":"supervivents-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/04\/30\/supervivents-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"Supervivents de la crisi"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-304\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/garcia-roca1.jpg\" alt=\"\" width=\"170\" height=\"148\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garc\u00eda Roca,\u00a0 doctor en Sociologia i en Teologia i membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte ens introdueix en el drama dels qui s\u00f3n colpejats una i m\u00e9s vegades (jornalers, inmigrants, les persones grans) i que s\u00f3n exclosos sense donar-los rostre ni considerar la seua exist\u00e8ncia entre nosaltres. Planteja un aspecte important: &#8220;No serveix\u00a0 de res salvar vides si no es cuiden les d\u00b4aquells que mai les tingueren protegides&#8221;.<\/em><\/p>\n<p><strong>Joaqu\u00edn Garc\u00eda Roca<\/strong><\/p>\n<p>La protecci\u00f3 individual, la seguretat col\u00b7lectiva, la cohesi\u00f3 social i la identitat personal s\u00b4han vinculat, en la societat moderna, al treball com a porta d\u00b4entrada a la subsist\u00e8ncia i als b\u00e9ns p\u00fablics, com a ciment que cohesiona, i com a factor que atorga reconeixement social i ciutadania pol\u00edtica. No nom\u00e9s es treballa per a obtindre un ingr\u00e9s, sin\u00f3 per a realitzar-se humanament, ser reconegut socialment i exercir pol\u00edticament els drets de ciutadania. En l\u00b4experi\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 Novaterra, intentant d\u00b4incorporar a persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat a una societat inclusiva a trav\u00e9s de l\u00b4activitat laboral, experimentem a diari que no tenir treball o perdre\u00b4l, \u00e9s sentir la vida danyada, mancar de significaci\u00f3 social i perdre un lloc en el m\u00f3n.<!--more--><\/p>\n<p>Les dos grans crisis del segle XXI, la financera i la sanit\u00e0ria, han colpejat decididament el m\u00f3n laboral de manera que empresaris i empleats<strong>, <\/strong>productors i consumidors, jubilats i aprenents pateixen un trauma col\u00b7lectiu amb conseq\u00fc\u00e8ncies in\u00e8dites.\u00a0 Al mateix temps ha evidenciat una \u201cclasse in\u00fatil\u201d permanentment desocupada (Yuval Harari), ha descartat persones dels dinamismes socioculturals (papa Francisco), ha produ\u00eft vides i cossos damnats (Judith Butler) i ha fabricat una reserva de lumpen desprotegit (Slavoj ZiZek); els exclosos invisibles que escapen, com al passat, a les estad\u00edstiques m\u00e8diques i no m\u00e8diques (P\u00e9rez Casado). En tots els casos, s\u00b4assenyala la fi d\u00b4un sistema socioecon\u00f2mic, pol\u00edtic i cultural, per\u00f2 mentre els primers mostren capacitat suficient d\u00b4assumir el repte, els \u00faltims se senten supervivents d\u00b4un naufragi en recerca, encara que nom\u00e9s siga, d\u00b4una resta de fusta.<\/p>\n<p>La crisi financera i econ\u00f2mica del 2008 expuls\u00e0 del m\u00f3n laboral un gran nombre de poblacions, tanc\u00e0 l\u00b4entrada a persones fr\u00e0gils i aprofund\u00ed la bretxa de les desigualtats, que dugueren a uns pocs a enriquir-se sense l\u00edmits i a molts altres a quedar definitivament fora del sistema. Arrere quedaren les preocupacions dels \u00faltims anys sobre la reducci\u00f3 de la jornada laboral, el repartiment del treball, el contracte estable i definitiu, l\u00b4entrada en el m\u00f3n digital i l\u00b4automatitzaci\u00f3. V\u00e9rem multiplicar-se la iniquitat, la disminuci\u00f3 de l\u00b4espai p\u00fablic, els retalls pressupostaris, els ajustaments de personal i la precarietat com a forma ordin\u00e0ria de relaci\u00f3 laboral.