{"id":992,"date":"2020-11-27T18:13:21","date_gmt":"2020-11-27T17:13:21","guid":{"rendered":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/?p=992"},"modified":"2020-11-27T18:13:21","modified_gmt":"2020-11-27T17:13:21","slug":"fraternitat-per-al-mon-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/11\/27\/fraternitat-per-al-mon-davui\/","title":{"rendered":"FRATERNITAT PER AL M\u00d3N D\u00b4AVUI"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-461\" src=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Jose-M\u00aa-Galduf-300x300.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Jose-M\u00aa-Galduf.jpg 300w, https:\/\/grupdeldissabte.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Jose-M\u00aa-Galduf-150x150.jpg 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 85vw, 300px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\"><em>Jos\u00e9 M\u00aa Jord\u00e1n Galduf \u00e9s excatedr\u00e0tic d\u00b4Economia de la Universitat de Val\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n<p>El Papa Francesc ha publicat recentment una nova enc\u00edclica amb gran impacte social: <em>Fratelli tutsi <\/em>(Tots germans). \u00c9s una reflexi\u00f3 que s\u00b4aporta a la col\u00b7lectivitat per a replantejar entre tots les bases de la conviv\u00e8ncia humana en el m\u00f3n d\u00b4avui: la pol\u00edtica, l\u00b4economia, la cultura, les relacions internacionals. Una crida universal que apel\u00b7la a la fraternitat i a l\u00b4amistat social per reorientar a millor el rumb de les coses. L\u00b4enc\u00edclica consta de vuit cap\u00edtols que anem a referir i a comentar a continuaci\u00f3.<!--more--><\/p>\n<p><strong>Les ombres i les esperances<\/strong><\/p>\n<p>S\u00f3n moltes les tend\u00e8ncies del m\u00f3n actual que operen en contra d\u00b4un desenvolupament hum\u00e0 m\u00e9s harmoni\u00f3s. S\u00f3n les ombres d\u00b4un m\u00f3n tancat a les quals es refereix amb gran preocupaci\u00f3 el Papa Francesc en el cap\u00edtol primer de l\u00b4enc\u00edclica. Conflictes enquistats que resorgeixen, nacionalismes extremats que s\u00b4encenen, noves formes d\u00b4egoisme que adquireixen al\u00e8. Tot aix\u00f2 mentre s\u00b4afebleix la conci\u00e8ncia hist\u00f2rica i es buiden de sentit grans principis com la democr\u00e0cia, la llibertat, la just\u00edcia i la unitat. En eixe context, cal recon\u00e9ixer la import\u00e0ncia fonamental de la dignitat i els drets humans, calibrar la necessitar de dotar de sentit humanitari a l\u00b4evoluci\u00f3 hist\u00f2rica, a la globalitzaci\u00f3 i al progr\u00e9s.<\/p>\n<p>Per\u00f2 si hi ha ombres negres a l\u00b4horitz\u00f3, tamb\u00e9 hi ha camins d\u00b4esperan\u00e7a. El Papa convida en la resta de l\u00b4enc\u00edclica a ser auda\u00e7os i acometre junts un projecte com\u00fa forjant una comunitat de pertinen\u00e7a i solidaritat. El cap\u00edtol segon ofereix el model de la par\u00e0bola del bon samarit\u00e0 per promoure la vocaci\u00f3 de ciutadans en el nostre pa\u00eds i en el m\u00f3n sencer. La inclusi\u00f3 de les persones que es queden en la cuneta del desenvolupament ha de definir tots els projectes pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials. Tots tenim alguna cosa de cadascun dels personatges que apareixen en\u00a0 la par\u00e0bola del samarit\u00e0: el ferit, l\u00b4indiferent, el qui se sent pro\u00efsme. Com som capa\u00e7os de respondre, en cada situaci\u00f3, davant els desafiaments que se\u00b4ns presenten?<\/p>\n<p>Sens dubte, cal pensar i gestar un m\u00f3n obert, tal com es fa en el cap\u00edtol tercer de l\u00b4enc\u00edclica. La situaci\u00f3 contr\u00e0ria resulta contraproduent i nociu. No hi ha vida quan pretenem tancar-nos en nosaltres mateix i viure a\u00efllats. Cal ordir societats obertes que acullen i integres a tothom, promoure el b\u00e9 com\u00fa, destacar el valor de la solidaritat, aunar la fraternitat a la llibertat i a la igualtat.<\/p>\n<p>En suma, la convicci\u00f3 que tots els \u00e9ssers humans som germans ens obliga a assumir noves perspectives d\u00b4acci\u00f3 social davant els reptes del present. Ens convida a adoptar un cor m\u00e9s obert davant els diversos problemes del m\u00f3n sencer. A aix\u00f2 es refereix el cap\u00edtol quart de l\u00b4enc\u00edclica, on s\u00b4aborda el repte dels moviments migratoris i s\u00b4al\u00b7ludeix a la pertinen\u00e7a de dur a terme aquestes quatre accions al respecte: acollir, protegir, promoure i integrar. Un cap\u00edtol on es proposa igualment combinar, en el m\u00f3n d\u00b4avui, la dimensi\u00f3 local amb la global, tenint cura de les arrels de cadasc\u00fa alhora que es t\u00e9 una sana apertura a l\u00b4horitz\u00f3 universal.<\/p>\n<p><strong>Construir fraternitat i amistat social<\/strong><\/p>\n<p>Com construir fraternitat i crear amistat al m\u00f3n d\u00b4avui? Com treballar a l\u00b4encal\u00e7 del b\u00e9 com\u00fa?