{"id":4022,"date":"2026-07-25T13:56:59","date_gmt":"2026-07-25T12:56:59","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=4022"},"modified":"2026-07-25T13:56:59","modified_gmt":"2026-07-25T12:56:59","slug":"quan-arriba-el-desencant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/07\/25\/quan-arriba-el-desencant\/","title":{"rendered":"QUAN ARRIBA EL DESENCANT"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-2715 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-225x300.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-225x300.jpg 225w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-768x1024.jpg 768w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-1152x1536.jpg 1152w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-1536x2048.jpg 1536w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-1200x1600.jpg 1200w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/20240630_104214-scaled.jpg 1920w\" sizes=\"auto, (max-width: 225px) 85vw, 225px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte.<\/em><\/p>\n<p>Des d&#8217;una mentalitat dualista i reduccionista, el desenvolupament de la vida queda determinat per una etapa de creixement i una altra de baixada. \u00c9s una forma molt reduccionista de descriure l&#8217;esdevenir de l&#8217;exist\u00e8ncia humana, per\u00f2, tanmateix, aprofitable per a descobrir i analitzar actituds que influeixen en el nostre viure.<\/p>\n<p>Les persones, quan despertem a la vida, ens omplim d&#8217;il\u00b7lusions, esperances i desitjos. En eixe moment tot acompanya: tenim forces, volem sentir-nos \u00fatils, comptem amb la capacitat de creure en promeses, mostrem moltes ganes de menjar-nos el m\u00f3n i amb una actitud verge davant la vida que s&#8217;estrena. S\u00f3n moments de la vida en qu\u00e8 els ideals estan encimbellats, el desig de ser part\u00edcips en la construcci\u00f3 d&#8217;un m\u00f3n m\u00e9s hum\u00e0, solidari i just est\u00e0 en plenitud; per aix\u00f2 \u00e9s l&#8217;etapa on estem dispostos per a tota entrega, lluita i per a compartir sense resist\u00e8ncies ni ombres. Tot \u00e9s superable, l&#8217;entrega per all\u00f2 en qu\u00e8 es creu, \u00e9s total, no hi ha fissures ni per\u00f2s, tot acredita altruisme, donaci\u00f3 i il\u00b7lusi\u00f3. La persona est\u00e0 plena d&#8217;objetius i s\u2019oblida per complet d&#8217;u mateix, s&#8217;oblida de la necessitat d&#8217;atenci\u00f3 personal perqu\u00e8 la mirada \u00e9s posada en buscar la realitzaci\u00f3 dels objectius visualitzats i marcats.<!--more--><\/p>\n<p>Tot aquest altruisme \u00e9s possible perqu\u00e8 la persona no est\u00e0 viciada i encara no ha experimentat desil\u00b7lusi\u00f3, per aix\u00f2 no pot deixar de viure all\u00f2 que li dona sentit a la seua vida. \u00c9s l&#8217;etapa en la qual la persona fa bona aquella frase de Nietzsche: \u00ab<em>qui t\u00e9 un per qu\u00e8 viure, pot suportar quasi qualsevol com\u00bb.<\/em><\/p>\n<p>Al temps, tota eixa entrega, tot eixe altruisme va sofrint desgast pels revessos de la vida, pel descobriment de la maldat i de l&#8217;egoisme, per la instal\u00b7laci\u00f3 del sentiment de ser utilitzat i, potser, tamb\u00e9 estafat, pel descobriment que hi ha falsedat, covardia, mentida i trivialitat, juntament amb el deca\u00efment de les forces i la p\u00e8rdua d&#8217;innoc\u00e8ncia, contaminant la \u00a0il\u00b7lusi\u00f3 i obrint-se pas uel desencantament i el dubte. Tot el que era clarivident, ara va tornant-se emboirat, pareix que hem perdut forces i es fa costera amunt continuar amb la lluita, perqu\u00e8 s&#8217;enfonsen els ideals i l&#8217;optimisme es perd, fruit del cansament i la decepci\u00f3 de no suportar tant desencant. Sense adornar-nos-en, passem a \u00ab<em>estar de tornada<\/em>\u00ab.