HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO

Història d´Álvaro i Lucho

 Amb la història d´Álvaro i Luchito tenim il·lustrada la vida que es genera a partir de l´acció de Déu Pare-Mare materialitzada en la presència d´una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. Són els anys 90 i estem al desert d´Atacama.

Baixant pel riu Copiapó s´arriba, ja prop de l´eixida del riu a l´oceà, a una zona pantanosa on les aigües s´estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbalaïdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.

En els diversos recorreguts que des de la parròquia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d´una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trobàrem amb dos hòmens solitaris, Álvaro i Lucho, els quals, cadascú pel seu compte, lluny de tota població, tractaven de sobreviure. Continuar leyendo “HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO”

EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL

Alfons Llorenç (fill de Planes i nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista

Un 9 de juliol de fa 629 anys

EL POGROM I SANT CRISTÒFOL

La celebració de la festa de Sant Cristòfol el 10 de juliol té l’origen a la ciutat de València. L’església oriental celebrava la festa de sant Cristòfol el 25 de maig i la romana el 25 de juliol. Però, les esglésies del País València -i d’immediat les de Catalunya- començaren al segle XIV a solemnitzar el “gran Atlant” el 10 de juliol, com sembla que havia fet el ritus mossàrab. Continuar leyendo “EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL”

Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana

La periodista Teresa Ciges publicà a La Vanguardia, al 2013, un article en què presenta un fragment de la història i personalitat d´aquest Grup.

Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana

Este grupo ha destacado por su línea “progresista” y ha logrado notoriedad en la la Diócesis de Valencia. Ha apoyado movimientos como el 15M

TERESA CIGES

Se les conoce como els Rectors del Dissabte, y son la “otra” iglesia valenciana, alejada de posiciones “oficiales” y que ha logrado notoriedad por ubicarse se manera abierta contra algunas de las líneas de la Conferencia Episcopal. Llevan 39 años reuniéndose, pero este año celebran su décimo aniversario bajo este nombre, ya que antes se llamaban “Assemblea de servei Pastoral”, más tarde “Grup de rectors en parròquies populars i obreres” y finalmente optaron por esta denominación. Este grupo respira aires de libertad y ha destacado por su línea progresista y abierta, ya que es el único de estas características que hay en la Diócesis de Valencia. Reclaman una Iglesia que “no se encierre en sí misma en el templo y optan por una Iglesia de los valencianos”. Critican la deriva de la jerarquía eclesiástica “hacia posiciones conservadoras e integristas” y afirman que no se puede consentir que se meta a toda la Iglesia “en el mismo saco”, que ellos identifican en posiciones más conservadoras. Continuar leyendo “Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana”

El Corpus, la festa de les ciutats l´esclat de la nostra cultura

Alfons Llorenç Gadea (Planes 1951) és llicenciat en filologia per la Universitat de València i autor de diversos treballs.

Memòria del Corpus que no ha pogut ser

EL CORPUS, LA FESTA DE LES CIUTATS L’ESCLAT DE LA NOSTRA CULTURA,

ALFONS LLORENÇ

València va esdevenir, des del segle XIV, un referent europeu en homenatge públic i gloriós a l’Eucaristia amb l’explosió de la cultura i el magnífic document dels nostres orígens, que és la processó del Corpus. Al mateix temps, la processó es va constituir en fonamental exponent de la personalitat del poble valencià i festa cívica, que, en incloure les més altes institucions del cap i casal i del Regne de València, arribà a ser testimoni de la sobirania i d’una sorda resistència a l’assimilació. Continuar leyendo “El Corpus, la festa de les ciutats l´esclat de la nostra cultura”

Caminant amb la motxilla

És prou apropar-se a certes històries per comprendre què és un cos ferit, una vida feta malbé i un futur hipotecat. Una urpada capritxosa de l´atzar dugué Valentín, als seus cinquanta anys, a pernoctar al pòrtic de Bancaixa, i esperar l´alba a la porta de Mercavalència; un fracàs escolar continuat dugué Pere a pelegrinar als seus vint-i-un anys a la recerca de treball; un colp militar expulsà Samir i Berta del seu país i, establits a València, viuen la seua doble absència; la situació pandèmica tancà les llars on Elena, als seus trenta-cinc anys, cuidava ancians i, hui, confinada en la seua habitació amb la seua filla menuda, sobreviu amb l´ajuda de Càrites. Així ha anat construint-se el paisatge social dels qui aspiren a quelcom mínim que resulta bàsic. No perseguixen una plaça en el suposat paradís del benestar, ni desitgen la ruïna dels que es consideren els seus propietaris; simplement, aspiren a un ingrés vital mínim.

