![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/alfons-Lloren\u00e7-198x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Alfons Lloren\u00e7 Gadea (Planes 1951) \u00e9s llicenciat en filologia per la Universitat de Val\u00e8ncia i autor de diversos treballs.<\/em><\/p>\n Mem\u00f2ria del Corpus que no ha pogut ser<\/span><\/p>\n ALFONS LLOREN\u00c7<\/span><\/p>\n Val\u00e8ncia va esdevenir, des del segle XIV, un referent europeu en homenatge p\u00fablic i glori\u00f3s a l’Eucaristia amb l’explosi\u00f3 de la cultura i el magn\u00edfic document dels nostres or\u00edgens, que \u00e9s la process\u00f3 del Corpus. Al mateix temps, la process\u00f3 es va constituir en fonamental exponent de la personalitat del poble valenci\u00e0 i festa c\u00edvica, que, en incloure les m\u00e9s altes institucions del cap i casal i del Regne de Val\u00e8ncia, arrib\u00e0 a ser testimoni de la sobirania i d\u2019una sorda resist\u00e8ncia a l’assimilaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Les manifestacions del culte i veneraci\u00f3 del misteri eucar\u00edstic apareixen ja en el mateix moment del naixement i configuraci\u00f3 del poble valenci\u00e0. Durant la croada, que fou la conquesta de Jaume I, el 24 de febrer, segons uns de 1239, i, segons altres de 1276, haurien esdevingut els llegendaris prodigis del Mont Sant de Llutxent, que van originar el culte als corporals sagnants, prodigiosament transportats per una mula daroquina a la seua ciutat de Daroca (al suposat lloc del miracle dels corporals es constru\u00ed el 1422 un convent, precisament, amb el nom de Corpus Christi i, com no!, encomanat als dominics); de 1348 data el \u201cMiracle del Peixets\u201d, que haurien salvat unes h\u00f2sties consagrades, caigudes del cop\u00f3 d\u2019un vicari al barranc del Carraixet en el terme d\u2019Alboraia; l’any 1397 fou el robatori, executat per pirates berberescs de la cust\u00f2dia de Torreblanca, que produ\u00ed un fort impacte en el Regne; m\u00e9s tard\u00e0 \u00e9s el furt de les sagrades formes a l\u2019Alcoi per part d\u2019un presumpte hugonot franc\u00e8s en el post-trident\u00ed 1568, intensament aprofitat pel contrarreformador arquebisbe Joan de Ribera, potenciador del culte eucar\u00edstic.<\/span><\/p>\n Aquestes i altres hist\u00f2ries meravelloses van ajudar a consolidar i potenciar el culte Eucar\u00edstic i la festa de Corpus Christi. Un important objectiu fou intentar allunyar les negacions de la transubstanciaci\u00f3 sembrades, en l\u2019\u00e8poca de la fundaci\u00f3 del nostre estat medieval pels \u201cbons homes\u201d i les \u201cbones dones\u201d, la dita heretgia dels c\u00e0tars, que, protegits per la corona valenciana, es refugiaren en diverses comarques del nord i del sud. Posteriorment, reapareixerien dubtes i objeccions escampades pels nuclis erasmistes i<\/span><\/p>\n reformadors, presents al Pa\u00eds des del temps de Luter. Una pres\u00e8ncia que es combina, simult\u00e0niament, amb el pontificat d\u2019arquebisbes tridentins, que es fixaren com a prioritat el foment del culte eucar\u00edstic, com es nota en l\u2019abundant literatura, la grandiositat de les processons de la Divina Majestat o en la singularitat de les \u201ccapelles de la comuni\u00f3\u201d com a satuari espec\u00edfic, adossat al temple, de reserva i adoraci\u00f3 del Sant\u00edssim Sagrament.