{"id":622,"date":"2007-03-10T10:32:33","date_gmt":"2007-03-10T09:32:33","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=622"},"modified":"2020-09-02T15:17:53","modified_gmt":"2020-09-02T14:17:53","slug":"1707-2007-tres-cents-anys-refent-la-desfeta-2007","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2007\/03\/10\/1707-2007-tres-cents-anys-refent-la-desfeta-2007\/","title":{"rendered":"1707-2007: \u00bfTRES-CENTS ANYS REFENT LA DESFETA) (2007)"},"content":{"rendered":"

1707-2007:\u00bfTres-cents anys refent la desfeta?<\/strong><\/p>\n

REFLEXIONS DES DE LA FE CRISTIANA. (Mar\u00e7 2007)<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0A la darreria del segle XVII s\u2019oper\u00e0 un canvi important a l\u2019Occident d\u2019Europa, donat que l\u2019hegemonia continental de Fran\u00e7a hagu\u00e9 de cedir el pas a un equilibri europeu amb l\u2019auge de les pot\u00e8ncies mar\u00edtimes d\u2019Anglaterra i Holanda. A aquesta lluita per la supremacia imperial s\u2019afeg\u00ed el problema successori en la corona d\u2019Espanya, on aspiraven al tron Felip de Borb\u00f3, representant de Fran\u00e7a, i l\u2019arxiduc Carles d\u2019\u00c0ustria, amb el suport d\u2019Anglaterra i Holanda. Castella s\u2019un\u00ed al borb\u00f3, i la Corona d\u2019Arag\u00f3 opt\u00e0 per l\u2019austracista. A l\u2019interior del Regne de Val\u00e8ncia, l\u2019elit olig\u00e0rquica, anomenada \u201cbotiflers\u201d s\u2019adher\u00ed majorit\u00e0riament a Felip de Borb\u00f3, i els llauradors i les classes humils, anomenats \u201cmaulets\u201d, eren austracistes. Aquells defensaven uns privilegis, aquests uns drets forals. Semblantment ocorregu\u00e9 a l\u2019Esgl\u00e9sia: mentre l\u2019alt clergat es solidaritzava amb l\u2019aristocr\u00e0cia terratinent borb\u00f2nica, la baixa clerecia estigu\u00e9 al costat del poble pla. Aix\u00ed el Regne de Val\u00e8ncia es convert\u00ed d\u2019alguna manera en el camp de batalla on es dirim\u00ed la Guerra de Successi\u00f3.<\/p>\n

La Batalla d\u2019Almansa el 1707, la ferotge i sanguin\u00e0ria repressi\u00f3 subseg\u00fcent per part borb\u00f2nica, la immediata abolici\u00f3 dels Furs i la implantaci\u00f3 del Decret de Nova Planta pel justo derecho de la conquista que han hecho mis armas,<\/em> ocasion\u00e0 que el Regne de Val\u00e8ncia fou uniformat per les lleis i llengua de Castella. El que signific\u00e0 la destrossa dels maulets per als valencians i valencianes queda recollit en la dita popular: Quan el mal ve d\u2019Almansa a tots alcan\u00e7a. <\/em>A partir de la desfeta d\u2019Almansa s\u2019encet\u00e0 un llarg, dif\u00edcil i pesat cam\u00ed. En un primer moment, de superviv\u00e8ncia; despr\u00e9s, especialment de la Renaixen\u00e7a en\u00e7\u00e0, de recuperaci\u00f3 i normativitzaci\u00f3 del valenci\u00e0, anomenat tamb\u00e9 catal\u00e0.<\/p>\n

Unes d\u00e8cades despr\u00e9s, el 1762, l\u2019arquebisbe Mayoral reblava el clau castellanitzador amb la seg\u00fcent disposici\u00f3: \u00a0Mandamos que en adelante se escriban todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano.<\/em> Amb la qual cosa s\u2019encet\u00e0 la desfiguraci\u00f3 i agressi\u00f3 ortogr\u00e0fica de molts dels cognoms valencians que comen\u00e7aren a ser escrits b\u00e0rbarament. Per tot plegat, resulta greument decebedor que a hores d\u2019ara cap autoritat eclesi\u00e0stica encara no haja abolit el decret de Mayoral.<\/p>\n

Als nostres dies, quan est\u00e0vem al llindar d\u2019assolir l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia amb el reconeixement jur\u00eddic de nacionalitat hist\u00f2rica i el conseq\u00fcent suport al valenci\u00e0 per les Corts de l\u2019Estat espanyol, un cop d\u2019estat a la II Rep\u00fablica, la Guerra Civil i quaranta anys de dictadura estroncaren l\u2019esclat del catal\u00e0, i la\u00a0 llengua dels valencians i valencianes esdev\u00e9 emmudida i perseguida; desfeta i anorreada.<\/p>\n

En el llarg proc\u00e9s fracassat per recuperar el valenci\u00e0 en general, i com a llengua lit\u00fargica en particular, cal destacar, per una banda, la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia de tot l\u2019Estat, i la llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0 de la Generalitat; i, per altra banda, la fita\u00a0 del Vatic\u00e0 II amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la constituci\u00f3 Sacrosanctum Concilium\u00a0 que obr\u00ed la porta a l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces pr\u00f2pies a la lit\u00fargia. I, no debades, aquest esdeveniment marc\u00e0 una represa entusiasta, amb profitoses propostes i resultats. Un fruit preuat d\u2019aquesta etapa va estar l\u2019edici\u00f3 amb aprovaci\u00f3 episcopal del Missal del Poble de D\u00e9u<\/em>. Tanmateix, si a Catalunya i les Illes Balears\u00a0 ha florit\u00a0 exitosament l\u2019\u00fas del catal\u00e0 a la lit\u00fargia, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 no ha estat aix\u00ed. L\u2019anomenada Batalla de Val\u00e8ncia trunc\u00e0 l\u2019impuls ling\u00fc\u00edstic i aterr\u00ed els bisbes que, mancats de coratge i tremp prof\u00e8tic, es refugiaren en un sospit\u00f3s silenci, no sempre exempt de complicitat, tot i menystenint les demandes i el dret a viure en valenci\u00e0 la nostra fe cristiana. Justament per aix\u00f2:<\/p>\n

