![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/VICENT-F.-270x300.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
“Pas a la regi\u00f3 que avan\u00e7a en marxa triomfal<\/em>“. Quan els valencians cridem a ple pulm\u00f3 aquesta estrofa de l’himne regional valenci\u00e0 \u00bf \u00e9s com dir: deixeu-nos pas que ac\u00ed estem els que portem innovaci\u00f3, idees i eixides a la crisi i a la decepci\u00f3 en la qual ens sumim? \u00bfsom conscients de la nostra pr\u00f2pia realitat? \u00bfens hem analitzat si estem pecant d’un optimisme malalt\u00eds?<\/p>\n El m\u00f3n agrari valenci\u00e0 viu un moment cr\u00edtic. Dir\u00edem que necessita ser ingressat en l’UCI perqu\u00e8 el nostre camp lidera l’abandonament de terres de cultiu en tota Espanya i encara que cantem “per a tu la vega envia la riquesa que atresora<\/em>” no podem enganyar a ning\u00fa que estem venent fum, estem mostrant una insensatesa que ratlla l’esperp\u00e8ntic, perqu\u00e8 volem dir que oferim el que no tenim i tant \u00e9s aix\u00ed, que obertament estem deixant els camps abandonats. Estem deixant de cultivar aproximadament sis hect\u00e0rees de terra cada dia, aconseguint la xifra escandalosa de 164.000 hect\u00e0rees, tamb\u00e9 aproximadament, aix\u00f2 \u00e9s, un 20,9% de tota la superf\u00edcie agr\u00e0ria.<\/p>\n \u00bfSeguim cantant “brinden fruites daurades els paradisos de les riberes<\/em>“? I tot aix\u00f2 \u00bf”per a ofrenar noves gl\u00f2ries a Espanya”<\/em>?<\/p>\n Si darrere d’aquestes dades no hi haguera persones, igual podien quedar en xifres fredes, curioses o lamentables, per\u00f2 no tan dram\u00e0tiques. Per\u00f2 el que s’ha dit fins ara ens descobreix un drama massa greu i \u00e9s l’atur que creix i creix en aquest sector que abans era presentat com a orgull i vanagl\u00f2ria dels valencians, una terra tan bona que ens oferia tres collites a l’any, de la qual vivien les nostres fam\u00edlies i ens permetia cr\u00e9ixer i progressar.<\/p>\n Els nostres pol\u00edtics sembla que no estan molt per l’agricultura i siguen m\u00e9s de capital. Obliden all\u00f2 que hui haur\u00edem de posar en valor i \u00e9s que a m\u00e9s \u00a0d\u00b4haver sigut el camp el manteniment del nostre progr\u00e9s, tamb\u00e9 ha sigut el baluard que ens ha mantingut de manera viva la nostra llengua i la nostra idiosincr\u00e0sia.<\/p>\n Els nostres pol\u00edtics, \u00bfno volen tindre en compte d’on venim?<\/p>\n El m\u00f3n agr\u00edcola ens ha donat cultura, sentit del medi ambient i seria encara el seu protector si no estigu\u00e9rem venuts al millor postor i a pol\u00edtiques foranes que nom\u00e9s cuiden dividends en els seus interessos, encara que per a aix\u00f2 es perden oficis, fam\u00edlies i pobles.<\/p>\n El m\u00f3n agrari ha reivindicat constantment la paraula, l’honor, l’honradesa, sense necessitat de “papers” i sense intermediaris. El s\u00ed d’un agricultor “va a missa”, quan l’agricultor dona la seua paraula aquesta no es deixa de complir; per\u00f2 tot aix\u00f2 es considera passat de moda. Es treballa constantment a p\u00e8rdues, ja que la globalitzaci\u00f3 porta que el que \u00e9s \u00a0de casa no siga valorat i les nostres pr\u00f2pies autoritats estiguen en una altra, sense trepitjar f\u00edsicament el camp i venuts a Europa des del que Madrid els marca.<\/p>\n Les nostres autoritats estan veient com el sector agrari valenci\u00e0 mor i l\u00b4 estan deixant morir no defensant la nostra realitat i alhora, no provocant la necess\u00e0ria conversi\u00f3 agr\u00e0ria abans que vinguen “fons voltors” i es facen amb les nostres terres, que estan sent abandonades, no perqu\u00e8 no s\u00f3n bones, sin\u00f3 perqu\u00e8 amb les pol\u00edtiques europees i estatals es treballa a p\u00e8rdues.<\/p>\n El nostre m\u00f3n agr\u00edcola segueix instal\u00b7lat en una forta parcel\u00b7laci\u00f3, la nostra caracter\u00edstica \u00e9s minifundista i segurament caldria reconvertir en grans extensions per a industrialitzar el camp i, amb aix\u00f2, reinvertir els resultats. Per\u00f2, si els qui s\u00f3n responsables de les pol\u00edtiques a implementar no se la juguen i es queden cuidant la seua “poltrona”, ens estan abocant a un drama hum\u00e0, ambiental i cultural.