Rerum novarum<\/em> (escrita l’any 1891 i centrada en la “q\u00fcesti\u00f3 social”) fins a cinc documents orientats tots a tractar el tema llavors candent i controvertit del comprom\u00eds pol\u00edtic de les persones creients.<\/p>\nEl professor de teologia Luis Gonz\u00e1lez-Carvajal, en un treball titulat \u00abLa caritat pol\u00edtica, d’ahir a hui\u00bb, publicat en el n\u00famero 110 de la revista de teologia pastoral i de la caritat Corintis XIII (editada per C\u00e0ritas Espanyola), ens pot ajudar a descobrir el proc\u00e9s seguit per l’Esgl\u00e9sia des dels seus comen\u00e7aments fins al moment que s’inicia amb Lle\u00f3 XIII i que despr\u00e9s analitzarem.<\/p>\n
Encara que \u00e9s una cita llarga, la reprodu\u00efm \u00edntegrament perqu\u00e8 ens ajuda amb claredat a descobrir tot el proc\u00e9s a trav\u00e9s del qual els cristians han anat plasmant en realitats concretes el seu comprom\u00eds en la societat.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’afirmar que \u00abni tan sols l’amor interpersonal pot desentendre’s de la dimensi\u00f3 pol\u00edtica, perqu\u00e8 l’amor a una persona concreta no seria complet si no intentara modificar aquelles situacions socials que la fan patir<\/strong>\u00bb amb el que col\u00b7loca el comprom\u00eds p\u00fablic en l’\u00f2rbita del Manament Nou, ens diu el seg\u00fcent:<\/p>\n\n- Els cristians que sempre van ser conscients de la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de l’amor van anar omplint-la de contingut a mesura que les circumst\u00e0ncies permetien noves possibilitats.<\/li>\n
- L\u00f2gicament, quan els cristians eren un grup minoritari en l’Imperi rom\u00e0, i a m\u00e9s sotm\u00e9s a persecucions, no podien practicar la caritat pol\u00edtica exercint c\u00e0rrecs p\u00fablics. Durant aquell temps la caritat pol\u00edtica nom\u00e9s va poder manifestar-se a trav\u00e9s de l’oraci\u00f3 pels governants.<\/li>\n
- Quan els mateixos cristians van comen\u00e7ar a tindre responsabilitats p\u00fabliques, la caritat pol\u00edtica es va traduir en l’exig\u00e8ncia d’exercir honestament les tasques de govern, o b\u00e9 pressionar als governants perqu\u00e8 ho feren b\u00e9.<\/li>\n
- Finalment, quan la Humanitat va prendre consci\u00e8ncia, a la fi del segle XVIII, que les estructures sociopol\u00edtiques no eren \u00abnaturals<\/strong>\u00bb, i molt menys \u00absagrades<\/strong>\u00bb, sin\u00f3 \u201cculturals<\/strong>\u201d i, per tant, susceptibles de modificaci\u00f3, la caritat pol\u00edtica va incitar a procurar l’establiment d’unes estructures m\u00e9s justes.<\/li>\n<\/ul>\n
La cita, encara que llarga, \u00e9s clarificadora en diversos sentits:<\/p>\n
\n- a) Els cristians sempre van ser conscients de la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de l’amor, i van anar acomodant el seu exercici a les circumst\u00e0ncies de cada moment.<\/li>\n
- b) Quan per motius de persecuci\u00f3 no van poder tindre pres\u00e8ncia p\u00fablica, exercien la caritat mitjan\u00e7ant l’oraci\u00f3 pels governants, seguint la recomanaci\u00f3 de la carta a Timoteu: \u00abEt recomane que abans de res es facen peticions per tots els h\u00f2mens; pels reis i tots els que tenen autoritat, perqu\u00e8 puguem gaudir d’una vida tranquil\u00b7la i assossegada, plenament religiosa i digna<\/strong>\u00bb. (1 Timoteu 2,1-2).<\/li>\n
- c) Quan les circumst\u00e0ncies permetien l’exercici de c\u00e0rrecs p\u00fablics, exercint-los amb honestedat o pressionant perqu\u00e8 aix\u00ed es fera.<\/li>\n
- d) Finalment, i \u00e9s l’etapa que s’inicia amb Lle\u00f3 XIII, quan sorgix, en paraules de Joan Pau II en Centesimus annus<\/em> 4, \u00abuna nova concepci\u00f3 de la societat, de l’Estat, i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, de l’autoritat<\/strong>\u00bb, procurant l’establiment d’unes estructures m\u00e9s justes. Referent a aix\u00f2, i pensant en els qui creuen que \u00e9s suficient amb nom\u00e9s canviar les persones, bo ser\u00e0 deixar const\u00e0ncia que Joan Pau II en Sollicitudo rei socialis,<\/em> 36 ens parla de \u00abestructures de pecat, que actuen contr\u00e0riament a una verdadera consci\u00e8ncia del b\u00e9 com\u00fa universal<\/strong>\u00bb.<\/li>\n<\/ol>\n
En una primera etapa, i seguint a Gonz\u00e1lez-Carvajal, \u00abels pares de l’Esgl\u00e9sia, els te\u00f2legs i els humanistes es van dirigir quasi exclusivament als pr\u00ednceps, perqu\u00e8 ells eren els \u00fanics responsables de les tasques de legislaci\u00f3 i govern<\/strong>. [\u2026] No obstant aix\u00f2, una vegada que es van establir els r\u00e8gims democr\u00e0tics, els papes van comen\u00e7ar a urgir el compliment dels seus deures pol\u00edtics al ciutad\u00e0 del carrer. Com va dir Lle\u00f3 XIII en 1885 \u201cno voler prendre cap part en la vida p\u00fablica seria tan reprensible com no voler prestar cap ajuda al b\u00e9 com\u00fa<\/strong>\u201d (Inmortale Dei<\/em>, 54, apartat Cat\u00f2lics en l’Estat)\u00bb.<\/p>\nNo obstant aix\u00f2, i com una de les primeres, si no la primera, manifestaci\u00f3 cristiana sobre este tema, la trobem un llibre preci\u00f3s escrit possiblement a la fi del segle II i descobert curiosament el segle XV. Ens referim a l’escrit conegut com a “Carta a Diognet<\/strong>“.<\/p>\nDe cert no sabem qui era Diognet, encara que com \u00e9s evident s\u00ed que sabem el seu nom, i suposem pel contingut de la carta que era una persona preeminent d’aquella \u00e8poca i interessada a con\u00e9ixer el cristianisme. Tampoc sabem qui la va escriure, per la qual cosa el seu autor \u00e9s conegut com l'”autor de la carta a Diognet<\/strong>“.