![\"\"](\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/pc3.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
De febrer de 1986 \u00e9s aquesta extensa carta que reprodu\u00efm on Pere Casald\u00e0liga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casald\u00e0liga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels m\u00e9s pobres, fent front a les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u00b4n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. <\/em>Com ell dir\u00e0, \u00e9s escriptor i poeta, s\u00ed; per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 l\u00b4esperit revolucionari que vol canviar el m\u00f3n.<\/em><\/p>\n Benvolgut Papa Joan Pau II,<\/strong><\/p>\n germ\u00e0 en Jesucrist i Pastor de la nostra Esgl\u00e9sia:<\/p>\n Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l\u00b4oracio\u0301.<\/p>\n M\u00b4agradaria que fora un col\u00b7loqui fratern \u2013en sinceritat humana i amb la llibertat de l\u00b4Esperit-, aix\u00ed com tamb\u00e9 un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que \u00e9s Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col\u00b7legialitat apost\u00f2l\u00b7lica.<\/p>\n Fa d\u00edhuit anys que estic al Brasil, on vaig vindre volunt\u00e0riament com a missioner. Mai torn\u00ed al meu pa\u00eds natal, a Espanya, ni amb ocasio\u0301 de la mort de la meua mare. Mai prengu\u00ed vacances en tot aquest temps. No isqu\u00ed del Brasil en d\u00e8sset anys. En aquests d\u00edhuit anys visqu\u00ed i treball\u00ed al nord-est de l’Estat de Matto Grosso, com el primer sacerdot que s\u00b4hi establ\u00ed de manera permanent en aquesta regi\u00f3. Fa quinze anys que soc bisbe de la Prelatura de Sao Fe\u0301lix do Araguaia.<\/p>\n La regi\u00f3 de la Prelatura esta\u0301 situada en l\u00b4Amazonia legal brasilenra i abasta un \u00e0rea de 150.000 km\u00b2. Encara hui no compta amb un sol pam de carretera asfaltada. Nom\u00e9s recentment va ser instal\u00b7lat el servei telef\u00f2nic. Sovint la regi\u00f3 queda a\u00efllada o molt prec\u00e0riament comunicada a causa de les pluges i inundacions que interrompen les carreteres. \u00c9s un a\u0301rea de latifundis, nacionals i multinacionals, amb hisendes agropecu\u00e0ries de centenes de milers d\u00b4hect\u00e0rees, amb empleats que viuen sovint en r\u00e8gim\u00a0 de viol\u00e8ncia i de semiesclavitud. Acompanye des de fa temps la dram\u00e0tica vida dels ind\u00edgenes, dels \u201cposseiros\u201d (llauradors sense t\u00edtol de terra) i dels peons (bracers des latifundi). Tota la poblacio\u0301nen general, dins de la Prelatura, ha sigut for\u00e7ada a viure prec\u00e0riament, sense serveis adequats d\u00b4educacio\u0301, salut, transport, habitatge, seguretat juri\u0301dica i, sobretot, sense terra garantida per a treballar.<\/p>\n Sota la dictadura militar, el Govern intent\u00e0, per cinc vegades, expulsar-me del pai\u0301s. Quatre vegades va ser voltada tota la Prelatura per operacions militars de control i de pressio\u0301. La meua vida i la de diversos sacerdots i agents de pastoral de la Prelatura ha sigut amena\u00e7ada i posada a preu pu\u0301blicamente. En diverses ocasions, aquests sacerdots, agents de pastoral i jo mateix vam ser capturats; torturats diversos d’ells tambie\u0301n. El P. Francisco Jentel va ser capturat, maltractat, condemnat a deu anys de pres\u00f3, expulsat posteriorment del Brasil; finalment mor\u00ed exiliat, lluny del seu pa\u00eds de missi\u00f3.