![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/ADUATO.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Antonio Duato \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n El recent llibre Esperanza. L’autobiografia<\/u><\/em>, es va escriure entre el papa Francesc i el seu amic, tamb\u00e9 argent\u00ed d’origen itali\u00e0, Carlo Musso, editor. Es va completar la redacci\u00f3 pensant que fos una publicaci\u00f3 p\u00f2stuma, com ho va ser Diari de l’\u00c0nima,<\/u><\/em> d\u2019Angelo Roncalli, publicat en 1963, pocs mesos despr\u00e9s de la seua mort, per qui va ser el seu secretari, Loris Capovilla. Recorde que vaig llegir amb fru\u00efci\u00f3 els diaris i cartes als seus familiars i amics en els quals es descobria l’itinerari en qu\u00e8 es va anar forjant la seua fe personal i la seua humilitat ben aut\u00e8ntica. Impressionants, sobretot, els seus llargs per\u00edodes de nunci (vint anys) a Bulg\u00e0ria i Turquia, sense piular en el que semblava un rar estancament en la seua carrera diplom\u00e0tica. Gr\u00e0cies a aquestes viv\u00e8ncies i les posteriors a Par\u00eds i Ven\u00e8cia, va poder madurar i fer eclosi\u00f3 en el seu breu pontificat la gran renovaci\u00f3 del Vatic\u00e0 II.<\/p>\n Finalment, la publicaci\u00f3 del llibre de Bergoglio ha sigut avan\u00e7ada per a fer-la com una proclama papal, en forma d’autobiografia, en aquest proclamat Any Sant de l’Esperan\u00e7a. Jo no estava especialment motivat a llegir el nou llibre, at\u00e8s que de la vida personal d’aquest papa, per les seues repetides al\u00b7lusions en discursos improvisats i m\u00faltiples entrevistes en mitjans de comunicaci\u00f3, en sab\u00edem ja molt. Per\u00f2 un amic me’l va recomanar especialment. Li vaig fer cas i l\u2019he llegit de principi a fi. Estic content per haver-ho fet i el recomane a tots. M\u00e9s que pels detalls de la seua vida que aporta, pel testimoniatge de com va viure ell per dins alguns dels esdeveniments abans i despr\u00e9s de ser papa.<\/p>\n La part primera del llibre est\u00e0 estructurada d’una manera seq\u00fcencial, a partir de la vida concreta dels seus avis pagesos, marcada per la terrible primera guerra mundial, la de les trinxeres i la successiva emigraci\u00f3, amb tots els alts i baixos d’adaptaci\u00f3 a la nova p\u00e0tria argentina on va n\u00e9ixer Jorge, fill de Mario, fill de Giovanni. La saga est\u00e0 ben descrita i relliga les seues arrels rurals del Piemonte amb els barris de Buenos Aires. S\u00f3n molt importants les refer\u00e8ncies a persones que van marcar la seua vida i que li van descobrir la crueltat de la dictadura, per exemple.<\/p>\n M’ha impressionat con\u00e8ixer a trav\u00e9s d’aquest llibre a Esther Ballestrino de Careaga, la que havia estat la seua met\u00f2dica tutora de pr\u00e0ctiques de qu\u00edmica, no creient, que, despr\u00e9s d’aconseguir salvar de la repressi\u00f3 a les seues filles a Su\u00e8cia, va tornar a l’Argentina per a continuar lluitant amb les Mares de Plaza de Mayo. Al desembre de 1977, va ser capturada amb altres quatre companyes i llan\u00e7ades vives des d’un avi\u00f3 a la mar. Aix\u00f2 es conta amb detall al cap\u00edtol 12, on es parteix de les seues pr\u00e0ctiques de qu\u00edmica per a, seguint a persones, fins als crims de Videla quan ell era ja provincial dels jesu\u00eftes en 1977.<\/p>\n I al final del mateix cap\u00edtol es passa de puntetes per l’assumpte dels joves jesu\u00eftes Yorio i Jaliks de la captura dels quals tant es va parlar en els primers anys del pontificat. Va ser acusat d’haver denunciat el grup de jesu\u00eftes obrers. Vaig veure els v\u00eddeos de les seues declaracions quan ja era cardenal. Ell ha dit sempre que gr\u00e0cies a les relacions que continuava mantenint amb el dictador i els seus generals va ser com va poder salvar-los la vida. No tinc dubte que va ser aix\u00ed, per\u00f2 tremend conflicte entre el possibilisme diplom\u00e0tic per a aconseguir alguna cosa o la den\u00fancia prof\u00e8tica oberta com uns altres demanaven. Avui es repeteix. I aquest va ser el problema de Pius XII amb els nazis i els jueus, motiu pel qual Eugenio Pacelli avui no \u00e9s sant, encara que la seua fidel assistenta sor Angelina declar\u00e9s que al final de la seua vida se li apareixia el Sagrat Cor i va veure el miracle de dansa del sol com a F\u00e0tima.