<\/p>\nEncara que la carta abunda en temes de diversa consideraci\u00f3, per a l’objecte d’esta reflexi\u00f3 ens interessa detindre’ns en el cap\u00edtol V, titulat “Paradoxes cristianes<\/strong>“, i que literalment diu aix\u00ed: Els cristians, en efecte, no es distingixen dels altres h\u00f2mens ni per la seua terra ni per la seua parla ni pels seus costums. Perqu\u00e8 ni habiten ciutats exclusives seues, ni parlen una llengua estranya, ni porten un g\u00e8nere de vida a part dels altres. A la veritat, esta doctrina no ha sigut inventada gr\u00e0cies al talent i especulaci\u00f3 d’h\u00f2mens curiosos; ni professen, com uns altres fan, una ensenyan\u00e7a humana; sin\u00f3 que, habitant ciutats gregues o b\u00e0rbares, segons la sort que a cada un li va cabre, i adaptant-se en vestit, menjar i altre g\u00e8nere de vida als usos i costums de cada pa\u00eds, donen mostres d’un tenor peculiar de conducta admirable, i, per confessi\u00f3 de tots, sorprenent. Habiten les seues pr\u00f2pies p\u00e0tries, per\u00f2 com a forasters; prenen part en tot com a ciutadans i tot ho suporten com a estrangers; tota terra estranya \u00e9s per a ells p\u00e0tria, i tota p\u00e0tria, terra estranya. Es casen com tots; com tots engendren fills, per\u00f2 no exposen els que els naixen. Posen taula comuna, per\u00f2 no llit. Estan en la carn, per\u00f2 no viuen segons la carn. Passen el temps en la terra, per\u00f2 tenen la seua ciutadania en el cel. Obe\u00efxen a les lleis establides; per\u00f2 amb la seua vida sobrepassen les lleis. A tots estimen i per tots s\u00f3n perseguits. Se’ls desconeix i se’ls condemna. Se’ls mata i en aix\u00f2 se’ls dona la vida. S\u00f3n pobres i enriquixen a molts. Manquen de tot i abunden en tot. S\u00f3n deshonrats i en les mateixes deshonres s\u00f3n glorificats. Se’ls male\u00efx i se’ls declara justos. Els vituperen i ells bene\u00efxen. Se’ls injuria i ells donen honra. Fan b\u00e9 i se’ls castiga com a malfactors; condemnats a mort, s’alegren com si se’ls donara la vida. Els jueus els combaten com a estrangers; s\u00f3n perseguits pels grecs i, no obstant aix\u00f2, els mateixos que els avorrixen no saben dir el motiu del seu odi<\/strong>\u201d.<\/p>\nEncara que tot el cap\u00edtol \u00e9s d’una bellesa singular, hem volgut marcar subratllant alguns dels seus aspectes.<\/p>\n
Quan hui dia molts dels nostres germans en la fe (inclosos alguns Bisbes) tracten de plantejar un problema identitari que ens segregue i distingisca dels qui no professen la nostra fe, l’autor de la nostra carta, i per a instruir en el caracter\u00edstic del ser cristi\u00e0 a una persona eminent d’aquella societat, li fa constar que els cristians ni habiten ciutats exclusives seues, ni parlen una llengua estranya, ni porten un g\u00e8nere de vida a part dels altres. I no sols aix\u00f2, sin\u00f3 que recalca que, habitant ciutats gregues o b\u00e0rbares, segons la sort que a cada un li va cabre, i adaptant-se en vestit, menjar i altre g\u00e8nere de vida als usos i costums de cada pa\u00eds, acaba concloent que donen mostres d’un tenor peculiar de conducta admirable, i, per confessi\u00f3 de tots, sorprenent.<\/p>\n
Clar que els cristians de finals del segle II es distingien dels no creients! Per\u00f2 no per vestir distint, parlar distint o habitar llocs distints, sin\u00f3 per una conducta admirable i, per confessi\u00f3 de tots, sorprenent.<\/p>\n
I tot aix\u00f2 en un ambient gens id\u00edl\u00b7lic, com es pot comprovar: perseguits, condemnats, empobrits, deshonrats, vituperats, injuriats, castigats, condemnats a mort, combatuts pels jueus i perseguits pels grecs\u2026<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, malgrat un testimoniatge de l’Esgl\u00e9sia primitiva tan eloq\u00fcent, hem d’admetre que el pas a assumir els cristians, despr\u00e9s de Lle\u00f3 XIII, que la caritat pol\u00edtica, una vegada establida la democr\u00e0cia, es plasma en el comprom\u00eds p\u00fablic, no ha sigut f\u00e0cil i bona prova d’aix\u00f2 s\u00f3n les retic\u00e8ncies que, passats m\u00e9s de cent trenta anys, desperten en alguns germans en la fe estos temes.<\/p>\n
S’ha de fer constar que la valenta i possibilista actitud de Lle\u00f3 XIII va provocar estupor i fins i tot ira en molts cristians de la seua \u00e8poca (a Espanya, es van arribar a demanar oracions per \u00abla conversi\u00f3 del Papa\u00bb), per\u00f2 el Vatic\u00e0 II, en Gaudium et spes<\/em> ens diu: \u201cEls qui s\u00f3n o poden arribar a ser capa\u00e7os d’exercir eixe art tan dif\u00edcil i noble que \u00e9s la pol\u00edtica, preparen-se per a ella i procuren exercitar-la amb oblit del propi inter\u00e9s i de tot guany venal. Lluiten amb integritat moral i amb prud\u00e8ncia contra la injust\u00edcia i l’opressi\u00f3, contra la intoler\u00e0ncia d’un sol home o d’un nom\u00e9s partit pol\u00edtic; consagren-se amb sinceritat i rectitud, m\u00e9s encara, amb caritat i fortalesa pol\u00edtica, al servei de tots<\/strong>\u201d. (Gaudium et spes<\/em>, 75).<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\n- EL LLEGAT DE LLE\u00d3 XIII<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