<\/p>\n<p>I hi arrib\u00e0 el virus amb corona a colpejar decididament la forma de treballar, d\u00b4estudiar, de produir, de comprar, de vendre i d\u00b4invertir. La pand\u00e8mia sotmet\u00e9 el m\u00f3n de la producci\u00f3, de l\u00b4economia i del consum a l\u00b4apressament b\u00e0sic de la salut. Ning\u00fa imagin\u00e0 que un virus podia deixar des\u00e8rtiques les escoles i els bars, buidar el llocs de treball i els transports, fer trontollar empleadors i empleats, i sostraure\u00b4ls les \u00faltimes coses als que poc tenen. I convert\u00ed les cases, de vegades amuntonades, en refugi; i a les fam\u00edlies, de vegades inexistents, en fortaleses, mentre s\u00b4estrangulaven els ingressos de repartidors, cambreres d\u00b4hotel, empleades de llar, immigrants sense papers, persones sense sostre i treballadors informals. Uns sectors laborals que no poden acollir-se a les mesures d\u00b4amortiment de l\u00b4impacte, alhora que creix el mur infranquejable per a persones amb dificultats objectives i subjectives d\u00b4inclusi\u00f3 en el treball. S\u00f3n supervivents de les dos crisis: l\u00b4econ\u00f2mica i la sanit\u00e0ria.<\/p>\n<p>En temps de confinament aprenem que, si no hi ha salut per als \u00faltims, no hi haur\u00e0 salut ni benestar per a ning\u00fa. Per a qu\u00e8 acumular riquesa, si el virus del teu xofer o el del teu conserge o el del teu llanterner, pot arrabassar-te la vida? No serveix de res salvar vides si no es cuiden les d\u00b4aquells que mai les tingueren protegides. En aquesta emerg\u00e8ncia, estem obligats a una profunda revisi\u00f3 del model econ\u00f2mic, a reinventar-nos culturalment, a recrear l\u00b4espai urb\u00e0 i redimensionar el treball perqu\u00e8 ning\u00fa se\u00b4n quede fora. D\u00b4emprenedors, com ens defin\u00ed la crisi econ\u00f2mica, passarem a ser inventors; de creditors de drets, a deutors de responsabilitats; de receptors de prestacions, a productors de serveis; de fabricants de coses sup\u00e8rflues a productors de coses necess\u00e0ries; del \u201ccadasc\u00fa a la seua\u201d a la construcci\u00f3 del \u201cnosaltres\u201d<\/p>\n<p>Llevat del secretari general de la Confer\u00e8ncia Episcopal, tots hem compr\u00e9s que \u00e9s molt urgent garantir l\u00b4ingr\u00e9s b\u00e0sic universal, per\u00f2 tan necessari com ho \u00e9s l\u00b4acc\u00e9s a l\u00b4activitat laboral. La primera cosa \u00e9s un dret exigible als governs democr\u00e0tics com el dret a la ciutadania i el desplegament de les pol\u00edtiques redistributives; l\u00b4accesibilitat, pel contrari, apressa per igual les pol\u00edtiques p\u00fabliques i les iniciatives socials, els individus i les fam\u00edlies, les empreses i les organitzacions solid\u00e0ries, les institucions laiques i les confessions religioses. Aquesta \u00e9s, doncs, una tasca col\u00b7lectiva.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em><strong>Article publicat a www.levante-emv.com el 29-04-2020<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ximo Garc\u00eda Roca,\u00a0 doctor en Sociologia i en Teologia i membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte ens introdueix en el drama dels qui s\u00f3n colpejats una i m\u00e9s vegades (jornalers, inmigrants, les persones grans) i que s\u00f3n exclosos sense donar-los rostre ni considerar la seua exist\u00e8ncia entre nosaltres. Planteja un aspecte important: &#8220;No serveix\u00a0 de &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/04\/30\/supervivents-de-la-crisi\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Supervivents de la crisi&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-296","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/296","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=296"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/296\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":350,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/296\/revisions\/350"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=296"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=296"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=296"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}