![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/VICENT-F.-270x300.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
L’atur. \u00c9s evident que la raresa est\u00e0 instal\u00b7lada entre nosaltres quan l’atur resulta familiar fins al punt de considerar que aquesta bogeria, que \u00e9s un fet que forma part de la nostra societat, \u00e9s una cosa normal.<\/p>\n
Donem per fet que ha d’haver atur irremediablement i, encara que albirem la trag\u00e8dia que produeix, no li prenem del tot el seu pes i continuem considerant que \u00e9s un mal amb el qual cal viure.<\/p>\n
No hi ha pr\u00e0cticament alertes socials. Ha d’haver atur. Sembla que els sindicats ni s’immuten; els pol\u00edtics, a la seua i a les fam\u00edlies que els toca, a buscar com alleugerir-se\u00b4n. De tant en tant ens sobresaltem perqu\u00e8 l\u00b4atur es dispara, per\u00f2 ah\u00ed estaran les ONGs per a fer de cataplasma i subsidiar l’amargor amb una mica de benefici\u00e8ncia.<\/p>\n
Al nostre pa\u00eds patim un atur estructural, perqu\u00e8 dins del sistema en el qual la nostra societat est\u00e0 instal\u00b7lada hem acceptat ser subsidiaris de serveis i dependre d’aquells pa\u00efsos industrialitzats i tecnol\u00f2gics. No hem pujat al tren productiu sin\u00f3 que hem acceptat quedar-nos a ser zona d’esplai, per la qual cosa en tot moment estem oberts a oferir descans saludable mentre els altres preferisquen els nostres serveis i vulguen gastar amb nosaltres.<\/p>\n
A nivell de pa\u00eds sembla que ho tenim assumit i respecte a la nostra Comunitat Valenciana no volem ser menys i romanem, governe qui governe, atents a all\u00f2 que Madrid diga. A la Comunitat Valenciana sembla que ens hem fet submisos i acceptem recollir “les engrunes” que arriben del poder central vivint una quantia d\u00b4atur per damunt de la mitjana del pa\u00eds i pel que fa als joves d’entre 20 a 25 anys una taxa d’atur una miqueta superior a un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
He dit que l’atur que vivim \u00e9s estructural, no dep\u00e9n del color pol\u00edtic que governe; per\u00f2 s\u00ed que caldr\u00e0 apuntar que tot l’arc \u00a0pol\u00edtic sembla que, fatalistament dona per fet que no pot ser d’una altra manera; de manera que el focus d’inter\u00e9s en les seues pol\u00edtiques no \u00e9s lluitar contra les estructures viciades.<\/p>\n
Patim molt d\u00b4abandonament escolars i la nostra formaci\u00f3 professional viu una forta desafecci\u00f3 amb les nostres unitats empresarials, que no estan responent a les necessitats i a la demanda exigida.<\/p>\n
I si aquesta situaci\u00f3 de l’atur \u00e9s un problema seri\u00f3s a nivell social i familiar no \u00e9s menys greu el mal que produeix en l’estructura personal dels individus que el pateixen.<\/p>\n
El treball ens aporta la possibilitat d’un nivell econ\u00f2mic en rebre una remuneraci\u00f3 pels serveis prestats; per\u00f2 m\u00e9s important, fins i tot, que els diners \u00e9s el benestar que ens proporciona i l\u00b4ajuda que ens presta per al manteniment d’un equilibri al nostre estat an\u00edmic.<\/p>\n
Algunes persones o institucions s’han posicionat criticant el sou m\u00ednim vital aprovat en aquests dies pel govern, argumentant que podr\u00e0 servir per a crear ganduls i aprofitats que no voldran treballar. Segurament no estan considerant que el treball no \u00e9s satisfactori quan ens proporciona solament uns euros per a sobreviure sin\u00f3 quan ens permet ser art\u00edfex de la pr\u00f2pia construcci\u00f3 personal i col\u00b7laboradors en la construcci\u00f3 de la societat; i eixe aspecte no el supleixen els diners ni cap subsidi; per aix\u00f2, quan aix\u00f2 ocorre \u00e9s perqu\u00e8 estem danyats, quan hem perdut el sentit i el reconeixement de les nostres capacitats que no ens el dona viure per a treballar sin\u00f3 treballar per a viure. I ac\u00ed apunta el mal psicol\u00f2gic que va produint aquest sistema.<\/p>\n
Esper\u00e0vem que la crisi actual fera esmenar-se al neoliberalisme imperant, per\u00f2 sembla que s’ha produ\u00eft tot el contrari, s’ha fet m\u00e9s fort abocant-nos a valorar molt m\u00e9s el fet de tindre que l’\u00e9sser i, amb aix\u00f2, augmentant l’estigma del treball com a c\u00e0stig necessari per a sobreviure en compte d’alimentar la consideraci\u00f3 de ser vist com a lloc de dignificaci\u00f3 i engrandiment de l’\u00e9sser hum\u00e0, fent-nos sentir cocreadors.<\/p>\n