Els nostres Bisbes, all\u00e0 per abril de l’any 1986, deien en el punt 4 de \u201cEls \u201cCat\u00f2lics en la vida p\u00fablica\u201d<\/strong>\u201d: \u201cEn convidar-vos a esta reflexi\u00f3 i a este comprom\u00eds ens situem en una l\u00ednia d’ensenyan\u00e7a i de vida que t\u00e9 llarga tradici\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Especialment des dels temps de Lle\u00f3 XIII, no sols la jerarquia, sin\u00f3 tamb\u00e9 molts seglars, es van esfor\u00e7ar per obrir camins de pres\u00e8ncia i col\u00b7laboraci\u00f3 dels \u201cCat\u00f2lics en la vida p\u00fablica\u201d<\/strong>\u201d.<\/p>\nQu\u00e8 va oc\u00f3rrer en temps de Lle\u00f3 XIII perqu\u00e8, com diuen els nostres Bisbes, \u201cno sols la jerarquia, sin\u00f3 tamb\u00e9 molts seglars, es van esfor\u00e7ar per obrir camins de pres\u00e8ncia i col\u00b7laboraci\u00f3 dels \u201cCat\u00f2lics en la vida p\u00fablica\u201d<\/strong>?\u201d<\/p>\nPotser per a entendre-ho millor, siga bo remetre’ns a l’\u00faltima enc\u00edclica social de Joan Pau II, la Centesimus annus<\/em>, publicada l’any 1991 i precisament, com el seu nom indica, per a commemorar els cent anys de la publicaci\u00f3 del primer document de la Doctrina Social de l\u2019Esgl\u00e9sia (DSE), l’enc\u00edclica Rerum novarum<\/em>. En el punt 4 de Centesimus annus<\/em>, i amb la perspectiva que donen els cent anys transcorreguts entre una i una altra enc\u00edclica, Joan Pau II ens ajuda a entendre la situaci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social de l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX en els seg\u00fcents termes: \u201ca la fi del segle passat les Esgl\u00e9sia es va trobar davant un proc\u00e9s hist\u00f2ric, present ja des de feia temps, per\u00f2 que aconseguia llavors el seu punt \u00e0lgid. Factor determinant de tal proc\u00e9s ho va constituir un conjunt de canvis radicals ocorreguts en el camp pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social, i fins i tot en l’\u00e0mbit cient\u00edfic i t\u00e8cnic, a part del m\u00faltiple influx de les ideologies dominants. Resultat de tots estos canvis havia sigut, en el camp pol\u00edtic, una nova concepci\u00f3 de la societat, de l’Estat i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, de l’autoritat. Una societat tradicional s’anava extingint, mentres comen\u00e7ava a formar-se una altra carregada amb l’esperan\u00e7a de noves llibertats, per\u00f2 al mateix temps amb els perills de noves formes d’injust\u00edcia i d’esclavitud<\/strong>\u201d.<\/p>\nDavant eixa situaci\u00f3 de canvis radicals, que anunciaven l’inici d’una nova era, els cristians es trobaven en una cru\u00eflla: o tancar-se al seu castell i lluitar des d’ac\u00ed perqu\u00e8 no caiguera l\u2019\u201cantic r\u00e8gim<\/strong>\u201d de la societat tradicional, o aprofitar les possibilitats que el \u201cnou r\u00e8gim<\/strong>\u201d oferia per a, des d’ac\u00ed i amb la terminologia de l’\u00e8poca, instaurar el Regne de Crist.<\/p>\nEl professor Ildefons Camacho, en la seua obra \u201cDoctrina Social de la Igl\u00e9sia. Una aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/strong>\u201d dedica el cap\u00edtol 4t a la doctrina pol\u00edtica de Lle\u00f3 XIII i ens diu el seg\u00fcent: \u201cEl fet que puguen citar-se fins a cinc documents sobre q\u00fcestions pol\u00edtiques abans de Rerum novarum<\/em> mostra que estes es presentaven com m\u00e9s greus i urgents que la mateixa \u201cq\u00fcesti\u00f3 social\u201d. En este \u00faltim camp sembla que els cat\u00f2lics van trobar abans una nova via d’acord i una major converg\u00e8ncia de criteris. No obstant aix\u00f2, quan parlem del pol\u00edtic ens referim a un \u00e0mbit m\u00e9s ampli, m\u00e9s englobant, on les discrep\u00e0ncies eren majors<\/strong>\u201d.<\/p>\nEl professor Camacho, a trav\u00e9s d’esta cita d’ell presa, ens fa saber (i ac\u00ed pot vindre per a molts una sorpresa, ja que d’aix\u00f2 no se’ns ha parlat tant) que Lle\u00f3 XIII, el pare de la Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia tal com hui l’entenem, abans de publicar la primera gran enc\u00edclica social, va publicar cinc documents sobre q\u00fcestions pol\u00edtiques i va tractar amb ells de respondre a eixe dilema que se’ls presentava als cat\u00f2lics i al qual abans f\u00e9iem refer\u00e8ncia.<\/p>\n
I ho va fer d’una forma que el mateix professor Camacho definix com a \u201cpostura possibilista, que busca vies d’acc\u00e9s dels creients a la vida social per a acabar de trencar eixa barrera infranquejable que sembla interposar-se entre l’Esgl\u00e9sia i la societat moderna<\/strong>\u201d.<\/p>\nRes ens ha de portar a pensar que Lle\u00f3 XIII era un conven\u00e7ut dem\u00f2crata (que no ho era), per\u00f2 s\u00ed a constatar que, com a home de fe, va saber veure entre els secrets d’aquella confusa situaci\u00f3 algun signe dels temps que exigia, per expressar-lo en termes m\u00e9s actuals del papa Francesc, derrocar murs i bastir ponts.<\/p>\n
