{"id":3527,"date":"2025-12-05T18:51:21","date_gmt":"2025-12-05T17:51:21","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3527"},"modified":"2025-12-05T18:51:21","modified_gmt":"2025-12-05T17:51:21","slug":"tres-minuts-amb-les-lectures-del-diumenge-40","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2025\/12\/05\/tres-minuts-amb-les-lectures-del-diumenge-40\/","title":{"rendered":"TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE"},"content":{"rendered":"

II Diumenge d’Advent.\u00a0<\/strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n

Joan, el fill de Zacaries i Isabel, va recon\u00e9ixer el pas de D\u00e9u des del desert, que \u00e9s la imatge de la precarietat, la solitud i el l\u00edmit hum\u00e0; i d’aquesta manera, va mostrar una esperan\u00e7a que naix en els llocs de la destrucci\u00f3, el desassossec i la impot\u00e8ncia, quan la mort ens visita, arriba la deterioraci\u00f3 del cos i decau l’\u00e0nim. L’Advent de D\u00e9u pot convertir els nostres deserts en escales, els nostres l\u00edmits en capacitats, l’aband\u00f3 i la solitud en refugi i empar; en els deserts hi ha veus que ens conviden a tirar endavant, a confiar en la llum, en sentir-se fills estimats; en els deserts es fusiona la terra amb el cel, el temps amb l’eternitat, la densitat i el present amb l’horitz\u00f3 obert. \u00bfSerem capa\u00e7os de descobrir algun raig de llum en les situacions l\u00edmits, en els atzucacs, en els deca\u00efments personals, socials i pol\u00edtics? L’esperan\u00e7a converteix la caiguda en vol, el frac\u00e0s en cerca i el crit en una s\u00faplica. \u201cCriden, deia el poeta Vinicius de Moraes, que l\u2019Infant naixer\u00e0 entre les ll\u00e0grimes del temps. Diguen que els temps estan durs, falta aigua, falta carn, falta a vegades l’aire: hi ha una angoixa, m\u00e9s fora d’aix\u00f2, es va vivint\u201d.<\/p>\n

Joan va descobrir, tamb\u00e9, un nou rostre de l’esperan\u00e7a quan va recon\u00e9ixer que en la irrellev\u00e0ncia del seu cos\u00ed el Galileu, que caminava nu, sense vestidures ni hisendes, estava la salvaci\u00f3. L’esperan\u00e7a transita per camins de senzillesa i insignific\u00e0ncia. L’Advent de D\u00e9u est\u00e0 arribant sense sorolls ni oripells; se li ha buscat en els palaus, per\u00f2 ell estava en la zona marginal; se li buscava en el temple i ell era al carrer amb els sense sostre, se li buscava en els instal\u00b7lats i ell era n\u00f2mada amb els immigrants. Hi ha una esperan\u00e7a que resideix als afores del benestar i del consum, en l’exercici de la proximitat, en la senzillesa de la vida quotidiana, en la bondat callada sense sorolls. L’esperan\u00e7a no est\u00e0 en el centre sin\u00f3 als afores, en les perif\u00e8ries, en els famolencs de pa, sostre, treball i reconeixement. Preguntem-nos si busquem D\u00e9u on ell vol ser trobat.\"\"<\/p>\n

Joan va mostrar un tret de l’esperan\u00e7a quan va assenyalar l’actor principal i es va retirar perqu\u00e8 ell cresquera. Posar-se\u2019n al costat \u00e9s un generador d’esperan\u00e7a. Ho saben els pares que deixen volar els seus fills i filles perqu\u00e8 siguen ells mateixos, el mestre que es posa a un costat perqu\u00e8 l’alumne cresca, els capellans que fan un pas enrere perqu\u00e8 nasca el la\u00efcat, l’Esgl\u00e9sia que es posa al costat de la humanitat per a buscar junts la veritat, ja que com deia Lle\u00f3 XIV en el seu viatge a Turquia, \u201cno la posseeix en exclusiva, sin\u00f3 que la cerca juntament amb tota la humanitat\u201d. El valor del precursor consisteix a assenyalar la direcci\u00f3 sense ser el cam\u00ed, ja que D\u00e9u t\u00e9 un cam\u00ed original i propi per a cada persona. Podem dir amb Rumi, el m\u00edstic suf\u00ed del segle XIII : \u201cNosaltres som els lla\u00fcts, tu ets el violinista. Tu emets murmuris a trav\u00e9s de nosaltres. Som les flautes, per\u00f2 el buf ve de tu. Som com a muntanyes. per\u00f2 el ress\u00f2, el ress\u00f2 nom\u00e9s ve de tu\u201d<\/p>\n

En Joan aprengu\u00e9rem que l’esperan\u00e7a no \u00e9s un cam\u00ed de roses sin\u00f3 de calzes; el seu assassinat no \u00e9s un episodi secundari, sin\u00f3 que pertany a la seua pr\u00f2pia fisonomia. Mentre l’optimisme \u00e9s la m\u00fasica dels acomodats, l’esperan\u00e7a \u00e9s el crit dels insatisfets i de les persones audaces i indomables que han ven\u00e7ut la por, denuncien els atropellaments del poder a la veritat i a la bondat. L’aut\u00e8ntica esperan\u00e7a porta dol per les guerres que destru\u00efxen vinyes, per la corrupci\u00f3 que destrona la conviv\u00e8ncia, pels odis que pervenen la fraternitat, per les vides truncades dels naufragats que busquen refugi. Preguntem on i com suscitem vida, enfortim l’esperan\u00e7a dels desesperan\u00e7ats i confonem els poderosos. \u00bfSom prove\u00efdors de senyals, aplanadors de senderes tortes que caminen, segons proposa Sant Pau, \u201ccarregats de just\u00edcia\u201d, alegres, confiats i esperan\u00e7ats fins al Dia de Crist Jes\u00fas?.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

II Diumenge d’Advent.\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 … Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-3527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comentaris-lectures-diumenge"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3527"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3532,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527\/revisions\/3532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}