<\/p>\n<p>Tant era la il\u00b7lusi\u00f3 que hem deixat de tenir cura de la mateixa persona i l&#8217;organisme s\u00b4ha ressentit, ja no hi ha forces d&#8217;on traure i la ra\u00f3 de viure s&#8217;ha debilitat. \u00c9s un moment molt hum\u00e0, propi de la persona entregada i voluntariosa que s&#8217;ha dedicat del tot als altres i s&#8217;ha oblidat d&#8217;alimentar-se tant en l&#8217;aspecte material com espiritual. El resultat \u00e9s que l\u2019esperit entra en una crisi, i es deixa de preguntar <em>qu\u00e8 pot fer, qu\u00e8 pot assolir<\/em> per a \u00a0preguntar-se <em>quin sentit t\u00e9 all\u00f2 que fa<\/em>.<\/p>\n<p>Desgraciadament, \u00e9s massa freq\u00fcent el fet de descuidar l&#8217;atenci\u00f3 personal, justificant eixa falta de cura per l&#8217;altruisme disfressat des de la fe o des d&#8217;un humanisme mal ent\u00e8s. No s&#8217;ha considerat que gastar i no estalviar condueix a una fallida, a la falta de recursos per a poder reaccionar enfront de la desil\u00b7lusi\u00f3 i descr\u00e8dit respecte d\u2019all\u00f2 que ens ocupava el sentit del viure, precipitant-nos a la tristesa, l\u2019angoixa, l\u2019amargor i la deixadesa.<\/p>\n<p>Haur\u00edem de procurar mantenir la din\u00e0mica doble: entregar-nos als altres i cuidar-nos tamb\u00e9 nosaltres. Encara que escoltem amb massa freq\u00fc\u00e8ncia que la vida s\u00f3n quatre dies, considerar que no s\u00f3n per a cremar-la, ni tan sols per fer el b\u00e9, perqu\u00e8 aix\u00ed ens indisposem a no poder mantenir l&#8217;entrega; m\u00e9s aviat haur\u00edem de provocar una retroalimentaci\u00f3 (feedback), perqu\u00e8 la consecuci\u00f3 dels objectius genere tamb\u00e9 en nosaltres l&#8217;energia necess\u00e0ria per continuar la tasca tan noble i mantenir l&#8217;esperan\u00e7a que done sentit al per qu\u00e8 viure, a trav\u00e9s del treball, l&#8217;estima i del fet de mantenir l&#8217;actitud positiva, incl\u00fas, davant del sofriment, possibilitant-nos continuar ser lliures per a elegir la manera que \u00f2mpliga el nostre viure, i poder mantenir la fe en un futur significatiu per a nosaltres.<\/p>\n<p>\u00c9s alarmant, la quantitat de persones cremades, sense il\u00b7lusi\u00f3 i decebudes a tots els nivells socials i en tots els treballs, que continuen vivint, per\u00f2 sense retroalimentar-se, per a qui cada dia \u00e9s un suplici acudir a treballar, haver de relacionar-se i, incl\u00fas, haver d&#8217;aguantar-se a elles mateixes. I no hi ha distinci\u00f3 de classe social ni professional. \u00c9s una situaci\u00f3 que es viu al clergat, al professional de la salut, a la ind\u00fastria i al camp. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 professional sin\u00f3 existencial. Es tracta de no haver tingut cura de la pr\u00f2pia persona, pel motiu que siga, per no haver buscat un espai per alimentar el sentit del que fem. Quan vivim rutin\u00e0riament, quan vivim al dictat de normes, estem deixant de ser subjectes constructors, estem deixant de ser subjectes de la resposta a per qu\u00e8 viure, passant a ser absorbits de tal manera que passem a viure sense sentit, sols complint, marcant el pas que altres ens marquen o que nosaltres mateix ens hem marcat sense retroalimentar-nos.<\/p>\n<p>No oblidem cap dimensi\u00f3 humana que facilite mantenir el sentit de per qu\u00e8 viure per poder suportar qualsevol com, no sempre f\u00e0cil ni dol\u00e7 i moltes vegades massa dolor\u00f3s i aversiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vicent Fc. Estarlich \u00e9s membre del Grup Cristi\u00e0 del Dissabte. Des d&#8217;una mentalitat dualista i reduccionista, el desenvolupament de la vida queda determinat per una etapa de creixement i una altra de baixada. \u00c9s una forma molt reduccionista de descriure l&#8217;esdevenir de l&#8217;exist\u00e8ncia humana, per\u00f2, tanmateix, aprofitable per a descobrir i analitzar actituds que influeixen &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2026\/07\/25\/quan-arriba-el-desencant\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> \u00abQUAN ARRIBA EL DESENCANT\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4022","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4022"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4023,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions\/4023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}