![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/cabras-300x196.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hist\u00f2ria d\u00b4\u00c1lvaro i Lucho<\/em><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/em>Amb la hist\u00f2ria d\u00b4\u00c1lvaro i Luchito tenim il\u00b7lustrada la vida que es genera a partir de l\u00b4acci\u00f3 de D\u00e9u Pare-Mare materialitzada en la pres\u00e8ncia d\u00b4una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. S\u00f3n els anys 90 i estem al desert d\u00b4Atacama.<\/em><\/p>\n Baixant pel riu Copiap\u00f3 s\u00b4arriba, ja prop de l\u00b4eixida del riu a l\u00b4oce\u00e0, a una zona pantanosa on les aig\u00fces s\u00b4estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbala\u00efdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.<\/p>\n En els diversos recorreguts que des de la parr\u00f2quia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d\u00b4una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trob\u00e0rem amb dos h\u00f2mens solitaris, \u00c1lvaro i Lucho, els quals, cadasc\u00fa pel seu compte, lluny de tota poblaci\u00f3, tractaven de sobreviure.<\/p>\n \u00c1lvaro <\/strong>\u00e9s un home solitari, d\u00b4uns cinquanta anys, amb una hist\u00f2ria feixuga sobre els seus muscles; desenganyat de la vida, derrotat i sense m\u00e9s esperan\u00e7a que oblidar i procurar no pensar ni sentir. Persona esquiva, tancada en si mateixa i sense massa ganes d\u00b4alternar amb ning\u00fa. Prefereix escapolir-se\u00b4n i no apropar-s\u00b4hi ni que se li acosten; es dedica a recollir totoa per elaborar estores o alguna cosa semblant a separadors. La seua ruquita (habitacle r\u00fastic i diminut), constru\u00efda a l\u00b4abric d\u00b4unes roques, est\u00e0 feta amb eixe material.<\/p>\n Quan m\u00b4acost\u00ed a \u00c1lvaro, calgueren molts intents abans de poder creuar alguna paraula amb ell. Cada vegada m\u00b4hi feia present saludant des del cam\u00ed, aminorant la velocitat i, des de la dist\u00e0ncia, expressar-li les meues intencions d\u00b4auxiliar-lo en les possibles necessitats, a causa de la seua soledat i precarietat de vida.<\/p>\n No solia parar atenci\u00f3. En moltes ocasions ni treia el cap ni es girava; ignorava la meua passada pel lloc malgrat que, en repetides ocasions, em presentava fent-li saber que era sacerdot i, si passava per eixe lloc, era per ajudar-lo.<\/p>\n En una ocasi\u00f3 el trob\u00ed cansat, prou imm\u00f2bil; em sembla prou desmillorat. Aquesta vegada s\u00ed baix\u00ed de la camioneta i m\u00b4hi acost\u00ed procurant no invadir la dist\u00e0ncia considerada com intimidat\u00f2ria. M\u00b4adon\u00ed que estava \u201ccuradito\u201d (borratxo), per\u00f2 tamb\u00e9 devia tindre febra. Tremolava, en m\u00e0nigues de camisa, pantalons esgarrats i espardenyes destrossades. No m\u00b4agrad\u00e0 gens el seu estat de manera que li mostr\u00ed la meua preocupaci\u00f3 i m\u00b4ofer\u00ed per traslladar-lo a la posta (l\u00b4ambulatori) en la meua camioneta perqu\u00e8 l\u00b4atenguera un metge. S\u00b4hi mostrava reaci; la seua reacci\u00f3 era de negaci\u00f3 i de voler quedar-se all\u00ed a soles. No deix\u00ed de parlar-li mentre l\u00b4abrigava amb una \u201cflasadita\u201d que jo sempre portava en el vehicle per qualsevol contratemps que poguera tindre en els trajectes pel desert; l\u00b4alc\u00ed de la pedra on estava assegut i el pug\u00ed a la camioneta.<\/p>\n Entre l\u00b4alcohol que duia al cos i la febra que l\u00b4abrasava, quasi no podia mantrindre\u00b4s assegut.<\/p>\n En la posta l\u00b4examinaren i el diagn\u00f2stic era prou seri\u00f3s; patia pneumonia i requeria tindre\u00b4n cura.<\/p>\n Mentre l\u00b4atenien els metges an\u00ed a la parr\u00f2quia a per roba per vestir-lo i alguna cosa per alimentar-se alguns dies, sense saber encara res de com estava ni si m\u00b4ho acceptaria.