<\/span><\/p>\n Precisament foren els fills de Sant Dom\u00e8nec (tamb\u00e9 seria dominic l\u2019inquisidor i ac\u00e8rrim papa contrarreformador Pius V), adalils i capitosts de la repressi\u00f3 inquisitorial albigesa, els que tractaren de refor\u00e7ar el dogma i de difondre la festivitat de la instituci\u00f3 de l’Eucaristia fora del dol i les penit\u00e8ncies de la Setmana Santa (Recordem el dominic\u00e0 Tom\u00e0s d\u2019Aquino i el seu paper en la composici\u00f3 de la lit\u00fargia del Corpus i dels grans himnes eucar\u00edstics, encara amplament i intensament utilitzats, com ara l\u2019\u201dAdoro te devote\u201d, \u201cLauda Sion\u201d, \u201cVerbum Supernum\u201d, \u201cPange lingua\u201d i \u201cTantum ergo\u201d). Per aix\u00f2, per procurar als fidels una celebraci\u00f3 festera i gloriosa el papa Urb\u00e0 IV el 1264 (despr\u00e9s de la f\u00ed del catarisme amb la caiguda dels seus \u00faltims bastions: el 1244, Montsegur, i el 1255, Qu\u00e9ribus) va marcar el dijous despr\u00e9s de l’octava de la Pentecosta. Joan XXII universalitz\u00e0 la diada el 1316, decretant la solemne exaltaci\u00f3 amb una process\u00f3 de teof\u00f2rica. Com era l\u00f2gic, immediatament es va estendre per les nostres terres. Vic va ser la primera ciutat de la pen\u00ednsula en organitzar la process\u00f3 del Corpus a 1318, un any m\u00e9s tard ho faria Barcelona. L\u2019event es va establir a municipis grans amb pr\u00f2spera burgesia i dinamisme econ\u00f2mic i, per tant, el Festival de la cristiandat es va convertir en el Festival de les ciutats emergents.<\/span><\/p>\n En 1355 el bisbe de Val\u00e8ncia Hug de Fenollet, que abans havia estat de Vic, va gestionar i aconseguir dels jurats del Cap i Casal que l\u2019autoritat civil \u2013com pertocava- convocara la process\u00f3 per al dia 4 de juny, mitjan\u00e7ant una crida, que ja estableix les bases de la comitiva que ha sobreviscut fins al dia de hu\u00ed: \u201cuna general e solemnial process\u00f3 per la ciutat sia feta, en la qual sien e vagen tots los clergues e religiosos e encara totes les gents de la dita ciutat\u201d. Estableixen l’itinerari, que encara roman, i fins i tot conviden els ve\u00efns a l’ornament de cases i carrers: \u201cus esforceu a empaliar e enramar los enfronts de vostres albercs e a netejar vostres carrers\u201d.<\/span><\/p>\n Nasqu\u00e9, doncs, com a festa urbana. I, per si fora poc, an\u00e0 generant-se en una ciutat en ple auge i expansi\u00f3, que, com a capital d\u2019un jove estat europeu, comen\u00e7ava l\u2019ascens cap al seu m\u00e0xim esplendor. Una diada sufragada, tutelada i subordinada a les autoritats d\u2019aquell regne independent mitgeval. I, unes altes magistratures que, per ser elegides el dia de Pentecosta, tenien en la process\u00f3 un glori\u00f3s aparador (per primera volta es <\/span>manifestaven al poble) en forma de rigorosa desfilada jerarquitzada dels tres bra\u00e7os del nostre parlament i de la Generalitat foral; un fet que la convert\u00ed en un important referent c\u00edvic. A m\u00e9s, cal tindre en conte que Jaume I va fundar un nou estat regit per una constituci\u00f3 basada en l\u2019avan\u00e7at dret rom\u00e0 i a l\u2019estil de la Roma eterna, amb la preemin\u00e8ncia de la capital (\u201ccap i casal\u201d) i el seus Jurats; \u201cCiutat e Regne de Val\u00e8ncia\u201d era el nom oficial i la realitat. Malgrat el mal d\u2019Almansa i la desfeta de la Nueva Planta, encara ens retorna la process\u00f3 el record del temps de la sobirania, en acollir, simb\u00f2licament, els antics tres bra\u00e7os, representats, potser sense voler-ho o saber-ho, pels nobles, els canonges i les autoritats municipals amb els gremis i les parr\u00f2quies.