Honori Pasqual i Martí és membre del Grup Cristià del Dissabte i del Grup del Dijous a l´Octubre
Comunicat arran de Poder i Santedat
L’anticipada programació del teatre Principal de València, l’obra Poder i Santedat, l’autor de la qual és Manuel Molins i el director Paco Azorín, està originant una sèrie de crítiques, procedents tant de l’extrema dreta, com de l’arquebisbat , especialment del seu titular.
El Grup del Dijous a l’Octubre reprovem la petició de retirada de la programació d’aquesta obra teatral. Igualment considerem desproporcionada, parcial i ideològicament esbiaixada la qualificació d’atac a la llibertat de religió, ja que no hi ha cap relació entre llur representació i la pràctica voluntària de qualsevol acte religiós. Més encara: qui decidesca veure Poder i Santedat ha d’eixir de casa, desplaçar-se, treure i abonar el tiquet i observar les normes que el teatre disposa arran de la pandèmia. Tota una decisió personal, totalment aliena a qualsevol imposició o atac a la llibertat.
Per tot plegat,
*afirmem que la llibertat d’expressió és un bé preuat i fràgil que cal valorar i defensar.
La llibertat d’expressió és una consecució i un dret humà que la societat ha adquirit gràcies a una lluita tenaç en contra d’inquisicions, presons i opressions de tota mena. Cal, doncs, fomentar-la i practicar-la
*l’ús desmesurat d’aquest dret té el seu correlat en el codi penal. La crítica al contingut de la representació cal fer-la a posteriori i amb coneixement de causa, tot i afirmant que el pluralisme ideològic i la tolerància formen part d’una societat madura, justa i democràtica.
*la crítica a qualsevol religió o institució religiosa sempre pot ser un revulsiu a la tendència encarcarada, dogmàtica i tancada pròpia de tota institució històrica. Valorem, doncs, la crítica com un estímul de superació.
*convidem, per tant, totes les religions a l’acceptació de la crítica i a la pràctica de l’autocrítica per tal d’esquivar l’endogàmia i les patologies que s’hi encasten al llarg del temps. Tant les esglésies a la societat, com aquesta a aquella s’enriqueixen mútuament mitjançant la llibertat d’expressió.
*com a cristianes i cristians lloem i reconeguem positivament tot el que hi ha de bo, just i solidari a l’Església, especialment envers els empobrits i els necessitats, però també fem nostre el respecte i la consideració que mereix tota aportació crítica que denuncie la hipocresia, el patriarcat, les dobles veritats i l’ànsia de poder que nia en l’Església catòlica. El missatge i la praxis de Jesús de Natzaret ho confirmen palesament.
Honori Pasqual i Martí