<\/p>\n L’arxiu de la Prelatura va ser violat i saquejat per l\u00b4Ex\u00e8rcit i per la Policia. El butllet\u00ed de la Prelatura va ser editat de forma falsificada \u00f2rgans de repressi\u00f3 del r\u00e8gim i aix\u00ed va ser divulgat per la gran premsa, per a servir de c\u00e0rrec d\u00b4acusacio\u0301 contra la mateixa Prelatura. Encara en aquest moment tres agents de pastoral estan sotmesos a processos judicials sota acusacions falses. Jo personalment vaig haver de presenciar morts violentes, com la del pare Jesu\u00efta Joa\u0303o Bosco Penido Burnier, assassinat al meu costat per la policia, quan els dos ens presentem en la Comissari\u0301a-Pres\u00f3 de Ribera\u0303o Bonito per a protestar oficialment contra les tortures a les quals estaven sent sotmeses dues dones, llauradores, mares de fam\u00edlia, injustament detingudes.<\/p>\n Al llarg de tots aquests anys s\u00b4han multiplicat les incomprensions i les cal\u00famnies dels grans propietaris de terres \u2013cap dels quals viu en la regi\u00f3- i d’altres poderosos del pai\u0301s i de l’exterior. Tamb\u00e9 dins de l’Esgl\u00e9sia han sorgit algunes incomprensions de germans que desconeixen la realitat del poble i de la pastoral en aquestes regions apartades i violentes on el poble, amb freq\u00fc\u00e8ncia, compta nom\u00e9s amb la veu de l’Esgl\u00e9sia que intenta posar-se al seu servei.<\/p>\n A m\u00e9s d’aquests sofriments viscuts dins de l’\u00e0mbit de la Prelatura, sent responsable nacional de la CPT (Comissio\u0301 Pastoral de la Terra) i membre del CIMI (Consell Indigenista Missioner), m’ha tocat acompanyar molt de prop les tribulacions i fins i tot la mort de tants indi\u0301genes, llauradors, agents de pastoral i de persones compromeses amb la causa d’aquests germans, als qui la cobd\u00edcia del capital no els permet si m\u00e9s no sobreviure. Entre ells, l’indi Marc\u0327al, guarani\u0301, el qual el salud\u00e0 a vost\u00e9 personalment en Manaus, en nom dels pobles indi\u0301genes del Brasil.<\/p>\n El D\u00e9u viu, Pare de Jesu\u0301s, \u00e9s qui ens jutjar\u00e0. Deixa\u00b4m, no obstant aix\u00f2, obrir el meu cor davant el seu cor de germ\u00e0 i de Pastor. Viure en aquestes circumst\u00e0ncies extremes, ser poeta i escriure, mantindre contactes amb persones i ambients de la comunicacio\u0301 o de frontera (per edat, ideologia, alteridad cultural, situacio\u0301 social, o per serveis d’emerg\u00e8ncia que presten) pot portar-li a un a gestos i postures menys comunes i a vegades inc\u00f3modes per a la societat establida.<\/p>\n Com a germ\u00e0 i com a Papa que vost\u00e9 \u00e9s per a mi, li pregue que accepte la intencio\u0301 sincera i la voluntat apassionadament cristiana i eclesial tant d’aquesta carta com de les meues actituds.<\/p>\n El Pare em conced\u00ed la gr\u00e0cia de no abandonar mai l\u00b4oracio\u0301, al llarg d’aquesta vida m\u00e9s o menys agitada. Em preserv\u00e0 de temptacions majors contra la fe i la vida consagrada, i em possibilit\u00e0 comptar sempre amb la for\u00e7a dels germans a trave\u0301s d’una comunio\u0301 eclesial rica en trobades, estudis, ajudes. Certament per aix\u00f2, crec que no m’apart\u00ed del cam\u00ed de Jesu\u0301s, i espere, tamb\u00e9 per aix\u00f2, seguir fins a la fi per aquest Cam\u00ed que \u00e9s la Veritat i la Vida.<\/p>\n Lamente incomodar-lo amb la lectura d’aquesta llarga carta, quan tants serveis i preocupacions pesen ja sobre vost\u00e9. Dues cartes del Cardenal Gantin, Prefecte de la Congregacio\u0301 per als Bisbes i una comunicacio\u0301 de la Nunciatura que fa poc rebi\u0301, m’han portat finalment a escriure-li aquesta carta. Aqueixes tres comunicacions urgien la meua visita ad li\u0301mina, interpel\u00b7laven aspectes de la pastoral de la Prelatura i <\/strong>censuraven la meua anada a Am\u00e8rica Central.