Per\u00f2, malgrat totes eixes desviacions intencionades que indueixen a voler confondre subsist\u00e8ncia amb treball, continuem pensant que \u00e9s insubstitu\u00efble per a poder projectar-nos com a responsables i subjectes del nostre present i constructors del nostre futur.<\/p>\n
La persona que pateix l’atur va caient en un defalliment que l\u00b4a\u00eflla, li fa ser insegur de si mateix i li crea sentiments de culpabilitat.<\/p>\n
Els joves no ixen de la casa dels pares, canvien la seua visi\u00f3 de futur i deixen de “volar”, sent candidats a frustracions i creixement d’ansietat. I no menys tr\u00e0gica \u00e9s la situaci\u00f3 dels m\u00e9s adults que viuen l’angoixa de no saber com continuar mantenint la fam\u00edlia constru\u00efda.<\/p>\n
Si important \u00e9s crear treball estable i productiu per a anar eixint del sistema estructural que propicia l’atur, urgeix atendre la salut dels qui han de cuidar-se per a estar en condicions d\u00b4aprofitar les oportunitats que puguen crear-se.<\/p>\n
Les persones que pateixen l’atur es troben mal, s\u00f3n propenses a dolors estomacals, els costa agafar la son o aconseguir un descans reparador, pateixen contractures musculars, arriben a trepitjar la seua pr\u00f2pia autoestima i amb l’augment de l’ansietat els venen pensaments negatius, s’incapaciten per a fer front a la situaci\u00f3 i a l’aclaparament que els produeix. Aquest estat an\u00edmic afavoreix l’agressivitat, l’esgotament i molta tensi\u00f3 f\u00edsica.<\/p>\n
Sempre hi haur\u00e0 inconscients que pensen que es viu b\u00e9 “posant la m\u00e0”, vivint de la caritat o d’alguna ajuda; o tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi haur\u00e0 els qui es creguen “llestos” perqu\u00e8 s’aprofiten de la bona voluntat dels qui pateixen per veure’ls sense futur.<\/p>\n
Aix\u00f2 mateix ja \u00e9s un signe d’alteraci\u00f3 psicol\u00f2gica on l’estructura personal est\u00e0 tocada i la consci\u00e8ncia humana malalta.<\/p>\n
Caldr\u00e0 estar atents al mal psicol\u00f2gic que porta la situaci\u00f3 d’atur en les persones que el pateixen, perqu\u00e8 va incapacitant fins al punt de no poder respondre a cap possible oferta de treball.<\/p>\n
Els trastorns mentals i psicosom\u00e0tics que implica l\u00b4atur s\u00f3n molt seriosos en deteriorar tant l’escala de valors com la construcci\u00f3 d’objectius.<\/p>\n
L’\u00e9sser hum\u00e0 creix en equilibri quan les seues facultats poden desenvolupar-se en harmonia, i poden sentir-se part de la construcci\u00f3 de la vida i poden gaudir de les seues aportacions per al benestar social, emocional, familiar i personal.<\/p>\n
Aquests dies hem patit qu\u00e8 \u00e9s el que ocorre quan saturem els serveis d’atenci\u00f3, per la qual cosa \u00e9s urgent estar atents a aquesta situaci\u00f3 d’atur que s’acosta per a no continuar creant generacions malaltes, marcades per la frustraci\u00f3 i per la incapacitat per a desenvolupar les grans facultats que gaudim els humans.<\/p>\n
De seguir amb la nostra situaci\u00f3 d\u00b4atur estarem construint una societat malalta, sense il\u00b7lusi\u00f3 per formar-se ni fe en un futur.<\/p>\n
No \u00e9s gens estrany el percentatge de psicotr\u00f2pics, de benzodiacipines i d’ansiol\u00edtics que s’estan dispensant a les farm\u00e0cies ni tampoc que hi haja m\u00e9s esperan\u00e7a en la sort que en l’esfor\u00e7.<\/p>\n
Per a quan pol\u00edtiques realistes, efectives i compromeses per a combatre l’atur?<\/p>\n
Una vegada m\u00e9s, no tanquem els ulls, mirem la nostra realitat i reaccionem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’atur. \u00c9s evident que la raresa est\u00e0 instal\u00b7lada entre nosaltres quan l’atur resulta familiar fins al punt de considerar que aquesta bogeria, que \u00e9s un fet que forma part de la nostra societat, \u00e9s una cosa normal. Donem per fet que ha d’haver atur irremediablement i, encara que albirem la trag\u00e8dia que produeix, no li … Continuar llegint “Atenci\u00f3 al virus de l\u00b4atur”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-525","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=525"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":601,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/525\/revisions\/601"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}