{"id":3720,"date":"2026-02-17T08:53:16","date_gmt":"2026-02-17T07:53:16","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3720"},"modified":"2026-02-19T20:53:38","modified_gmt":"2026-02-19T19:53:38","slug":"recomencar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/02\/17\/recomencar\/","title":{"rendered":"RECOMEN\u00c7AR"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Josep M\u00b0 Jordan Galduf, excatedr\u00e0tic d’Economia de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/em><\/strong><\/strong><\/p>\n

\u00bf\u00c9s possible recomen\u00e7ar despr\u00e9s d\u2019experimentar una gran crisi? \u00bfPodem reconstruir-nos despr\u00e9s de sentir-nos trencats i buits? D\u2019aix\u00f2 va precisament un interessant llibre del sacerdot itali\u00e0 Fabio Rosini (El arte de recomenzar. Los seis d\u00edas de la creaci\u00f3n y el inicio del discernimiento<\/em>, Rialp, 2025) que acabe de llegir a les portes del temps de Quaresma. Un llibre que, tot i el seu contingut expl\u00edcitament religi\u00f3s, el lector (creient o no creient) pot fer-ne una lectura essencialment existencial. A la fi, les persones travessem en la vida diverses situacions convulsives que ens poden portar o b\u00e9 a enfonsar-nos o b\u00e9 a tractar de recomen\u00e7ar.<\/p>\n

Rosini introdueix al lector en l\u2019art de recomen\u00e7ar a partir del paradigma de la creaci\u00f3 que apareix en el G\u00e8nesi. I ho fa amb un recorregut existencial i espiritual, de regeneraci\u00f3 i discerniment, seguint el relat b\u00edblic dels sis dies de la creaci\u00f3. Amb aix\u00f2 tracta de connectar la paraula de D\u00e9u amb la nostra vida, tot considerant la necessitat que tenim sovint els humans de reconduir o reconstruir la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n

Al parer de Rosini, recomen\u00e7ar \u00e9s possible, tot i que no \u00e9s f\u00e0cil. Per a poder-ho fer hem de tornar a l\u2019inici i repensar all\u00f2 que \u00e9s vital per a nosaltres. El comen\u00e7ament ho cont\u00e9 tot. Ning\u00fa no comen\u00e7a per ell mateix. La vida \u00e9s rebuda. Formem part de l\u2019obra de la creaci\u00f3 i el G\u00e8nesi pot ajudar-nos a aprofundir en el nostre coneixement propi i a guanyar en capacitat per a poder recomen\u00e7ar despr\u00e9s d\u2019una gran crisi. Cada dia de la creaci\u00f3 en el relat b\u00edblic ens aporta uns ensenyaments interessants a tot aquest respecte.<\/p>\n

El primer dia de la creaci\u00f3, segons Rosini, subratlla l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n ca\u00f2tic i invita a acollir el caos i acceptar que no ho podem controlar tot. D\u2019alguna manera, el caos pertany a un ordre m\u00e9s alt que no som capa\u00e7os d\u2019albirar o d\u2019abastir. Acceptar el caos (com a punt de partida) \u00e9s considerar les coses com s\u00f3n, no com ens agradaria que foren, i acollir amb realisme les nostres limitacions. Alg\u00fa ens ha creat i ha pensat en la nostra exist\u00e8ncia. Tenim la vocaci\u00f3 de viure i el dret de poder recomen\u00e7ar. Igual com es distingeix la llum de les tenebres, hem de saber discernir el b\u00e9 del mal.<\/p>\n

El segon i el tercer dia de la creaci\u00f3, d\u2019acord amb Rosini, ens porten a reflexionar sobre els l\u00edmits de la nostra realitat i la necessitat d\u2019establir unes prioritats. Igual com hi ha una separaci\u00f3 de les aig\u00fces, hem de discernir all\u00f2 que ens dona vida d\u2019all\u00f2 que ens danya i ens mata, all\u00f2 que per a nosaltres \u00e9s identitat i font de renaixement d\u2019all\u00f2 que ens buida i ens trenca. Tenim una missi\u00f3 en la vida en funci\u00f3 dels talents que se\u2019ns han confiat, i hem de ser capa\u00e7os d\u2019establir una estrat\u00e8gia d\u2019actuaci\u00f3 coherent amb la nostra pr\u00f2pia identitat personal. Seleccionar all\u00f2 que ens fa ser veritablement m\u00e9s feli\u00e7os i fructuosos, i cr\u00e9ixer en l\u2019estima per tal de construir i no disgregar-se.<\/p>\n

