{"id":3904,"date":"2026-05-31T10:44:06","date_gmt":"2026-05-31T09:44:06","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3904"},"modified":"2026-05-31T10:44:06","modified_gmt":"2026-05-31T09:44:06","slug":"infamia-per-al-segle-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/05\/31\/infamia-per-al-segle-xxi\/","title":{"rendered":"INF\u00c0MIA PER AL SEGLE XXI"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-1018 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Ximo-Garcia-Roca.jpg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"261\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n<p>Amb la prioritat nacional es complix hui l\u2019al\u00b7legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el prop\u00f2sit d\u2019intensificar el terror, que, d\u2019esta manera, el mant\u00e9 viu i treballant. S\u00f3n els monstres que conformen la hist\u00f2ria de la inf\u00e0mia, l\u2019\u00faltim cap\u00edtol de la qual es reconeix sota el t\u00edtol de prioritat nacional i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la qual ja es deixen sentir en algunes pr\u00e0ctiques socials, en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu i en les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries, que substitu\u00efxen les pol\u00edtiques d\u2019acollida pel control de les poblacions, la cooperaci\u00f3 per la seguretat i la dignitat per la militaritzaci\u00f3. Les legislacions auton\u00f2miques comencen debilitant els \u00f2rgans de participaci\u00f3, q\u00fcestionen les subvencions a les organitzacions solid\u00e0ries, obstaculitzen els processos de regularitzaci\u00f3 de les persones immigrants i redu\u00efxen els servicis d\u2019atenci\u00f3 a la difer\u00e8ncia; s\u2019introdu\u00efx, en la conversa p\u00fablica, un arsenal ideol\u00f2gic, amb ardor guerrer, que \u00e9s inhum\u00e0 i antinatural, irracional i pervers, immoral i anticristi\u00e0.<!--more--><\/p>\n<p>La igualtat de totes les persones i de tots els pobles ha sigut la major conquista de la humanitat, despr\u00e9s de molts segles de ser l\u2019\u00fanica esp\u00e8cie viva en qu\u00e8 els seus membres no es reconeixien els uns als altres, sin\u00f3 que es reservava gelosament el t\u00edtol d\u2019home exclusivament per al seu grup i el negava a una part de la poblaci\u00f3. La prioritat nacional trenca el proc\u00e9s d\u2019humanitzaci\u00f3 en introduir esquemes simples de \u201cjo primer\u201d, \u201camics i enemics\u201d, \u201cnosaltres i ells\u201d, \u201cdins i fora\u201d; destru\u00efx la construcci\u00f3 d\u2019un \u201cnosaltres\u201d col\u00b7lectiu i una dignitat indestructible que no es pot condicionar a la nacionalitat, ni a l\u2019arrelament, a la ra\u00e7a ni tan sols a la bondat. Este proc\u00e9s ha creat profundes fosses que el premi Nobel de Literatura, el bengal\u00ed Tagore, express\u00e0 amb lucidesa: \u00abDurant m\u00e9s d\u2019un segle hem sigut arrossegats pel pr\u00f2sper Occident darrere del seu carro, ofegats per la pols, ensordits pel soroll, humiliats per la nostra pr\u00f2pia falta de mitjans i aclaparats per la velocitat. Accept\u00e0rem admetre que la marxa d\u2019este carro era el progr\u00e9s; recentment, hem comen\u00e7at a percebre una veu que ens advertix de la profunditat de les fosses que solquen el seu cam\u00ed\u00bb. Quan s\u2019alcen fosses entre els \u201cnostres\u201d i \u201cels de fora\u201d es destru\u00efx la comunitat humana. Si alg\u00fa es pregunta hui progr\u00e9s cap a qu\u00e8 i progr\u00e9s per a qui, ser\u00e0 considerat un exc\u00e8ntric MAGA i un \u201cbonista\u201d irreparable.