![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/garcia-roca1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En temps de confinament, el sistema pol\u00edtic i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesi\u00f3 a trav\u00e9s de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l\u00b4antiga normalitat, requereix la incorporaci\u00f3 activa dels actors econ\u00f2mics -empreses i sindicats- \u00a0com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicaci\u00f3, art, literatura i confessions religioses- \u00a0com a creadors de conviccions i responsabilitats.<\/p>\n
De la mateixa manera que l’holocaust va unificar la consci\u00e8ncia \u00e8tica de la humanitat al \u00a0segle XX, la pand\u00e8mia sanit\u00e0ria est\u00e0 en condicions de fer que la humanitat compartisca alguns valors, conviccions i responsabilitats al segle XXI.<\/p>\n
Com ha de reconvertir-se l’univers cat\u00f2lic per a encoratjar la fe, l’esperan\u00e7a i la caritat en la situaci\u00f3 de postpand\u00e8mia? Existeixen algunes pistes d\u00b4enlairament: el Papa Francesc proposa un \u201cpla per a ressuscitar\u201d, la qual cosa nom\u00e9s s’ent\u00e9n des del sup\u00f2sit que all\u00f2 que \u00e9s \u00a0mort pot ser vivificat. La di\u00f2cesi de Val\u00e8ncia ha establit \u201cdisposicions que concreten les mesures de prevenci\u00f3 per a la celebraci\u00f3 del culte p\u00fablic en els temples de la di\u00f2cesi\u201d (26-06-20), signada per l’Arquebisbe de Val\u00e8ncia. El punt de partida de les disposicions diocesanes \u00e9s la fi de l’Estat d’Alarma i el punt d’arribada \u00e9s la den\u00fancia al Constitucional per atemptat a la llibertat religiosa i de culte.<\/p>\n
Curiosament en les disposicions diocesanes, la realitat de la pand\u00e8mia sanit\u00e0ria \u00e9s substitu\u00efda per la definici\u00f3 que l’Estat fa d’ella i una vegada suplantada la pand\u00e8mia per l’Estat d’Alarma s’imposa la perspectiva jur\u00eddica i es redueix a aplicar les normes sanit\u00e0ries i a defensar la llibertat religiosa, suposadament vulnerada. La pista d’enlairament \u00e9s tan estreta i insuficient que ens inhabilita per a col\u00b7laborar en la construcci\u00f3 \u00e8tica de la humanitat.<\/p>\n
Eixir de l’Estat d’Alarma no significa, en absolut, superar la pand\u00e8mia ni entrar en la normalitat; significa \u00fanicament que es necessiten altres eines, a m\u00e9s de la jur\u00eddica, per a la prevenci\u00f3, la incid\u00e8ncia i les conseq\u00fc\u00e8ncies del virus. Persisteix, doncs, el risc del contagi, per\u00f2 ja no s’afronta a trav\u00e9s del confinament ni de lleis d’excepci\u00f3 sin\u00f3 amb la crida a la responsabilitat individual i col\u00b7lectiva. Sociol\u00f2gicament assistim a la transformaci\u00f3 de les amenaces en forma de perills, a les amenaces en forma de riscos. Mentre els perills s\u00f3n amenaces localitzades i concretes, que poden escometre\u00b4s mitjan\u00e7ant el confinament en habitatges i espais tancats, els riscos estan residenciats en les maneres de viure i en les pr\u00e0ctiques socials. Els perills es combaten amb institucions fortes -a m\u00e9s perills m\u00e9s policies, m\u00e9s ex\u00e8rcits ensinistrats, m\u00e9s coerci\u00f3-; els riscos, per contra, s’afronten amb la transformaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia moral i de la responsabilitat p\u00fablica. – a m\u00e9s riscos m\u00e9s responsabilitat individual, m\u00e9s vigil\u00e0ncia c\u00edvica-. Un exemple ens ajudar\u00e0 a comprendre l’abast d’aquesta transformaci\u00f3. Quan els accidents de tr\u00e0nsit es localitzen en una corba perillosa, la resposta se li confia a la policia de tr\u00e0nsit al comen\u00e7ament del lloc perill\u00f3s i la Creu Roja a l’eixida de la corba. Si els accidents es produeixen en qualsevol lloc, fins i tot en la l\u00ednia recta, demanden un altre tipus de resposta ja que l’accident dep\u00e9n de la situaci\u00f3 del conductor, del seu estat an\u00edmic, dels seus cansaments, de la conservaci\u00f3 de les carreteres, i de la consci\u00e8ncia c\u00edvica dels conductors. Aquesta metamorfosi s’observa di\u00e0riament quan davant un accident de tr\u00e0nsit es diu mim\u00e8ticament \u201cCom \u00e9s possible, si ac\u00ed no hi ha cap perill!\u201d.I mentrestant els accidents es multipliquen exponencialment. Aquest canvi de perills en riscos no demana tant lleis i institucions fortes com actors morals, que s\u00e0pien popularitzar la consci\u00e8ncia c\u00edvica i la responsabilitat personal i col\u00b7lectiva.<\/p>\n