Mai no podrem con\u00e8ixer el que ha significat per a la relaci\u00f3 fe-vida aquest\u00a0 pecat hist\u00f2ric contra la inculturaci\u00f3.<\/p>\n

Mai no podrem aclarir el que ha significat per a l\u2019evangelitzaci\u00f3 que la llengua\u00a0 amb qu\u00e8 els homes i dones treballen, estudien, investiguen, estimen, reneguen, coneixen la realitat, creen, es comuniquen i tot, haja estat foragitada de la vida eclesial.<\/p>\n

Mai no podrem esbrinar com ha incidit en la comprensi\u00f3 del D\u00e9u de Jesucrist el fet que els moments m\u00e9s importants de la vida, aquells que donen sentit de transcend\u00e8ncia, i per aix\u00f2 tenim necessitat de celebrar-los ritualment, com ara:\u00a0 el naixement, la pubertat, l\u2019experi\u00e8ncia\u00a0 fraternal del compartir, el matrimoni, la malaltia, la reconciliaci\u00f3, la mort… no s\u2019hagen celebrat en la cultura i llengua\u00a0 que ens fa membres d\u2019un poble.<\/p>\n

Si emfasitzem aquestes consideracions en la fita del tres-cents aniversari del decret de Nova Planta no \u00e9s perqu\u00e8 tinguem una afecci\u00f3 funesta per celebrar derrotes. Les batalles militars no formen part del nostre ideari. Justament per aix\u00f2, per no voler considerar irreversibles els efectes de les confabulacions militars i pol\u00edtiques, propugnem la normalitzaci\u00f3 del valenci\u00e0 i de la seua cultura a l\u2019Esgl\u00e9sia i a la societat civil. Perqu\u00e8, al capdavall, creure en la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas \u00e9s creure que el pecat, la mort i la injust\u00edcia no tenen\u00a0 l\u2019\u00faltima paraula; \u00e9s creure en un Pa\u00eds Valenci\u00e0 solidari, sostenible i amb autoestima; \u00e9s creure en una Esgl\u00e9sia inculturada i compromesa en les millors aspiracions de la societat.<\/p>\n

Per tot plegat, recolzem i fem nostres totes les reivindicacions justes que s\u2019aixequen per part de tots els estaments, grups i entitats amb motiu d\u2019aquest esdeveniment.<\/p>\n

Ens dirigim a la societat civil i eclesi\u00e0stica perqu\u00e8 valore i estime el que significa ser valencians avui.<\/p>\n

Ens adrecem tamb\u00e9 als bisbes de les quatre di\u00f2cesis valencianes perqu\u00e8 engeguen les mesures oportunes per tal que:<\/p>\n

*en les comarques castellanoparlans hi haja pres\u00e8ncia del valenci\u00e0 en les celebracions eucar\u00edstiques dels caps de setmana.<\/p>\n

*en la comarques valencianoparlants hi haja, si m\u00e9s no, una celebraci\u00f3 eucar\u00edstica en valenci\u00e0 en els serveis \u00a0\u00a0\u00a0lit\u00fargics dels caps de setmana.<\/p>\n

Conseq\u00fcentment propugnem:<\/p>\n

*l\u2019edici\u00f3 al valenci\u00e0 de tots els textos lit\u00fargics.<\/p>\n

*que els bisbes i preveres tinguen un coneixement est\u00e0ndard de comprensi\u00f3\u00a0i expressi\u00f3 en valenci\u00e0.<\/p>\n

*que als seminaris i centres de formaci\u00f3 eclesi\u00e0stics ocupe un lloc rellevant\u00a0l\u2019\u00e0rea de llengua i cultura valencianes.<\/p>\n

*que les catequesis parroquials assumesquen el valenci\u00e0 si aqueixa \u00e9s l\u2019adscripci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de la comarca corresponent. Per aix\u00f2, \u00e9s inajornable \u00a0l\u2019edici\u00f3 al valenci\u00e0 de tot el material catequ\u00e8tic.<\/p>\n

*que es derogue el decret de Mayoral.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les tres-centes signatures que acompanyen aquest escrit, promogut pel Grup de Capellans de Dissabte, volen retre homenatge d\u2019estima i agra\u00efment a totes les persones que al llarg d\u2019aquests tres-cents anys\u00a0 han sabut romandre fidels al llegat que ens constitueix com a poble.<\/p>\n

Grup de rectors del dissabte<\/p>\n

Mar\u00e7 de 2007<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1707-2007:\u00bfTres-cents anys refent la desfeta? REFLEXIONS DES DE LA FE CRISTIANA. (Mar\u00e7 2007) \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0A la darreria del segle XVII s\u2019oper\u00e0 un canvi important a l\u2019Occident d\u2019Europa, donat que l\u2019hegemonia continental de Fran\u00e7a hagu\u00e9 de cedir el pas a un equilibri europeu amb l\u2019auge de les pot\u00e8ncies mar\u00edtimes d\u2019Anglaterra i Holanda. A aquesta … Continuar llegint “1707-2007: \u00bfTRES-CENTS ANYS REFENT LA DESFETA) (2007)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,2],"tags":[],"class_list":["post-622","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents-del-grup-cristia-del-dissabte","category-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=622"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":623,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622\/revisions\/623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}