No \u00e9s objecte d’esta reflexi\u00f3 aprofundir en les causes del divorci entre l’Esgl\u00e9sia i la societat moderna, per\u00f2 s\u00ed que ho \u00e9s afirmar que Lle\u00f3 XIII va adoptar en aquell moment hist\u00f2ric una postura possibilista que, amb totes les reserves de l’\u00e8poca, convidava als cristians a aprofitar els ressorts que oferia el nou r\u00e8gim per a prestar la seua ajuda al b\u00e9 com\u00fa col\u00b7laborant en l’Administraci\u00f3 P\u00fablica i arribant fins i tot \u201cals alts poders de l’Estat<\/strong>\u201d (Inmortale Dei<\/em>, apartat \u201cCat\u00f2lics en l’Estat\u201d punt 54, on afirma que \u201cno voler prendre cap part en la vida p\u00fablica, seria tan reprensible com no voler prestar cap ajuda al b\u00e9 com\u00fa<\/strong>\u201d), i tamb\u00e9 constatar que, amb aquella valenta postura, va posar els fonaments perqu\u00e8, amb el pas del temps, l’evoluci\u00f3 en la consci\u00e8ncia i el comprom\u00eds de cristianes i cristians i sobretot amb el sempre necessari impuls de l’Esperit, el Concili Vatic\u00e0 II donara a llum la Constituci\u00f3 Pastoral Gaudium et spes<\/em>, amb la qual es finalitzava el llarg per\u00edode d’enemistat entre l’Esgl\u00e9sia i el m\u00f3n modern.<\/p>\nSense cap g\u00e8nere de dubtes, Lle\u00f3 XIII va donar el primer impuls perqu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia poguera anys despr\u00e9s proclamar a tothom que \u201cEls gojos i les esperances, les tristeses i les angoixes dels h\u00f2mens del nostre temps, sobretot dels pobres i dels qui patixen, s\u00f3n alhora gojos i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist. Res hi ha verdaderament hum\u00e0 que no trobe ress\u00f2 en el seu cor<\/strong>.\u201d (Gaudium et spes<\/em>, 1).<\/p>\nTenim un deute de gratitud amb Lle\u00f3 XIII i va sent hora que el paguem. Lle\u00f3 XIII no \u00e9s nom\u00e9s el papa social, tamb\u00e9 ho \u00e9s del pol\u00edtic, almenys en el seu impuls inicial, i m\u00e9s en una \u00e8poca dif\u00edcil com la que a ell li va tocar viure.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\n- L’\u00c8POCA DE L’OPTIMISME AMBIENTAL: JOAN XXIII I EL VATIC\u00c0 II<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
Encara que en l’apartat II, en tractar dels primers indicis, d\u00e9iem que, d’una banda, calia evitar situar el tema de la pres\u00e8ncia p\u00fablica dels creients a partir del Vatic\u00e0 II, i que per una altra remet\u00edem a Lle\u00f3 XIII i a \u00e8poques anteriors a ell, \u00e9s indubtable que, per a tractar en profunditat este tema tal com ho entenem hui, el recurs al Vatic\u00e0 II es fa imprescindible.<\/p>\n
Per\u00f2, per a parlar d’aquell Concili, es fa necessari un esfor\u00e7 per a situar-lo correctament en el seu context, i tamb\u00e9 per a esmentar a Joan XXIII, el papa que el va convocar i que va ser protagonista important en aquell per\u00edode de temps que es coneix com l\u2019\u201c\u00e8poca de l’optimisme ambiental<\/strong>\u201d. Tractarem d’explicar-nos.<\/p>\n\uf0d8\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Situaci\u00f3<\/strong><\/p>\nEn la d\u00e8cada dels anys seixanta del passat segle XX es produ\u00efxen en la societat canvis:<\/p>\n
\n- En el camp cient\u00edfic, t\u00e8cnic i econ\u00f2mic<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L’energia at\u00f2mica s’utilitza per a fins pac\u00edfics.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La cibern\u00e8tica ha suposat una nova revoluci\u00f3 industrial en produir-se amb m\u00e9s rapidesa, en m\u00e9s quantitat i a millor preu a mitj\u00e0 termini.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Es modernitza l’agricultura.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Les comunicacions i els Mitjans de Comunicaci\u00f3 Social (MCS) porten a la quasi desaparici\u00f3 de les dist\u00e0ncies entre els pobles.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ha comen\u00e7at la carrera espacial.<\/p>\n
\n- En el camp social<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Seguretat Social assegura el futur sense temors.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els sindicats adquirixen major protagonisme i participaci\u00f3 en la vida econ\u00f2mica de les seues nacions.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 S’ha elevat el nivell de vida i instrucci\u00f3.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hi ha una major consci\u00e8ncia dels desequilibris econ\u00f2mics i es creu que poden ser superats.<\/p>\n
\n- En el pol\u00edtic<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El poder pol\u00edtic ja no \u00e9s patrimoni exclusiu d’una classe social.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L’Estat t\u00e9 una major intervenci\u00f3 en la vida nacional, regula la sanitat, l’educaci\u00f3 i l’economia.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Molts pa\u00efsos, sobretot d’\u00c0frica, accedixen a la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Augmenta el nombre d’organitzacions internacionals.<\/p>\n
\uf0d8\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 A estos canvis, s’han d’afegir altres quatre<\/strong>:<\/p>\n–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Es passa de la guerra freda a la distensi\u00f3.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ha augmentat la sensibilitat davant els desequilibris i desigualtats i la necessitat de superar-los.<\/p>\n
–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El maig franc\u00e9s de 1968 ha expressat l’aparici\u00f3 de noves il\u00b7lusions. \u201c! Siguem realistes, demanem l’impossible<\/strong>!\u201d<\/p>\n–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En eixe context, entra en escena Joan XXIII que, entre altres coses, convoca el Vatic\u00e0 II, amb el qual s’inicia una nova etapa de relacions entre l’Esgl\u00e9sia i el m\u00f3n.<\/p>\n
Perqu\u00e8 ens fem una idea de l’impacte produ\u00eft en la societat i a l’Esgl\u00e9sia amb la irrupci\u00f3 de Joan XXIII, apuntarem alguns indicis amb cites expl\u00edcites de documents per ell produ\u00efts:<\/p>\n
\n- L’Esgl\u00e9sia distingix entre l’error i qui el practica<\/strong> (Pacem in terris<\/em>, 158), la qual cosa va suposar una evoluci\u00f3 per a entendre la llibertat religiosa.<\/li>\n
