{"id":3934,"date":"2026-06-13T15:59:54","date_gmt":"2026-06-13T14:59:54","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3934"},"modified":"2026-06-13T15:59:54","modified_gmt":"2026-06-13T14:59:54","slug":"els-docents-diuen-prou-al-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/06\/13\/els-docents-diuen-prou-al-carrer\/","title":{"rendered":"ELS DOCENTS DIUEN PROU AL CARRER"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n

\u00c9s una constant, quan sorgeix qualsevol problem\u00e0tica a la societat, que responsabilitzem a l’escola el seu tractament. No sabem qu\u00e8 fer ni com tractar-ho, per\u00f2 el professorat ha de saber quina resposta donar. L’escola (lluny d’all\u00f2 que Josep M\u00aa Esquirol proposa en el seu llibre, L’escola de l’\u00e0nima<\/em>, on aposta per una forma d’educar, que comporta una manera de viure, proposant que m\u00e9s enll\u00e0 de ser l’espai on es transmeten coneixements siga motor per a configurar una societat m\u00e9s madura, humana i plena), \u00e9s utilitzada, en moltes ocasions, com estacionament on deixar els infants la jornada, sense importar massa valors humans i espirituals per part d’uns i amagant altres les vergonyes d’all\u00f2 que estan deixant de fer. I els mestres, a carregar-se de responsabilitats sense rebre implementacions per a dur a terme la tasca, ni capacitaci\u00f3 per a tractar les problem\u00e0tiques i sense ampliaci\u00f3 de la plantilla docent.<\/p>\n

La deriva educativa al llarg d’aquests anys de democr\u00e0cia \u00e9s per a fer-nos pensar i reaccionar. Si arranquem des de la llei de Vilar Palas\u00ed (1970) i veiem el recorregut de les pol\u00edtiques sobre educaci\u00f3 al pa\u00eds fins a la LOMLOE (Llei org\u00e0nica de modificaci\u00f3 de la llei org\u00e0nica d’educaci\u00f3) de 2020 hem hagut de suportar huit lleis d’educaci\u00f3, cosa que suposa una mitjana de llei nova cada cinc anys. A m\u00e9s, si el que predomina en cada llei \u00e9s la ideologia de qui exerceix el poder (m\u00e9s per deixar marca que per motius t\u00e8cnics, sense advertir les diferents interaccions de l’educaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 social i evolutiva dels coneixements) i, a m\u00e9s, imposant al professorat all\u00f2 que se\u00b4ls prescriu sense comptar amb la seua participaci\u00f3, el resultat \u00e9s explosiu, est\u00e8ril i desastr\u00f3s.<\/p>\n

Cada llei mostra els biaixos ideol\u00f2gics corresponents i \u00e9s imposada sense donar acc\u00e9s a possibles objeccions. Els debats parlamentaris s\u00f3n totalment est\u00e8rils quan no hi ha di\u00e0leg sin\u00f3 sols estad\u00edstica parlament\u00e0ria, color pol\u00edtic dominant i desconsideraci\u00f3 a la pluralitat a qui ha d’anar destinada el desenvolupament de la llei. M\u00e9s b\u00e9, pareix, que s\u00f3n lleis que volen uniformar m\u00e9s que unificar en no pensar en totalitat sin\u00f3 en parcialitat.<\/p>\n

Han passat quaranta-sis anys del pas de la dictadura a la democr\u00e0cia i no s’ha aconseguit cap pacte d’Estat per l’educaci\u00f3. <\/em>La falta de consens i de di\u00e0leg \u00e9s evident, fins al punt de no sols desconsiderar al professorat sin\u00f3 tamb\u00e9 ignorar el dret dels pares a escollir l’educaci\u00f3 que volen per als seus fills. I si hi ha dubtes del que dic, sols haur\u00e9 de fer mem\u00f2ria d’aquella frase c\u00e8lebre de M\u00aa Isabel Cela\u00e0 Di\u00e9guez, ministra d’educaci\u00f3 (17-1-2020): “No podeu pensar de cap mena que els fills pertanyen als pares”<\/em>.<\/p>\n

\u00c9s clar que la lluita en l’educaci\u00f3 al pa\u00eds ve de lluny, on les ideologies utilitzen el sistema per a llan\u00e7ar les seues proclames, essent docents i pares usats, i infants i j\u00f3vens, v\u00edctimes.<\/p>\n

