![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-225x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Gr\u00e0cies! Paraula agra\u00efda, desitjada, il\u00b7lusionadora i encoratjadora, per\u00f2 tamb\u00e9 enigm\u00e0tica, esgotadora i exigent.<\/p>\n Des de la infantesa, els nostres iaios i els nostres pares han estat per a inculcar-nos ser agra\u00efts, donar gr\u00e0cies i, aix\u00f2, junt amb el perd\u00f3 i demanar les coses per favor.<\/p>\n L’actitud de donar gr\u00e0cies comporta recon\u00e8ixer que no som sols i que la pres\u00e8ncia d’altres, amb la seua interacci\u00f3, comporta el desenvolupament d’all\u00f2 que som i de la construcci\u00f3 de la nostra vida. Significa mirar a fora, ajuda a no estar mirant-nos el melic, facilita no ser egoistes, impedeix tot comportament superb i deixar de considerar-nos autosuficients.<\/p>\n Pronunciar la paraula gr\u00e0cies \u00e9s recon\u00e8ixer que hi ha b\u00e9 al m\u00f3n i que no som oblidats, perqu\u00e8 reconeixem rebre aportacions que hi s\u00f3n ajuda, unes vegades per afermar-nos i altres vegades per poder corregir i, sobretot, adonar-nos que no mereixem all\u00f2 que rebem sin\u00f3 que es tracta de gr\u00e0cia, de gratu\u00eftat. Significa, a\u00e7\u00f2, un afian\u00e7ament del fet que la vida val la pena viure-la.<\/p>\n Per\u00f2 el pronunciament de la paraula gr\u00e0cies tamb\u00e9 comporta reflexionar sobre quan diem gr\u00e0cies. Segurament \u00e9s molt pronunciada quan som afortunats, quan rebem b\u00e9ns, quan es tracta de facilitar-nos recursos, amics, reconeixement social o prestigi; per\u00f2, la pronunciem quan estem afligits?<\/p>\n Quan all\u00f2 que rebem \u00e9s aflicci\u00f3 i sofriment, quan no es respon a la necessitat que desitgem, als nostres llavis apareix el fet de donar gr\u00e0cies? La paraula gr\u00e0cies cap quan rebem dolor i desgr\u00e0cia?<\/p>\n En un article, existeix la paperera, publicat el 31-5-2025 a la web del Grup Cristi\u00e0 del dissabte (www.grupcristiadeldissabte.org) deia que dels errors haur\u00edem de dependre i, per tant, de l’advert\u00e8ncia dels nostres errors tamb\u00e9 haur\u00edem de donar gr\u00e0cies: “No estigmatitzem l’error, m\u00e9s b\u00e9 descobrim-lo i esborrem de nosaltres la imatge idealitzada de la perfecci\u00f3 com a cosa innata. Dels errors se n’apr\u00e9n i es creix… L’error ens convida a ser humils i a no discriminar a cap persona per considerar-la inferior”.<\/p>\n A la B\u00edblia troben el llibre de Job, tot un intent d\u2019aprendre a donar gr\u00e0cies per les proves que la vida va presentant-nos malgrat desgr\u00e0cies, dolors i mis\u00e8ries, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n escola de construcci\u00f3 i afian\u00e7ament en all\u00f2 que volem ser.<\/p>\n Donar gr\u00e0cies en la desgr\u00e0cia no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 no eduquem des d’una mirada oberta a comprendre que per a edificar, moltes vegades, requereix primer destruir per poder construir despr\u00e9s, La teoria potser la sabem, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica som reticents a acceptar negatives, correccions i tamb\u00e9 a ser rebutjats, perqu\u00e8 no albirem que tamb\u00e9 eixes situacions negatives s\u00f3n moments adequats per descobrir qui som i com s\u00f3n en realitat.<\/p>\n La psicologia i la religi\u00f3 insistiran en el fet que sempre hi ha motius per a l’agra\u00efment, tamb\u00e9 en la cat\u00e0strofe, perqu\u00e8 en ella tamb\u00e9 podem descobrir aspectes positius: estem vius, hi ha persones que estimem i ens estimen, arriben ajudes, encara tenim forces per a reaccionar…<\/p>\n Sant Pau, en la carta als Tessalonicencs (5,18) insisteix: Viviu sempre contents, pregueu cont\u00ednuament, doneu gr\u00e0cies en tota ocasi\u00f3”. I en la carta als Efesis (5,20) diu: Doneu sempre gr\u00e0cies per tot a D\u00e9u Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist”.<\/p>\n Tamb\u00e9 els te\u00f2legs del sofriment voldran introduir-nos en el convenciment que tamb\u00e9 de la desgr\u00e0cia esdevenen coses bones i possible creixement espiritual, encara que, \u00e9s clar, mirant D\u00e9u com l’ec\u00f2nom que recompensa.<\/p>\n Potser, donar gr\u00e0cies tamb\u00e9 en la desgr\u00e0cia, siga m\u00e9s f\u00e0cil quan hi ha fe, per\u00f2 no \u00e9s impossible en qui no projecta transcend\u00e8ncia, perqu\u00e8 la gratu\u00eftat en l\u00b4\u00e9sser hum\u00e0 es t\u00e9 o no, no s’adquereix i, per aix\u00f2, podem afirmar que per a l’\u00e9sser hum\u00e0 sempre hi ha ocasi\u00f3 de ser agra\u00eft en tota circumst\u00e0ncia per al mateix \u00e9sser hum\u00e0, per la vida, pel cosmos, per l’amor. S’atribueix a Nietche aquest pensament, encara que no se’l trobe expl\u00edcitament en cap de les seues obres: “Qui t\u00e9 un perqu\u00e8 per a viure, trobar\u00e0 quasi sempre un com”. Pensament que ha sigut popularitzat per Viktor Frankl, com una de les bases de la seua teoria de la logoter\u00e0pia. L’agra\u00efment no est\u00e0 condicionat, precisament, a la fe en un D\u00e9u, per\u00f2 s’oposa clarament a l’algof\u00f2bia (por al sofriment).<\/p>\n El sofriment ens desposse\u00efx de tot i eixa situaci\u00f3 condueix a l’encontre amb la veritat de l’\u00e9sser hum\u00e0, perqu\u00e8 el deixa nu, li ha esborrat la satisfacci\u00f3 personal de les pr\u00f2pies capacitats i conquestes i purifica la mirada envers les coses bones que ens envolten. Aleshores caldr\u00e0 aprendre, tamb\u00e9, a donar gr\u00e0cies en totes les situacions de la vida humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Gr\u00e0cies! Paraula agra\u00efda, desitjada, il\u00b7lusionadora i encoratjadora, per\u00f2 tamb\u00e9 enigm\u00e0tica, esgotadora i exigent. Des de la infantesa, els nostres iaios i els nostres pares han estat per a inculcar-nos ser agra\u00efts, donar gr\u00e0cies i, aix\u00f2, junt amb el perd\u00f3 i demanar les coses per … Continuar llegint “GR\u00c0CIES”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3331","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3331","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3331"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3331\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3333,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3331\/revisions\/3333"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3331"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3331"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3331"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}