<\/p>\n Dia a dia, en el m\u00f3n agr\u00edcola creix el nombre d’aturats, els joves ni es mostren pel camp i cada agricultor que es jubila no t\u00e9 substitut.<\/p>\n Malgrat tot, en el camp continua havent-hi treball, per\u00f2 la realitat \u00e9s que no es troba personal per a fer-ho, perqu\u00e8 a m\u00e9s s’ha anat perdent l’ofici, falten professionals del camp i crida l’atenci\u00f3 que les nostres autoritats continuen pensant que tots saben treballar en el camp i que s\u00f3n els agricultors els qui no volen contractar.<\/p>\n Per a Madrid som el “llevant feli\u00e7” on estan les seues platges, les seues festes i el seu descans i sembla que les nostres autoritats felices confonen el verger per sol i platja.<\/p>\n Els nostres agricultors es caracteritzen per ser complidors de les lleis, malgrat produir a p\u00e8rdues i que l’acceptar treballar de manera legal li supose a l’agricultor pagar m\u00e9s i al treballador del camp cobrar menys. Malgrat aix\u00f2, en la seua gran majoria, els nostres agricultors continuen treballant de manera legal i pot comprovar-se per la quantitat d\u00b4inspeccions a qu\u00e8 s\u00f3n sotmesos. Per\u00f2 \u00e9s clar que el sistema no funciona i les nostres autoritats segueixen d’esquena a la realitat del camp. El conveni laboral del sector agr\u00edcola en la Comunitat Valenciana \u00e9s el m\u00e9s alt d’Espanya, la qual cosa significa que l’agricultor continua mantenint en valor l’honradesa, per\u00f2 si no els ajudem a traure les collites i continuem defensant les pol\u00edtiques d’all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s barat sense igualtat d’oportunitats en exig\u00e8ncies laborals i mediambientals, sense detindre’s a reparar per qu\u00e8 el producte exterior pot vendre\u00b4s a preus que per a l’agricultor valenci\u00e0 s\u00f3n impossibles per les exig\u00e8ncies nacionals, estem, doncs, abocats a una mort anunciada.<\/p>\n L’edat mitjana de la nostra gent del camp est\u00e0 en 62\/63 anys i sense entreveure reacci\u00f3 dels m\u00e9s joves per prendre les regnes. Per a molts el camp s’ha convertit en el segon ofici, \u00e9s a dir, es busquen la vida en altres ocupacions i, per afecte al terrer, s’at\u00e9n el camp de cap de setmana. Diguem que encara est\u00e0 quedant el cuquet del camp en la gent gran, per\u00f2 conven\u00e7uts que es mant\u00e9 com un entreteniment, moltes vegades car i sense esperan\u00e7a de beneficis.<\/p>\n Amb aquesta situaci\u00f3 podem advertir que el sector agrari valenci\u00e0 porta ficat la pica de mort com no es prenguen mesures dr\u00e0stiques necess\u00e0ries, per\u00f2 que sospitem poc probables perqu\u00e8 els interessos corren per altres sectors, sense advertir que, perdent-se l’ofici nom\u00e9s queda actuar des de la il\u00b7legalitat, tirant m\u00e0 de jubilats o abandonar i regalar “la riquesa que atresora<\/em>” al capital sense escr\u00fapols al qual es rendiran les pol\u00edtiques concedint-los quant demanen.<\/p>\n El nostre medi ambient es ressent i caldr\u00e0 reparar que es topen de cara les pretensions de cuidar el nostre planeta i descurar el perill que provoca la terra abandonada: risc d’incendis, degradaci\u00f3 ambiental, disminuci\u00f3 de la qualitat del nostre paisatge i degradaci\u00f3 del nostre s\u00f2l.<\/p>\n Cada dia \u00e9s menys reversible aquesta situaci\u00f3 i continuar\u00e0 sonant m\u00e9s buit all\u00f2 de “paradisos dels riberes<\/em>“.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Pas a la regi\u00f3 que avan\u00e7a en marxa triomfal“. Quan els valencians cridem a ple pulm\u00f3 aquesta estrofa de l’himne regional valenci\u00e0 \u00bf \u00e9s com dir: deixeu-nos pas que ac\u00ed estem els que portem innovaci\u00f3, idees i eixides a la crisi i a la decepci\u00f3 en la qual ens sumim? \u00bfsom conscients de la … Continuar llegint “I per la gent del camp, quan?”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-546","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=546"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":575,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/546\/revisions\/575"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}