<\/p>\n I tamb\u00e9 les responsabilitats hist\u00f2riques degueren haver detingut la canonitzaci\u00f3 de Wojtyla, pels seus probables pactes amb els EUA per a obtenir ajuda a Pol\u00f2nia, a canvi de frenar la Teologia de l’Alliberament a Sud-am\u00e8rica. Si tingu\u00e9s acc\u00e9s a Francesc, una de les coses que li recomanaria \u00e9s que torn\u00e9s a urgir perempt\u00f2riament que cap papa ni cap persona amb responsabilitats hist\u00f2riques puguen mai ser beatificats o canonitzats, llevat que passen almenys 50 o 100 anys de la seua mort. Res de nou amb un santo subito<\/em>! O millor ning\u00fa en absolut canonitzat, almenys, si inclou la nefasta prova dels miracles o un costos\u00edssim proc\u00e9s curial.<\/p>\n La segona part del llibre s\u00f3n m\u00e9s aviat testimoniatges de com va viure ell alguns dels seus coneguts viatges i cerim\u00f2nies. Entre les experi\u00e8ncia de viatges, destaca el primer a Lampeusa, amb el crit Vergogna<\/em>! I els repetits viatges a l’illa de Lesbos i altres centres d’internament. Aqu\u00ed, m\u00e9s que en homilies o discursos se’ns mostra un papa hum\u00e0, amb una fe personal, no sols te\u00f2rica, en la dignitat humana. Aqu\u00ed \u00e9s on ha de ser cada vegada m\u00e9s dur denunciant als veritables sicaris que maten infants sense pietat. Aquestes experi\u00e8ncies profundes del que ens estan mostrant els mitjans cada dia, de com avui amb fredor de qui maneja drons i m\u00edssils teledirigits com si jugu\u00e9s a marcianitos<\/em> en la pantalla, \u00e9s la que ha de ser sentida com a fill i net d’emigrants, com a senzilla persona humana de carn i os. Gr\u00e0cies, papa Francesc, per ser aix\u00ed i no fer mera ret\u00f2rica sin\u00f3 simple emoci\u00f3 d’horror davant aquests espectacles. Aqu\u00ed s\u00ed que ha de prevaler, i preval gaireb\u00e9 sempre en el seu cas, la proximitat emp\u00e0tica a la prud\u00e8ncia diplom\u00e0tica.<\/p>\n Hi ha una foto de fa vuitanta anys, a Nagasaki, que reprodueix en el llibre i no em resistisc a publicar-la (ho far\u00e9 quan l’aconseguisca) amb el comentari que d’ella fa:<\/p>\n Per a mi s’ha convertit en el s\u00edmbol de la barb\u00e0rie inhumana de les guerres: representa a un nen en primer pla, no tindr\u00e0 m\u00e9s de deu anys, que porta a l’esquena, com si fos una motxilla del col\u00b7legi, la c\u00e0rrega m\u00e9s pesada: el seu germanet mort. T\u00e9 el rostre tibant, dram\u00e0tic i seri\u00f3s. Espera el seu torn per a portar al forn crematori el cos del m\u00e9s petit de la fam\u00edlia, mort per les radiacions de la bomba at\u00f2mica a Nagasaki. Tota la seua angoixa es manifesta en un sol gest, gaireb\u00e9 imperceptible: es mossega els llavis fins a fer-los sagnar. El fruit de la guerra: una imatge que val m\u00e9s que mil paraules<\/em><\/p>\n Per aquests testimoniatges que acosten a l’aut\u00e8ntica humanitat del senyor papa actual, val la pena llegir a poc a poc el llibre.<\/p>\n Citar\u00e9 tamb\u00e9 un altre comentari sobre com va viure ell el terrible moment de travessar la Pla\u00e7a de Sant Pere totalment buida per la pand\u00e8mia en la Setmana Santa de 2020, quan es va reproduir la salvaci\u00f3 de Roma en la pesta de 1522 pel miracul\u00f3s crucifix de l’Esgl\u00e9sia de Sant Marcelo:<\/p>\n Avan\u00e7ava nom\u00e9s i tenia en el cor la solitud de tots, notava els seus passos en els meus, els seus peus en les meues sabates, podria dir. En aquell silenci sentia ressonar milions de s\u00fapliques i una necessitat universal d’esperan\u00e7a. Havia arribat el \u00abvesprejar\u00bb (Mc 4, 35), el temps de la tempestat, per a desemmascarar falses i sup\u00e8rflues seguretats, i tots junts ens trobem abra\u00e7ats com a un ancora a aquest Crist capa\u00e7 de v\u00e8ncer la por, de brindar suport. \u00abMet\u00e9 mano \u2014li deia, una expressi\u00f3 molt meua, que utilitze amb freq\u00fc\u00e8ncia en l’oraci\u00f3\u2014. Met\u00e9 mano, si us plau. Ho vas fer en