<\/p>\n<p>Es diu que la prioritat nacional \u00e9s de sentit com\u00fa, quan respon a la funesta mentalitat de suma zero, que \u00e9s incapa\u00e7 de pensar que tots poden guanyar; no sempre el guany d\u2019uns \u00e9s la p\u00e8rdua d\u2019uns altres, com es mostra en les accions cooperatives. Viatjava jo en un autob\u00fas urb\u00e0 de la ciutat de Val\u00e8ncia, ple de passatgers, quan una jove asseguda al costat del seu envellit pare observ\u00e0 que una persona mostrava signes evidents de mareig i no podia valdre\u2019s per ella mateixa, i decid\u00ed acompanyar-la en baixar de l\u2019autob\u00fas. \u201cPare, ara torne\u201d, li digu\u00e9. Alg\u00fa podria pensar que abandon\u00e0 son pare i prioritz\u00e0 l\u2019estrany; no obstant aix\u00f2, en l\u2019acci\u00f3 d\u2019aquella jove tots guanyaven: el pare podia confiar que la seua filla no li fallaria en cap sup\u00f2sit, la dona assistida trob\u00e0 l\u2019ajuda necess\u00e0ria i ella mateixa visqu\u00e9 l\u2019alegria del gest gratu\u00eft i desinteressat.<\/p>\n<p>\u00bf\u00c9s natural discriminar en l\u2019acc\u00e9s a ajudes b\u00e0siques, a b\u00e9ns de just\u00edcia i a servicis p\u00fablics persones que conviuen entre nosaltres, treballen amb nosaltres i col\u00b7laboren en el manteniment dels sistemes de protecci\u00f3? Amb motiu de l\u2019hurac\u00e0 Mitch, que assol\u00e0 Centream\u00e8rica, vaig visitar un cant\u00f3 de Guatemala en qu\u00e8 a penes havia entrat la civilitzaci\u00f3. I all\u00ed escolt\u00ed la millor lli\u00e7\u00f3 sobre all\u00f2 que \u00e9s natural. Una dona amb deu fills de diferents marits pat\u00ed l\u2019afonament de la seua xabola. \u201c\u00bfCom penses cuidar i protegir els teus fills?, \u00bfnecessitar\u00e0s prioritzar?\u201d, li pregunt\u00ed. \u201cCuide i protegesc els m\u00e9s menuts mentre s\u00f3n menuts, el fill malalt mentre est\u00e0 malalt, el que se n\u2019an\u00e0 de viatge mentre est\u00e0 absent\u201d. L\u2019ajuda i la cura no les marca l\u2019origen, ni la paternitat, ni la proced\u00e8ncia, ni la sang, sin\u00f3 l\u2019\u00edndole i la grand\u00e0ria de la necessitat.<\/p>\n<p>La hist\u00f2ria ha mostrat la perversitat de les prioritats; en primar els aris davant dels jueus nasqu\u00e9 el nazisme; en privilegiar els blancs davant dels negres nasqu\u00e9 el racisme; en prioritzar els j\u00f3vens davant dels vells naix l\u2019edatisme; en prioritzar els h\u00f2mens davant de les dones nasqu\u00e9 el masclisme. Qu\u00e8 naix en privilegiar \u201cAmerica first\u201d? De moment ha nascut una f\u00e0brica de sofriments en la deportaci\u00f3 de persones immigrants. En la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva hem vist l\u2019horror en discriminar les persones majors del sistema sanitari per a evitar el seu col\u00b7lapse; en segregar les persones amb discapacitat del sistema escolar a causa de les seues necessitats educatives especials; en concentrar en barris grups \u00e8tnics per diversitat cultural; en deportar persones immigrants a causa d\u2019una situaci\u00f3 administrativa irregular. La perversi\u00f3 es consuma quan alg\u00fa s\u2019atribu\u00efx el poder absolut de decidir sobre la vida i la mort de les persones, determinar qui \u00e9s digne d\u2019atenci\u00f3, qui mereix viure i qui no mereix una ajuda. Les raons s\u00f3n substitu\u00efdes per emocions: la por, la desconfian\u00e7a, l\u2019odi.<\/p>\n<p>Prioritzar uns i, conseg\u00fcentment, postergar uns altres incidix en la vida de les persones, afecta els seus drets, oportunitats, reputaci\u00f3 i llibertat, i produ\u00efx noves formes de descart, depend\u00e8ncies, exclusions, manipulacions i desigualtats. La prioritat nacional posa en joc els drets b\u00e0sics de qualsevol persona que tots han de respectar i garantir en qualsevol part del m\u00f3n, siga quina siga la seua resid\u00e8ncia, nacionalitat, ra\u00e7a, classe, edat, arrelament o comunitat; els drets humans s\u00f3n batalles guanyades i no concedides, que expressen la l\u00ednia de la dignitat humana i la qualitat d\u2019una societat decent; l\u2019\u00fanica prioritat \u00e9s la defensa dels qui no tenen el dret a tindre drets.