Històries

VICENT ARTUR MORENO

L’Equip de redacció ha rebut aquest escrit-homenatge de Vicent Artur envers son pare, i creguem és una regal per a qui tinga el gust de llegir-lo. Val la pena pel que té de Memòria Històrica, també per allò que es manifesta la seua vida en l’evolució d’una religiositat del Bé Abstracte, com un entramat ideològic de propostes intel·lectuals, cap a una espiritualitat alternativa de la Bondat, que es revela, com a resposta personal, en la immediatés del fet present i en la inefabilitat de la bondat dels seus gestos que, més enllà de paraules i conceptes són tot un rosari de sensacions i emocions. Sols la Bondat i la vida nidifiquen en la fràgil seqüència del ací i ara.

LA MEMÒRIA DELS ÀNGELS

A ma mare i a mon pare. Perquè els nostres pares no haurien de morir mai. .

Estic bé, Vicent…Estic bé…Em separava les síl·labes remarcant la prosòdia en cada colp de veu…No us preocupeu per mi…Estic bé…Ens ho deia només amb aire, perquè el càncer li havia arrancat el poc que li quedava: la veu. Volia protegir-nos, que no patírem. Aquest article no només és un homenatge a una persona que ha traspassat i ara és…No sé on és. Dins del meu cor, supose. Permanentment dins del cor de la gent que ha deixat en el món físic i que ara recorda la figura d’un home que va morir com va viure: amb moltes ganes. “M’he mort ja?” Em preguntava amb un filet d’aire hores abans de morir…No, encara no, li deia el meu germà…”Doncs vinga, va”…Ho deia amb aquella il·lusió de l’infant que li han promès que vindran els reis, però que tarden, que no acaben de fer-ho. Però ell té ganes que vinguen…Perquè mon pare, en els darrers quatre anys, s’havia transformat en un xiquet. Mon pare es bevia la vida a glops. Perquè la vida era un raig d’aigua fresca…Era un infant d’aquells que deia Jesús quan es referia a qui podria entrar al seu Regne, el Regne dels Cels…I volem compartir amb vosaltres moments de la vida de Vicent Moreno i Mira, un home com tants que va donar el millor i que deixa darrere moltes rialles, molts relats i una passió: la curiositat i l’amor profund cap a les persones i cap a tot allò que l’envoltava. Continuar llegint “LA MEMÒRIA DELS ÀNGELS”

LLETRES D’HORABAIXA: “A D. JOSÉ NÁCHER RIERA (1936-2021)“, per Josep Mª Jordán Galduf 

Ens esperes allà, Pepe? Sí, allà on tu ets ara mateix des de que ens vas deixar la matinada del passat 11 de novembre. Què important fores per a nosaltres! Per a tots aquells xiquets que formàrem part de l’Escolania que vas crear a la parròquia de l’Assumpció de Llíria quan hi vas aplegar només eixir del Seminari l’any 1960. La nostra formació i caràcter no ha deixat de tindre mai una influència teua d’aquells anys crucials. Continuar llegint “A D. JOSÉ NÁCHER RIERA”

Paraules pronunciades pels membres del Grup Cristià del Dissabte en el soterrar de Pere Riutort

 Ha mort Pere Riutort Mestre, apassionat per la llengua del poble, distingit i estimat pel seu alumnat i capaç d’il·lusionar-lo i de fer-lo estimar la llengua, creant escola de deixebles enamorats de la nostra llengua.

Continuar llegint “PARAULES D´ACOMIADAMENT A PERE RIUTORT I MESTRE”

Antxon Garai Elorza és membre del Grup Cristià del Dissabte.

¿NUEVA EVANGELIZACIÓN?

Hace cierto tiempo escribí una pequeña reflexión en CRESOL, hablando sobre la idea tan generalizada y necesitada de la Nueva Evangelización y de lo que pensaba sobre ella.

Personalmente no veo avances en ello, porque me da la impresión que queremos en buena parte conservar y potenciar lo que tenemos, aunque teóricamente digamos que necesitamos nuevas estructuras y cambio de mentalidad. Continuar llegint “¿NUEVA EVANGELIZACIÓN?”

La Revista “Vida Nueva”, en el núm. 3229, publica una entrevista al nostre amic Ximo García Roca arran de l´últim llibre que ha publicat, Supervivientes. Tiempo de reconstrucción, realitzada per José Luis Celada.

Passem a transcriure-la

A principios de este año, en apenas un par de meses, Joaquín (Ximo) García Roca (Barxeta, 1943) ingresó en “la gran comunidad de vulnerados” por el COVID-19, y vivió en carne propia “el enigma y el misterio de unas vidas truncadas”: la de su amigo del alma, Toni, y la de su hermano menor, Fede. Profundamente “desconcertado”, el sacerdote y sociólogo valenciano necesitó suturar esa herida mediante “el silencio y la escritura”. Así nació Supervivientes: Tiempo de reconstrucción (Atrio Llibres), un intento de “acompañar a otras personas en su búsqueda de luz y de aliento” en tan difíciles circunstancias. Continuar llegint “EL DOLOR QUE NO SE COMPARTE, SE ENQUISTA EN EL ALMA”

SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ.

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg

Conversa amb Ximo Garcia de Paco Gramage

Molts són els estudis i anàlisis que s’han realitzat, a posteriori, sobre la pandèmia. Tot s’ha vist com a lògic. A gran escala el curs dels esdeveniments resulta previsible i amb resultat fatal, des de la perspectiva d’unes forces molt poderoses a les quals sembla impossible poder-se enfrontar.

És fàcil situar-nos ara en l’inevitable d’aquestes anàlisis. Però enmig d’una tempesta com aquesta ocorren moltes coses; els càlculs poden fallar i apareix l’inesperat. Una frase atribuïda a John Keynes: “L’inevitable en general no succeeix, perquè preval l’imprevisible”. Continuar llegint “SUPERVIVENTS: TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ”

 “EN MEMÒRIA DE LLUIS MARCO BENLLOCH“ 

José Mª Jordán Galduf

Ahir va morir Lluis Marco Benlloch, conegut i estimat mestre de Marines durant molts anys. També admirat professor del Taller de Creació Literària de l’Escola de Persones Adultes (EPA) de Llíria, un taller que ell va fundar (i que posteriorment han coordinat els professors Miquel Bort i Carles Subiela). La seua dona, Dulce Pérez Oliag, és igualment un referent en la comarca com a infermera de Marines i com a professora de ioga a Llíria. Finalment, altres persones és possible que coneguen Lluís a través dels seus fills: Nico (actual director de l’EPA de Llíria), Mª Dulce i Lluís Jesús. Continuar llegint “EN MEMÒRIA DE LLUÍS MARCO BENLLOCH”

ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA.

No cal fer una presentació del bisbe valencià José Vilaplana per entrevistar-lo. És ben conegut per als valencians. Bisbe emèrit de Huelva, des d’on va ser destinat des de la diòcesi de Santander, on arribà després de ser bisbe auxiliar de València. Aconseguir una entrevista a un bisbe, de vegades, pot suposar una empresa difícil, no sols per poder accedir a ser rebut, sinó perquè accepte contestar a les preguntes que amb total llibertat es proposen. En el nostre cas hem tingut totes les facilitats i ens hem vist animats des del primer moment perquè tots coneixíem la seua personalitat dialogant, la d’un pastor de proximitat i un home bondadós i afectuós. Anem, doncs, a les qüestions: Continuar llegint “ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA”