![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Mi-foto-239x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Antxon Garai<\/em><\/strong> (O\u00f1ati, 1938), membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte, ens presenta les pinzellades m\u00e9s importants de la seua vida de fe com a rector obrer. <\/em><\/p>\n Tot comen\u00e7\u00e0 quan tres companys decid\u00edrem deixar el nostre Seminari en l\u00b4\u00e8poca en qu\u00e8 n\u00b4\u00e9rem professors, mestres i gerents. Hi ten\u00edem dos-cents seixanta alumnes, entre ells, dos-cents deu interns i cinquanta externs, naturals d\u00b4O\u00f1ati (Gipuzkoa). Tingu\u00e9rem alguns problemes interns i, amb el suport de les Comunitats, en la festivat del Sagrat Cor de l\u00b4any 1968, eix\u00edrem \u201crumb a El Caire\u201d (aquesta frase significa molt per a nosaltres), que vol dir, a qualsevol lloc<\/em>, amb desig de treballar en una parr\u00f2quia obrera, pobra.<\/p>\n Despr\u00e9s de diverses recerques entre la CONFER de Madrid, Alacant i Val\u00e8ncia, aterr\u00e0rem, a trav\u00e9s d\u00b4Antonio Andr\u00e9s, al Barri del Crist, Quart de Poblet-Aldaia (Val\u00e8ncia)<\/p>\n Abans caldria dir que jo nasqu\u00ed el 1938, en plena guerra civil, i ja des de menut sofr\u00ed la repressi\u00f3 franquista a l\u00b4escola, no al Seminari, on ens castigaven per parlar en euskera. No sab\u00edem castell\u00e0. Aquesta respressi\u00f3 viscuda en la juventut i en la maduresa feu que em concienciara dels Drets del Poble, que eufem\u00edsticament s\u00b4anomenava i s\u00b4anomena nacionalisme<\/em>; i comenc\u00ed a treballar en un moviment denominat \u201cLiberaci\u00f3n del Pueblo Vasco\u201d. Una utopia, un idealisme. A m\u00ed m\u00b4aprofit\u00e0. Com a coseq\u00fc\u00e8ncia tingu\u00ed problemes amb el sistema franquista que, siga dit de passada, m\u00b4assabent\u00ed que tenia una fitxa policial. Per qu\u00e8 dic tot a\u00e7\u00f2? Perqu\u00e8 aquella lluita i aquell comprom\u00eds fou la base que m\u00b4enfort\u00ed i m\u00b4encoratj\u00e0 per a treballar en all\u00f2 que creia. I a\u00e7\u00f2 em serv\u00ed per prendre unes altres opcions, com el m\u00f3n obrer, la vida, l\u00b4evangeli.<\/p>\n Arrib\u00e0rem al Barri del Crist i Antonio Andr\u00e9s ens present\u00e0 el rector Salvador Aguilar, que ens accept\u00e0 amb molt de gust. Despr\u00e9s d\u00b4uns mesos, certament avorrits ja que est\u00e0vem quatre rectors en la parr\u00f2quia on no venia quasi ning\u00fa, comen\u00e7\u00e0rem a plantejar unes altres alternatives. Don\u00e0vem algunes classes de religi\u00f3, per\u00f2 no ens satisfeia; aleshores opt\u00e0rem per treballar com totes les persones del Barri: en la construcci\u00f3. Viure amb ells, estar amb ells i treballar amb ells.<\/p>\n El treball manual fou un poc dur per a les feines a qu\u00e8 est\u00e0vem acostumats. A tall d\u00b4an\u00e8cdota, dic que ara, el treball dels peons em sembla relativament suau, perqu\u00e8 quasi tot ho duen preparat amb grues i elevadors. En aquells temps era cosa de molt d\u00b4esfor\u00e7 davant la formigonera o davant el cami\u00f3 que, a m\u00e0, calia buidar dels sacs de ciment, rajoles\u2026 tot.