La fi de l’Estat d’Alarma significa el final del comandament \u00fanic, del confinament obligat, de les policies i dels ex\u00e8rcits, de les normes autorit\u00e0ries, i el comen\u00e7ament de la persuasi\u00f3, del comprom\u00eds c\u00edvic, de la responsabilitat personal, de la implicaci\u00f3 familiar i ve\u00efnal, de l’arrelament en el territori. \u00c9s l’hora, doncs, de les ag\u00e8ncies morals, dels humanismes i de les espiritualitats.<\/p>\n
Per aquesta ra\u00f3, considere radicalment insuficient la pista d’enlairament que s’ha establit en la di\u00f2cesi valenciana amb les disposicions i discutible l’enfocament : l’argument que finalitzat l’estat d’alarma ning\u00fa pot prohibir el culte a l’aire lliure ni les processons, ignora l’exist\u00e8ncia inq\u00fcestionable del risc evitable. M\u00e9s aviat el missatge \u00e9s un altre: “Ja no necessitem prohibicions estatals per a prohibir-nos el culte i les processons a l’aire lliure, ens basta saber que, d’aquesta manera, col\u00b7laborarem evitant riscos innecessaris i en la promoci\u00f3 de la salut p\u00fablica com a valor!”<\/p>\n
Dels actors morals s’espera l’exemplaritat davant el poder destructiu del virus. En lloc de denunciar al Consell, per presumpta inconstitucionalitat, en prohibir\/desaconsellar el culte i les processons a l’aire lliure, haur\u00edem de sentir-nos convocats a promoure la responsabilitat personal, social i pol\u00edtica. Una exhortaci\u00f3 eclesi\u00e0stica hauria de contribuir al fet que la nostra vida siga m\u00e9s digna, col\u00b7laborativa, gojosa, conscient. La seua contribuci\u00f3 no est\u00e0 en l’\u00f2rbita del dret, que crea obligacions exigibles davant la just\u00edcia penal, sin\u00f3 en el terreny de l’\u00e8tica, que crea motivacions i solidaritats lliurement triades. Si el dret crea obligacions, l’\u00e8tica promou l’exemplaritat. No es conforma amb els m\u00ednims de just\u00edcia sin\u00f3 que proposa els m\u00e0xims de dignitat. Mentre el dret fa exigents davant els altres -amb major \u00e8mfasi si es tracta d’un govern d’un signe progressista-,\u00a0 l’exemplaritat ens fa indulgents i col\u00b7laboratius. L’exemplaritat no necessita de lleis ni requereix obedi\u00e8ncies sin\u00f3 que li basta aspirar al m\u00e0xim de col\u00b7laboraci\u00f3 en favor de la salut p\u00fablica i en defensa de la vida. Els greuges no venen per considerar-se desigualment tractats amb bars i discoteques, sin\u00f3 per no tindre suficient exemplaritat per a contagiar les bones pr\u00e0ctiques.<\/p>\n
9 juliol 2020<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En temps de confinament, el sistema pol\u00edtic i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesi\u00f3 a trav\u00e9s de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l\u00b4antiga normalitat, requereix la incorporaci\u00f3 activa dels actors econ\u00f2mics -empreses i sindicats- \u00a0com a productors de riquesa … Continuar llegint “DISCUTIBLES PISTES D\u00b4ENLAIRAMENT”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-602","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=602"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":604,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/602\/revisions\/604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=602"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=602"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=602"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}