- L’Esgl\u00e9sia distingix entre ideologies i moviments hist\u00f2rics<\/strong> (Pacem in terris<\/em>, 159), la qual cosa va ajudar a aprofundir en el pluralisme en l’acci\u00f3.<\/li>\n
- La Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia adopta una nova metodologia<\/strong>: Veure-Jutjar-Actuar (Mater et Magistra,<\/em> 236), la qual cosa va possibilitar que des de llavors el primer pas fora partir de la realitat, seguint amb la confrontaci\u00f3 d’eixa realitat amb l’evangeli i finalitzant amb l’est\u00edmul a l’acci\u00f3 transformadora.<\/li>\n
- Proclama que, per a ser just, el desenrotllament econ\u00f2mic ha d’anar acompanyat del progr\u00e9s social<\/strong> (Mater et Magistra<\/em>, 73), la qual cosa va ajudar a entendre que el desenrotllament, per a ser just, havia de ser integral (que abastara totes les dimensions de la persona) i solidari (que aconseguira a totes les persones i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a tots els pobles).<\/li>\n<\/ul>\n
A ning\u00fa podia estranyar que del canvi operat a l’Esgl\u00e9sia amb el pontificat de Joan XXIII, es poguera deduir, com va dir el fil\u00f2sof Roger Garaudi, que \u201cl’Esgl\u00e9sia ha passat de l’anatema al di\u00e0leg<\/strong>\u201d.<\/p>\nVeritat que \u00e9s molt f\u00e0cil deduir seixanta-un anys despr\u00e9s la malvolen\u00e7a que alguns sectors eclesials contemporanis senten fins i tot pel Vatic\u00e0 II?<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n\n- ALGUNES APORTACIONS B\u00c0SIQUES DEL VATIC\u00c0 II<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
Per al tema que ens ocupa, la pres\u00e8ncia dels i les creients en la vida p\u00fablica, apuntarem algunes coses fonamentals, per\u00f2 que llavors com ara moltes persones creients desconeixen o no valoren.<\/p>\n
5.1. Pot el cristi\u00e0 apartar-se de les realitats temporals<\/strong>?[2]<\/a><\/p>\nLlavors i ara, una idea comunament estesa entre molts creients \u00e9s que els cristians hem de buscar la pr\u00f2pia santificaci\u00f3 apartant-nos de les anomenades coses profanes o, utilitzant la terminologia eclesial, de l’anomenat \u00aborde temporal<\/strong>\u00bb.<\/p>\nEl Vatic\u00e0 II, entre els seus documents, cont\u00e9 un que de manera especial ens concernix al laicat cristi\u00e0, el conegut, segons el costum vatic\u00e0 de denominar els documents dels Papes o els Concilis amb les dos primeres paraules en la seua versi\u00f3 original llatina, com a Decret \u00abApostolicam actuositatem<\/em><\/strong>\u00bb, que podr\u00edem traduir lliurement com \u00abel dinamisme apost\u00f2lic del Poble de D\u00e9u<\/strong>\u00bb, si b\u00e9 el propi document se subtitula a si mateix com a \u00abDecret sobre l’apostolat dels seglars<\/strong>\u00bb.<\/p>\nEste document al qual fem refer\u00e8ncia, en el seu cap\u00edtol primer, dedicat a la vocaci\u00f3 dels seglars a l’apostolat, ens diu coses com ara que \u00abla vocaci\u00f3 cristiana \u00e9s, per la seua mateixa naturalesa, vocaci\u00f3 a l’apostolat<\/strong>\u00bb, afegint m\u00e9s avant en el mateix punt que \u00abcom el propi del seglar \u00e9s viure enmig del m\u00f3n i dels negocis temporals, D\u00e9u crida als seglars al fet que, amb el fervor de l’esperit cristi\u00e0, exercisquen el seu apostolat en el m\u00f3n a manera de ferment<\/strong>\u00bb (Apostolicam actuositatem<\/em>, 2).<\/p>\nD’estes cites del document al qual ens estem referint es desprenen diverses coses importants:<\/p>\n
\n- a) Vocaci\u00f3 cristiana i vocaci\u00f3 a l’apostolat s\u00f3n inseparables.<\/li>\n
- b) All\u00f3 propi del seglar \u00e9s viure enmig del m\u00f3n.<\/li>\n
- c) Els cristians, en la viv\u00e8ncia de la seua acci\u00f3 apost\u00f2lica, han d’estar en el m\u00f3n \u00aba manera de ferment<\/strong>\u00bb, o el que \u00e9s igual com el llevat en la massa. Apartar-se del m\u00f3n per al laic \u00e9s apartar-se de la seua pr\u00f2pia vocaci\u00f3 a l’apostolat. Veritat que ara adquirix valor el que s’afirmava de cristianes i cristians en la Carta a Diognet?<\/li>\n<\/ol>\n
5.2. Tenen valor per a D\u00e9u les realitats temporals?<\/strong><\/p>\nSi, equivocadament com hem vist en el punt anterior, molts cristians creuen que cal fugir del m\u00f3n, no s\u00f3n menys els que menysvaloren aquelles q\u00fcestions que ajuden a configurar l’orde social, pol\u00edtic, cultural i internacional, pensant que en el millor dels casos s\u00f3n un mal menor amb el qual cal conviure per\u00f2 que en res concernixen a la seua fe. \u00a0No obstant aix\u00f2, el document que estem comentant ens diu:<\/p>\n
\u201cEl pla de D\u00e9u sobre el m\u00f3n \u00e9s que els h\u00f2mens instauren amb esperit de conc\u00f2rdia l’orde temporal i el perfeccionen sense parar. Tot el que constitu\u00efx l’orde temporal: b\u00e9ns de la vida i de la fam\u00edlia, la cultura, l’economia, les arts i les professions, les institucions de la comunitat pol\u00edtica, les relacions internacionals i altres realitats semblants, aix\u00ed com la seua evoluci\u00f3 i progr\u00e9s, no s\u00f3n solament mitjans per al fi \u00faltim de l’home, sin\u00f3 que tenen, a m\u00e9s, un valor propi posat per D\u00e9u en aix\u00f2, ja se’ls considere en si mateixos, ja com a part de tot l’orde temporal<\/strong>\u201d. (Apostolicam actuositatem<\/em>, 7).<\/p>\nQuines conclusions hem d’extraure d’esta cita en concret:<\/p>\n
