![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/20240421_180146-215x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Si els nostres iaios al\u00e7aren el cap, segurament, no entendrien el que diem a causa del llenguatge que utilitzem per a descriure les diverses etapes de la vida humana ni quines paraules usem per a descriure les diverses situacions, malalties o connotacions que ens ocorren. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, en nom del progr\u00e9s i, nom\u00e9s faltaria, en nom del respecte a les persones, no podem emprar certes paraules que els iaios usaven al parlar de certes edats, malalties cong\u00e8nites o caracter\u00edstiques personal, perqu\u00e8 s\u00f3n considerades amb connotacions negatives. Pot ser que els nostres iaios foren incultes, per\u00f2 segur que no tenien la pell tan fina com pareix que la tenim avui.<\/p>\n Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00fas de les paraules o d’expressions, ser\u00e0 interessant analitzar qu\u00e8 hi ha darrere d’eixos canvis i, en concret, pel que fa a la vellesa.<\/p>\n No podem dir que les persones envellim sin\u00f3 que ens fem majors, i tot a\u00e7\u00f2 sense adonar-nos que l’anomenada tercera edat comen\u00e7a, dalt-baix, als seixanta anys, perqu\u00e8 hem definit la primera edat per a parlar de la inf\u00e0ncia i joventut, la segona edat per a descriure el m\u00f3n adult i a partir dels seixanta anys, ja es considera formar part de la tercera, ja som part del m\u00f3n dels vells.<\/p>\n No volem fer-nos vells, per\u00f2 volem viure; lluitem per allargar la vida, per\u00f2 mantenint l’eterna juventut; no volem que passen els anys, per\u00f2 s\u00ed que volem ser majors sense responsabilitzar-nos ni de la primera ni de la tercera edat. Ah\u00ed radica el conflicte seri\u00f3s de conviv\u00e8ncia i de relacions personals-afectives-psicol\u00f2giques i humanes actuals: ser majors, per\u00f2 fora de la cadena de l’evoluci\u00f3 humana en la qual tots estem connectats, essent responsables de l’evoluci\u00f3 i de la superviv\u00e8ncia de cada membre de la cadena humana.<\/p>\n Els nostres iaios no veien esclavitud en la preocupaci\u00f3 per mantenir la conviv\u00e8ncia entre la primera, segona i tercera edat. A la casa podien viure iaios, pares, fills i nets. Sabem que hui eixa configuraci\u00f3 familiar no corre, per\u00f2 aix\u00f2 no resta responsabilitat d’uns membres, respecte d’altres, aix\u00ed que hem buscat una soluci\u00f3: crear llocs on atendre els membres de la fam\u00edlia que “molesten(<\/em>?)”<\/p>\n Eixe tipus de soluci\u00f3 tamb\u00e9 hi estava en temps dels nostres iaios per a donar sostre i assist\u00e8ncia a orfes i persones malaltes sense fam\u00edlia i els anomenaven “asil”. <\/em>Era un lloc assistencial i hospitalari. Tamb\u00e9 hui acudeixen persones encara que amb fills i fam\u00edlia que no tenen espai i atenci\u00f3 a casa; per\u00f2 ja no diem asil <\/em>sin\u00f3 resid\u00e8ncia<\/em>, perqu\u00e8 no sone mal a la ciutadania. Tot un eufemisme que ben pensat resulta ofensiu i insultant, perqu\u00e8 no deixa de ser un asil, per\u00f2 disfressat, on li posem floritures, per a no recon\u00e8ixer que la seua necessitat \u00e9s reflex d’una societat on hem canviat l’afecte i el sentiment dels fills i el tapem en all\u00f2 de buscar millor vida per a la mare o el pare.<\/p>\n Potser estem evitant noms que exigeixen prendre consci\u00e8ncia de la situaci\u00f3 i estem llevant-li la c\u00e0rrega emocional. Pareix que volem evitar sentir-nos responsables.<\/p>\n A m\u00e9s de l’eufemisme dels noms, el que \u00e9s m\u00e9s seri\u00f3s \u00e9s que hem creat un problema social bastant greu. Hem creat consci\u00e8ncia del dret a ser atesos i no pels mateixos fills ni per la fam\u00edlia sin\u00f3 per l’Estat. \u00c9s la societat la responsable que la tercera edat siga atesa si ho demana, excusant a la mateixa fam\u00edlia. Aix\u00ed s’ent\u00e9n que, en aquests moments, a Espanya hi haja un d\u00e8ficit de places que requereixen atenci\u00f3 a les resid\u00e8ncies de majors (es parla de 80.000) i que no es poden cobrir. Hi ha al voltant de cinc mil cinc-sentes resid\u00e8ncies, per\u00f2 ac\u00ed est\u00e0 la clau, 75% s\u00f3n privades i sols el 25% s\u00f3n p\u00fabliques. El problema est\u00e0 servit. L’atenci\u00f3 a les persones necessitades s’ha convertit en un negoci, perqu\u00e8 hem creat el dret i no hem posat a disposici\u00f3 la possibilitat.<\/p>\n L’oferta de places a les resid\u00e8ncies ascendeix a quatre-centes mil. I el d\u00e8ficit de places no \u00e9s perqu\u00e8 totes estiguen cobertes, ja que sols el 60% ho estan. Ac\u00ed apareix la causa: els diners. En totes les resid\u00e8ncies s’ha de pagar, siguen p\u00fabliques o privades, encara que unes s\u00f3n m\u00e9s cares que unes altres i tamb\u00e9 segons el grau de salut en qu\u00e8 es troba la persona a ingressar.<\/p>\n A les resid\u00e8ncies p\u00fabliques no hi ha places, perqu\u00e8 s\u00f3n les m\u00e9s barates i les llistes d’espera s\u00f3n enormes, perqu\u00e8 cal passar un itinerari llarg i prou carreg\u00f3s, fins al fet de poder esperar anys. Les p\u00fabliques demanen el 75% de la jubilaci\u00f3, variant segons la comunitat aut\u00f2noma, perqu\u00e8 algunes poden arribar a demanar fins al 90% de la pensi\u00f3. Per\u00f2 si passem a les privades o concertades, on hi ha places, el preu varia entre mil quatre-cents a dos mil euros quan parlem de persones que es valen per elles mateixes, per\u00f2 si requereixen assist\u00e8ncia ja entrem entre els dos mil als sis mil euros.<\/p>\n Tenim un problema seri\u00f3s, perqu\u00e8 la soluci\u00f3 que hem donat resulta moltes vegades inassolible pel seu alt cost, perqu\u00e8 no hi ha una preocupaci\u00f3 per noves infraestructures p\u00fabliques i, despr\u00e9s d’haver creat una necessitat elevada a dret, tampoc mostrem una preocupaci\u00f3 per comptar amb personal qualificat, creant l’eufemisme d’un benestar ja no sols procurant que siga excel\u00b7lent sin\u00f3 ni tan sols possible.<\/p>\n Per als iaios la resid\u00e8ncia era un lloc on estiuejar, un espai obert on disfrutar, per\u00f2 b\u00e9 sabien ells que aix\u00f2 era per a rics i que al pobre malalt, orfe o sense fam\u00edlia el lloc era l\u00b4asil.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Si els nostres iaios al\u00e7aren el cap, segurament, no entendrien el que diem a causa del llenguatge que utilitzem per a descriure les diverses etapes de la vida humana ni quines paraules usem per a descriure les diverses situacions, malalties o connotacions que ens ocorren. … Continuar llegint “EUFEMISME GERI\u00c0TRIC”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3698","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3698","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3698"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3699,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3698\/revisions\/3699"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}