{"id":3977,"date":"2026-07-04T10:10:37","date_gmt":"2026-07-04T09:10:37","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=3977"},"modified":"2026-07-04T10:10:37","modified_gmt":"2026-07-04T09:10:37","slug":"veritat-en-el-drama","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/07\/04\/veritat-en-el-drama\/","title":{"rendered":"VERITAT EN EL DRAMA"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n

Potser, totes les persones hui estem connectades en xarxa, totes amb la mirada fixa a la pantalla, viatjant en la xarxa i connectats a telediaris, r\u00e0dio i xarrades de bar. Aparentment, no podem dir que estem a\u00efllats, encara que aquesta realitat, per ella mateixa, ni diu que estiguem units ni acompanyats.<\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3 estan constantment oferint quantitat d’informaci\u00f3 molt variada, freq\u00fcentment deslligada, sense \u00e0nima ni afecte, perqu\u00e8, segurament, l’inter\u00e9s no \u00e9s principalment incitar a cap comprom\u00eds sin\u00f3 a vendre, a buscar avantatge econ\u00f2mic. Potser, eixe \u00e9s el motiu per qu\u00e8 les not\u00edcies passen de manera ef\u00edmera, desencarnada, morbosa i crua i no busquen introduir-nos en la veritat d’un drama sin\u00f3 en recrear-nos de manera descarnada i, de vegades, cruel, m\u00e9s aviat propi de convertir la trag\u00e8dia en espectacle macabre. Per aix\u00f2, poden deixar d\u2019emetre\u2019s de forma dr\u00e0stica i deixant a les persones amb el seu drama sense m\u00e9s recolzament, abandonades a la seua sort.<\/p>\n

La hist\u00f2ria es repeteix. Ahir foren els refugiats, despr\u00e9s els morts al Mediterrani, foren els damnificats del terratr\u00e8mol de Lorca i del volc\u00e0 de la Palma, ac\u00ed a casa la DANA i ara el focus est\u00e0 al terratr\u00e8mol de Vene\u00e7uela.<\/p>\n

En cadascuna d’elles, els focus de les not\u00edcies s’han apagat, per\u00f2 el drama continua, encara que ja ha deixat de ser not\u00edcia, ja \u00e9s cosa passada, com est\u00e0 passant referent a Gaza. El focus medi\u00e0tic s’ha apagat i ja queda tot molt lluny i, moltes vegades, tamb\u00e9 oblidat. Per\u00f2 no passa aix\u00ed amb el sofriment, perqu\u00e8 a m\u00e9s silenci i oblit, m\u00e9s dolor i amb major intensitat pel sentiment d’abandonament.<\/p>\n

Moltes persones i algunes organitzacions continuaran treballant, encara que els recursos no arriben, el compliment de les promeses realitzades per les autoritats queden en l\u2019aire i calga suportar la duresa de la vida. Tot queda en via burocr\u00e0tica: judicis, parlaments, reunions, ajornaments, lluny de la realitat que han de viure les v\u00edctimes. La via burocr\u00e0tica no t\u00e9 cap pressa, tot funciona de manera lenta i com si les v\u00edctimes hagueren desaparegut.<\/p>\n

Urgeix un canvi de mentalitat per a no perdre’ns en consells, assessors, lleis i reunions realitzades sense les v\u00edctimes i buscar la veritat de la realitat caminant amb elles. No podem continuar la burocr\u00e0cia perqu\u00e8 des d’ella no sentim el dolor i l’angoixa ni efectuem els tr\u00e0mits sentint-nos afectats. Hem de treballar des de la visi\u00f3 de les v\u00edctimes perqu\u00e8 ens afecte i ens fa\u00e7a descobrir que la nostra burocr\u00e0cia i les nostres pol\u00edtiques socials mostren estar enfangades fins al monyo.<\/p>\n

Les not\u00edcies s\u00f3n gelades, no tenen vida, s\u00f3n flaixos sensacionalistes que deixen a les v\u00edctimes m\u00e9s desencantades perqu\u00e8 no s\u00f3n les protagonistes sin\u00f3 objectes al servei d’uns interessos. Tota not\u00edcia hauria de ser transmesa des de la mirada de les v\u00edctimes, les quals tenen rostre i nom, sentiments i valors.<\/p>\n

En aquests moments, tots els noticiaris comencen i acaben amb el terratr\u00e8mol de Vene\u00e7uela, per\u00f2 tamb\u00e9 passar\u00e0 i el drama es far\u00e0 m\u00e9s dur. Si volem acompanyar a les persones damnificades hem de fer-nos una d’elles i al\u00e7ar la veu per a cridar i buscar solucions al drama fent-lo nostre, sentint-lo a la nostra pell. Sols des d’ah\u00ed deixarem de ser bur\u00f2crates i espectadors i passarem a posar veu a les persones que no podem parlar, reclamant:<\/p>\n