<\/span><\/p>\n I, des de Val\u00e8ncia, s\u2019irradi\u00e0 la process\u00f3 a les ciutats i viles reals com X\u00e0tiva, Morella (1358), Oriola (1400) i molts dels seus esplendorosos ingredients passaren a integrar-se en les grans celebracions, des de la festa de la Salut d\u2019Algemes\u00ed als moros i cristians del Sant Jordi d\u2019Alcoi.<\/span><\/p>\n La magnific\u00e8ncia del segle XV es va unir a l’espectacularitat barroca per explicar la hist\u00f2ria de la salvaci\u00f3 amb dramatitzacions de l\u2019univers sagrat de l\u2019Antic i el Nou Testament i els personatges de la mitologia jueva i cristiana. El nostre poble va omplir el marc creat per l\u2019Esgl\u00e9sia, incorporant-li els elements de la seua cultura que va creure necessaris per a omplir-lo i construir una gran festa: des d’esports com el tir i arrossegament fins a les enramades de ginesta, murtra i p\u00e8tals de roses de les primitives lit\u00fargies del festeig i la fecunditat, les danses de bastons o pals f\u00e0l\u2022lics, pr\u00f2pies dels rituals de la sembra i la fecunditat, disfressades \u2013com no!- de lluites dels pecats contra la virtut. En tan sincr\u00e8tica i acollidora cavalcada s\u2019acomodaren incl\u00fas els s\u00e0tirs degolladors, els gegants, primitius habitants de la terra, els nanos, genis de la natura, els monstres representants del caos originari o les danses i els balls de la fertilitat, el bestiari, s\u00edmbols i ritus pagans de les collites i, en especial, d\u2019adoraci\u00f3 del blat. I, d’aquesta manera, es configur\u00e0 una de les processons m\u00e9s originals, riques i acolorides de tota la cristiandat, obscurida i menystinguda des de la p\u00e8rdua de la sobirania el 1707.<\/span><\/p>\n El Corpus de Val\u00e8ncia, festa, tamb\u00e9, c\u00edvica, malgrat l\u2019arrabassament de les llibertats, encara \u00e9s un exponent i un esclat de la nostra cultura nacional, un document contra l\u2019alienant uniformisme i l\u2019imposada despersonalitzaci\u00f3, malgrat les inger\u00e8ncies i mistificacions, no deixa de ser un testimoni de la resist\u00e8ncia de un poble a l\u2019anihilament, un poble que no vol morir.<\/span><\/p>\n La process\u00f3 del Corpus passeja els mites i la cultura i bocins de naci\u00f3. Pels carrers, ornats amb ritus de festeig i fecunditat, desfila el m\u00e9s vell ol\u00edmp del nostre poble, els esperits de<\/span><\/p>\n la natura. El forment, transubstanciat en pa, aliment b\u00e0sic i imprescindible, primordial, \u201cel pa nostre de cada dia\u201d, sacralitzat, consagrat com a vi\u00e0tic d\u2019amor i de vida, un pa habitat per D\u00e9u: \u201cHoc est enim corpus meum”<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Alfons Lloren\u00e7 Gadea (Planes 1951) \u00e9s llicenciat en filologia per la Universitat de Val\u00e8ncia i autor de diversos treballs. Mem\u00f2ria del Corpus que no ha pogut ser EL CORPUS, LA FESTA DE LES CIUTATS L\u2019ESCLAT DE LA NOSTRA CULTURA, ALFONS LLOREN\u00c7 Val\u00e8ncia va esdevenir, des del segle XIV, un referent europeu en homenatge p\u00fablic i … Continuar llegint “El Corpus, la festa de les ciutats l\u00b4esclat de la nostra cultura”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":22,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-556","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=556"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/556\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":562,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/556\/revisions\/562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}EL CORPUS, LA FESTA DE LES CIUTATS L\u2019ESCLAT DE LA NOSTRA CULTURA,<\/span><\/h3>\n