{"id":3937,"date":"2026-06-19T17:07:47","date_gmt":"2026-06-19T16:07:47","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3937"},"modified":"2026-06-19T17:07:47","modified_gmt":"2026-06-19T16:07:47","slug":"tres-minuts-amb-les-lectures-de-diumenge-10","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/06\/19\/tres-minuts-amb-les-lectures-de-diumenge-10\/","title":{"rendered":"TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE"},"content":{"rendered":"

XII\u00e9 Diumenge del Temps Ordinari.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 (<\/em><\/strong>Jr 20,10-13; Salm 68; Rm\u00a0 5,12.15.;\u00a0 Mt 10,26.33)\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Ximo Garc\u00eda Roca \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/strong><\/em><\/p>\n

Per tres vegades repeteix Jes\u00fas este diumenge que no tinguem por: \u00abNo tingueu por!\u00bb. Unes paraules que ressonen hui enmig d’anuncis catastr\u00f2fics, guerres abominables, mals auguris i amenaces planet\u00e0ries. Les lectures d’este diumenge oferixen l’anatomia de la por: el seu origen, els seus efectes i el seu alliberament.<\/p>\n

En l’origen de la por concorren simult\u00e0niament les inclinacions individuals i les expectatives socials. Si ens aferrem a l’exist\u00e8ncia, tenim por del buit existencial, de l’envelliment i de la mort; si ens apeguem a les coses, als diners i al benestar, temem perdre all\u00f2 que considerem que ens pertany; si ens aferrem al jo, ens fa por la soledat, la insignifican\u00e7a i l’oblit; si ens aferrem al present, ens inquieta la incertesa del futur. Totes estes pors arrelen, es veuen afavorides i es produ\u00efxen segons els valors que prioritzem en la nostra vida, segons les expectatives que els altres depositen en nosaltres i segons el context social que ens influ\u00efx.<\/p>\n

Que dif\u00edcil \u00e9s no tindre por quan es respira por pertot arreu! El contagi \u00e9s la forma social de la por, que fabrica depend\u00e8ncia, paralitza la ra\u00f3 i ens fa infeli\u00e7os. Un succ\u00e9s ens ajudar\u00e0 a comprendre la producci\u00f3 social de la por. Mentre esper\u00e0vem a Sevilla el pas del Crist del Silenci i de l’Esperan\u00e7a de Triana, en la matinada del Divendres Sant, el p\u00e0nic es va apoderar dels carrers; va ser suficient que uns j\u00f3vens feren esclatar un petard als voltants perqu\u00e8 la por s’apoderara de les persones i es mobilitzaren milers de persones, fugint sense direcci\u00f3 i cap a cap lloc. L’allau va fer que els natzarens, amb els seus capirots, abandonaren les andes, corregueren com la resta i buscaren posar-se fora de perill.<\/p>\n

A trav\u00e9s del relat simb\u00f2lic d’Adam i Eva, que es proclama este diumenge, sant Pau il\u00b7lumina l’\u00edntima connexi\u00f3 entre la culpa personal i la responsabilitat col\u00b7lectiva, que convertix la caiguda en un proc\u00e9s din\u00e0mic que ens porta del jo al nosaltres, de l’ansietat personal al deca\u00efment col\u00b7lectiu, del qual tots som coproductors i afectats. El mateix dinamisme es produ\u00efx en la gr\u00e0cia, que comen\u00e7a sent un do per a la persona i es convertix en gr\u00e0cia per a la comunitat, en un context que capacita per a v\u00e9ncer la por.<\/p>\n

Si les inclinacions produ\u00efxen pors, que es despleguen en la inseguretat personal i en el p\u00e0nic col\u00b7lectiu, la confian\u00e7a \u00e9s el combustible d’una vida sense por i d’una societat pacificadora.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’Evangeli invita a superar el temor, confiats en l’amor de D\u00e9u, que cuida de cada un de nosaltres i \u00e9s fidel a la seua promesa. I, en el context de persecuci\u00f3 que viuen les primeres comunitats, a Mateu li importa desactivar la por provocada per donar testimoni de Crist. \u00abNo tinguem por de proclamar la veritat, encara que siga inc\u00f2moda\u00bb, deia monsenyor Romero en un context martirial, \u00a0Jes\u00fas va dir: \u00abNo tingueu por dels qui maten el cos\u00bb. La nostra missi\u00f3 \u00e9s dir all\u00f2 que Ell diria si hui estiguera entre nosaltres. I si aix\u00f2 ens costa la vida, benaurats serem, perqu\u00e8 Crist ens confessar\u00e0 davant del seu Pare.\u201d El futur lliure de pors coneixer\u00e0 m\u00e9s calzes que roses, m\u00e9s cr\u00edtiques que aplaudiments.<\/p>\n

Celebrar hui el car\u00e0cter martirial del seguiment ens obliga a preguntar-nos per les conniv\u00e8ncies entre els poders econ\u00f2mics, pol\u00edtics, tecnol\u00f2gics i religiosos en la recent visita apost\u00f2lica de Lle\u00f3 XIV a Espanya. Si vivim l’Evangeli i els seus valors, tard o d’hora apareixeran el conflicte i la persecuci\u00f3. Com el profeta Jeremies, reafirmarem la confian\u00e7a en D\u00e9u; direm amb el Salm de hui: \u00abQue m’escolte la teua gran bondat, Senyor, quan patisca afronts per tu\u00bb. I proclamarem a les persones ven\u00e7udes per la por all\u00f2 que Lle\u00f3 XIV va dir a les persones immigrants: \u00abLa teua vida no \u00e9s de qui et va fer mal; el teu cos no \u00e9s de qui es va aprofitar de tu; els teus dies no pertanyen a qui va voler encadenar-los a la por. La teua vida pertany a D\u00e9u i conserva una dignitat que no poden arrancar-te\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

XII\u00e9 Diumenge del Temps Ordinari.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 (Jr 20,10-13; Salm 68; Rm\u00a0 5,12.15.;\u00a0 Mt 10,26.33)\u00a0 \u00a0 \u00a0 … Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-3937","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-comentaris-lectures-diumenge"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3937","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3937"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3937\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3941,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3937\/revisions\/3941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3937"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3937"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3937"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}