![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/garcia-roca1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00c9s prou apropar-se a certes hist\u00f2ries per comprendre qu\u00e8 \u00e9s un cos ferit, una vida feta malb\u00e9 i un futur hipotecat. Una urpada capritxosa de l\u00b4atzar dugu\u00e9 Valent\u00edn, als seus cinquanta anys, a pernoctar al p\u00f2rtic de Bancaixa, i esperar l\u00b4alba a la porta de Mercaval\u00e8ncia; un frac\u00e0s escolar continuat dugu\u00e9 Pere a pelegrinar als seus vint-i-un anys a la recerca de treball; un colp militar expuls\u00e0 Samir i Berta del seu pa\u00eds i, establits a Val\u00e8ncia, viuen la seua doble abs\u00e8ncia; la situaci\u00f3 pand\u00e8mica tanc\u00e0 les llars on Elena, als seus trenta-cinc anys, cuidava ancians i, hui, confinada en la seua habitaci\u00f3 amb la seua filla menuda, sobreviu amb l\u00b4ajuda de C\u00e0rites. Aix\u00ed ha anat construint-se el paisatge social dels qui aspiren a quelcom m\u00ednim que resulta b\u00e0sic. No perseguixen una pla\u00e7a en el suposat parad\u00eds del benestar, ni desitgen la ru\u00efna dels que es consideren els seus propietaris; simplement, aspiren a un ingr\u00e9s vital m\u00ednim.<\/p>\n
<\/p>\n
Les persones i institucions, que s\u00b4atribueixen el poder de determinar quines vides s\u00f3n valuoses i quines ni tan sols han de ser plorades, multipliquen les sospites i les reserves. Diuen de Vost\u00e9s que, si se\u00b4ls garanteix un ingr\u00e9s b\u00e0sic vital, es crear\u00e0 una f\u00e0brica de malfaeners; els recorde que \u201cno tota caiguda t\u00e9 lloc cap avall\u201d (Paul Nizan) sin\u00f3 que pot ser una llan\u00e7adora cap avant; diuen que si Vost\u00e9s disposen de llibertat per decidir el propi dest\u00ed, es creuran en el parad\u00eds comunista sense est\u00edmuls per competir; \u00a1pobre parad\u00eds si es conforma amb tan poc!; diuen que si a Vost\u00e9s, per fi, els va b\u00e9, ser\u00e0 la ru\u00efna d\u00b4aquells a qui sempre els ha anat b\u00e9, \u00a1sempre la nefasta mentalitat de suma zero!<\/p>\n
Sens dubte, tota mesura social pot produir efectes no desitjats, per\u00f2 ning\u00fa renuncia a la quimioter\u00e0pia perqu\u00e8 li cau el cabell, sin\u00f3 que s\u00b4ocupa de la conseq\u00fc\u00e8ncia indesitjada pels altres mitjans. La possible patologia de l\u00b4\u00edngr\u00e9s m\u00ednim no es combat renunciant a ell, sin\u00f3 activant el suport cultural, l\u00b4accessibilitat laboral o l\u00b4acompanyament personal, la intel\u00b7lig\u00e8ncia cooperativa. I aquesta \u00e9s la prova d\u00b4acreditaci\u00f3 a la qual s\u00b4enfronten hui les Comunitats aut\u00f2nomes, com la valenciana, que implantaren amb encert la renda d\u00b4inclusi\u00f3: necessiten complementar-se amb recursos t\u00e8cnics, amb la mobilitzaci\u00f3 social, amb l\u00b4economia solid\u00e0ria, amb la implicaci\u00f3 comunit\u00e0ria o amb el treball c\u00edvic. Altrament, l\u00b4ingr\u00e9s m\u00ednim es converteix en un simple subsidi d\u00b4emerg\u00e8ncia i la lluita contra la pobresa en un simple paliatiu d\u00b4una situaci\u00f3 injusta.<\/p>\n
La conquesta d\u00b4un dret \u00e9s sempre una batalla guanyada contra les resist\u00e8ncies dels poderosos i els obstacles dels interessats. Per\u00f2 els drets acaben arribant perqu\u00e8, com subratlla Amartya Sen, s\u00f3n els protectors de capacitats; i si el dret d\u00b4expressi\u00f3 protegia la capacitat de parlar, o el dret d\u00b4associaci\u00f3 ho feia amb la capacitat de viure junts, quina capacitat protegeix el dret a l\u00b4ingr\u00e9s m\u00ednim vital? Protegeix la capacitat d\u00b4empoderar-se de les seues condicions materials per participar en la vida col\u00b7lectiva; nom\u00e9s perqu\u00e8 existisca vida social o laboral o cultural, pr\u00e8viament ha d\u00b4haver-hi vida. Necessitem les seues capacitats d\u00b4indignaci\u00f3, de resist\u00e8ncia, d\u00b4ensomni, fins i tot de passotisme. Com em deia Costel, quan se li concedia l\u00b4ingr\u00e9s valenci\u00e0 d\u00b4inserci\u00f3, \u201cara puc ser caminant amb motxilla\u201d. Certament, Vost\u00e9s tenen la responsabilitat de mostrar que es pot rebre l\u00b4ingr\u00e9s vital i ser socialment actius fins a menjar del pa amb el propi esfor\u00e7. La mateixa responsabilitat que tenen els detractors de l\u00b4ingr\u00e9s per a treballar decididament per una societat accessible, crear ocupaci\u00f3 digna, i afavorir la inclusi\u00f3 en un societat d’iguals.<\/p>\n
L\u00b4hora del m\u00f3n demana estendre l\u00b4ingr\u00e9s b\u00e0sic a tota la poblaci\u00f3 mundial per a construir una societat sense fam com un element substantiu en la lluita contra les desigualtats locals i mundials. Hi ha riquesa suficient per a fer-ho, se sap com implantar-ho, i existeixen organitzacions mundials disposades a aconseguir-ho en la seua lluita contra la pand\u00e8mia de la fam. \u201cTal vegada – diu el papa Francesc – siga l\u00b4hora de pensar en un salari universal capa\u00e7 de garantir i fer realitat eixa consigna tan humana i cristiana: cap treballador sense drets\u201d. Per marcar l\u00b4hora, Francesc ha sigut redu\u00eft a la categoria de ciutad\u00e0 Bergoglio. Per\u00f2 com assegura la nicarag\u00fcense Gioconda Belli \u201cAs\u00ed fue como proliferaron en el mundo \/ portadores de sue\u00f1os. \/ Los llamaron ilusos, rom\u00e1nticos, pensadores de utop\u00edas. \/ Nosotros s\u00f3lo sabemos que los hemos visto \/ sabemos que la vida los engendr\u00f3 \/ para protegerse de la muerte<\/em>\u201d<\/em><\/p>\n Joaquin Garcia Roca. Soci\u00f2leg i Te\u00f2leg.<\/p>\n Levante 16\/06\/2020<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s prou apropar-se a certes hist\u00f2ries per comprendre qu\u00e8 \u00e9s un cos ferit, una vida feta malb\u00e9 i un futur hipotecat. Una urpada capritxosa de l\u00b4atzar dugu\u00e9 Valent\u00edn, als seus cinquanta anys, a pernoctar al p\u00f2rtic de Bancaixa, i esperar l\u00b4alba a la porta de Mercaval\u00e8ncia; un frac\u00e0s escolar continuat dugu\u00e9 Pere a pelegrinar als … Continuar llegint “Caminant amb la motxilla”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-552","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/552","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=552"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":573,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/552\/revisions\/573"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}