<\/p>\n Els metges li receptaren alguns medicament i, \u00f2bviament, havia de deixar de beure i fumar. An\u00e0rem a la farm\u00e0cia, per\u00f2 de cap de les maneres accepta quedar-s\u00b4hi, sin\u00f3 que demanava que el tornara a deixar en el lloc on l\u00b4havia trobat. Se\u00b4m tirava de la camioneta perqu\u00e8 no es fiava que el tornara a deixar en la seua ruquita.<\/p>\n En arribar-hi, l\u00b4ajud\u00ed a baixar i l\u00b4acompany\u00ed a l\u00b4interior de la barraca. Em qued\u00ed p\u00e0l\u00b7lid, esglaiat, at\u00f2nit davant el quadre que hi havia: el deix\u00ed en terra, recolzat sobre una estora de totoa, l\u00b4abrigu\u00ed amb la flassada i s\u00b4hagu\u00e9 d\u00b4engolir les pastilles perqu\u00e8 nom\u00e9s tenia vi.<\/p>\n Jo no volia deixar-lo all\u00e0, per\u00f2 no tenia tampoc cap altra alternativa, de manera que apret\u00ed el cor i li don\u00ed paraula que no anava a enganyar-lo. L\u00b4endem\u00e0 hi torn\u00ed per dur-li aigua i alguns estris d\u00b4higiene i abric.<\/p>\n A Lucho <\/strong>el coneixia pels balls religiosos a la Verge.<\/p>\n Era un vellet prou major, de pell dura i cremada pel sol i la vida minera, de cos una miqueta encorbat, de baixa al\u00e7ada i prim, sense dentadura, ulls xicotets; formava part del ball \u201cchino\u201d, \u00e9s a dir, ball religi\u00f3s a la Verge. Moltes vegades havia parlat amb ell al temple, perqu\u00e8 em cridava l\u00b4atenci\u00f3 que, amb el seu cos i la seua apari\u00e8ncia, estiguera ballant.<\/p>\n Quan el trob\u00ed al voltant del salar, en la desembocadura del riu, al principi m\u00b4ocorregu\u00e9 igual que amb \u00c1lvaro, ja que es feia el foned\u00eds i no volia contactar amb ning\u00fa; nom\u00e9s, a dist\u00e0ncia, creuar alguna salutaci\u00f3.<\/p>\n Una de les vegades m\u00b4aprop\u00ed m\u00e9s i em sembla que era Luchito. Fou ell qui reconegu\u00e9 la camioneta i em pregunt\u00e1 si era el \u201cpadresito\u201d; li respongu\u00ed i m\u00b4hi aprop\u00ed. Ens abra\u00e7\u00e0rem. Em feu anar a la seua ruquita, constru\u00efda tamb\u00e9 de totoa, i amb la mateixa impressi\u00f3 pel que trob\u00ed: nom\u00e9s vi i tabac. Les visites ja no cesaren i, setmanalment, m\u00b4acostava al seu h\u00e0bitat i xerr\u00e0vem de tot el que sorgia en eixe moment.<\/p>\n Es tracta de persones, tant ell com \u00c1lvaro, que despr\u00e9s d\u00b4haver constru\u00eft fam\u00edlia i haver treballat durament en les mines i en el camp, l\u00b4alcohol els ha furtat dona i fills. La vida d\u00b4ambd\u00f3s era similar a la de tants h\u00f2mens sense estudis i amb la necessitats, des de menuts, d\u00b4entrar a formar part de l\u00b4escamot de for\u00e7a bruta per a arrancar de les entranyes dels turons el mineral que els facilitara aconseguir aliment que portar a les cases. Es tracta de treballadors rudes, sacrificats i entregats, sense cultura ni cap finesa, exposats a tots els instints i donats a sucumbir davant llegendes, costums i supersticions.<\/p>\n El vi, per als miners, \u00e9s la medicina que els permet de respirar quan la silicosi els va ofegant i, segons la malaltia, provocada per la polseta del mineral que \u00e9s arrencat de la roca, es va apoderant del pulm\u00f3, tapant-lo, el vi \u00e9s l\u00b4amic aliat que els dona respir i els lleva, de moment, mentre puguen estar amb ell, les penes.<\/p>\n De sobte, la vida et pega un colp i tot all\u00f2 que semblava que era la teua propietat es converteix en mis\u00e8ria i infern, i l\u00b4abisme s\u00b4obri als teus peus. Es perd el treball, la fam\u00edlia, dona i fills; es perd la dignitat i el respecte a si mateix; es perd el nom i l\u00b4\u00e9sser i s\u00b4entra en una letargia de deshumanitzaci\u00f3 tan gran que es produeix un desterrament de la ment i de l\u00b4esperit; i es comen\u00e7a a viure tirat, sense sentiments per no patir i amb estimulants que t\u00b4impedixen pensar i situar-te.