{"id":825,"date":"2020-08-25T13:48:20","date_gmt":"2020-08-25T12:48:20","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=825"},"modified":"2020-08-25T13:48:20","modified_gmt":"2020-08-25T12:48:20","slug":"el-cos-de-les-dones-tambe-encarna-crist","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/08\/25\/el-cos-de-les-dones-tambe-encarna-crist\/","title":{"rendered":"EL COS DE LES DONES TAMB\u00c9 ENCARNA CRIST"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-826 aligncenter\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/08\/Neus-fORCANO.jpeg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"271\" \/><\/p>\n<p><strong>Una dona que \u2018al\u00e7a la veu\u2019<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Neus Forcano \u00e9s llicenciada en filosofia i dona classes de llengua i literatura de batxillerat en una escola concertada de Barcelona. Va fer un m\u00e0ster d\u2019hist\u00f2ria de les dones i ha estudiat ci\u00e8ncies religioses a l\u2019Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona (ISCREB). Sempre interessada en la teologia, ha format part del Col\u00b7lectiu Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia i ara \u00e9s una de les impulsores de la plataforma de dones creients Alcem la Veu. Entre els temes que m\u00e9s ha estudiat i pels quals s\u2019ha interessat hi ha les primeres comunitats cristianes i tamb\u00e9 recuperar i donar a con\u00e9ixer les veus de les dones que han fet Esgl\u00e9sia, moltes de les quals han estat silenciades. \u00c9s membre de l\u2019Associaci\u00f3 Europea de Dones per a la Investigaci\u00f3 Teol\u00f2gica i col\u00b7laboradora habitual de Cristianisme i Just\u00edcia, centre d\u2019estudis que dep\u00e9n de la Companyia de Jes\u00fas.<\/em><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><strong>\u201cEl cos de les dones tamb\u00e9 encarna Crist\u201d<\/strong><\/h3>\n<p>Mireia Rourera\u00a0&#8211;\u00a0barcelona<\/p>\n<p>Les dones que ja fan assist\u00e8ncia i serveis dins l\u2019Esgl\u00e9sia i fan de diaques, no poden tenir la denominaci\u00f3 de diaques?<\/p>\n<p>Nosaltres formem part de l\u2019Esgl\u00e9sia i el que reivindiquem \u00e9s que aquesta no \u00e9s uniforme i que volem tenir-hi veu<\/p>\n<p>La plataforma de dones creients Alcem la Veu es va donar a con\u00e8ixer pocs dies abans del 8 de mar\u00e7 passat, el Dia de la Dona, amb una concentraci\u00f3 davant de la catedral de Barcelona. Va ser una acci\u00f3 coordinada amb altres manifestacions semblants que es van fer a m\u00e9s de 20 ciutats del m\u00f3n aixoplugades totes sota el paraigua del moviment Voices of Faith, en qu\u00e8 les dones que formen part de l\u2019Esgl\u00e9sia reivindiquen el seu paper, el seu dret a tenir veu i vot, i el seu feminisme. Una de les impulsores d\u2019Alcem la Veu \u00e9s Neus Forcano.<!--more--><\/p>\n<p>Qui sou Alcem la Veu?<\/p>\n<p>Alcem la Veu \u00e9s una plataforma que es crea el juliol del 2019. Neix quan un grup de dones relacionades amb l\u2019Esgl\u00e9sia i que som actives en moviments i parr\u00f2quies i que ens coneixem de coincidir en diferents manifestacions, congressos i cursos \u2013\u00a0un curs sobre la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria de les dones dins l\u2019Esgl\u00e9sia, per exemple\u2013 ens decidim a crear una entitat per reivindicar els nostres drets. Algunes d\u2019aquestes dones venen del Moviment de Professionals Cat\u00f2lics de Barcelona (MPCB); altres, de la GOAC, Germandat Obrera d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica; altres participen en l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica Obrera (ACO)&#8230; i tamb\u00e9 hi ha dones del Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia, les pioneres.