ESGL\u00c9SIA I SOCIETAT EN L’ACTUAL SITUACI\u00d3 ESPANYOLA (desembre 2004)<\/p>\n
El \u201cGrup de Rectors del Dissabte\u201d, sacerdots en parr\u00f2quies populars i obreres, sense m\u00e9s representativitat que la concedida per la fidelitat a la nostra vocaci\u00f3 i pel servei al b\u00e9 com\u00fa, ens veiem en l’obligaci\u00f3 de promoure un di\u00e0leg amb creients i no creients amb vista a la construcci\u00f3 d’una societat m\u00e9s convivencial i justa.<\/p>\n
\u00a0<\/strong>I.- CONSTATEM <\/strong>amb preocupaci\u00f3<\/p>\n \uf0b7\u00a0 La freq\u00fcent bel\u00b7liger\u00e0ncia i combativitat de molts bisbes espanyols davant les reformes i mesures legislatives proposades o anunciades pel Govern leg\u00edtim de l’Estat espanyol (o temudes per aquells), que recorden situacions neoconfessionals i estils anticonciliars.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 La manca de discerniment cr\u00edtic i evang\u00e8lic davant els canvis sociopol\u00edtics que vivim i un posicionament sectari davant de q\u00fcestions d’\u00edndole pol\u00edtica (pertanyents a l’autonomia dels creients), que produeixen divisi\u00f3 interna i un greu desencontre amb amplis sectors de les comunitats eclesials.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 La identificaci\u00f3 de la jerarquia i molts sectors del catolicisme espanyol amb posicions partidistes que, amb la pretensi\u00f3 de ser l’\u00fanica postura eclesial, enforteixen les conviccions conservadores, encrespen el debat pol\u00edtic i postulen dogm\u00e0ticament all\u00f2 que ha de dilucidar-se en unes eleccions democr\u00e0tiques i no en els p\u00falpits.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 L’aband\u00f3 d’aquella saviesa evang\u00e8lica que sap de reconciliaci\u00f3, de di\u00e0leg, de consens i de proximitat als que pateixen, per a implantar en el seu lloc la confrontaci\u00f3 sistem\u00e0tica, l’oposici\u00f3 frontal a un govern leg\u00edtim, la divisi\u00f3 entre els creients i les crides amb sabor a croada.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 L’ambig\u00fcitat de certes declaracions de membres del partit governant que, per la seua generalitzaci\u00f3, no fan just\u00edcia a la realitat dels creients.<\/p>\n II.- CELEBREM <\/strong>amb goig<\/p>\n l’enllumenament d’alguns signes del temps que conformen avui la nostra situaci\u00f3 i generen condicions favorables, tant per a viure la fe com per a construir una societat convivencial, participativa i justa, malgrat la intensa demonitzaci\u00f3 a qu\u00e8 estan sotmesos per part d’algun sector de l’Esgl\u00e9sia. Com a signes del temps, s\u00f3n situacions de fet que han d’abordar-se amb creativitat i just\u00edcia, l’enfortiment de la consci\u00e8ncia personal<\/strong>, la la\u00efcitat de la societat <\/strong>espanyola i la participaci\u00f3 dels ciutadans. <\/strong>Els tres signes constitueixen avui la qualitat \u00e8tica i evang\u00e8lica de les Esgl\u00e9sies i el territori per a construir fidelment una hist\u00f2ria segons el D\u00e9u de Jes\u00fas de Natzaret.<\/p>\n 1.-<\/strong> Acceptem com a signe del temps el primat de la consci\u00e8ncia personal<\/strong>, que deixa en mans de la pr\u00f2pia responsabilitat aquelles decisions que afecten els modes d’estimar, esperar, relacionar-se i organitzar-se.<\/p>\n La consci\u00e8ncia personal reivindica avui poder decidir entre creure o no creure, pert\u00e0nyer a una o altra confessi\u00f3, constituir un tipus o un altre de fam\u00edlia, seguir una o altra orientaci\u00f3 sexual i, finalment, poder triar entre una posici\u00f3 pol\u00edtica o una altra en refer\u00e8ncia al b\u00e9 com\u00fa. Ni els decrets administratius, ni les mesures legislatives ni les posicions dogm\u00e0tiques poden avui subjugar el que pertany al nucli m\u00e9s personal dels sers humans. Facilitar la decisi\u00f3 personal mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d’aquelles condicions que la possibiliten, \u00e9s la tasca d’un bon govern, i acompanyar la decisi\u00f3 per mitj\u00e0 del foment de la responsabilitat, segons criteris evang\u00e8lics, \u00e9s la m\u00e9s urgent tasca de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n La consci\u00e8ncia personal, com a signe del nostre temps, significa que hi ha una llibertat individual que valora la dimensi\u00f3 m\u00e9s \u00edntima i personal de les conviccions de fe, i que hi ha una responsabilitat social en les accions que hi dimanen. Per tant, hi ha una autoritat de la consci\u00e8ncia que antecedeix a l’administraci\u00f3 de les autoritats i rebutja pretensions absolutitzadores.