{"id":2995,"date":"2025-02-07T21:45:54","date_gmt":"2025-02-07T20:45:54","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=2995"},"modified":"2025-03-01T23:38:18","modified_gmt":"2025-03-01T22:38:18","slug":"units-per-la-fe-personal-enfront-de-la-idolatria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2025\/02\/07\/units-per-la-fe-personal-enfront-de-la-idolatria\/","title":{"rendered":"UNITS PER LA FE PERSONAL ENFRONT DE LA IDOLATRIA"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Antonio Duato \u00e9s membre el Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n

Insistisc que ATRIO Lloc de trobada<\/u><\/em> va n\u00e0ixer despr\u00e9s del gran impacte que va produir l’atemptat a les Torres Bessones en 2001. Alguns van decretar \u2013Dawkins…\u2013 que calia acabar amb tota mena de religi\u00f3 perqu\u00e8 ella era la responsable del desastre, ja que fomentava odi i fanatisme. Altres \u2013Bush fill…\u2013 van atribuir a la inspiraci\u00f3 de D\u00e9u respondre amb les guerres contra l’Afganistan \u2013Operaci\u00f3 Llibertat Duradora\u2013 i l’Iraq.<\/p>\n

Nosaltres vam creure que era el moment d’establir un ampli di\u00e0leg per a anar al fons de l’experi\u00e8ncia fundacional de les diverses religions, deixant les capes de relats, creences, ritus i mandats dels quals s’havia anat revestint. Una depuraci\u00f3 aix\u00ed de les tradicions religioses havia de servir per a unir els humans, enfortir la fraternitat de tota la creaci\u00f3, respectar la llibertat i la dignitat de cada persona i, en definitiva, portar harmonia i pau al nostre m\u00f3n.<\/p>\n

Agra\u00efsc que molts h\u00e0geu col\u00b7laborat de moltes maneres a anar construint aquest portal al llarg de 24 anys. A mi ja no em queda molt per a continuar aquesta \u00faltima missi\u00f3 confiada a la meua exist\u00e8ncia, la de ser un \u00ednfim i ef\u00edmer \u00e9sser enfront de les dimensions de l’espai-temps al qual ens obre la ci\u00e8ncia i les t\u00e8cniques humanes, per\u00f2 que \u00e9s necessari co-creador de trobades interpersonals i de comunicaci\u00f3 de testimoniatges de fe i solidaritat, aprofitant els dons rebuts, entre ells, els rudimentaris coneixements que haja pogut adquirir oportunament sobre inform\u00e0tica.<\/p>\n

Avui, en aquest capvespre de la meua vida, us confesse que cada vegada veig amb m\u00e9s claredat que cal emprendre amb coratge aquest \u00faltim tram d’escalada o immersi\u00f3 cap a all\u00f2 m\u00e9s alt o cap al m\u00e9s profund de l’\u00e9sser hum\u00e0. Cal fer-ho sense por, sense motxilles pesades, sense r\u00e8mores hist\u00f2riques, deixant enrere estructures excloents, c\u00e0nons i codis caducs. \u00c9s necessari desprendre’s de tota ambici\u00f3 pel nombre de seguidors o pros\u00e8lits. No ambicionar diners ni poder. Anar per la vida, parodiant a paisans meus, lleugers d’equipatge i amb la cara al vent. Per\u00f2 portant en el cor el major tresor: la fe personal, confian\u00e7a i esperan\u00e7a de l\u2019infant que portem dins i que estar\u00e0 tal vegada per estrenar.<\/p>\n

* * *<\/p>\n

Aquesta introducci\u00f3 tan solemne \u00e9s simplement per a enquadrar el que dir\u00e9 a continuaci\u00f3. Crec que cal anar cap a l’objectiu final de cada exist\u00e8ncia i de la uni\u00f3 de tota la humanitat, aprofitant les escletxes i agafadors que malgr\u00e9 lui<\/em> ens deixa el sistema (ja ho deia Marcuse en 1968), amb tota humilitat, realisme i esfor\u00e7. Units en cordada per\u00f2 no en ramat. Entre tots, ajuntar la saviesa i la for\u00e7a necess\u00e0ria per a fer front al nou leviatan que intenta devorar-nos a tots.<\/p>\n