\n- a) Que D\u00e9u t\u00e9 un pla sobre el m\u00f3n (la instauraci\u00f3 del seu Regne) i compta amb nosaltres per a la seua realitzaci\u00f3. El Regne de D\u00e9u en la seua plenitud nom\u00e9s el mateix D\u00e9u el pot instaurar, per\u00f2 nosaltres amb el nostre comprom\u00eds en el m\u00f3n estem preparant el terreny perqu\u00e8 el Regne avance.<\/li>\n
- b) Que els b\u00e9ns de la vida i de la fam\u00edlia, la cultura, l’economia, la pol\u00edtica, les arts i professions s\u00f3n mitjans que hem d’utilitzar perqu\u00e8 ajuden a la fi \u00faltim de les persones.<\/li>\n
- c) Que precisament per ser mitjans per a aconseguir el nostre \u00faltim fi, D\u00e9u els vol i ha posat un valor en ells.<\/li>\n<\/ol>\n
Cap cristi\u00e0 a la llum d’esta ensenyan\u00e7a conciliar, pot considerar la vida p\u00fablica i el comprom\u00eds en ella com una cosa aliena a la seua fe.<\/p>\n
5.3. S\u00f3n les realitats temporals llocs on es pot desenrotllar el comprom\u00eds evangelitzador del cristi\u00e0<\/strong>?<\/p>\nLa majoria dels cristians que volen viure de manera responsable la seua fe troben l\u00f2gica la seua participaci\u00f3, com a membres del Poble de D\u00e9u, en l’\u00e0mbit de la seua parr\u00f2quia o comunitat en tasques de catequesis, ajudant en les celebracions lit\u00fargiques o exercint des de C\u00e0ritas o Pastoral de la Salut el ministeri de la caritat. I realment eixes tasques s\u00f3n i han de continuar sent considerades com a apost\u00f2liques.<\/p>\n
Per\u00f2 el comentat Decret sobre l’Apostolat dels Seglars ens assenyala en el seu cap\u00edtol 3r que hi ha altres camps d’apostolat i entre ells cita el mitj\u00e0 social, del qual diu: \u201cL’apostolat en el mitj\u00e0 social, \u00e9s a dir, l’afany per omplir d’esperit cristi\u00e0 el pensament i els costums, les lleis i les estructures de la comunitat en qu\u00e8 un viu, \u00e9s fins a tal punt deure i c\u00e0rrega dels seglars, que mai podr\u00e0 realitzar-se convenientment pels altres<\/strong>\u201d. (Apostolicam actuositatem<\/em>, 13).<\/p>\nLa constataci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cil del que afirmem en este apartat \u00e9s que cristianes i cristians veuen normal, l\u00f2gic i sobretot necessari el comprom\u00eds a l’interior de l’Esgl\u00e9sia, en la seua parr\u00f2quia o en la seua comunitat, per\u00f2 costa m\u00e9s trobar cristians que es presten a viure l’apostolat en el mitj\u00e0 social, malgrat que no ens agraden moltes de les coses que en ell es produ\u00efxen i que ens afecten a tots. I aix\u00f2 a pesar que el Concili ens afirma que l’apostolat en el mitj\u00e0 social \u00e9s deure i c\u00e0rrega dels seglars, i ens advertix que, si no ho fem nosaltres, mai podr\u00e0 realitzar-se convenientment pels altres.<\/p>\n
Abans del Vatic\u00e0 II, Joan XXIII, el Papa que el va convocar, havia dit: \u201cNing\u00fa deu, per tant, enganyar-se imaginant una contradicci\u00f3 entre dos coses perfectament compatibles, aix\u00f2 \u00e9s, la perfecci\u00f3 personal pr\u00f2pia i la pres\u00e8ncia activa en el m\u00f3n, com si per a aconseguir la perfecci\u00f3 cristiana tinguera un que apartar-se necess\u00e0riament de tota activitat terrestre o com si fora impossible dedicar-se als negocis temporals sense comprometre la pr\u00f2pia dignitat d’home i de cristi\u00e0<\/strong>\u201d. (Mater et Magistra<\/em>, 255).<\/p>\nI el Vatic\u00e0 II, en la Constituci\u00f3 Pastoral Gaudium et spes<\/em>, tamb\u00e9 coneguda com a \u00abConstituci\u00f3 Pastoral sobre l’Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n actual<\/strong>\u00bb (fixem-nos que es diu sobre l’Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n, no sobre l’Esgl\u00e9sia i el m\u00f3n), ens afirma el seg\u00fcent:<\/p>\n\u201cEl missatge cristi\u00e0 no aparta als h\u00f2mens de l’edificaci\u00f3 del m\u00f3n ni els porta a despreocupar-se del b\u00e9 d’altri, sin\u00f3 que, al contrari, els imposa com deure el fer-ho<\/strong>\u201d. (Gaudium et spes, 34).<\/p>\nPer a afegir m\u00e9s avant que: \u201cS’equivoquen els cristians que, pretextant que no tenim ac\u00ed ciutat permanent, perqu\u00e8 busquem la futura, consideren que poden descurar les tasques temporals, sense adonar-se que la pr\u00f2pia fe \u00e9s un motiu que els obliga al m\u00e9s perfecte compliment de totes elles segons la vocaci\u00f3 personal de cadasc\u00fa<\/strong>\u201d. (Gaudium et spes<\/em>, 43).<\/p>\n5.4. Tenen els cristians una doble consci\u00e8ncia, c\u00edvica i cristiana<\/strong>?<\/p>\nDe l’afirmat fins a este moment, creiem que ha quedat suficientment clar que cristians i cristianes tenen una doble tasca, les dos derivades del seu baptisme: l’eclesial que els crida a participar en la vida de l’Esgl\u00e9sia, i la civil o temporal, que els insta a ser responsables en la consecuci\u00f3 del B\u00e9 Com\u00fa en aquella societat de la qual formen part.<\/p>\n
Esta doble constataci\u00f3 podria portar (de fet, molts cristians ho entenen i viuen aix\u00ed) a pensar que, com tenim una doble missi\u00f3, actuem amb una doble consci\u00e8ncia: la consci\u00e8ncia religiosa i la consci\u00e8ncia civil.<\/p>\n