<\/p>\n L’acceptaci\u00f3 d’aquest signe del temps suposa respectar els processos individuals, assumir les recerques col\u00b7lectives i respectar els dubtes personals. Nom\u00e9s l’acompanyament pastoral pareix l’actitud indicada per a discernir assumptes que pertanyen al nucli mateix de la consci\u00e8ncia. La comprensi\u00f3, la miseric\u00f2rdia i la compassi\u00f3 s\u00f3n els criteris preferents davant de decisions que suposen, ben sovint, greus ruptures vitals o intenses soledats.<\/p>\n 2.-<\/strong> Acceptem, com a signe del temps, els impulsos que naixen de la la\u00efcitat, <\/strong>i a aquesta com a principi que ha de regir la relaci\u00f3 entre la religi\u00f3 i l’espai p\u00fablic.<\/p>\n La\u00efcitat significa reconeixement sincer del pluralisme<\/strong> de creences, conviccions i religions, les potencialitats de les quals van ser afirmades pel Decret de Llibertat Religiosa en el Concili Vatic\u00e0 II, a pesar de no ser acceptat de bon grat, en el seu dia, per alguns bisbes espanyols.<\/p>\n La\u00efcitat significa reconeixement de l’\u00fas p\u00fablic de la ra\u00f3 i de l’argumentaci\u00f3<\/strong> com a exploraci\u00f3 de la veritat; un \u00fas que no es practica quan, en nom de l’Evangeli, es vol imposar una cosmovisi\u00f3 com l’\u00fanica vertadera i posseir el monopoli de l’\u00e8tica.<\/p>\n La\u00efcitat significa reconeixement de la diversitat d’esferes, \u00e0mbits i poders, que es regeixen per la seua pr\u00f2pia racionalitat; es tracta d’aquella autonomia<\/strong> de la realitat que va afirmar l\u00facidament el Concili Vatic\u00e0 II i que no es respecta quan, en nom de l’Evangeli, s’imposa als creients opinions discutibles i discutides. Sobre q\u00fcestions cient\u00edfiques i \u00e8tiques no tenim un saber especial sin\u00f3 una saviesa evang\u00e8lica que porta a confiar en el debat sobre les veritats que emanen del coneixement cient\u00edfic i que pot aportar a aquest debat el seu sentit humanitzador.<\/p>\n 3.-<\/strong> Acceptem com a signe del temps el sorgiment de la ciutadania<\/strong>, que es desplega en participaci\u00f3 democr\u00e0tica, en lleial col\u00b7laboraci\u00f3 en funci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa i en defensa d\u2019aquells que estan pitjor situats. La cultura de la participaci\u00f3 respon a la saviesa de l’Evangeli m\u00e9s que la imposici\u00f3, el dogmatisme o la prepot\u00e8ncia, de qu\u00e8 han fet gala declaracions d’alguns bisbes.<\/p>\n La participaci\u00f3 requereix el foment, com a valor, de la diversitat i del respecte a les diverg\u00e8ncies. Pretendre unificar els creients entorn de la COPE \u00e9s una operaci\u00f3 tan in\u00fatil com antievang\u00e8lica. No sols resulta insultant al bon criteri el suport de la Confer\u00e8ncia Episcopal a l’esmentada cadena de r\u00e0dio, sin\u00f3 que causa greu desprestigi a l’Esgl\u00e9sia i una forta desorientaci\u00f3 als cristians.<\/p>\n La participaci\u00f3 significa respectar les distintes veus que constitueixen l’univers eclesial. Sorpr\u00e9n la convocat\u00f2ria de manifestacions de signe partidista, impulsades per algun bisbe, no sols perqu\u00e8 es fa en complicitat amb l’obscurantisme m\u00e9s ranci sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 converteix els laics en simples titelles.<\/p>\n La participaci\u00f3 significa valorar i atendre al \u201csensus fidei\u201d m\u00e9s que a l’arreplega de firmes; a l’escolta atenta dels creients m\u00e9s que a les manifestacions sorolloses, tan sovint manipulades; a la col\u00b7laboraci\u00f3 de cient\u00edfics i te\u00f2legs cristians per mitj\u00e0 de la consulta permanent en les noves q\u00fcestions, m\u00e9s que a la imposici\u00f3 arbitr\u00e0ria.