<\/p>\n Les meues converses amb Luchito eren animades; en ocasions, s\u00b4emocionava i brollava, de nou, el sentiment: eixien a relluir els fills; tamb\u00e9 la seua dona, la seua estima i el reconeixement del dolor que tantes vegades ocasion\u00e0 el seu comportament. Compart\u00edem ll\u00e0grimes i somriures, esperances i ganes de recomen\u00e7ar. Sorgia amistat i confian\u00e7a.<\/p>\n \u00c1lvaro an\u00e0 millorant; se li an\u00e0 condicionant el seu habitacle i animant a fer \u00fas de la seua for\u00e7a i de la seua habilitat per al cultiu.<\/p>\n Tamb\u00e9 comen\u00e7\u00e0rem a tindre llargues converses i a anar buidant tanta c\u00e0rrega acumulada per anys que li impedia estimar-se i que negava a si mateix la capacitat d\u00b4estimar.<\/p>\n \u00c9s cert que les ferides eren molt profundes i sagnants, molt dif\u00edcils de cicatritzar, per\u00f2 no impossibles de tractar per evitar gangrenes emocionals que desembocaren en esquizofr\u00e8nies i psicosis.<\/p>\n Amb el temps torn\u00e0 a somriure i a acceptar la possibilitat d\u00b4algun projecte aprofitant el terreny en qu\u00e8 estava. Era el comen\u00e7ament de la possibilitat d\u00b4una nova aventura.<\/p>\n En diverses ocasions anaren aprofitant-se les visites perqu\u00e8 \u00c1lvaro i Luchito es conegueren i, en algunes circumst\u00e0ncies, pogueren auxiliar-se m\u00fatuament. Al principi els cost\u00e0 molt establir conversa. Amb mi acceptaven asseure\u00b4s amb un gotet de vi, per\u00f2 sense creuar paraula entre ells. Amb molta paci\u00e8ncia i tacte procurava que all\u00f2 que era com\u00fa entre els dos anara eixint de manera que s\u00b4obrira un badall que deixara traslluir la for\u00e7a que emanava de la uni\u00f3.<\/p>\n La situaci\u00f3 en qu\u00e8 ambd\u00f3s vivien era deplorable i molt poc saludable. No podien continuar aix\u00ed molt de temps, de manera que calia provocar un canvi radical. L\u00b4ideal haguera sigut traure\u00b4ls d\u00b4aquell lloc inh\u00f2spit, per\u00f2 no n\u00b4hi havia possibilitat de manera immediata, per la qual cosa caldria buscar estrat\u00e8gies perqu\u00e8, malgrat tot, pogueren endre\u00e7ar i acomodar el lloc.<\/p>\n Com estaven entre aig\u00fces estancades i salobres, amb un sol abrasador i sense massa arbustos als voltants, la calor en les hores centrals del dia era com estar en la boca d’un forn, amb olors fecals i mosquits, els anomenats \u201cjerjenes\u201d, les picades dels quals infectaven la sang i produ\u00efen inflamacions en la pell.<\/p>\n Explorant el lloc, i estudiades les possibilitats i estrat\u00e8gies, els parle si estarien disposats a treballar en com\u00fa i dur a terme dos projectes, un de ramader i un altre d\u00b4agr\u00edcola. Tingu\u00e9rem prou converses per a definir-ne b\u00e9 totes les possibilitats i els beneficis que es podien aconseguir per a la seua millora, aix\u00ed com els passos a seguir per a la seua consecuci\u00f3.<\/p>\n Busc\u00e0rem un espai que reunira unes m\u00ednimes condicions per a construir dues peces separades l’una de l’altra i un espai com\u00fa per a cuina – menjador. S\u00b4aconsegu\u00ed que una de les m\u00e0quines de viabilitat que anava a passar pel lloc, netejara i aplanara el terreny, precisament on es construirien les ruquitas. S\u00b4animaren i treballaren junts, amb idees i enginy, col\u00b7locant s\u00f2l per a a\u00efllar-se de la humitat i dels animalets; amb material de rebuig trobat als femers anaren al\u00e7ant-se les parets i el sostre. Per descomptat, sense llum ni aigua potable, per\u00f2 aix\u00f2 s’anava remeiant amb el seu transport en tambor que totes les setmanes s’emportaven en la camioneta a m\u00e9s de dues bateries de cotxe que facilitava escoltar la r\u00e0dio i encendre alguna llumeneta. Es col\u00b7loc\u00e0 un estany d’aigua sobre una torre de fusta, de manera que ja es donava soluci\u00f3 tamb\u00e9 a la neteja personal. A m\u00e9s, es constru\u00efren en un lloc apartat unes latrines, tamb\u00e9 amb s\u00f2l de fusta, i caseta sanit\u00e0ria.