Referent a aix\u00f2, el ja citat decret conciliar Apostolicam actuositatem ens diu al punt 5 el seg\u00fcent:\u201dL’obra redemptora de Crist, encara que en si mateix es referix a la salvaci\u00f3 dels h\u00f2mens, es proposa tamb\u00e9 la restauraci\u00f3 de l’orde temporal. Per aix\u00f2, la missi\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia no \u00e9s nom\u00e9s oferir als h\u00f2mens el missatge i la gr\u00e0cia de Crist, sin\u00f3 tamb\u00e9 l’impregnar i perfeccionar tot l’orde temporal amb l’esperit evang\u00e8lic. Els seglars, per tant, en realitzar esta missi\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia, exercixen el seu propi apostolat tant a l’Esgl\u00e9sia com en el m\u00f3n, el mateix en l’orde espiritual que en el temporal\u2026 El seglar, que \u00e9s al mateix temps fidel i ciutad\u00e0, ha de guiar-se, en un i un altre orde, sempre i solament per la seua consci\u00e8ncia cristiana<\/u><\/strong>\u201d (Subratllat nostre).<\/p>\nEl que, per a ser m\u00e9s precisos, ens portaria a afirmar que els cristians a causa del nostre baptisme m\u00e9s que una doble tasca o missi\u00f3, tenim una \u00fanica missi\u00f3, derivada del nostre baptisme, per\u00f2 que esta t\u00e9 dos dimensions: l’eclesial i la temporal.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\n- QU\u00c8 ENS DIU LA DOCTRINA DE L’ESGL\u00c9SIA DES DEL VATIC\u00c0 II FINS HUI SOBRE LA PRES\u00c8NCIA P\u00daBLICA DE CRISTIANES I CRISTIANS<\/strong>?<\/li>\n<\/ol>\n
En desenrotllar este apartat, i tractant de ser sistem\u00e0tics, tractarem de buscar aquells textos del Magisteri de l’Esgl\u00e9sia (Papa, Concili i Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola) que definisquen el que \u00e9s la pres\u00e8ncia p\u00fablica dels cristians, la seua valoraci\u00f3, la seua relaci\u00f3 amb aspectes fonamentals de la vida cristiana, aix\u00ed com el grau d’implicaci\u00f3 que se’ns exigix com a laics.<\/p>\n
Per a un millor enteniment de les cites que a continuaci\u00f3 detallarem, es fa constar que en cada una d’elles al final entre par\u00e8ntesis apareixen la proced\u00e8ncia (Papa, Concili, Confer\u00e8ncia Episcopal), el t\u00edtol del document iel seu any. Tamb\u00e9, que els subratllats s\u00f3n nostres.<\/p>\n
6.1. Def\u00e9n el seu dret a intervindre en estos temes, per considerar-los part integrant de la seua missi\u00f3 evangelitzadora<\/strong><\/p>\nDes que va comen\u00e7ar la Doctrina Social de l’Esgl\u00e9sia tal com hui la coneixem, tant fora com dins de l’Esgl\u00e9sia s’han al\u00e7at veus q\u00fcestionant el dret d’esta a pronunciar-se sobre estos temes.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, l’Esgl\u00e9sia sempre ha def\u00e9s el seu dret i obligaci\u00f3 de tractar estos temes, fins i tot reconeixent que ella no t\u00e9 una teoria pol\u00edtica o econ\u00f2mica pr\u00f2pia. I ha fonamentat este dret en el convenciment que, tant la pol\u00edtica com l’economia, s\u00f3n activitats al servici de la persona, i ac\u00ed s\u00ed que l’Esgl\u00e9sia es declara \u201cexperta en humanitat<\/strong>\u201d com diria Joan Pau II en Sollicitudo rei socialis 41: \u201cL’esgl\u00e9sia no t\u00e9 solucions t\u00e8cniques d’oferir\u2026..En efecte, no proposa sistemes o programes econ\u00f2mics i pol\u00edtics, ni manifesta prefer\u00e8ncies per uns o per uns altres, amb la condici\u00f3 que la dignitat de l’home siga degudament respectada i promoguda i ella gaudisca de l’espai necessari per a exercir el seu ministeri en el m\u00f3n. Per\u00f2 l’Esgl\u00e9sia \u00e9s \u201cexperta en humanitat\u201d, i aix\u00f2 la mou a estendre necess\u00e0riament la seua missi\u00f3 religiosa als diversos camps en qu\u00e8 els h\u00f2mens i dones desenrotllen les seues activitats a la recerca de la felicitat<\/strong>\u2026\u2026\u201d (Joan Pau II, Sollicitudo rei socialis<\/em>, 41-1987).<\/p>\n\u201cPer a l’Esgl\u00e9sia, ensenyar i difondre la doctrina social pertany a la seua missi\u00f3 evangelitzadora i forma part essencial del missatge cristi\u00e0, ja que esta doctrina exposa les seues conseq\u00fc\u00e8ncies directes en la vida de la societat i enquadra fins i tot el treball quotidi\u00e0 i les lluites per la just\u00edcia en el testimoniatge a Crist Salvador<\/strong>\u201d. (Joan Pau II, Centesimus annus<\/em>, 5-1991).<\/p>\n\u201cEvangelitzar \u00e9s fer present en el m\u00f3n el Regne de D\u00e9u. Per\u00f2 cap definici\u00f3 parcial o fragment\u00e0ria reflectix la realitat rica, complexa i din\u00e0mica que comporta l’evangelitzaci\u00f3, si no \u00e9s amb el risc d’empobrir-la i fins i tot mutilar-la. Ara voldria compartir les meues inquietuds sobre la dimensi\u00f3 social de l’evangelitzaci\u00f3 precisament perqu\u00e8, si esta dimensi\u00f3 no est\u00e0 degudament explicitada, sempre es corre el risc de desfigurar el sentit aut\u00e8ntic i integral que t\u00e9 la missi\u00f3 evangelitzadora<\/strong>.\u201d (Francesc, Evangelii gaudium<\/em>, 176-2013).<\/p>\n\u201cConfessar a un Pare que estima infinitament a cada \u00e9sser hum\u00e0 implica descobrir que \u201camb aix\u00f2 li conferix una dignitat infinita\u201d. Confessar que el Fill de D\u00e9u va assumir la nostra carn humana significa que cada persona humana ha sigut elevada al cor mateix de D\u00e9u. La seua redempci\u00f3 t\u00e9 un sentit social perqu\u00e8 \u201cD\u00e9u, en Crist, no redimix solament la persona individual, sin\u00f3 tamb\u00e9 les relacions socials entre els h\u00f2mens. Confessar que l’Esperit Sant actua en tots implica recon\u00e9ixer que Ell procura penetrar tota situaci\u00f3 humana i tots els vincles socials\u2026 Des del cor de l’Evangeli reconeixem l’\u00edntima connexi\u00f3 que existix entre evangelitzaci\u00f3 i promoci\u00f3 humana, que necess\u00e0riament ha d’expressar-se i desenrotllar-se en tota acci\u00f3 evangelitzadora<\/strong>.\u201d (Francesc, Evangelii gaudium<\/em>, 178-2013).