<\/p>\n La nova cultura de la ciutadania ha de significar la universalitzaci\u00f3 i aprofundiment en els drets civils, pol\u00edtics i socials, sobretot d’aquelles persones o grups que necessiten ser protegits per les Administracions. Ac\u00ed trobaran les Esgl\u00e9sies una tasca permanent de cr\u00edtica prof\u00e8tica davant dels governs de torn.<\/p>\n III.- PROPOSEM <\/strong>amb humilitat<\/p>\n recuperar per a la vida p\u00fablica aquelles actituds b\u00e0siques al desenvolupament de les quals ha col\u00b7laborat tan decisivament l’Evangeli de Jes\u00fas, que constitueixen avui la subst\u00e0ncia de la cultura democr\u00e0tica, malgrat un cert sectarisme que es manifesta en el la\u00efcisme vuitcentista que encara avui est\u00e0 vigent en certes persones.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Deixar brollar la confian\u00e7a en la ra\u00f3, que ens situe per damunt dels preju\u00eds sectaris davant el fet religi\u00f3s per part d’alguns partits d’esquerra i desactive les suposicions d’intencions per part de sectors d’esgl\u00e9sia.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Apel\u00b7lar al di\u00e0leg constructiu com la forma evang\u00e8lica i civilitzada de resoldre els conflictes. Ni els p\u00falpits ni els decrets poden resoldre els desencontres. Necessitem desactivar dogmatismes i invitar a l’enteniment social.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Mantindre viva la saviesa que anteposa la miseric\u00f2rdia al reprotxe, la compassi\u00f3 al control, l’acompanyament a la condemnaci\u00f3, la reconciliaci\u00f3 a l’agressivitat.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 no sols d’un Estat laic sin\u00f3 tamb\u00e9 d’una societat laica, amb el convenciment que beneficien la tasca evangelitzadora, per mitj\u00e0 del valor de la responsabilitat personal, la separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia i Estat i la participaci\u00f3 ciutadana com a virtut p\u00fablica d’abast cristi\u00e0.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Caminar vers la ren\u00fancia del poder pol\u00edtic i social de l’Esgl\u00e9sia i al clericalisme latent en certs posicionaments que postulen un neoconfessionalisme encobert.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0\u00a0 Diferenciar la fe de l’Esgl\u00e9sia del que \u00e9s opini\u00f3 personal d’un bisbe, respectable en tant que opini\u00f3, per\u00f2 rebutjable en la mesura que vulga presentar-se com a \u00fanica forma d’expressar eixa fe de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Apostar per la defensa de la dignitat humana i els seus drets, que no estan prou reconeguts en persones i col\u00b7lectius empobrits i exclosos de la nostra societat .<\/p>\n \uf0b7\u00a0\u00a0 Fomentar la visi\u00f3 ecum\u00e8nica, la col\u00b7laboraci\u00f3 entre les religions i el di\u00e0leg entre les cultures, aix\u00ed com el respecte als processos nacionals dels pobles.<\/p>\n \uf0b7\u00a0 Criticar aquells fen\u00f2mens que desvirtuen els signes del temps assenyalats, com s\u00f3n: l’individualisme que debilita el primat de la consci\u00e8ncia personal, el la\u00efcisme que nega el valor del fet religi\u00f3s i perverteix aix\u00ed l’impuls alliberador de la la\u00efcitat i les guerres actuals que obliden el naixement d’una solidaritat mundial.<\/p>\n Val\u00e8ncia, 18 de desembre de 2004<\/p>\n Advent de 2004<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ESGL\u00c9SIA I SOCIETAT EN L’ACTUAL SITUACI\u00d3 ESPANYOLA (desembre 2004) El \u201cGrup de Rectors del Dissabte\u201d, sacerdots en parr\u00f2quies populars i obreres, sense m\u00e9s representativitat que la concedida per la fidelitat a la nostra vocaci\u00f3 i pel servei al b\u00e9 com\u00fa, ens veiem en l’obligaci\u00f3 de promoure un di\u00e0leg amb creients i no creients amb vista … Continuar llegint “ESGL\u00c9SIA I SOCIETAT EN L\u00b4ACTUAL SITUACI\u00d3 ESPANYOLA (2004)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,2],"tags":[],"class_list":["post-615","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents-del-grup-cristia-del-dissabte","category-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=615"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":616,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/615\/revisions\/616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}