![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/pasqual-honori.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Honori Pasqual \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Hi ha te\u00f2legs que tot i analitzant la situaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a l\u2019occident cultural, afirmen que els dos condicionants que\u00a0 fan minvar la influ\u00e8ncia i el vigor de l\u2019Esgl\u00e9sia en la nostra societat s\u00f3n l\u2019epistemologia i l\u2019estructura exacerbadament piramidal. Els dos mil anys del concili de Nicea ens donen peu per abordar algunes reflexions, espigolant opinions de te\u00f2legs, d\u2019ac\u00ed d\u2019all\u00e0, sobre un tema cabdal per a les esgl\u00e9sies cristianes com \u00e9s el de la cristologia.<\/p>\n Efectivament, fa vint segles, uns quants bisbes, convocats i presidits\u00a0 per l\u2019emperador Constant\u00ed I, es reuniren a Nicea per acordar la doctrina sobre Jesucrist. Despr\u00e9s dels altres tres concilis ecum\u00e8nics, s\u2019establ\u00ed dogm\u00e0ticament la cristologia i el credo, anomenat Niceno-constantinopolit\u00e0. La seua solidesa,\u00a0 perdurabilitat i \u00a0rigidesa doctrinal ha provocat comentaris cr\u00edtics com aquell que diu que l\u2019Esgl\u00e9sia ha substitu\u00eft els quatre evangelis pels quatre concilis cristol\u00f2gics.<\/p>\n La celebraci\u00f3 del dos mil aniversari de Nicea \u00e9s adient per plantejar q\u00fcestions que a hores d\u2019ara i amb un context cultural i eclesial totalment distints, esdevenen necess\u00e0ries per tal d\u2019apropar-nos i retrobar en la seua originalitat possible, la figura del Jes\u00fas hist\u00f2ric, obscurida pel Jes\u00fas dogm\u00e0tic de la fe.<\/p>\n En els concilis cristol\u00f2gics dels segles IV i V, veiem els bisbes debatent acaloradament sobre q\u00fcestions relatives als misteris m\u00e9s importants de la teologia. Si Jes\u00fas de Natzaret \u00e9s de naturalesa vertaderament humana o si participa tamb\u00e9 de la divina; si participa de les dues i com aquestes es relacionen entre si; si tenia una voluntat o dues; si primer va ser un simple hum\u00e0 que despr\u00e9s fou adoptat per D\u00e9u, o com suggereixen alguns textos evang\u00e8lics, va ser D\u00e9u mateix des del primer instant; si preexist\u00ed a la seua vida terrena; si el ser que va preexistir era el mateix D\u00e9u o un \u00e9sser div\u00ed intermedi, etc.<\/p>\n Ens podem preguntar, d\u2019on obtenien informaci\u00f3 uns per a fer aitals afirmacions, i els altres per afirmar el contrari? En alguns concilis, a m\u00e9s d\u2019argumentacions teol\u00f2giques i b\u00edbliques, tamb\u00e9 s\u2019escoltaven crits a favor de l\u2019emperador. \u00c9s clar que les postures teol\u00f2giques estaven amarades d\u2019opcions pol\u00edtiques, de pors, rivalitats i pressions. Tot amb tot, uns i altres apel\u00b7laven a la autoritat de les Escriptures.<\/p>\n Amb l\u2019apel\u00b7laci\u00f3\u00a0 a les Escriptures apareix un altre problema: la metodologia hermen\u00e8utica aplicada a la comprensi\u00f3 dels textos b\u00edblics. Aleshores s\u2019acceptava sense cap mena de restricci\u00f3 que la B\u00edblia oferia una informaci\u00f3 objectiva sobre la realitat transcendent de D\u00e9u. Avui sabem per l\u2019hermen\u00e8utica hist\u00f2rico-cr\u00edtica que la literalitat interpretativa tergiversa el sentit del text evang\u00e8lic i ens mena a actituds fonamentalistes i anacr\u00f2niques barroers. Una cosa \u00e9s el text, i l\u2019altre el que el text intenta comunicar a trav\u00e9s de la cultura i cosmovisi\u00f3 pr\u00f2pies d\u2019aleshores.<\/p>\n Aix\u00ed, per posar un exemple, l\u2019experi\u00e8ncia de la resurrecci\u00f3 s\u2019expressa mitjan\u00e7ant un llenguatge d\u2019amor i una l\u00f2gica d\u2019adoraci\u00f3, lluny d\u2019una descripci\u00f3 objectiva de la realitat hist\u00f2rica de Jes\u00fas, el natzar\u00e8. Cada comunitat elaborava la seua experi\u00e8ncia del \u201cressuscitat\u201d en funci\u00f3 de la seua cultura \u2013distinta en cada comunitat- i dels seus problemes i inquietuds.\u00a0 Heus ac\u00ed, doncs, distintes concepcions sobre un mateix fet i diferents cristologies. El que sorpr\u00e8n actualment \u00e9s el fet que durant tants segles els estudiosos romangueren cecs a aquesta diversitat. El biblista E. P. Sanders explica molt b\u00e9 l\u2019elaboraci\u00f3 dels primers textos escrits del Nou Testament.