<\/p>\n Em sent un poc menut i com a distant en aquesta Amazonia brasilera tan diferent, i en aquesta Am\u00e8rica Llatina, tan convulsionada i sovint incompresa. He cregut necessari fer-me precedir per aquesta carta. M’ha semblat que nom\u00e9s un contacte assossegadament personal entre nosaltres dos mitjan\u00e7ant un escrit pensat i clar, em donaria la possibilitat d’aproximar-me veritablement a vost\u00e9.<\/p>\n L’altra forma major de trobar-nos ja est\u00e0 garantida: pregue per vost\u00e9 cada dia, estimat germ\u00e0 Juan Pablo. No prenga com a impertin\u00e8ncia l\u00b4al\u00b7lusi\u00f3 que far\u00e9 a temes, situacions i pr\u00e0cticas secularment controvertides a l’Esgl\u00e9sia o fins i tot contestades sobretot hui, quan l\u00b4esperit cr\u00edtic i el pluralisme travessen tamb\u00e9 fortament la vida eclesi\u00e0stica.<\/p>\n Abordar novament aquells assumptes inc\u00f2modes, parlant amb el Papa significa per a mi expressar la corresponsabilitat en relaci\u00f3 a la veu de milions de germans cat\u00f2lics – de molts bisbes tamb\u00e9 – i de germans no cat\u00f2lics, evang\u00e8lics, d\u00b4altres religions, humans. Com a bisbe de l\u00b4Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, puc i dec donar a la nostra Esgl\u00e9sia aquesta contribuci\u00f3: pensar en veu alta la meua fe i exercir, amb llibertat de fam\u00edlia, el servei de la col\u00b7legialitat corresponsable. Callar, deixar c\u00f3rrer, amb cert fatalisme, la for\u00e7a d\u00b4estructures seculars, seria molt m\u00e9s c\u00f2mode. No pense, tanmateix, que fos m\u00e9s cristi\u00e0, ni tan sols m\u00e9s hum\u00e0.<\/p>\n Aix\u00ed com parlant, exigint reformes, prenent possicions noves, es pot causar \u201cesc\u00e0ndol\u201d als germans que viuen en situacions m\u00e9s tranquil\u00b7les o menys cr\u00edtiques, aix\u00ed tamb\u00e9 podem acusar \u201cd\u00b4esc\u00e0ndol\u201d a molts germans, situals en uns altres contextos socials o culturals, m\u00e9s oberts a la cr\u00edtica i delerosos de renovaci\u00f3 de l\u00b4Esgl\u00e9sia – sempre una i \u201csemper renovanda\u201d – quan callem o acceptem la rutina o prenem mesures un\u00edvoques indiscriminadament.<\/p>\n Sense \u201cconformar-se a aquest m\u00f3n\u201d, l\u00b4Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas, per a ser fidel a l\u00b4evangeli del Regne, ha d\u00b4estar atenta \u201cals signes dels Temps\u201d i dels Llocs i anunciar la Paraula, en un to cultural o hist\u00f2ric i amb un testimoni de vida i de pr\u00e0ctiques tals, que els h\u00f2mens i dones de cada temps i lloc puguen entendre aquesta paraula i es vegen estimulats a acceptar-la.<\/p>\n Pel que fa al camp social concretament, no podem dir amb molta veritat que ja hem fet l\u00b4opci\u00f3 pels pobres. En primer lloc, perqu\u00e8 no compartim en les nostres vides i en les nostres institucions la pobresa real que ells experimenten. I, en segon lloc, perqu\u00e8 no actuem, enfront a la \u201criquesa de la iniq\u00fcitat\u201d, amb aquella llibertat i fermesa adoptades pel Senyor. L\u00b4opci\u00f3 pels pobres, que no exclour\u00e0 mai a la persona dels rics – ja que la salvaci\u00f3 \u00e9s oferida a tots i a tots es deu el misteri de l\u00b4Esgl\u00e9sia – s\u00ed exclou la forma de vida dels rics, \u201cinsult a la mis\u00e8ria dels pobres\u201d, i al seu sistema d\u00b4acumulaci\u00f3 i privilegi, que necess\u00e0riament expolia i margina\u00a0 la immensa majoria de la fam\u00edlia humana, pobles i continents sencers.