<\/p>\n<p>Qui s\u00f3n?<\/p>\n<p>La reivindicaci\u00f3 dels drets de les dones dintre de l\u2019Esgl\u00e9sia a casa nostra la portava fent de forma molt activa i des del 1986 el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia: la Maria Pau Trayner, la Roser Soler, la Sefa Amell, la Maria Martorell&#8230; per\u00f2 despr\u00e9s de tants anys, i que ara elles s\u00f3n molt grans, ja no tenien el relleu p\u00fablic i internacional que havien arribat a tenir. Algunes de nosaltres, que hem estat a la seva ombra i hem apr\u00e8s d\u2019elles, hem volgut engrandir el moviment. I per aix\u00f2 fem la plataforma Alcem la Veu i ens donem a con\u00e8ixer coincidint amb el 8 de mar\u00e7, tot i que la concentraci\u00f3 la fem uns dies abans.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 dieu?<\/p>\n<p>Volem explicar que a l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica tamb\u00e9 hi ha dones conscients que reivindiquem la igualtat i ens sabem dignes i no volem renunciar a formar part de les comunitats on per a nosaltres \u00e9s important la celebraci\u00f3 de la fe i compartir la fe. Volem que la gent s\u00e0piga que l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica no \u00e9s uniforme, que tamb\u00e9 hi ha la nostra visi\u00f3, la de la dona feminista.<\/p>\n<p>I vau treure un manifest?<\/p>\n<p>El manifest no \u00e9s un punt d\u2019origen, recull reivindicacions hist\u00f2riques de les dones de l\u2019Esgl\u00e9sia. \u00c9s un manifest madur on diem que les dones cat\u00f2liques podr\u00edem exercir les mateixes funcions i tenir acc\u00e9s directe als ministeris com els homes, i diem que aix\u00f2 no estigui passant \u00e9s una discriminaci\u00f3 clar\u00edssima. Tenim arguments teol\u00f2gics, arguments racionals i els drets humans ens avalen. Hem crescut en un cristianisme que aix\u00f2 ho ent\u00e9n i ho veu factible. El que se\u2019ns fa estrany \u00e9s que no hi hagi un canvi, que no hi hagi m\u00e9s ress\u00f2 en el que \u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia jer\u00e0rquica perqu\u00e8 aix\u00f2 pugui ser una realitat.<\/p>\n<p>La veritat \u00e9s que els canvis s\u00f3n lents.<\/p>\n<p>Si es mira des del punt de vista de l\u2019organigrama eclesi\u00e0stic, de l\u2019organitzaci\u00f3 de la jerarquia eclesi\u00e0stica, tot \u00e9s molt lent i hi ha poca visibilitat de la dona. Ara, si vas coneixent moviments i persones que treballen dins d\u2019organitzacions eclesials, les dones tenen un paper important. I les dones no s\u2019arronsen. En l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, en acci\u00f3 social, les dones tenen paper i estan en \u00f2rgans de decisi\u00f3. On no hi som \u00e9s en els \u00f2rgans de decisi\u00f3 directa de la jerarquia. No hi ha cap bisbe o cap jerarca que p\u00fablicament faci un al\u00b7legat a favor de les dones, prefereixen callar, com si fos una cosa que nom\u00e9s reivindiquem nosaltres, com si fos nom\u00e9s una cosa nostra. En particular s\u00ed que ho reconeixen. Les dones que ja fan assist\u00e8ncia i serveis dins l\u2019Esgl\u00e9sia i fan de diaques. El que no poden \u00e9s tenir la denominaci\u00f3 o l\u2019ordenaci\u00f3 de diaques. Per qu\u00e8 no es pot dir diaca a una dona que fa de diaca?