<\/p>\n<p>El cap\u00edtol cinqu\u00e9 cont\u00e9 una reflexi\u00f3 sobre quina pot ser la millor pol\u00edtica per a aconseguir un desenvolupament hum\u00e0 m\u00e9s harmoni\u00f3s. Una pol\u00edtica que es pose al servei del vertader b\u00e9 com\u00fa. En eixe sentit, el Papa Francesc posa sota sospita tant els plantejaments populistes (que utilitzen demag\u00f2gicament els m\u00e9s febles per als seus objectius) com els plantejaments liberals radicals (que amaguen el seu favor pels interessos de certs grups econ\u00f2mics). Com aconseguir una organitzaci\u00f3 p\u00fablica (nacional i internacional) que ajude de manera eficient a resoldre els problemes del conjunt social (atenent priorit\u00e0riament les persones m\u00e9s necessitades)? El mercat no ho resol tot. Juntament a pol\u00edtiques que afavorisquen la diversitat productiva i la creativitat empresarial, calen accions que promoguen la solidaritat i la confian\u00e7a rec\u00edproca. D\u00b4altra banda, el Papa advoca per una Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, al servei de la pau i de la just\u00edcia social, com a via per a treballar tots junts per una globalitzaci\u00f3 dels drets humans m\u00e9s b\u00e0sics.<\/p>\n<p>El cap\u00edtol sis\u00e9 es dedica al necessari di\u00e0leg per aconseguir una cultura de l\u00b4encontre i de l\u00b4amistat social. Una cultura del respecte, de la toler\u00e0ncia, de la conviv\u00e8ncia i de la pau. Un di\u00e0leg generador de ponts i de consensos, tot reconeixen la diversitat i oferint camins de promocions i integraci\u00f3 social. Una cultura que recupere i conree l\u00b4amabilitat en tots els \u00e0mbits de la vida social, creant una conviv\u00e8ncia sana capa\u00e7 de v\u00e7encer les incomprensions i prevenir els conflictes.<\/p>\n<p>El cap\u00edtol set\u00e9 indaga sobre els imprescindibles camins de reencontre que calen en els diferents llocs del m\u00f3n. Camins de pau que duguen a sanar i cicatritzar determinades ferides all\u00e0 on n\u00b4hi ha. Al\u00b7ludeix a la veritat hist\u00f2rica com a companya inseparable de la just\u00edcia i de la miseric\u00f2rdia. Crida a tractar de superar all\u00f2 que ens divideix sense perdre cadasc\u00fa la seua identitat. I considera que els processos efectius d\u00b4una pau duradora s\u00f3n transformacions artesanals al si de la societat, on cadasc\u00fa ho manifeste de forma efica\u00e7 en el seu estil de vida quotidiana. Tot aix\u00f2 acompanyat de les necess\u00e0ries accions pol\u00edtiques (en favor de la pau i l\u00b4equitat) i de l\u00b4aut\u00e8ntic exercici del perd\u00f3.<\/p>\n<p>Finalment, el cap\u00edtol vuit\u00e9 se centra en el paper de les religions al servei de la fraternitat i l\u00b4amistat social al m\u00f3n d\u00b4avui. D\u00b4acord amb el Papa, les diverses religions poden fer una aportaci\u00f3 molt valuosa a la construcci\u00f3 de la fraternitat i la defensa de la just\u00edcia en la societat (des de la seua afirmaci\u00f3 de la dignitat transcendent de la persona humana). El di\u00e0leg entre les diverses religions pot resultar fonamental al respecte. Com afirma el Papa Francesc, &#8220;el cult a D\u00e9u sincer i humil no du a la discriminaci\u00f3, l\u00b4odi i la viol\u00e8ncia, sin\u00f3 al respecte de la sacralitat de la vida, al respecte de la dignitat i la llibertat dels altres, i al comprom\u00eds amor\u00f3s per tothom&#8221;. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el Papa aposta perqu\u00e8 tots els l\u00edders dialoguen i treballen junts en la construcci\u00f3 de la pau i la fraternitat. I amb el Gran Imam Al-Tayyeb han fet una crida assumint col\u00b7laborar junts en eixa direcci\u00f3. (&#8220;En el nom de D\u00e9u que ha creat tots els \u00e9ssers iguals en els drets, en els deures i en la dignitat, i els ha cridats a conviure com a germans entre ells, per poblar la terra i per difondre en ella els valors del b\u00e9, la caritat i la pau&#8221;).<\/p>\n<p>L\u00b4enc\u00edclica acaba amb el record d\u00b4alguns dels grans constructors de pau i de fraternitat en la hist\u00f2ria de la humanitat (junt a molts altres): Francesc d\u00b4Ass\u00eds, Martin Luther King, Desmond Tutu, Mahatma Mohandas Gandhi i Carlos de Foucauld.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jos\u00e9 M\u00aa Jord\u00e1n Galduf \u00e9s excatedr\u00e0tic d\u00b4Economia de la Universitat de Val\u00e8ncia. El Papa Francesc ha publicat recentment una nova enc\u00edclica amb gran impacte social: Fratelli tutsi (Tots germans). \u00c9s una reflexi\u00f3 que s\u00b4aporta a la col\u00b7lectivitat per a replantejar entre tots les bases de la conviv\u00e8ncia humana en el m\u00f3n d\u00b4avui: la pol\u00edtica, l\u00b4economia, &hellip; <a href=\"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/2020\/11\/27\/fraternitat-per-al-mon-davui\/\" class=\"more-link\">Continuar llegint<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;FRATERNITAT PER AL M\u00d3N D\u00b4AVUI&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-992","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-materials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/992","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=992"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/992\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":994,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/992\/revisions\/994"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/grupdeldissabte.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}