el segle XVI, ja coneixes aquesta situaci\u00f3\u00bb. De tant en tant dirigia la meua mirada cap a la columnata de la dreta i al monument al Migrant que feia un any vaig decidir col\u00b7locar aqu\u00ed, perqu\u00e8 ens ajud\u00e9s, en el centre de la cristiandat, no sols a acceptar el desafiament evang\u00e8lic de l’hospitalitat, sin\u00f3 precisament a llegir els signes dels temps. Es titula Angels Unawares, \u00e0ngels sense saber-ho, aquesta escultura de bronze i argila en la qual estan representades persones de totes les edats, de diverses cultures, de diferents etapes hist\u00f2riques: estan juntes, molt pegades entre si, espatlla amb espatlla, dempeus sobre una pastera, amb els rostres marcats pel drama de la fugida, del perill, del futur incert. Est\u00e0vem tots junts en aquesta pastera, ara, amb id\u00e8ntica inquietud, sense saber quants aconseguir\u00edem desembarcar, ni quan. Est\u00e0vem tots junts. Tamb\u00e9 per aix\u00f2 en aquesta pla\u00e7a mai m’he sentit realment a soles. Vaig besar la base del Crucifix i aix\u00f2 em va donar esperan\u00e7a, me la dona sempre. Li vaig demanar al Senyor que alluny\u00e9s el mal amb la seua m\u00e0 i alhora la gr\u00e0cia i la creativitat de saber obrir noves formes de fraternitat i de solidaritat, fins i tot en aquest context per a nosaltres desconegut. Perqu\u00e8 de sobte, en mi i a l’Esgl\u00e9sia sencera, la urg\u00e8ncia de l’oraci\u00f3 es va unir a la del servei. De manera especial a les persones m\u00e9s fr\u00e0gils, en dificultats: els indigents, els presos, els hospitalitzats, les persones majors.<\/em><\/p>\n Molts m\u00e9s textos del llibre podria ressaltar que expressen l’\u00e0nima tendra de Bergoglio. Recomane la seua lectura, ja ho he dit.<\/p>\n Per\u00f2 sense menyscapte de la meua proximitat i sintonia amb ell i at\u00e8s que he viscut m\u00e9s anys que ell i amb viv\u00e8ncies que continuen impulsant tamb\u00e9 la meua fe i la meua esperan\u00e7a, permeta’m el benvolgut papa Francesc que et fa\u00e7a uns suggeriments, entre els moltes que faria:<\/p>\n Als pares se’ns recomanava, amb tota ra\u00f3, no regalar als nostres fills armes de joguina. Per anar formant-los en la cultura de la pau. Per qu\u00e8 no aprofita la pr\u00f2xima Pasqua de l’Any Sant per a suprimir definitivament aquestes anacr\u00f2niques desfilades de forces armades del Vatic\u00e0 i de l’Estat Vatic\u00e0? Seria un primer pas per a estudiar millor com poden organitzar-se els serveis d’ordre i seguretat indispensables.<\/p>\n Per qu\u00e8 no superar ja certeses teol\u00f2giques superades com que l’Esgl\u00e9sia no t\u00e9 autoritat per a ordenar a dones sacerdots? Ho va poder dir un papa per\u00f2 no en absolut definici\u00f3 dogm\u00e0tica, algunes de les quals fins i tot ja s’admet que siguen reinterpretades? O no?<\/p>\n I, finalment, per a no fer massa llarga aquesta llista, per qu\u00e8 no permetre que en els s\u00ednodes, universals o continentals, s’accepte el principi decisori per majoria, no la remissi\u00f3 a una decisi\u00f3 \u00faltima del papa, v\u00e0lida per a tots?<\/p>\n \u00a0“Este article que envia Antoni Duato pertany a la s\u00e8rie que publica cada divendres en www.atrio.org<\/a>\u00a0<http:\/\/www.atrio.org<\/a>>\u00a0 on es podran llegir tamb\u00e9 els precedents i afegir-hi\u00a0 comentaris”<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Antonio Duato \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. El recent llibre Esperanza. L’autobiografia, es va escriure entre el papa Francesc i el seu amic, tamb\u00e9 argent\u00ed d’origen itali\u00e0, Carlo Musso, editor. Es va completar la redacci\u00f3 pensant que fos una publicaci\u00f3 p\u00f2stuma, com ho va ser Diari de l’\u00c0nima, d\u2019Angelo Roncalli, publicat en 1963, … Continuar llegint “LA FE I ESPERAN\u00c7A PERSONALS DEL PAPA BERGOGLIO”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2986","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2986"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2990,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2986\/revisions\/2990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}