<\/p>\n Doncs b\u00e9, aquest pas cap al treball manual, cap al m\u00f3n obrer, cap a un altre m\u00f3n, cap all\u00f2 desconegut, don\u00e0 els seus fruits despr\u00e9s d\u00b4un temps un tant obscur, com si passara per un t\u00fanel i en vera un llum al final. I el llum aparegu\u00e9.<\/p>\n La realitat tant diferent davant el m\u00f3n obrer, la societat, la relaci\u00f3, l\u00b4amistat, la fe, l\u00b4Esgl\u00e9sia, Instituci\u00f3, l\u00b4Evangeli, el cristianisme\u2026 a poc a poc an\u00e0 pegant un gir important i comenc\u00ed a veure les coses d\u00b4una altra manera. M\u00b4adon\u00ed que se m\u00b4obria una altra realitat. Comenc\u00ed a albirar una altra faceta en el D\u00e9u en qui creia. Entengu\u00ed millor Jes\u00fas de Nazaret.<\/p>\n Per a aix\u00f2 fou essencial la Comunitat, els grups de reflexi\u00f3, de trobada, d\u00b4aprofundiment i d\u00b4oraci\u00f3. El primer grup fou \u201cMisi\u00f3n Obrera\u201d; despr\u00e9s, aquest grup nostre als seus inicis, la petita comunitat parroquial i, finalment, les trobades de religiosos i religioses en barris obrers.<\/p>\n Despr\u00e9s de dos anys \u201cde prova\u201d, l\u00b4Arquebisbe ens encoman\u00e0 tres parr\u00f2quies de barris en expansi\u00f3, de tal manera que de mat\u00ed treball\u00e0vem en l\u00b4obra de 8 a 15h i de vesprada-nit, en xicotetes parr\u00f2quies.<\/p>\n Volgu\u00e9rem ser fidels al moviment obrer i particip\u00e0vem en les mogudes i en les vagues, una d\u00b4elles de vint-i-vuit dies, on per les vesprades ten\u00edem assemblees amb la conseg\u00fcent manifestaci\u00f3 i enfrontaments amb la policia. Tinc l\u00b4an\u00e8cdota de fer cent metres llisos en setze segons davant els \u201cgrisos\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 la pena d\u00b4haver vist morir un company a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u00b4un colp de pilota.<\/p>\n En la vaga d\u00b4Elcano de Quart de Poblet, que estava junt a la meua parr\u00f2quia, a les vuit del mat\u00ed obria la porta del Temple perqu\u00e8 els treballadors en vaga pogueren fer les reunions i assemblees mentre jo anava al treball. Com el temple era lloc sagrat, supose que pel Concordat, la policia no s\u00b4atrevia a entrar-hi i intentaven buscar-me per a solucionar el problema. En la parr\u00f2quia organitz\u00e0vem el fons econ\u00f2mic\u00a0 de resist\u00e8ncia per a les fam\u00edlies necessitades. Aix\u00ed entenia jo en aquell temps el que ara s\u00b4anomena \u201cEsgl\u00e9sia en eixida\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 la Jerarquia no ho entenia de la mateixa manera i tres vegades intentaren llevar-nos les parr\u00f2quies: una, segons ells la millor, s\u00ed que ens la llevaren i intentaren que an\u00e0rem destinats fora de Val\u00e8ncia. Per\u00f2 els companys que ens recolzaven, de la mateixa forma que els grups de seglars, els feren desistir-ne.<\/p>\n S\u00f3n senzilles an\u00e8cdotes que, pedra sobre pedra, basteixen l\u00b4edicifi de la meua vida.<\/p>\n Vull apuntar una altra an\u00e8cdota molt significativa: cada sis mesos ten\u00edem la visita a casa de la Gu\u00e0rdia Civil per repassar la fitxa. O ens cridaven a les tres de la matinada per a \u201csaludar-nos\u201d. Cal aclarir tamb\u00e9 que, a m\u00e9s de rectors obrers \u00e9rem bascos que lluit\u00e0vem per la just\u00edcia, els Drets dels Pobles i les persones represaliades.