<\/p>\n No fiu la visita ad limina, fins i tot despr\u00e9s de rebre, com uns altres, una invitaci\u00f3 de la Congregaci\u00f3 per als bisbes que ens recordava aquesta pr\u00e0ctica. Jo volia i vull ajudar a la Seu Apost\u00f2lica a revisar la forma d\u00b4aquella visita. Escolte cr\u00edtiques de part de molts bisbes que la fan, ja que encara que reconeixen que propicia un contacte amb els Dicasteris romans i una trobada cordial amb el Papa, es revela incapa\u00e7 de produir un vertader intercanvi de col\u00b7legialitat apost\u00f2lica dels Pastors de les Esgl\u00e9sies Particulars amb el Pastor de l\u00b4Esgl\u00e9sia universal. S\u00b4hi realitzen grans despeses, s\u00b4hi estableixen contactes, s\u00b4hi acompleix una tradici\u00f3. \u00bfS\u00b4hi acompleix, tanmateix, la Tradici\u00f3 de \u201cvidere Petrum\u201d i d\u00b4ajudar Pere a veure tota l\u00b4Esgl\u00e9sia? \u00bfNo tindria avui l\u00b4Esgl\u00e9sia altres formes m\u00e9s eficaces d\u00b4intercanviar, d\u00b4establir contactes, d\u00b4avaluar, d\u00b4expressar la comuni\u00f3 dels Pastors i de les seues Esgl\u00e9sies amb l\u00b4Esgl\u00e9sia Universal i m\u00e9s concretament amb el bisbe de Roma?<\/p>\n Mai pretendria suposar en el Papa un coneixement detallat de les Esgl\u00e9sies Particulars o demanar-li a ell solucions concretes per a les seues Pastorals. Per aix\u00f2 estem els respectius Pastors, ministres i consells pastorals de cada Esgl\u00e9sia. Per aix\u00f2 estan tamb\u00e9 les Confer\u00e8ncies Episcopals que, al meu entendre i al de molts altres, no estan essent degudament valorades i fins i tot estan essent preterides o injustament assenyalades per certes actituds d\u00b4algunes inst\u00e0ncies de la C\u00faria Romana. Si les Confer\u00e8ncies episcopals no s\u00f3n \u201cteol\u00f2giques\u201d o \u201capost\u00f2liques\u201d, com a tals – podrien no existir, sense elles camin\u00e0 l\u00b4Esgl\u00e9sia – tampoc s\u00f3n, en s\u00ed mateix, \u201capost\u00f2liques\u201d o \u201cteol\u00f2giques\u201d les c\u00faries, ni tan sols la C\u00faria Romana. Pere presid\u00ed i reg\u00ed l\u00b4Esgl\u00e9sia, de manera diferent, en les diverses \u00e8poques.<\/p>\n El Papa t\u00e9 necessitat d\u00b4un cos d\u00b4auxiliars, com tamb\u00e9 el necessiten tots els bisbes de l\u00b4Esgl\u00e9sia, encara que hauria de ser sempre m\u00e9s senzill i participatiu.<\/strong> Tanmateix, germ\u00e0 Joan Pau, per a molts de nosaltres, certes estructures de la C\u00faria no responen al testimoniatge de simplicitat evang\u00e8lica i de comuni\u00f3 fraterna que el Senyor i el m\u00f3n reclamen de nosaltres; ni tradueixen en les seues actituds, de vegades centralitzadores i impositives, una catolicitat vertaderament universal, ni respecten sempre les exig\u00e8ncies d\u00b4una corresponsabilitat adulta; ni tan sols, de vegades, els drets b\u00e0sics de la persona humana o dels diferents pobles. Ni falten, amb freq\u00fc\u00e8ncia, en sectors de la C\u00faria romana, prejudicis, atenci\u00f3 unilateral a les informacions, o fins i tot, postures, m\u00e9s o menys inconscients, d\u00b4etnocentrisme cultural europeu enfront a Am\u00e8rica Llatina, a \u00c0frica i a \u00c0sia.<\/p>\n Amb \u00e0nim objectiu i ser\u00e9, no es pot negar que la dona continua essent fortament marginada en l\u00b4Esgl\u00e9sia: en la legislaci\u00f3 can\u00f2nica, en la lit\u00fargia, en els ministerie, en l\u00b4estructura eclesi\u00e0stica. Per a una fe i una comunitat d\u00b4aquella Bona Not\u00edcia que ja no discrimina entre \u201cjueu i grec, lliure i esclau, home i dona\u201d, eixa discriminaci\u00f3 de la dona en l\u00b4Esgl\u00e9sia mai podr\u00e0 ser justificada. Tradicions culturals masculinitzants que no poden anul\u00b7lar la noverta de l\u00b4Evangeli explicaran tal vegada el passat; no poden justificar el present, ni encara menys, el futur immediat.