Les migracions contribu\u00efxen al desenvolupament dels pobles<\/em><\/strong>si transformem la por en acolliment<\/em><\/strong><\/p>\n Context i novetat del fenomen <\/strong><\/p>\n La trag\u00e8dia de les persones refugiades s\u2019encreua amb les nostres vides des de fa molt: les qui fugiren de Xile, Col\u00f2mbia o Afganist\u00e0, les saharauis errants, el poble kosovar d\u2019Alb\u00e0nia, les matances massives a Ruanda, Burundi o el Congo, les de Sabra i Chatila\u2026 \u00c9s trist que, fins fa poc, haja prevalgut la indifer\u00e8ncia davant d\u2019un patiment tan gran. Nom\u00e9s el punt d\u2019inflexi\u00f3 que va suposar Lampedusa en 2013, els \u00e9ssers humans morts i els ferits a la platja del Tarajal o prop de les tanques de Ceuta i Melilla i la tensa situaci\u00f3 als dos costats de diverses fronteres europees per l\u2019arribada de grans grups humans han propiciat l\u2019inter\u00e9s dels mitjans. El trasbals que experimentem ens obliga a reflexionar per tal d\u2019adoptar un posicionament efica\u00e7.\u00a0 <\/p>\n La novetat de veure per TV gran nombre de persones fugint, en condicions penoses, de bombardejos i atacs indiscriminats ens impacta emocionalment i ens mou amb major impuls a la miseric\u00f2rdia, per\u00f2 no hem d\u00b4oblidar que, tant les refugiades reconegudes legalment com les no reconegudes i qualsevol altra immigrant, tenen id\u00e8ntics drets, i nosaltres id\u00e8ntica responsabilitat envers totes elles. No podem fer accepci\u00f3 de persones.<\/p>\n El rerefons de la postura europea actual<\/strong><\/p>\n Que el desig de seguretat s\u2019avantpose en Europa a la dignitat i els drets de la poblaci\u00f3 migrant nom\u00e9s pot explicar-se si l\u2019inter\u00e9s econ\u00f2mic i de benestar ho justifica tot.<\/p>\n El creixement de postures racistes en certs pa\u00efsos europeus on partits xen\u00f2fobs i islam\u00f2fobs s\u00f3n els m\u00e9s votats, ens porta a pensar que el problema no es resoldria nom\u00e9s amb lleis sin\u00f3 gr\u00e0cies a la convicci\u00f3 ciutadana. \u00c9s, per tant, necessari sensibilitzar les comunitats en la defensa dels drets de la gent migrant mitjan\u00e7ant el desenvolupament d\u2019una cultura de l\u2019acolliment inspirada en l\u2019hospitalitat, \u00e9s a dir, que produ\u00efsca pr\u00e0ctiques a m\u00e9s de lleis. Les persones intel\u00b7lectuals i les dirigents de la pol\u00edtica o la religi\u00f3 tenen l\u2019obligaci\u00f3 permanent de recordar-nos que la garantia dels nostres drets a Europa rau en que siguen universals, o siga, per a tothom.<\/p>\n \u00a0<\/strong>Mirades velles, mirades noves <\/strong><\/p>\n Cal superar les mirades de la por davant de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 diferent; la de creure\u2019l inferior a nosaltres; la de la defensa del meu benestar per damunt de ma humanitat i el meu ser persona; la de la impot\u00e8ncia que ens diu no es pot fer res<\/em>; la que diu que a Espanya hi ha massa gent refugiada, quan el seu nombre \u00e9s ben esc\u00e0s comparat amb el de molts altres pa\u00efsos, siguen rics o pobres.<\/p>\n Cal adonar-se que les lleis discriminat\u00f2ries estimulen el grau de xenof\u00f2bia i racisme de la ciutadania i que, a major impediment legal per a acollir i regularitzar persones immigrants o refugiades, major \u00e9s el negoci de les m\u00e0fies criminals.<\/p>\n Cal passar de la mirada de l\u2019hostilitat a la mirada de l\u2019hospitalitat, a la mirada inclusiva que es manifesta en campanyes com la de Migrantes con Derechos<\/em>, a la mirada de qui sap que compartint rebr\u00e0 m\u00e9s del que d\u00f3na, a la mirada que permet veure els altres \u00e9ssers humans com els veu D\u00e9u, que no jutja el m\u00e8rit ni la rendibilitat econ\u00f2mica de la gent sin\u00f3 les seues necessitats materials i la de ser acceptada com a part del cos social.<\/p>\n Actituds de les quals partir <\/strong><\/p>\n a) La gratu\u00eftat, reconeixent que l\u2019impuls a actuar amb amor i miseric\u00f2rdia \u00e9s un do<\/p>\n b) L\u2019an\u00e0lisi objectiva d\u2019all\u00f2 que est\u00e0 passant a Europa puix que, com diu C\u00e1ritas Espa\u00f1ola, esta situaci\u00f3n no es solo una emergencia sino el resultado de una pol\u00edtica orientada exclusivamente al control de flujos<\/em>.