Podem dir que hem perdut la imatge del mestre d’escola que vivia al poble i compartia amb els pares la preocupaci\u00f3 del creixement i maduresa dels infants, i que formava part de la vida de les fam\u00edlies; i les diverses lleis han fet dels docents, persones a qui se les imposa un sistema i a la situaci\u00f3 d’uns pares a qui el dret d\u2019elegir el tipus d’educaci\u00f3 per als fills no sempre \u00e9s at\u00e8s, sobretot, quan parlem d’infants amb necessitats educatives especials. En aquests casos, ser\u00e0 un equip d’orientaci\u00f3, depenent de la Conselleria d’educaci\u00f3, qui resoldr\u00e0 on ser\u00e0 escolaritzat l’infant.<\/p>\n

S’ha parlat molt de les lleis d’educaci\u00f3, proposades per Unidas Podemos i el PSOE, que s’entenia que proposaven tancar les escoles d’educaci\u00f3 especial, encara que no fos aix\u00ed, per\u00f2 que el compliment de les lleis condu\u00efa a buidar-les, per implantar el que s’anomena escola d’integraci\u00f3. El crit i les protestes de pares i docents no ha sigut obstacle per continuar el criteri i implementar dintre l’escola una aula d’ensenyament especial (UECO), les quals serien dotades de mestres de pedagogia terap\u00e8utica, logop\u00e8dia, especialista d’audici\u00f3 i llenguatge, psic\u00f2legs…, \u00e9s a dir, mantenir una educaci\u00f3 especial, encara que fora d\u00b4escola especial.<\/p>\n

A la Comunitat Valenciana hi ha instal\u00b7lades unes dos-centes seixanta aules UECO, per\u00f2 a m\u00e9s de no ser suficients, van disminuint perqu\u00e8 deixen de rebre recursos i subvencions, els professionals especialistes desapareixen i queda la c\u00e0rrega per als docents de l’escola, els quals estan atenent l’alumnat de la seua aula m\u00e9s l’alumnat que requereix un tractament especial, sense ser especialistes i augmentant la seua c\u00e0rrega de treball.<\/p>\n

No han tancat les escoles especials, per\u00f2 les han buidat i el problema \u00e9s greu, perqu\u00e8 va en detriment de l’educaci\u00f3 i de tots els seus conjunts (pares, docents, infants i infants amb necessitats especials). Els docents, en aquest moment, han d’estar fent, dintre l’aula, diversos programes per atendre els diferents nivells de capacitat, i procurant atendre, com si d’una escola rural es tractara, diferents nivells, capacitats i ritmes de treball, obligats a programacions diverses per a cada realitat educativa dintre l’aula i aix\u00f2 amb la r\u00e0tio existent per a les escoles.<\/p>\n

La sobrec\u00e0rrega administrativa, al costat de la situaci\u00f3 descrita, asfixia els docents, generant conflictes hist\u00f2rics i llevant temps propi de treball docent.<\/p>\n

No oblidem que els docents s\u00f3n persones humanes i les seues forces f\u00edsiques i ps\u00edquiques es ressenten, ja no sols per la c\u00e0rrega de treball sin\u00f3 tamb\u00e9 pel ress\u00f2 social i les cr\u00edtiques que reben a les xarxes. Ja no poden aguantar m\u00e9s i aix\u00f2 \u00e9s el que estan denunciant al carrer. No m\u00e9s temps amb aquest deteriorament educacional. Per\u00f2 els pol\u00edtics, del signe que vulguen, es donen per al\u00b7ludits?<\/p>\n

\u00c9s urgent un pacte d’Estat per l’Educaci\u00f3, fora de partidismes i al marge de qui exercisca el poder.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. \u00c9s una constant, quan sorgeix qualsevol problem\u00e0tica a la societat, que responsabilitzem a l’escola el seu tractament. No sabem qu\u00e8 fer ni com tractar-ho, per\u00f2 el professorat ha de saber quina resposta donar. L’escola (lluny d’all\u00f2 que Josep M\u00aa Esquirol proposa en el seu llibre, … Continuar llegint “ELS DOCENTS DIUEN PROU AL CARRER”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3934","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3934"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3935,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3934\/revisions\/3935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}