<\/p>\n “No falten, amb freq\u00fc\u00e8ncia, en sectors de la C\u00faria romana, prejudicis, atencio\u0301 unilateral a les informacions, tradicions masculinizants, o fins i tot postures, m\u00e9s o menys inconscients, d’etnocentrisme cultural europeu enfront d\u00b4Ame\u0301rica Llatina, a \u00c0frica i a \u00c0sia”<\/em><\/strong><\/p>\n Un altre punt delicat en s\u00ed i molt sensible per al seu cor, germ\u00e0 Joan Pau, \u00e9s el celibat. Jo, personalment, mai he dubtat del seu valor evang\u00e8lic i de la seua necessitat per a la plenitud de la vida eclesial, com un carisma de servei al Regne i com un testimoniatge de la gloriosa condici\u00f3 futura. Pense, tanmateix, que no estem essent comprensius ni justos amb aquests milers de sacerdots, molts d\u00b4ells en situaci\u00f3 dram\u00e0tica, que acceptaren el celibat compuls\u00f2riament, com a exig\u00e8ncia, actualment vinculant, per al ministeri sacerdotal en l\u00b4Esgl\u00e9sia llatina. Posteriorment, a causa d\u00b4aquest exig\u00e8ncia no vitalment assumida, hagueren de deixar el ministeri i no pogueren ja regularitzar la seua vida, ni dins de l\u00b4Esgl\u00e9sia ni, de vegades, davant la societat. El Col\u00b7legi Cardenalici est\u00e0 privilegiat, de vegades, amb poders i funcions que dif\u00edcilment s\u00b4adiuen amb els drets anteriors i amb les funcions m\u00e9s eclesialment connaturals del Col\u00b7legi apost\u00f2lic dels Bisbes com a tal.<\/p>\n De les Nunciatures tinc, jo personalment, una trista experi\u00e8ncia. Vost\u00e9 coneix millor que jo la persistent reclamaci\u00f3 de Confer\u00e8ncies Episcopals de bisbes, de presbiteris, de grans sectors de l\u00b4Esgl\u00e9sia, front a una instituci\u00f3 tan marcadament diplom\u00e0tica en la societat i, amb freq\u00fc\u00e8ncia, amb una actuaci\u00f3 paral\u00b7lela a l\u00b4actuaci\u00f3 dels bisbats.<\/p>\n Joan Pau, germ\u00e0, permeta\u00b4m encara una paraula de cr\u00edtica fraterna al mateix Papa. Per m\u00e9s tradicionals que siguen els t\u00edtols de \u201cPare Sant\u00edssim\u201d, \u201cSa Santedat\u201d\u2026 – aix\u00ed com uns altres t\u00edtols eclesi\u00e0stics com \u201cEminent\u00edssim\u201d, \u00b7Excel\u00b7lent\u00edssim\u201d – resulten evidentment poc evang\u00e8lics i fins i tot extravagants humanament parlant. \u201cNo es facen anomenar pares, o mestres\u201d, diu el Senyor. De la mateixa manera seria m\u00e9s evang\u00e8lic\u00a0 – i tamb\u00e9 m\u00e9s accessible a la sensibilitat actual – simplificar la indument\u00e0ria, els gestos, les dist\u00e0ncies, dins de la nostra Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Pense tamb\u00e9 que seria molt apost\u00f2lic que vost\u00e9 recaptar una avaluaci\u00f3 suficientment lliure i participada, sobre els seus viatges, tan generosos i fins i tot heroics en molts aspectes i, tanmateix, tan contestats – i al meu entendre, no sempre sense motius – : \u00bfno s\u00f3n eixos viatges conflictius per a l\u00b4Ecumenisme – testimoniatge de Jes\u00fas demanant al Pare que f\u00f3ssem un – per a la llibertat religiosa en la vida p\u00fablica pluralista? \u00bfNo exigeixen eixos viatges grans despeses econ\u00f2miques per part de l\u00b4Esgl\u00e9sia i dels Estats, revestint- se aix\u00ed d\u00b4una certa prepot\u00e8ncia i d\u00b4uns privilegis civicopol\u00edtics amb relaci\u00f3 a l\u00b4Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, en la persona del Papa, que es fan irritants per a uns altres?