Estic llegint a Harari en Nexus<\/em>. Com sempre veig en ell un bon escriptor, no sols un best seller artificial. Sap traure llum de s\u00edntesis hist\u00f2riques i de prediccions de futur, manifestant estar ben informat, relacionar situacions i deixant sempre espai per a les definitives eleccions de l\u2019home. Em recorda molt a la brillantor de les an\u00e0lisis que fa temps feia Edgar Morin, amb la seua s\u00e8rie de monografies El M\u00e8tode<\/em>, que comen\u00e7ava amb La naturalesa de la Naturalesa<\/em>. Als seus 103 anys continua publicant, amb ajuda de deixebles, sens dubte. Tinc a l’espera llegir La m\u00e9thode de La M\u00e9thode <\/em>(2024) perqu\u00e8 \u00e9s un autor que, com Harari, sempre m’ha fet pensar en la complexitat.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, en els cap\u00edtols 4t i 5\u00e8 de Nexus<\/em> Harari analitza com els grans sistemes religiosos i pol\u00edtics aconseguiren unir a persones de diferents or\u00edgens de manera estable i duradora. Per a cadascun dels dos cap\u00edtols tria un exemple de major \u00e8xit en aquesta funci\u00f3 d’unir persones diverses: a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i a la democr\u00e0cia estatunidenca, respectivament. En els dos casos, la perennitat de la uni\u00f3 es va basar en textos molt concrets que van ser fruit d’antigues interpretacions de la realitat religiosa o pol\u00edtica, per\u00f2 que anaven a considerar-se immutables i normatius en el futur en deixar const\u00e0ncia escrita en textos definitius. Per a l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica aquest text va ser el dip\u00f2sit de la fe, contingut en el conjunt de c\u00e0nons i dogmes. L’autoritat del Denzinger (recopilaci\u00f3 de dogmes i documents magisterials) es va anar imposant de fet a les interpretacions diverses de les escriptures i de la tradici\u00f3, les altres fonts del dip\u00f2sit de la fe (fides quae). I, als EUA, de la Constituci\u00f3 de 1787 i les seues 27 esmenes ratificades.<\/p>\n

Avui estem veient com l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica est\u00e0 a punt de profundes divisions internes, malgrat tenir un summe pont\u00edfex (vaja titulet veterotestamentari!) que sembla tenir fe i voluntat de reformes, per\u00f2 no background<\/em> teol\u00f2gic que l\u2019autoritze a presentar profunda revaloraci\u00f3 de la doctrina lligada i ben lligada. I, d’altra banda, un emperador estatunidenc que, despr\u00e9s de jurar amb la m\u00e0 en b\u00edblia el seu c\u00e0rrec constitucional, vol tornar a ser l’amo del m\u00f3n encara que siga tirant per la borda no sols la pr\u00f2pia constituci\u00f3 sin\u00f3 tots els consensos al fet que havia arribat la resta de la humanitat. L’ONU, el dret internacional, les grans declaracions de Drets Humans i la Carta de la Terra, les grans ag\u00e8ncies per a la salut, el comer\u00e7, el clima, s\u00f3n descartades i humiliades per qui es declara l’enviat per D\u00e9u per a executar aquest pla. I continuarem callats els creients en el D\u00e9u que no \u00e9s un \u00eddol (paraula o imatge constru\u00efda per a legitimar el poder) sin\u00f3 misteri i fonament de tota la creaci\u00f3, sobretot de tota exist\u00e8ncia humana?<\/p>\n

Fa una setmana, acabava la meua columna oferint alguns suggeriments al papa Francesc, que dona testimoniatge cont\u00ednuament de la seua fe i esperan\u00e7a. Li suggeriria avui que, enfront dels crims contra la humanitat de qui pret\u00e9n guiar la hist\u00f2ria, no se senta lligat per a obrir les portes a tots, tots i totes. Avui li dic que molts agrair\u00edem que no es limitara a fer una den\u00fancia prof\u00e8tica des de la finestra de la Pla\u00e7a de Sant Pere, tot un s\u00edmbol barroc del poder eclesi\u00e0stic. Per molt modest que vulga que siguen el seu habitatge i els seus cotxes, amb freq\u00fc\u00e8ncia fa l’efecte que es presenta abrigallat per signes de poder i aplaudiments de multituds, com qualsevol altre dels grans i poderosos. Per aix\u00f2, com un creient m\u00e9s que segueix acceptant \u00a0l’Esgl\u00e9sia com la seua comunitat de fe, m’atrevisc a suggerir-li avui unes altres coses:<\/p>\n