<\/p>\n<p>Qu\u00e8 ho impedeix?<\/p>\n<p>S\u2019agafen al Codi Can\u00f2nic. Per\u00f2 el dret can\u00f2nic, que no ho permet, \u00e9s dret, \u00e9s llei feta a partir de l\u2019evoluci\u00f3 de la hist\u00f2ria de l\u2019Esgl\u00e9sia. No hi ha res que no pugui ser canviable. I dintre de l\u2019Esgl\u00e9sia, com a tot arreu, hi ha gent m\u00e9s estricta i r\u00edgida, i agafant-se a aix\u00f2 no vol fer canvis. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha gent m\u00e9s avan\u00e7ada que dona noms a les coses que ja s\u2019estan fent.<\/p>\n<p>A Barcelona aquest any nom\u00e9s s\u2019hauran ordenat cinc preveres. L\u2019Esgl\u00e9sia haur\u00e0 d\u2019acabar acceptant les dones.<\/p>\n<p>Davant la manca de preveres ja es deia fa temps que s\u2019hauria d\u2019acceptar les dones, com a diaques o per fer altres serveis. Per\u00f2 no. Han preferit dur homes d\u2019altres pa\u00efsos, que no coneixen ni la cultura, ni les lleng\u00fces d\u2019aqu\u00ed, els han inculturat, els han format, han intentat que estiguin fent pr\u00e0ctiques a les esgl\u00e9sies&#8230; i s\u00f3n les dones i els laics de les esgl\u00e9sies i de les parr\u00f2quies qui acaben formant i acceptant el nouvingut perqu\u00e8 acabi sent ell qui presideixi l\u2019Eucaristia, per\u00f2 amb dificultats d\u2019idioma, amb dificultats de comprensi\u00f3 de la cultura&#8230; Tot molt artificial!<\/p>\n<p>En el S\u00ednode de l\u2019Amaz\u00f2nia, Francesc va admetre que a falta de preveres hi ha dones que fan les seves funcions: casen, bategen, fan missa, donen la comuni\u00f3&#8230;<\/p>\n<p>I tant! El papa Francesc \u00e9s intel\u00b7ligent i sap que est\u00e0 en una posici\u00f3 en qu\u00e8 tampoc pot ser el capdavanter unilateral de moltes coses. Com a papa intentar\u00e0 com sigui crear espais, trobades i llocs on la gent pugui anar parlant i l\u2019Esgl\u00e9sia pugui anar madurant i beneir\u00e0 aquests moviments, per\u00f2 est\u00e0 fent una pol\u00edtica de deixar que cadasc\u00fa en el seu lloc intenti avan\u00e7ar el m\u00e0xim que pugui en aquesta direcci\u00f3 m\u00e9s oberta, m\u00e9s plural, m\u00e9s inclusiva&#8230; A nosaltres aix\u00f2 ja ens agrada per\u00f2 sabem i no esperem que des de l\u2019Esgl\u00e9sia del Vatic\u00e0, des de la jerarquia, se\u2019ns doni porta oberta. El que nosaltres volem \u00e9s donar-ho per fet aqu\u00ed.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 vol dir?<\/p>\n<p>Que nosaltres, des de la base i des dels moviments i els nostres llocs ho vivim i ho celebrem com si aix\u00f2 ja exist\u00eds. \u00c9s el que van fer les primeres comunitats cristianes: la primera comunitat cristiana \u00e9s una comunitat jueva, de sinagoga, en qu\u00e8 hi ha pluralitat de veus, i que hi ha una secta messi\u00e0nica que creu que un personatge anomenat Jes\u00fas \u00e9s ja el Messies definitiu, que ja ha fet el gest d\u2019amor total. I a partir d\u2019aqu\u00ed es llegeix la hist\u00f2ria b\u00edblica diferent, amb ritus diferents. Si no hi hagu\u00e9s hagut gent que hagu\u00e9s cregut en aquesta nova secta, no s\u2019hauria separat aquesta sinagoga cristiana de la sinagoga jueva.