Continuar leyendo “Caminant amb la motxilla”

En veritat… amb quins ulls ens mirem?

M. Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Fa un temps, corria pel facebook, un breu video de dos xiquets nord-americans, Jax i Reddy, en edat d´acudir encara a l´escola infantil. Un era negre, de cabell rull, i que a casa li´l feien dur curtíssim; l´altre era ros, de pell blanquíssima i cabell laci. La gravació mostrava l´alegria d´aquest últim perquè sa mare havia accedit a dur-lo a la perruqueria perquè li tallaren el cabell igual que al seu amic de l´ànima. Però el que realment l´omplia de joia era la broma que els dos anaven a gastar-li al  seu  mestre  l´endemà, perquè volien saber si, en dur el cabell igual de curt, el  mestre els distingiria.

(veure: https://www.youtube.com/watch?v=XfljuUiown4)

Continuar leyendo “En veritat… amb quins ulls ens mirem?”

Missió. Profetisme i Conversió: un canvi important en la meua manera de concebre la vida en les seues diverses facetes.

Antxon Garai (Oñati, 1938), membre del Grup cristià del dissabte, ens presenta les pinzellades més importants de la seua vida de fe com a rector obrer.

Tot començà quan tres companys decidírem deixar el nostre Seminari en l´època en què n´érem professors, mestres i gerents. Hi teníem dos-cents seixanta alumnes, entre ells, dos-cents deu interns i cinquanta externs, naturals d´Oñati (Gipuzkoa). Tinguérem alguns problemes interns i, amb el suport de les Comunitats, en la festivat del Sagrat Cor de l´any 1968, eixírem “rumb a El Caire” (aquesta frase significa molt per a nosaltres), que vol dir, a qualsevol lloc, amb desig de treballar en una parròquia obrera, pobra. Continuar leyendo “Missió. Profetisme i Conversió: un canvi important en la meua manera de concebre la vida en les seues diverses facetes.”

Pregar amb el Parenostre

 

Mar Seguí és membre del Grup cristià del dissabte.

Pregar amb el Parenostre

Déu, el nostre Pare i Mare,
Pare nostre que esteu en el cel:
no podem copsar-vos i sou alhora tan íntimament present
que ens sosteniu i ens agermaneu en la filiació.
Siga santificat el vostre Nom.
Que visquem, personalment i comunitària, segons l’estil de vida de les Benaurances
prestant ajut, amb neteja de cor i treballant per la pau
per tal que tothom puga reconèixer-vos present
i proclamar aquest Nom vostre de Mare i Pare de tota la humanitat. Continuar leyendo “Pregar amb el Parenostre”

17 de mayo. Celebramos el día contra la LGTBIfobia

Mikel Labiano, miembro de CVX València. Profesor titular de filología griega en la UV.

Margaret Mayans, pertenece al Grup Cristià dels dissabtes, a DonesCreients y ha sido componente del Grupo consultivo Europeo de Católicas por el Derecho a Decidir (CDD)

17 de mayo. Celebremos el día contra la LGTBIfobia

El domingo 17 de mayo se celebra el día contra la LGTBIfobia, es decir, el día contra el rechazo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales. La fecha viene dada en conmemoración de un 17 de mayo de 1990, día en que la Organización Mundial de la Salud (OMS) decidió eliminar la homosexualidad de la lista de enfermedades mentales. Por ese motivo, el 17 de mayo es una jornada mundial de denuncia de la discriminación que muchas personas LGBTI sufren aún hoy en día. Para las comunidades cristianas LGBTI es una jornada mundial de oración, a la que estamos llamadas todas las personas que creemos en la dignidad plena de todos los hijos de Dios. Cada año se acuerda mundialmente un lema común que centre la oración. Este año es: “Ya no importa ser judío o griego, esclavo o libre, hombre o mujer, porque unidos a Cristo Jesús todas y todos sois uno solo”. Continuar leyendo “17 de mayo. Celebramos el día contra la LGTBIfobia”

DAVANT AQUESTA CRISI, NO TOTES LES PERSONES ESTEM EN EL MATEIX VAIXELL

Amparo Estellés Cortés, doctora en medicina i membre del “Grup cristià del dissabte”, comparteix unes reflexions en relació al fet que no totes les persones estem en la mateixa situació per a afrontar aquesta pandèmia.

En aquests moments tan difícils que estem vivint, sempre em deia a mi mateixa que hem d’estar totes les persones en el mateix vaixell, remant en la mateixa direcció per a poder eixir d’aquesta situació.

Continuar leyendo “DAVANT AQUESTA CRISI, NO TOTES LES PERSONES ESTEM EN EL MATEIX VAIXELL”