<\/p>\n Per qu\u00e8 no reexaminar, a la llum de la fe, en favor de l\u00b4Ecumenisme, per donar testimoniatge al m\u00f3n, la condici\u00f3 d\u00b4Estat amb qu\u00e8 es presenta el Vatic\u00e0, investint a la persona del Papa d\u00b4una dimensi\u00f3 expl\u00edcitament pol\u00edtica, que perjudica la llibertat i la transpar\u00e8ncia del seu testimoniatge de Pastor universal de l\u00b4Esgl\u00e9sia? Per qu\u00e8 no decidir-se, amb llibertat evang\u00e8lica i tamb\u00e9 amb realisme, per una profunda renovaci\u00f3 de la C\u00faria Romana?<\/p>\n S\u00e9 del dolor que li produ\u00ed el seu viatge a Nicaragua.<\/strong> Encara aix\u00ed, em sent en el deure de confiar-li la impressi\u00f3 – que molts altres comparteixen – que els seus assesssors i l\u00b4actitud de vost\u00e9 mateix no contribu\u00efren perqu\u00e8 eixe viatge extremadament cr\u00edtic, i necessari d\u00b4altra banda, fos m\u00e9s feli\u00e7 i, sobretot, m\u00e9s evangelitzador. S\u00b4obr\u00ed una ferida en el cor de molts nicarag\u00fcencs i de molts llationamericans, aix\u00ed com Vost\u00e9 se sent\u00ed ferit en el seu cor.<\/p>\n \u201c Per qu\u00e8 no reexaminar, a la llum de la fe, en favor de l\u00b4Ecumenisme, per donar testimoniatge al m\u00f3n, la condici\u00f3 d\u00b4Estat amb qu\u00e8 es presenta el Vatic\u00e0?\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n L\u00b4any passat estigu\u00ed a Nicaragua. Ha sigut la meua primera eixida de Brasil despr\u00e9s de d\u00e8sset anys de perman\u00e8ncia en aquest pa\u00eds. Per l\u00b4amistat que tinc, des de fa temps, amb molts nicarag\u00fcencs, per contactes personals o per carta, sent\u00ed que havia de fer-me present, com a persona humana i com a bisve de l\u00b4Esgl\u00e9sia, en una hora d\u00b4agressi\u00f3 politicomilitar grav\u00edssima i profund sentiment intern. No pretengu\u00ed substituir l\u00b4episcopat local, ni subestimar-lo. Cregu\u00ed, no obstant, que podia i fins i tot havia d\u00b4ajudar aquell poble i aquella Esgl\u00e9sia. Aix\u00ed ho comuniqu\u00ed per escrit als bisbes de Nicaragua, nom\u00e9s hi arrib\u00ed. Intent\u00ed conversar personalment amb alguns d\u00b4ells, per\u00f2 no fui rebut. La jerarquia nicarag\u00fcenca est\u00e0 obertament d\u00b4una banda; a l\u00b4altra, hi ha milers de cristians, als quals tamb\u00e9 es deu l\u00b4Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Pense sincerament que la nostra Esgl\u00e9sia – jo em sent Esgl\u00e9sia de Nicaragua tamb\u00e9, com a cristi\u00e0 i com a bisbe de l\u00b4Esgl\u00e9sia – no est\u00e0 donant oficialment en aquell pa\u00eds tant sofert, i amb repercussions negatives per a tota Am\u00e8rica Central, el Carib i per a tota Am\u00e8rica Llatina, el testimoniatge que hauria de donar: condemnant l\u00b4agressi\u00f3, propugnant l\u00b4autodeterminaci\u00f3 d\u00b4aquells pobles, consolant les mares dels caiguts i celebrant, en l\u00b4Esperan\u00e7a, la mort violenta de tants germans, cat\u00f2lics en la seua majoria. \u00bfNom\u00e9s amb el Socialisme o amb el Sandinisme no pot dialogar l\u00b4Esgl\u00e9sia, cr\u00edticament, s\u00ed, com cr\u00edticament ha de dialogar amb la realitat humana? \u00bfPodr\u00e0 l\u00b4Esgl\u00e9sia deixar de dialogar amb la Hist\u00f2ria? Dialog\u00e0 amb l\u00b4Imperi rom\u00e0, amb el feudalisme, i dialoga, a gust, amb la burgesia i amb el capitalisme, moltes vegades acr\u00edticament, segons ha hagut de recon\u00e9ixer una posterior avaluaci\u00f3 hist\u00f2rica.