![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/20240421_180146-215x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n Qu\u00e8 ens passa? \u00bf\u00c9s possible desitjar-se la mort? \u00bfHi ha racionalitat en una decisi\u00f3 com eixa?<\/p>\n Segurament \u00e9s un tema que preferim tindre’l silenciat i si ix, considerar-lo com una bogeria, com un acte irracional, realitzat per una persona que ha perdut el seny i no est\u00e0 equilibrada. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s una decisi\u00f3 pensada i d’un calibre que requereix reflexi\u00f3, consci\u00e8ncia i molta fortalesa i valentia.<\/p>\n Evitem interrogar-nos manifestant com a causa del su\u00efcidi les malalties mentals (trastorn bipolar, trastorn l\u00edmit de la personalitat, depend\u00e8ncia d’alcohol i drogues, depressi\u00f3 major, esquizofr\u00e8nia, trastorn d’estr\u00e9s posttraum\u00e0tic…), i no volem recon\u00e8ixer aquells factors que estan, generalment, en l’arrel d’eixos trastorns, perqu\u00e8 ah\u00ed passem a ser part protagonista del fet que les persones puguem arribar a decisions tan dr\u00e0stiques i greus com voler deixar de viure com vivim.<\/p>\n Hi ha molts determinants socials, econ\u00f2mics i culturals en la base d’arribar a pensar: prou, no aguante m\u00e9s, a\u00e7\u00f2 \u00e9s insuportable, necessite eixir d’aquest m\u00f3n.<\/p>\n S’ent\u00e9n que siguen les persones adultes (40-65 anys) qui m\u00e9s freq\u00fcenten aquesta decisi\u00f3 pel pes insuportable que el sistema social, econ\u00f2mic i el “qu\u00e8 diran” els ha posat als seus muscles. Per\u00f2 si \u00e9s preocupant el m\u00f3n adult, qu\u00e8 dir respecte als j\u00f3vens?<\/p>\n S\u00f3n m\u00faltiples els factors que podem assenyalar: assetjament escolar, separaci\u00f3 dels progenitors, viol\u00e8ncia en la relaci\u00f3 de parella, situacions dif\u00edcils familiars… Potser, pensem que aquests factors s\u00f3n normals, que no poden crear traumes tan greus ni poden conduir a decisions tan dr\u00e0stiques; per\u00f2, tanmateix, les atencions psicol\u00f2giques i psiqui\u00e0triques s\u00f3n concloents, i, si a m\u00e9s, en aquestes situacions d’inestabilitat emocional afegim el mal \u00fas de les xarxes socials, el c\u00f2ctel \u00e9s explosiu.<\/p>\n Qu\u00e8 hem creat? Darrere d’una aparen\u00e7a de llibertat i obertura, estem creant un buit existencial que condueix a una manca de sentit de vida i una insatisfacci\u00f3 emocional, afectiva i espiritual, moltes vegades insuportable.<\/p>\n Fem creure que som lliures, que podem dir, actuar i moure’ns com desitgem, per\u00f2 descobrim estar formant part, possiblement, d’una de les societats m\u00e9s dependents i controlades de la hist\u00f2ria moderna per lobbies, xarxes, pol\u00edtiques, costums i ideologies. Hem creat el m\u00f3n influencer, hem obert l’\u00fas de la vida privada de tothom i hem marcat com comportar-nos si no volem fer el rid\u00edcul i ser estrany, perqu\u00e8 hem creat prototipus i les persones cada vegada estem m\u00e9s atrapades en els estereotips sense poder desbellugar-nos del personatge que ens ha tocat encarnar, desdibuixant, aix\u00ed, les caracter\u00edstiques genu\u00efnes de la persona, i, per aix\u00f2, entrant en el cam\u00ed m\u00e9s directe a la insatisfacci\u00f3 personal.<\/p>\n Per ser jove d’avui, has d’actuar, moure’t i pensar d’acord a uns esquemes (vestimenta, aficions, llenguatge, m\u00fasica, lloc d’oci…) si no vols ser tractat com a persona rara i estranya.<\/p>\n Possiblement no advertim que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s un focus de conflictes interns en les persones, perqu\u00e8 totes necessitem pert\u00e0nyer a un grup i ser acceptades, necessitem sentir una c\u00e0lida sensaci\u00f3 de seguretat i benestar, d’estabilitat i equilibri emocional.<\/p>\n L’exposici\u00f3 continuada a aquesta pressi\u00f3 ens fa viure sota l’anomenat s\u00edndrome de Procust <\/em>(impedir el creixement de l’altre).<\/p>\n Hui, la joventut (16-25 anys) es veu absorbida pels poders f\u00e0ctics, els quals limiten la identitat de la persona i causa conflictes interns, crea ansietat i conductes d’autocensura fins a impedir creixement personal, haver d’encaixar expectatives r\u00edgides i jer\u00e0rquiques i deteriorament de la salut mental i conflicte d’identitat.<\/p>\n Podem dir que, la situaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i cultural estar\u00e0 abocant a les persones a un sentiment de buit, a experimentar insatisfacci\u00f3 de vida, a desconnectar d\u00b4un mateix i dels altres.<\/p>\n Totes les persones volem deslliurar-nos de lligaments i resoldre les dificultats que la vida ens presenta i busquem eixides d’emerg\u00e8ncia no sempre assolibles, visibles i possibles, perqu\u00e8 el desig \u00e9s viure en pau, tranquil\u00b7litat i en plenitud.<\/p>\n Diem ser molt lliures, per\u00f2 el qu\u00e8 diran ens fa entrar en p\u00e0nic i el desig de ser acceptats \u00e9s molt elevat, fins a acceptar la despersonalitzaci\u00f3 per ajustar el comportament a l’entorn i tractar, aix\u00ed, d’evitar cr\u00edtiques, assenyalament o rebuig i condemna.<\/p>\n I quan tots els esfor\u00e7os s\u00f3n in\u00fatils perqu\u00e8 no es troba suport, es busca la soluci\u00f3 de passar a una vida on s’imagina una pau perdurable, la qual no l’ha trobada en el relativisme, l’hedonisme ni en la permissivitat de la societat i no ha pogut fugir a un espai, lluny de la censura social, religiosa o cultural. Ah\u00ed aboca la decisi\u00f3 de buscar descansar en pau, de desitjar viure al parad\u00eds, lluny de tanta pressi\u00f3 i q\u00fcestionament insuportable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Qu\u00e8 ens passa? \u00bf\u00c9s possible desitjar-se la mort? \u00bfHi ha racionalitat en una decisi\u00f3 com eixa? Segurament \u00e9s un tema que preferim tindre’l silenciat i si ix, considerar-lo com una bogeria, com un acte irracional, realitzat per una persona que ha perdut el seny i … Continuar llegint “PENSAMENTS SU\u00cfCIDES”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3802","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3802","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3802"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3802\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3805,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3802\/revisions\/3805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3802"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3802"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}