<\/p>\n Una altra faceta molt important eren les trobades de companys Rectors Obrers, tant de Val\u00e8ncia (n\u00b4\u00e9rem uns catorze) com d\u00b4altres llocs: ens reun\u00edem cada mes per veure\u00b4ns, animar-nos, reflexionar, orar i conv\u00e9ncer-nos que no est\u00e0vem equivocats en la nostra l\u00ednia eclesial. Anualment en reun\u00edem amb companys d\u00b4altres zones de l\u00b4Estat.<\/p>\n En aquests moments tots estem jubilats, per\u00f2 encara aix\u00ed hi ha trobades a Catalunya, Madrid, Castella, i a nivell europeu per a continuar analitzant i actualitzant el nostre esperit en el m\u00f3n obrer, tan diferent al d\u00b4altres temps.<\/p>\n Per\u00f2 ah\u00ed estem, amb el convenciment que aquest moviment eclesial fou important i hauria de ser important en l\u00b4actualitat si volem una Esgl\u00e9sia en eixida, que te\u00f2ricament reivindiquem per\u00f2 que en la pr\u00e0ctica, ens n\u00b4oblidem.<\/p>\n Pere Casald\u00e0liga deia que els \u201cRectors Obrers signifiquen una experi\u00e8ncia revulsiva en eclesialitat, en ministerialitat, en solidaritat, i convoquen per a una altra eclesialitat i a una desclericalitzaci\u00f3\u201d.<\/p>\n LA MISSI\u00d3:<\/strong><\/p>\n Des de la meua situaci\u00f3 de jubilat, deia fa un temps i corrobore ara, que estic conven\u00e7ut que un dels grans dons que hem rebut de l\u00b4Esperit de D\u00e9u, \u00e9s el de la const\u00e0ncia. De la meua part, fa molts anys que comenc\u00ed a albirar primer i a ratificar despr\u00e9s, el lloc del comprom\u00eds, el meu lloc de treball i el meu lloc de conci\u00e8ncia. Els mitjans han canviat i les situacions, tamb\u00e9; per\u00f2 no l\u00b4objectiu. La missi\u00f3 \u00e9s la mateixa.<\/p>\n Encara que haja tingut moments de dificultat, pense que amb el pas dels anys he refor\u00e7at el que faig. Continuem essent ac\u00ed, al m\u00f3n dels pobres i en les seues organitzacions. Constate junt als companys que \u201cessent ah\u00ed i vivint ah\u00ed\u201d \u00e9s on trobem l\u00b4Evangeli.<\/p>\n El rector Obrer avui, actiu o jubilat, seria estar en la l\u00ednia de l\u00b4inconformisme, d\u00b4estar amb, lluitar amb, acompanyar i compartir. Com a jubiltat, no \u00e9s la lluita directa al tall o al sindicat el que ara em pertoca, sin\u00f3 el testimoniatge de pres\u00e8ncia, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del treball que s\u00b4ha dut en la vida. \u00c9s veure que u ha oferit una vida dedicada al treball d\u00b4una manera concreta, que \u00e9s el \u00a0m\u00f3n obrer i marginal<\/p>\n EL PROFETISME<\/strong><\/p>\n La nostra pres\u00e8ncia en el m\u00f3n, en la societat, ha trencat esquemes, ha plantejat interrogants i, encara que no hem sigut acceptats pel sistema ni per la Jerarquia, el poble ens ha acceptat i ha vist un signe en nosaltres. La gent senzilla i obrera, que moltes voltes ens diu que no som com els altres rectors, \u00e9s un signe clar que les nostres vides tenen un gran sentit i que donem resposta als seus interrogants. Com diu el bisbe Alberto Iniesta:\u201d L\u00b4opci\u00f3 del Rector Obrer i tot el que ella presenta per a l\u00b4Esgl\u00e9sia, ha de ser preferencial per a la Jerarquia perqu\u00e8 apunta la direcci\u00f3 de tota ella. \u00c9s referencial\u201d.