El quart i el cinqu\u00e9 dia de la creaci\u00f3, seguint a Rosini, ens fan considerar (en paral\u00b7lel a les llums del firmament) les llums que poden il\u00b7luminar el nostre espai de fecunditat personal per a viure millor la nostra vida. Per a poder recomen\u00e7ar, \u00bfquina llum hi ha dintre de mi i com mire les coses? \u00bfQuines inspiracions de b\u00e9 tinc, en contraposici\u00f3 a les suggestions de mal? \u00bfQuina din\u00e0mica (de pensament i acci\u00f3) em pot fer viure millor o fer malb\u00e9 la meua vida? El mal porta les persones a una dimensi\u00f3 que no \u00e9s la seua veritat; en canvi, quan ens penedim i estimem tornem a ser aut\u00e8ntics. Necessitem albirar (i deixar-nos guiar per) les nostres inspiracions (les nostres llums constructives) com a punt de suport per a poder recomen\u00e7ar. Cal aix\u00ed mirar de dalt a baix la nostra vida, estar agra\u00efts per all\u00f2 que hem rebut i, malgrat les nostres errades i contradiccions, tractar de recomen\u00e7ar seguint les petjades del b\u00e9.<\/p>\n

En el sis\u00e9 dia del G\u00e8nesi, com es sabut, culmina la creaci\u00f3 amb l\u2019aparici\u00f3 de la vida: primer els animals, despr\u00e9s els \u00e9ssers humans. I de tot a\u00e7\u00f2 deriva Rosini unes reflexions extraordin\u00e0ries per a poder recomen\u00e7ar. El dia sis\u00e9 va de la pols a la vida. Una vida plena de contradiccions, per\u00f2 destinada a donar fruit. Les contradiccions, i fins i tot les humiliacions, han de ser per a nosaltres una escola per a con\u00e8ixer-nos m\u00e9s a fons i viure millor la nostra vida. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha estat fet a imatge de D\u00e9u per administrar la terra i obrar en fecunditat. Anirem b\u00e9 mentre siguem fidels a nosaltres mateixa, ja que la nostra veritable identitat \u00e9s la de ser fills d\u2019un Pare bo (D\u00e9u). Per contraposici\u00f3, els desastres humans deriven de la tra\u00efci\u00f3 a la nostra identitat essencial.<\/p>\n

A la fi, el viatge de Rosini a trav\u00e9s del seu llibre \u00e9s una operaci\u00f3 instructiva per a alliberar-nos del nostre fals \u201cjo\u201d. Un viatge cap a nosaltres mateixos. Segons l\u2019autor, torne a mi mateix quan veig a D\u00e9u com a Pare i a les altres persones com a germans. Quan no obre aix\u00ed, em veig impulsat cap a l\u2019egoisme i em quede buit. Val la pena, per tant, tractar de recomen\u00e7ar i recon\u00e9ixer que, si estic fet a imatge de D\u00e9u, tamb\u00e9 jo soc amor. Soc jo mateix quan estime. El viatge per a la reconstrucci\u00f3 de la pr\u00f2pia vida implica un proc\u00e9s de discerniment interior (triant el b\u00e9 i rebutjant el mal). Sempre hi ha un b\u00e9 que jo puc fer, un cam\u00ed i unes oportunitats per a actuar fidel a mi mateix (al servei de les altres persones). Redescobrir la nostra bondat intr\u00ednseca constitueix, aix\u00ed, el punt de partida per a poder recomen\u00e7ar i reconstruir-nos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Josep M\u00b0 Jordan Galduf, excatedr\u00e0tic d’Economia de la Universitat de Val\u00e8ncia \u00bf\u00c9s possible recomen\u00e7ar despr\u00e9s d\u2019experimentar una gran crisi? \u00bfPodem reconstruir-nos despr\u00e9s de sentir-nos trencats i buits? D\u2019aix\u00f2 va precisament un interessant llibre del sacerdot itali\u00e0 Fabio Rosini (El arte de recomenzar. Los seis d\u00edas de la creaci\u00f3n y el inicio … Continuar llegint “RECOMEN\u00c7AR”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3720","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3720","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3720"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3720\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3722,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3720\/revisions\/3722"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3720"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3720"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3720"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}