<\/p>\n6.2. Definix qu\u00e8 \u00e9s la Pres\u00e8ncia P\u00fablica<\/strong> (espec\u00edficament la pol\u00edtica)<\/p>\n\u201cLa participaci\u00f3 en la pol\u00edtica \u00e9s la multiforme i variada acci\u00f3 econ\u00f2mica, social, legislativa, administrativa i cultural, destinada a promoure org\u00e0nica i institucionalment el b\u00e9 com\u00fa<\/strong>\u201d. (Joan Pau II, Christifideles laici<\/em>, 42-1988).<\/p>\n6.3. La valora positivament <\/strong><\/p>\n\u201cMereix lloan\u00e7a la conducta d’aquelles nacions en les quals la major part dels ciutadans participen amb verdadera llibertat en la vida p\u00fablica<\/strong>\u201d. (Vatic\u00e0 II, Gaudium et spes<\/em>, 31-1965).<\/p>\n\u201cL’Esgl\u00e9sia lloa i estimula la labor dels qui, al servici de l’home, es consagren al b\u00e9 de la cosa p\u00fablica i accepten les c\u00e0rregues d’este ofici<\/strong>\u201d. (Vatic\u00e0 II, Gaudium et spes<\/em>, 75-1965).<\/p>\n\u201cNosaltres volem subratllar ac\u00ed la noblesa i dignitat moral del comprom\u00eds social i pol\u00edtic i les grans possibilitats que oferix per a cr\u00e9ixer en la fe i en la caritat, en l’esperan\u00e7a i en la fortalesa, en el despreniment i en la generositat; quan el comprom\u00eds pol\u00edtic \u00e9s viscut amb verdader esperit cristi\u00e0 es convertix en una dura escola de perfecci\u00f3 i en un exigent exercici de les virtuts. La dedicaci\u00f3 a la pol\u00edtica ha de ser reconeguda com una de les m\u00e9s altes possibilitats morals i professionals de l’home<\/strong>\u201d. (Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, Els \u201cCat\u00f2lics en la vida p\u00fablica\u201d, 63-1986).<\/p>\n\u201cDemane a D\u00e9u que cresca el nombre de pol\u00edtics capa\u00e7os d’entrar en un aut\u00e8ntic di\u00e0leg que s’oriente efica\u00e7ment a sanar les arrels profundes i no l’aparen\u00e7a dels mals del nostre m\u00f3n! La pol\u00edtica, tan denigrada, \u00e9s una alt\u00edssima vocaci\u00f3, \u00e9s una de les formes m\u00e9s precioses de la caritat, perqu\u00e8 busca el b\u00e9 com\u00fa<\/strong>\u201d. (Francesc, Evangelii gaudium, 205-2013).<\/p>\n <\/p>\n
\u201cPer a fer possible el desenrotllament d’una comunitat mundial, capa\u00e7 de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquen l’amistat social, fa falta la millor pol\u00edtica posada al servici del verdader ben com\u00fa<\/strong>\u201d. (Francesc, Fratelli tutti<\/em>, 154-2020).<\/p>\n\u201cPer a molts la pol\u00edtica \u00e9s hui una mala paraula, i no es pot ignorar que darrere d’este fet estan sovint els errors, la corrupci\u00f3, la inefic\u00e0cia d’alguns pol\u00edtics\u2026per\u00f2 pot haver-hi un cam\u00ed efica\u00e7 cap a la fraternitat universal i la pau social sense una bona pol\u00edtica<\/strong>?\u201d (Francesc, Fratelli tutti<\/em>, 176-2020).<\/p>\n6.4. La relaciona amb la caritat i la just\u00edcia <\/strong><\/p>\n\u201cLa caritat, que \u00a0guia i servix a la persona, no pot ser mai separada de la just\u00edcia<\/strong>.\u201d (Joan Pau II, Christifideles laici<\/em>, 42-1988).<\/p>\n\u201cL’amor per l’home, i en primer lloc pel pobre, en el qual l’Esgl\u00e9sia veu a Crist, es concreta en la promoci\u00f3 de la just\u00edcia<\/strong>.\u201d (Joan Pau II, Centesimus annus<\/em> 58-1991).<\/p>\n\u201cLa caritat t\u00e9 una dimensi\u00f3 pol\u00edtica que no sols pret\u00e9n suplir les defici\u00e8ncies de la just\u00edcia, sin\u00f3 que es tracta d’un comprom\u00eds actiu i operant, fruit de l’amor cristi\u00e0 als altres h\u00f2mens considerats com a germans, a favor d’un m\u00f3n m\u00e9s just i fratern, amb especial atenci\u00f3 a les necessitats dels m\u00e9s pobres<\/strong>\u201d. (Confer\u00e8ncia Episcopal Espa\u00f1ola)<\/p>\n\u201cEl camp pol\u00edtic abasta els interessos de la societat sencera: i en este sentit \u00e9s el camp de la m\u00e9s vasta caritat, de la caritat pol\u00edtica, de la caritat de la societat<\/strong>.\u201d (Pius XI el 18-12-1927 a la Federaci\u00f3 d’universitaris cat\u00f2lics d’It\u00e0lia).<\/p>\n\u201cUna vegada m\u00e9s convoque a rehabilitar la pol\u00edtica, que \u201c\u00e9s una alt\u00edssima vocaci\u00f3, \u00e9s una de les formes m\u00e9s precioses de la caritat perqu\u00e8 busca el b\u00e9 com\u00fa<\/strong>.\u201d (Francesc, Fratelli tutti<\/em>, 180-2020).<\/p>\n\u201c\u00c9s caritat acompanyar a una persona que patix, i tamb\u00e9 \u00e9s caritat tot el que es realitza, fins i tot sense tindre contacte amb eixa persona, per a modificar les condicions socials que provoquen els seus sofriments\u2026 Si alg\u00fa ajuda amb menjar, el pol\u00edtic li crea una font de treball, i exercita un mode alt\u00edssim de la caritat que ennoblix la seua acci\u00f3 pol\u00edtica<\/strong>.\u201d (Francesc, Fratelli tutti, 186-2020).<\/p>\n6.5. La considera un deure per a tot cristi\u00e0[3]<\/a> <\/strong><\/p>\n\u201cNo voler prendre cap part en la vida p\u00fablica, seria tan reprensible com no voler prestar cap ajuda al b\u00e9 com\u00fa<\/strong>.\u201d (Lle\u00f3 XIII, Inmortale Dei<\/em>, 54-1885).<\/p>\n\u201cS’equivoquen els cristians que, pretextant que no tenim ac\u00ed ciutat permanent, perqu\u00e8 busquem la futura, consideren que poden descurar les tasques temporals, sense adonar-se que la pr\u00f2pia fe \u00e9s un motiu que els obliga al m\u00e9s perfecte compliment de totes elles segons la vocaci\u00f3 personal de cadasc\u00fa<\/strong>.\u201d (Vatic\u00e0 II,
![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/hoac-guardamar.jpeg\")
<\/p>\n