<\/p>\n Mentre s’anava construint la caseta on viurien amb independ\u00e8ncia per\u00f2 units, es va demanar ajuda als amics de l\u00b4Alc\u00fadia perqu\u00e8 cada component de la meua colla finan\u00e7ara una cabreta i algun porquet, de manera que es pogueren comprar i, amb aix\u00f2, comen\u00e7ar la base d’un bestiar.<\/p>\n La petici\u00f3 tingu\u00e9 la seua resson\u00e0ncia; no pass\u00e0 molt de temps i ja hav\u00edem rebut el finan\u00e7ament. Es compraren quinze cabretes i cinc cabrits; dues truges i un porc.<\/p>\n A cada animalet se li pos\u00e0 el nom de cada amic que havia facilitat la seua adquisici\u00f3, i se’ls enviaren fotografies i, al principi, el creixement de cadascun dels animals.<\/p>\n \u00c1lvaro i Luchito es dedicaven a la cura del xicotet ramat amb la idea d’anar aconseguint multiplicar el nombre de cabretes i poder vendre\u00b4n la carn, aix\u00ed com fer formatge amb la llet, que jo transportava a Caldera i es venia entre la feligresia.<\/p>\n El proc\u00e9s del formatge era tot natural, sense ingredients externs, sin\u00f3 amb els elements del mateix animal. La base per al quall de la llet era el mateix est\u00f3mac de la cabreta i, a partir d’ac\u00ed, ja es creava la mare per al quall dels seg\u00fcents. Tot molt r\u00fastic, natural i sense el segell de sanitat; per\u00f2 sembla que D\u00e9u ajuda, est\u00e0 present i protegeix, perqu\u00e8 en cap cas hi hagu\u00e9 cap intoxicaci\u00f3 ni infecci\u00f3.<\/p>\n Cal dir que vaig comen\u00e7ar a anar pel lloc, a m\u00e9s del dia fixat, algun dia inesperat, amb l’excusa de donar-los els diners de la venda del formatge o de la carn, per a comprovar que no s’havien anat a gastar-se els diners deixant tirat el treball, o veure si s’havien al\u00e7at o seguien ficats al llit per haver-se emborratxat.<\/p>\n En alguna ocasi\u00f3 vaig haver d’entrar a les habitacions i, a crits i una mica d’aigua, espavilar-los i al\u00e7ar-los, ja que a les cabretes no se’ls havia tret la llet o s’havien quedat sense tancar-les en el corral. En general, l’ambient era fraternal i el seu comportament, responsable; algun dia se’ls veia pel poble comprant mercaderia, fent visites o divertint-se. Aprofitaven les camionetes dels pescadors per a acostar-se al poble i per a tornar a les seues ruquitas.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00b4acondicion\u00e0 un trosset de terra per a sembrar hortalisses per a \u00fas dom\u00e8stic, i amb aix\u00f2 proveir-se d\u00b4all\u00f2 m\u00e9s necessari. D’altra banda, els pescadors de Puerto Viejo anaren entrant en relaci\u00f3 amb ells i realitzaven intercanvi de carn i formatge per peixos o mariscos.<\/p>\n Els va anar canviant l’aspecte i el rostre ja irradiava somriure; els seus ulls eren vius i el seu car\u00e0cter s’havia fet m\u00e9s afable. No era estrany trobar-los compartint amb els pescadors, b\u00e9 en les seues ruquitas a la vora de la platja, b\u00e9 en la d’ells.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hist\u00f2ria d\u00b4\u00c1lvaro i Lucho \u00a0Amb la hist\u00f2ria d\u00b4\u00c1lvaro i Luchito tenim il\u00b7lustrada la vida que es genera a partir de l\u00b4acci\u00f3 de D\u00e9u Pare-Mare materialitzada en la pres\u00e8ncia d\u00b4una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. S\u00f3n els anys 90 i estem al desert d\u00b4Atacama. Baixant pel riu Copiap\u00f3 … Continuar llegint “HIST\u00d2RIA D\u00b4ALVARO I LUCHO”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-690","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=690"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":694,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/690\/revisions\/694"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}