<\/p>\n<p>I vosaltres feu el mateix?<\/p>\n<p>S\u00ed, perqu\u00e8 la nostra fe \u00e9s impossible viure-la des de teories o dogmes com el Codi Can\u00f2nic, que no lliga amb el nostre sentir. Nosaltres el que fem en les celebracions \u00e9s organitzar les preg\u00e0ries i celebrem nosaltres mateixes, com a concelebrants. No vol dir que estiguem fent una Esgl\u00e9sia paral\u00b7lela. Nosaltres formem part de l\u2019Esgl\u00e9sia, i el que reivindiquem \u00e9s que aquesta no \u00e9s uniforme, no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia jer\u00e0rquica. No volem passar desapercebudes ni ser silenciades, volem tenir veu. I ho volem fer p\u00fablic perqu\u00e8 la gent s\u00e0piga que hi ha un cristianisme que pensa i que viu aix\u00ed.<\/p>\n<p>Quan dieu que voleu recuperar la mem\u00f2ria de dones de l\u2019Esgl\u00e9sia?<\/p>\n<p>En aquest punt tamb\u00e9 hem de trencar el t\u00f2pic que a l\u2019Esgl\u00e9sia les dones no han tingut veu mai. No seria just dir-ho aix\u00ed, perqu\u00e8 precisament en el cristianisme europeu i en tots els segles les dones han pogut fer coses que potser els codis civils o les normes i costums de les societats del moment no els ho deixaven fer. El paper que elles van tenir en l\u2019Esgl\u00e9sia va ser tamb\u00e9 una obertura a poder fer m\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, de cara a la comunitat, amb valor i dignitat que no podien fer en la societat civil.<\/p>\n<p>Per Corpus Christi vau fer una preg\u00e0ria molt especial.<\/p>\n<p>Vam agafar la paraula de sant Pau que diu \u201ctots sou un\u201d, un sol cos, i tots formem part d\u2019aquest cos, que \u00e9s el Crist. Nosaltres, que ens sentim amb plenitud i totalment com a part d\u2019aquest cos, el dia del Cos de Crist ho vam celebrar seguint un llibre de la te\u00f2loga Emma Mart\u00ednez Oca\u00f1a que parla de la paraula encarnada en el cos de les dones. Ens insta a assenyalar les diferents parts del cos per donar-los valor i perqu\u00e8 ens puguem adonar i ser conscients que tenim aquestes parts del cos, i posem en moviment les diferents parts del nostre cos per fer all\u00f2 que volem o anar on volem. Vam fer la preg\u00e0ria fent una celebraci\u00f3 del cos de les dones perqu\u00e8 el cos de les dones \u00e9s digne i encarna tamb\u00e9 Jes\u00fas, el Crist, i per tant, tot all\u00f2 que fem des de la fe en Crist forma part del fer Esgl\u00e9sia, del fer cam\u00ed.<\/p>\n<p>Una preg\u00e0ria amb sororitat?<\/p>\n<p>La paraula sororitat, com diu l\u2019antrop\u00f2loga mexicana Marcela Lagarde, es fa servir en el feminisme per indicar la uni\u00f3 o el vincle que hi ha entre dones per un objectiu pol\u00edtic, o per reivindicar una just\u00edcia social. Aix\u00f2 \u00e9s el que li fa por a l\u2019Esgl\u00e9sia, on la majoria som dones i precisament a l\u2019\u00fanic lloc on no som \u00e9s en l\u2019acci\u00f3 ministerial de l\u2019ordenat que est\u00e0 fent la consagraci\u00f3. Ens queda arribar a aix\u00f2, com han fet les anglicanes o com han fet les protestants. El catolicisme est\u00e0 a la cua de posar-se al dia. Per\u00f2 no ho diem enrabiades, perqu\u00e8 de fa anys quan conv\u00e9 nosaltres tamb\u00e9 celebrem. A Europa hi ha moviments per l\u2019ordenaci\u00f3 de cat\u00f2liques molt fort que fa molts anys que