<\/p>\n L\u2019evangeli de Sant Joan, especialment el seu pr\u00f2leg, per la seua bellesa fascinant, ha exercit una gran influ\u00e8ncia en la formaci\u00f3 de la cristologia. Tanmateix aquest escrit ha de ser llegit d\u2019acord amb el seu g\u00e8nere literari, \u00e9s a dir, com un llenguatge po\u00e8tic i figuratiu. Altrament, es produeix un canvi qualitatiu important en la comprensi\u00f3 de la cristologia, de tal manera que la poesia passa a ser entesa com a prosa, com descripci\u00f3 literal, i la met\u00e0fora hebrea es trasmuda en metaf\u00edsica grega. El biblista Jonh Hick aprofundeix en la mat\u00e8ria.<\/p>\n El proc\u00e9s el podr\u00edem resumir de la seg\u00fcent forma: la comunitat cristiana reflexiona lliurement la seua fe i l\u2019expressa en himnes, lit\u00fargia, poesia, cants, etc. Eixes reflexions passen a ser canonitzades com a Escriptura i, des d\u2019all\u00ed, s\u2019autoimposen com autoritat divina. L\u2019Esgl\u00e9sia queda aix\u00ed com ostatge de la pr\u00f2pia reflexi\u00f3 comunit\u00e0ria. La doctrina queda petrificada i impedeix tota revisi\u00f3 cr\u00edtica i desenvolupament.<\/p>\n Aquesta forma d\u2019entendre la cristologia i, per tant, la revelaci\u00f3, ha estat la t\u00f2nica dominant i gaireb\u00e9 \u00fanica en la hist\u00f2ria de les esgl\u00e9sies cristianes durant segles i segles, i, avui, encara \u00e9s absolutament majorit\u00e0ria. Les oracions del missal rom\u00e0 s\u2019encarreguen de recordar-nos-ho cada dia.<\/p>\n \u00c9s imperiosa, doncs, la necessitat d\u2019una hermen\u00e8utica que\u00a0 supere\u00a0 les interpretacions literals que ens aboquen a postures fonamentalistes i anacr\u00f2niques. Cal tornar al sentit original i reivindicar la met\u00e0fora, portadora de \u00a0poder vigor\u00f3s i fecunditat. Ens cal, doncs, te\u00f2legs de veritat, te\u00f2leg lliures, no funcionaris, que repensen la cristologia sense mirar cap a dalt per esbrinar qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que es pot dir i qu\u00e8 no es pot dir segons els interessos de la instituci\u00f3.<\/p>\n Inserits de ple en la nostra societat, en tot all\u00f2 que la configura, hem de donar resposta a la pregunta de Jes\u00fas: \u201ci vosaltres, qui dieu que s\u00f3c jo?\u201d. La resposta donada en temps tan allunyat del nostre, tant en dist\u00e0ncia temporal com cultura, no serveix. Un Jes\u00fas desprove\u00eft d\u2019humanitat i llibertat, com si fos un aut\u00f2mat, elaborat amb conceptes de la filosofia hel\u00b7l\u00e8nica, no \u00e9s plausible. Si Jes\u00fas \u00e9s el cam\u00ed, la veritat i la vida, un referent que inspire les dones i homes d\u2019avui a seguir les seues petjades i donar-ne testimoniatge, la resposta cosificada del passat \u00e9s inservible. L\u2019hem de recrear i actualitzar.<\/p>\n Fet i fet. Es tracta de fer intel\u00b7ligible i seduir els creients que vivim al segle XXI la Bona Not\u00edcia que ens esperona a construir un m\u00f3n m\u00e9s hum\u00e0, just i bo per tothom.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Honori Pasqual \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Hi ha te\u00f2legs que tot i analitzant la situaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a l\u2019occident cultural, afirmen que els dos condicionants que\u00a0 fan minvar la influ\u00e8ncia i el vigor de l\u2019Esgl\u00e9sia en la nostra societat s\u00f3n l\u2019epistemologia i l\u2019estructura exacerbadament piramidal. Els dos mil anys del concili … Continuar llegint “PREGUNTES INC\u00d2MODES SOBRE CRISTOLOGIA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":26,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3474","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3474","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/26"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3474"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3474\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3475,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3474\/revisions\/3475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3474"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3474"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3474"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}