<\/p>\n \u00bfNo dialoga amb l\u00b4Administraci\u00f3 Reagan? \u00bfL\u00b4Imperi nord-americ\u00e0 mereix m\u00e9s consideraci\u00f3 de l\u00b4Esgl\u00e9sia que el proc\u00e9s dolor\u00f3s amb qu\u00e8 la menuda Nicaragua pret\u00e9n ser ella, per fi, arriscant i fins i tot equivocant-se, per\u00f2 essent ella? El perill del comunisme no justificar\u00e0 la nostra omissi\u00f3 o la nostra conniv\u00e8ncia amb el capitalisme. Eixa omissi\u00f3 o conniv\u00e8ncia podran \u201cjustificar\u201d dram\u00e0ticament, un dia, la revolta, la indifer\u00e8ncia religiosa o incl\u00fas l\u00b4ateisme de molts, sobretot entre els militants i en les noves generacions.<\/p>\n La credibilitat de l\u00b4Esgl\u00e9sia – i de l\u00b4Evangeli i del mateix D\u00e9u i Padre del Nostre Senyor Jesucrist- dep\u00e9n, en gran part, del nostre ministeri, cr\u00edtic, s\u00ed, per\u00f2 comprom\u00e9s amb la Causa del pobres i amb els processos de l\u00b4alliberament dels pobles secularment dominats pels successius imperis i oligarquies.<\/p>\n Vost\u00e9, com a polon\u00e9s, <\/strong>est\u00e0 en condicions molt personals d\u00b4entendre eixos processos. La seua Pol\u00f2nia natal, tan soferta i forta, germ\u00e0 Joan Pau, tantes vegades enva\u00efda i ocupada, privada de la seua autonomia i amena\u00e7ada en la seua fe per imperis ve\u00efns (Pr\u00fassia, Alemanya nazi, R\u00fassia, Imperi Austro-hongar\u00e9s) \u00e9s germana bessona d\u00b4Am\u00e8rica Central i del Carib, tantes vegades ocupats per l\u00b4Imperi del Nord. Estats Units enva\u00ed Nicaragua el 1898 i depr\u00e9s torn\u00e0 a ocupar-la amb els seus marines de 1909 a 1933, deixant-hi a continuaci\u00f3 una dictadura que dur\u00e0 fins a 1979. Hait\u00ed estigu\u00e9 sota ocupaci\u00f3 de 1915 a 1934. Puerto Rico continua ocupat avui en dia, des de 1902. Cuba part\u00ed diverses vegades invasions i ocupacions, aix\u00ed com la resta de pa\u00efsos de la regi\u00f3, especialment Panam\u00e0, Hondures i la Rep\u00fablica Dominicana. M\u00e9s recentment Granada pat\u00ed la mateixa sort. El mateix Estats Units exporta per aquests pa\u00efsos les seues sectes, que divideixen internament el poble i amenacen la fe cat\u00f2lica i la fe d\u00b4altres Esgl\u00e9sies evang\u00e8liques\u2026 all\u00ed establides.<\/p>\n S\u00e9 tamb\u00e9 de les seues preocupacions apost\u00f2liques pel que fa a la nostra Teologia de l\u00b4Alliberament, de les Comunitats cristianes als mitjans populars, dels nostres te\u00f2legs, de les nostres trobades, publicacios i d\u00b4altres manifestacions de vitalitat de l\u00b4Esgl\u00e9sia en Am\u00e8rica Llatina, d\u00b4altres Esgl\u00e9sies del Tercer M\u00f3n i d\u00b4alguns sectors de l\u00b4Esgl\u00e9sia a Europa i a Am\u00e8rica del Nord. Seria ignorar la seua missi\u00f3 de Pastor universal pretendre que vost\u00e9 no se n\u00b4assabent\u00e9s i fins i tot no se\u00b4n preocup\u00e9s amb tot aquest moviment eclesial, m\u00e9s encara quan Am\u00e8rica Llatina, concretament, representa quasi la meitat dels membres de l\u00b4Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica.<\/p>\n De tota manera, una vegada m\u00e9s, li demane disculpes per expressar-li una paraula sentida respecte a la manera com estan tractades per la C\u00faria Romana, la nostra Teologia de l\u00b4Alliberament i els seus Te\u00f2legs, certes institucions eclesi\u00e0stiques – com la mateixa CNBB, en determinades ocasions – iniciatives de les nostres Esgl\u00e9sies i algunes comunitats sofertes d\u00b4aquest Continent, aix\u00ed com els seus animadors.