<\/p>\n Anem contracorrent. Els grans valors de pau, solidaritat, llibertat, etc. s\u00f3n valors que el sistema rebutja i emmascara. Els nous moviments solidaris participen i lluiten contra el sistema. I ja se sap, l\u00b4opci\u00f3 pels perdedors et far\u00e0 perdedor; i als perdedors se\u00b4ls aparta. Ens han expulsat\u00a0 de moltes \u201csinagogues\u201d i en continuem conven\u00e7uts i tenim la for\u00e7a de l\u00b4Esperit. Aix\u00f2 \u00e9s ser profeta. Recolzar l\u00b4espiritualitat horitzontal, l\u00b4espiritualitat m\u00edstica de la realitat i creure en la for\u00e7a de l\u00b4Esperit. Aix\u00f2 seria la nostra profecia.<\/p>\n LA CONVERSI\u00d3<\/strong><\/p>\n He de dir que la meua segona conversi\u00f3 fou quan conegu\u00ed la dur\u00edssima realitat dels Bateyes de Santo Domingo, Rep\u00fablica Dominicana: barriades pobres, amb xaboles de xapa, sense bany, sense treball, en situaci\u00f3 de superviv\u00e8ncia. Amb algun company, que era rector d\u00b4aquelles barriades, visit\u00e0vem fam\u00edlies, grups, infants del carrer. Tot all\u00f2 i amb contacte directe amb la gent, se\u00b4m regiraven les entranyes. Col\u00b7labor\u00ed i continue col\u00b7laborant-hi des d\u00b4ac\u00ed per fer una mena de Fundaci\u00f3 que es denomina \u201cCentro de Desarrollo Integral Padre Antonio Garai\u201d. Els companys foren els responsables de ficar-hi el meu nom. All\u00e0, un rector \u00e9s \u201cPadre\u201d; ac\u00ed, simplement, Antxon.<\/p>\n De la meua part, concretant en la poca cosa que puga fer, intente transmetre els valors humans i cristians als diferents grups amb qui estic, aprofitant l\u00b4acci\u00f3 parroquial: grups d\u00b4infants, j\u00f3vens i majors. La transmissi\u00f3 de la meua vida militant, de la meua vida de fe, de la meua il\u00b7lusi\u00f3, la meua const\u00e0ncia, la meua utopia, la meua alegria i el meu comprom\u00eds als diversos grups i a tots amb els quals tinc contacte crec que \u00e9s una manera de continuar essent Rector Obrer. A m\u00e9s, i per a finalitzar dir que en la vida de fe no hi ha jubilaci\u00f3 i a hores d\u00b4ara duem el \u201cGrupo de Solidaridad con el Parado\u201d (GSP) amb un objectiu: convertir el centre d\u00b4acollida d\u00b4aturats en un servei d\u00b4orientaci\u00f3 laboral i recerca de treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Antxon Garai (O\u00f1ati, 1938), membre del Grup cristi\u00e0 del dissabte, ens presenta les pinzellades m\u00e9s importants de la seua vida de fe com a rector obrer. Tot comen\u00e7\u00e0 quan tres companys decid\u00edrem deixar el nostre Seminari en l\u00b4\u00e8poca en qu\u00e8 n\u00b4\u00e9rem professors, mestres i gerents. Hi ten\u00edem dos-cents seixanta alumnes, entre ells, dos-cents deu interns … Continuar llegint “Missi\u00f3. Profetisme i Conversi\u00f3: un canvi important en la meua manera de concebre la vida en les seues diverses facetes.”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":15,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-444","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/15"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=444"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":454,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/444\/revisions\/454"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/IMG-20190206-WA0014-300x225.jpg\")
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/ESCUT-300x232.jpg\")
<\/p>\n