<\/p>\n<p>\u00c9s injust introduir una competitivitat entre els aut\u00f2ctons i els acabats d\u2019arribar, i reduir les persones a una funci\u00f3 sense rostre, a ser considerades menys \u00fatils, menys desitjables, menys dignes. El primat nacional corromp la conviv\u00e8ncia en definir-la en termes culturals i identitaris i convertix la idea de ciutadania, que nasqu\u00e9 per a defendre\u2019ns del senyor feudal, en s\u00fabdits de les elits nacionals. \u00c9s injusta la regulaci\u00f3 extraordin\u00e0ria de persones que viuen i treballen al pa\u00eds i negar-los l\u2019acc\u00e9s igualitari a la sanitat, a l\u2019educaci\u00f3, a la vivenda i al treball; \u00e9s una trampa salvar alg\u00fa d\u2019un naufragi i abandonar-lo en la platja. En lloc de prioritzar o jerarquitzar els servicis i les ajudes, s\u2019haurien d\u2019ampliar i enfortir perqu\u00e8 arriben a tots i evitar la contesa entre els \u00faltims i els de casa. L\u2019important no \u00e9s qui rep \u2014si s\u00f3n nacionals o estrangers\u2014 sin\u00f3 qu\u00e8 rep com a cobertura de salut, de fragilitat i, sobretot, qui s\u00f3n membres plens de la comunitat pol\u00edtica i ciutadans de ple dret. La idea de prioritzar les persones nacionals triomfa all\u00ed on abunda l\u2019escassetat de servicis, no estan garantits els drets de ciutadania o manquen suficients servicis per a les necessitats b\u00e0siques.<\/p>\n<p>La perspectiva cristiana revolucion\u00e0 l\u2019amor al pro\u00efsme i deix\u00e0 de significar proximitat f\u00edsica, social o pol\u00edtica. En discussi\u00f3 amb els juristes del seu temps, que li preguntaren \u201c\u00bfqu\u00e8 entens per ve\u00ed?\u201d, el Galileu ofer\u00ed un relat en qu\u00e8 els ve\u00efns en l\u2019espai, en les idees, en la religi\u00f3 i en la naci\u00f3 passaren de llarg; no obstant aix\u00f2, l\u2019estranger i el d\u2019una altra religi\u00f3, que no eren pr\u00f2xims, atengueren el caigut. La proximitat est\u00e0 en ra\u00f3 de l\u2019ajuda: \u00e9s pr\u00f2xim qui s\u2019aproxima. I aix\u00ed nasqu\u00e9 el ve\u00efnat global. Pr\u00f2xims en la pand\u00e8mia eren els africans i, en la guerra, s\u00f3n els ucra\u00efnesos, els iranians i els gazatins. Hi ha, en conseq\u00fc\u00e8ncia, una refundaci\u00f3 del ve\u00efnat, com ha vist el te\u00f2ric actual de la just\u00edcia Amartya Sen: no tenim ve\u00efns, sin\u00f3 que ens fem ve\u00efns (i nacionals) per l\u2019ajuda. El papa Francesc parlava de \u201cconstruir un ve\u00efnat cordial entre els seus pobles\u201d (Ft, n. 152). I Lle\u00f3 XIV proposa en la seua recent enc\u00edclica (maig de 2026) la necessitat de \u201ccrear espais perqu\u00e8 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 s\u2019\u00f2briga a la relaci\u00f3 i a la preocupaci\u00f3 pels altres\u201d, i s\u2019oposa frontalment als qui \u201cimpedixen la compassi\u00f3, la miseric\u00f2rdia, el perd\u00f3 i, sobretot, l\u2019esperan\u00e7a de poder construir junts un futur per a tots\u201d (MH, n. 118).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Amb la prioritat nacional es complix hui l\u2019al\u00b7legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el prop\u00f2sit d\u2019intensificar el terror, que, d\u2019esta manera, el mant\u00e9 viu i treballant. &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/05\/31\/infamia-per-al-segle-xxi\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;INF\u00c0MIA PER AL SEGLE XXI&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3904","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3904"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3905,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904\/revisions\/3905"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}