<\/p>\n Davant D\u00e9u puc donar-li el testimoniatge dels agents de pastoral i de les comunitats amb les quals establ\u00ed contacte en Nicaragua. Mai han pret\u00e9s ser Esgl\u00e9sia \u201cparal\u00b7lela\u201d. No ignoren la Jerarquia en les seues leg\u00edtimes funcions, i tenen consci\u00e8ncia que s\u00f3n Esgl\u00e9sia, manifestant una voluntat sincera que romandre en ella. Per qu\u00e8 no pensar que algunes causes d\u00b4aquest tipus de conflictes en la pastorals puguen provenir de la jerarquia tamb\u00e9? Nosaltres, amb freq\u00fc\u00e8ncia, els membres de la jerarquia, no reconeixem de fet els laics com a adults i corresponsables en l\u00b4Esgl\u00e9sia, o volem imposar ideologies i estils personals exigint uniformitat i atrinxerant-nos en el centralisme.<\/p>\n Acabe de rebre l\u00b4\u00faltima carta del Cardenal Gantin, prefecte de la Congregaci\u00f3 per als Bisbes. En ella, el Senyor Cardenal, entre d\u00b4altres amoniestacions, em recorda ara la visita apost\u00f2lica que reb\u00ed i reb\u00e9 la Prelatura de Sao F\u00e9lix do Araguaia el 1977. Vull simplement comunicar a vost\u00e9 que aquesta visita fou provocada per den\u00fancies o cal\u00famnies d\u00b4un germ\u00e0 en l\u00b4episcopat; que el visitador apost\u00f2lic pass\u00e0 nom\u00e9s quatre dies a Sao F\u00e9lix, sense visitar cap comunitat, acceptant nom\u00e9s conversar amb poqu\u00edssimes persones i veure l\u00b4Arxiu de la Prelatura despr\u00e9s d\u00b4haver-li insistit que ho fes. Ni ell, ni la Nunciatura, ni la Santa Seu, mai el comunicaren les conclusions d\u00b4aquella visita, havent-ho sol\u00b7licitat jo expressament.<\/p>\n Vull, finalment, reafirmar-li, benvolgut germ\u00e0 en Crist i Papa, la seguretat de la meua comuni\u00f3 i la voluntat sincera de prosseguir amb l\u00b4Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas en el servei al Regne. Deixe al seu criteri de Pere de la nostra Esgl\u00e9sia, prendre la decisi\u00f3 que jutge oport\u00fa sobre mi, bisbe tamb\u00e9 de l\u00b4Esgl\u00e9sia. No vull crear problemes innecessaris. Vull ajudar, responsablement i col\u00b7legial, a dur endavant la missi\u00f3 evangelitzadora de l\u00b4Esgl\u00e9sia, particularment ac\u00ed a Brasil i a Am\u00e8rica Llatina. Perqu\u00e8 crec en la perenne actualitat de l\u00b4Evangeli i en la pres\u00e8ncia sempre alliberadora del Senyor Ressucitat, vull creure tamb\u00e9 en la juventut de la seua Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Si vost\u00e9 ho considera oport\u00fa, pot indicar-me una data apropiada perqu\u00e8 vaja a visitar-lo personalment. Confie en la seua oraci\u00f3 de germ\u00e0 i Pont\u00edfex. Deixe en les mans de Maria, Mare de Jes\u00fas, el desafiament d\u00b4aquesta hora. Reitere a vost\u00e9 la meua comuni\u00f3 de germ\u00e0 en Jesucrist i, amb vost\u00e9, reafirme la meua condici\u00f3 de servidor de l\u00b4Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas.<\/p>\n Amb la seua benedicci\u00f3 apost\u00f2lica.<\/p>\n Pere Casald\u00e0liga, bisbe de Sa\u0303o Fe\u0301lix do Araguaia, MT, Brasil.<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De febrer de 1986 \u00e9s aquesta extensa carta que reprodu\u00efm on Pere Casald\u00e0liga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casald\u00e0liga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels m\u00e9s pobres, fent front a les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u00b4n derivaven … Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALD\u00c0LIGA AL PAPA JOAN PAU II”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-782","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=782"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":785,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/782\/revisions\/785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}