treballen, i tamb\u00e9 hi ha dones que volunt\u00e0riament han volgut ser preveres i han buscat qui les pogu\u00e9s ordenar&#8230;<\/p>\n<p>Pensava que nom\u00e9s hi havia la polonesa Ludmila Javorova&#8230;<\/p>\n<p>N\u2019hi ha m\u00e9s. A l\u2019Estat hi ha una gallega, la Cristina Moreira, que \u00e9s prevere i forma part tamb\u00e9 d\u2019aquest moviment. La seva comunitat li dona un suport total. S\u00f3n realitats que ja existeixen per\u00f2 que la gent no les coneix&#8230; ni la jerarquia deixa gaire que es vegi.<\/p>\n<p>Des de la vostra entitat esteu donant suport a una te\u00f2loga francesa que vol ser arquebisbessa de Li\u00f3.<\/p>\n<p>S\u00ed, l\u2019Anne Soupa. El cardenal Philippe Barbarin va haver de renunciar el mes de mar\u00e7 a l\u2019arquebisbat de Li\u00f3 per haver encobert un cas d\u2019abusos sexuals, i l\u2019Anne va escriure al nunci del papa demanant poder ocupar el c\u00e0rrec de bisbessa. T\u00e9 73 anys, \u00e9s te\u00f2loga, i t\u00e9 clar que est\u00e0 capacitada per ocupar el lloc i que una dona t\u00e9 dret a ocupar-lo. Argumenta que les dones poden ocupar llocs funcionals de l\u2019Esgl\u00e9sia i no ens fa falta tenir el ministeri ordenat. No nom\u00e9s li donem suport sin\u00f3 que creiem que si m\u00e9s dones estiguessin dirigint l\u2019Esgl\u00e9sia i la pol\u00edtica en general les coses serien molt diferents.<\/p>\n<p>De cara a l\u2019any que ve esteu treballant per poder fer un pelegrinatge a Roma?<\/p>\n<p>S\u00ed. Un dels objectius de l\u2019any que ve \u00e9s que hi ha una convocat\u00f2ria per anar a Roma el novembre del 2021. Ja veurem si es podr\u00e0 fer, per\u00f2 el m\u00e9s important no \u00e9s la meta sin\u00f3 el cam\u00ed&#8230; i aqu\u00ed \u00e9s on cada grup i cada comunitat est\u00e0 treballant en diferents accions per donar visibilitat al pensar de les dones, al fer de les dones i la veu de les dones dins l\u2019Esgl\u00e9sia. Abans d\u2019aix\u00f2, per\u00f2, anirem a parlar amb totes les dones que estan en moviments importants de l\u2019Esgl\u00e9sia catalana, que s\u00f3n actives a les parr\u00f2quies o que s\u00f3n te\u00f2logues. Volem saber qu\u00e8 pensen del seu paper dins l\u2019Esgl\u00e9sia, i en funci\u00f3 de qu\u00e8 diguin organitzarem diferents accions o trobades. Tot ho compartirem, a la plataforma internacional Voices of Faith.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><strong><em>Publicat en &#8220;El punt avui&#8221; 22 d\u00b4agost de 2020<\/em><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una dona que \u2018al\u00e7a la veu\u2019 Neus Forcano \u00e9s llicenciada en filosofia i dona classes de llengua i literatura de batxillerat en una escola concertada de Barcelona. Va fer un m\u00e0ster d\u2019hist\u00f2ria de les dones i ha estudiat ci\u00e8ncies religioses a l\u2019Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona (ISCREB). Sempre interessada en la teologia, ha &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/08\/25\/el-cos-de-les-dones-tambe-encarna-crist\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;EL COS DE LES DONES TAMB\u00c9 ENCARNA CRIST&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=825"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":829,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions\/829"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}