{"id":431,"date":"2020-05-22T09:21:34","date_gmt":"2020-05-22T08:21:34","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=431"},"modified":"2020-05-22T09:51:52","modified_gmt":"2020-05-22T08:51:52","slug":"tarancon-i-modesta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/05\/22\/tarancon-i-modesta\/","title":{"rendered":"Taranc\u00f3n i Modesta"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-432 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Adolfo-Nicolas-SJ_2233286702_14625656_660x371-300x169.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"169\" srcset=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Adolfo-Nicolas-SJ_2233286702_14625656_660x371-300x169.png 300w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Adolfo-Nicolas-SJ_2233286702_14625656_660x371.png 660w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 85vw, 300px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Amb motiu de la mort del P. Adolfo Nicol\u00e1s, que va ser prep\u00f2sit dels jesu\u00eftes.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong>TARANC\u00d3N I MODESTA<\/strong><\/p>\n<p>\u00a0Degut al pas de sant Ignasi per Montserrat de cam\u00ed cap a Manresa com a pelegr\u00ed de santa Maria , \u201cla vig\u00edlia de Nostra Senyora de mar\u00e7, a la nit, l\u2019any 1522\u201d sempre hi ha hagut una relaci\u00f3 especial entre els monjos ila Companyia de Jes\u00fas. Per aix\u00f2, amb motiu de la mort del P. Adolfo Nicol\u00e1s, que va ser prep\u00f2sit dels jesu\u00eftes, m\u2019agradaria recordar una an\u00e8cdota que t\u00e9 per protagonistes al cardenal Tarancon i a la mare del P. Adolfo Nicol\u00e1s, que s\u2019anomenava, Modesta Pach\u00f3n.<!--more--><\/p>\n<p>Aquesta senyora un dia va agafar el tel\u00e8fon i sent\u00ed una veu que deia: \u201cLi parla el cardenal Tarancon\u201d, a la qual cosa ella, amb bon humor, respongu\u00e9: \u201cI jo la princesa d\u2019Ast\u00faries!\u201d. Tarancon li contest\u00e0: \u201cNo, senyora, que no \u00e9s una broma, que soc jo, Vicent Tarancon, que vinc de Manila i he estat amb seu fill Adolfo, i li porto un regal de part seva\u201d. La senyora Modesta, sense sortir de la seva sorpresa i tota nerviosa respongu\u00e9: \u201cAh, perd\u00f3, senyor&#8230;. \u00e9s a dir, rever\u00e8ncia&#8230; vull dir&#8230; b\u00e9&#8230; no s\u00e9 si \u00e9s rever\u00e8ncia o excel\u00b7l\u00e8ncia, o all\u00f2 que sigui\u201d. \u201cTranquil\u00b7la senyora, el seu fill em diu D. Vicent i aix\u00ed est\u00e0 b\u00e9. All\u00f2 important \u00e9s que vost\u00e8 ha donat un fill a l\u2019Esgl\u00e9sia, que \u00e9s el que necessitem. Vinc encantat d\u2019estar amb ell a Filipines..\u201d. Crec que l\u2019humor que destil\u00b7la aquesta an\u00e8cdota de Tarancon amb la mare del qui va ser superior dels jesu\u00eftes, revela el car\u00e0cter dels dos personatges i de segur que tamb\u00e9 del fill de la senyora Modesta. Del P. Adolfo Nicol\u00e1s, que ara ens ha deixat, els qui el coneixien b\u00e9 destacaven el seu esperit de servei i de disponibilitat, aix\u00ed com el fet de ser una persona senzilla i oberta, prof\u00e8tica i alhora obedient i auda\u00e7. Per\u00f2 tamb\u00e9 destacaven, com a an\u00e8cdota, el seu sentit de l\u2019humor, pel fet que a les sobretaules o a les vetllades de la seva comunitat, en dies de festa, acostumava a imitar al gran Chaplin. Sabent que Tarancon era un home que sabia captar de seguida la v\u00e0lua de les persones, no em va estranyar gens que els jesu\u00eftes, fa dotze anys, escolliren el P. Adolfo Nicol\u00e1s com a nou superior general. Si Tarancon va quedar \u201cencantat d\u2019estar amb ell\u201d, volia dir que va descobrir en el P. Nicol\u00e1s un home amable i afable, un home de D\u00e9u, com ho va ser el P. Arrupe. De fet, alg\u00fa va \u201cbatejar\u201d el P. Adolfo Nicol\u00e1s com el General dels pobres, un home intel\u00b7ligent i amb visi\u00f3 de futur sobre el m\u00f3n. Un profeta (com es va dir tamb\u00e9) amb les arrels a Occident i el cor a Orient. En la primera homilia que va pronunciar com a nou General de la Companyia, ja se li notava aquell humor castell\u00e0 quan digu\u00e9 : \u201cNo vaig a pronunciar un missatge per al m\u00f3n. Senzillament comentar\u00e9 les lectures, sense discurs program\u00e0tic\u201d. Com ha dit Leonardo Boff, \u201cTenir humor \u00e9s tenir capacitat de percebre la discrep\u00e0ncia entre dues realitats: entre els fets i els somnis, entre les limitacions del Sistema i el poder de la fantasia creadora. L\u2019humor revela que hi ha sempre una reserva de sentit, que encara ens permet viure i somriure\u201d. Crec que l\u2019Esgl\u00e9sia del nostre temps, necessita homes i dones amb sentit de l\u2019humor, tal i com el tenien el cardenal Tarancon i la mare del nou superior dels jesu\u00eftes i el mateix P. Adolfo. De fet, sant Pau a la carta als G\u00e0lates (5:22) inclou la joia com un dels dons de l\u2019Esperit. I tot i que la joia i l\u2019humor no s\u00f3n ben b\u00e9 el mateix, s\u00ed que l\u2019humor, l\u2019humor fi i sense mal\u00edcia, sense ferir mai ning\u00fa, porta l\u2019empremta d\u2019aquells que tenen la joia del cor. Perqu\u00e8 l\u2019humor fa desapar\u00e8ixer la crispaci\u00f3 i el pessimisme. I a m\u00e9s de ser un bon s\u00edmptoma de salut, l\u2019humor fa veure la vida i el m\u00f3n amb esperan\u00e7a i amb alegria. Dos elements dels quals avui, la nostra Esgl\u00e9sia est\u00e0 tan i tan necessitada.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><strong>Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Amb motiu de la mort del P. Adolfo Nicol\u00e1s, que va ser prep\u00f2sit dels jesu\u00eftes. TARANC\u00d3N I MODESTA \u00a0Degut al pas de sant Ignasi per Montserrat de cam\u00ed cap a Manresa com a pelegr\u00ed de santa Maria , \u201cla vig\u00edlia de Nostra Senyora de mar\u00e7, a la nit, l\u2019any 1522\u201d sempre hi ha hagut una &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/05\/22\/tarancon-i-modesta\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Taranc\u00f3n i Modesta&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-431","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=431"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":436,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/431\/revisions\/436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}