<\/p>\n c) L\u2019observaci\u00f3 del que passa als pa\u00efsos d\u2019on procedix la immigraci\u00f3, doncs, como diu el papa Francesc, los flujos migratorios son una realidad estructural y la primera cuesti\u00f3n que se <\/em>impone es la superaci\u00f3n de la fase de emergencia para dar espacio a programas que consideren las causas de las migraciones<\/em>.<\/p>\n d) La doble responsabilitat que tenim per ser Espanya una gran exportadora d\u2019armes que, a m\u00e9s, pertany a l\u2019OTAN, organitzaci\u00f3 que ha desfet gran part de l\u2019entramat civicosocial de pa\u00efsos on ha intervingut militarment, com ara Iraq o L\u00edbia.<\/p>\n e) L\u2019esperan\u00e7a que \u00e9s possible canviar l\u2019estereotip imperant si es practica l\u2019acolliment. Moltes persones que no pensaren que aix\u00f2 f\u00f3ra impossible ho posaren en pr\u00e0ctica romanent junt al poble perseguit a \u00c0frica, \u00c0sia o Am\u00e8rica Llatina i exposant la seua vida junt a ell.<\/p>\n f) El valor de la interculturalitat a la qual tota integraci\u00f3 ha d\u2019estar oberta, perqu\u00e8 totes les persones, nadiues o estrangeres, som necess\u00e0ries per a bastir conjuntament la societat digna, solid\u00e0ria i diversa que desitgem.<\/p>\n g) L\u2019experi\u00e8ncia adquirida com a organitzacions de l\u2019Esgl\u00e9sia en el refor\u00e7 de la vida ciutadana i la interacci\u00f3 ve\u00efnal a les nostres comunitats. Tal com es va fer despr\u00e9s del Vatic\u00e0 II a moltes barriades des de parr\u00f2quies encarnades en associacions ve\u00efnals unit\u00e0ries, al servici de col\u00b7lectius presents en moviments obrers o de solidaritat internacional.<\/p>\n El cam\u00ed de la indispensable opci\u00f3 personal<\/strong><\/p>\n Com que les maneres de comprometre\u2019s s\u00f3n moltes i variades, per a trobar la m\u00e9s adient poden ser d\u2019utilitat les consideracions seg\u00fcents:<\/p>\n a) Deixar-me afectar amb serenitat i pau.<\/p>\n b) Objectivar l\u2019especificitat de ma pr\u00f2pia crida.<\/p>\n c) Triar provisionalment una l\u00ednia d\u2019acci\u00f3 o un determinat tipus d\u2019organitzaci\u00f3, consultar amb qui em conega b\u00e9 per a no caure en l\u2019autoengany, i prendre una decisi\u00f3 definitiva sabent que \u00e9s complement\u00e0ria d\u2019altres opcions amb qu\u00e8 haur\u00e9 de coordinar-me i a les quals veur\u00e9 de recolzar encara que siguen diferents a la meua.<\/p>\n d) Romandre en l\u2019opci\u00f3 presa, en l\u2019activitat per la qual he optat o l\u2019organitzaci\u00f3 en qu\u00e8 treballe i, en avaluar el resultat, mantindre sempre la convicci\u00f3 que no s\u00f3c jo sin\u00f3 el Senyor qui est\u00e0 ja actuant en esta part de la humanitat que patix.<\/p>\n Les nostres accions han d\u2019estar orientades al servei de les persones immigrants o refugiades i ajudar a construir una societat acollidora i solid\u00e0ria, que ens permeta verificar que D\u00e9u s\u2019hi fa present i ens crida sempre a l\u2019hospitalitat.<\/p>\n Si discernim i decidim col\u00b7lectivament, confirmarem que la nostra imatge de D\u00e9u i la nostra comunitat cristiana van pel cam\u00ed de Jes\u00fas, immigrant i refugiat l\u2019abaixament \u2013la solidaritat\u2013 del qual port\u00e0 la salvaci\u00f3 al g\u00e8nere hum\u00e0.<\/p>\n \u00a0<\/em>Maig de 2016<\/em><\/p>\n Grup de Seglars i Rectors del Dissabte<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Davant la situaci\u00f3 de les persones immigrans i refugiades a Europa Les migracions contribu\u00efxen al desenvolupament dels poblessi transformem la por en acolliment Context i novetat del fenomen La trag\u00e8dia de les persones refugiades s\u2019encreua amb les nostres vides des de fa molt: les qui fugiren de Xile, Col\u00f2mbia o Afganist\u00e0, les saharauis errants, el … Continuar llegint “DAVANT LA SITUACI\u00d3 DE LES PERSONES IMMIGRANS I REFUGIADES A EUROPA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,2],"tags":[],"class_list":["post-664","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documents-del-grup-cristia-del-dissabte","category-documents"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=664"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":665,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions\/665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}