XXXIé Diumenge del Temps Ordinari. Dia de difunts. Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
A la societat acostumem a destacar cada dia algun aspecte de la vida que convé no oblidar, perquè estiguem més atents a allò que ens afecta directament.
També a l’Església es mostren distintes celebracions (avui fem memòria dels difunts) de manera que l’aspecte central de la fe, l’Amor, siga recordat i viscut, en el cas de la celebració proposada a través de la vida entregada de cadascuna de les persones que es desvingueren per tots nosaltres.
L’Evangeli per aquest XXXIé diumenge ordinari del cicle C presenta Zaqueu, persona que venç l’amor propi i no mira si el desig que sent per conèixer Jesús el fa actuar d’una manera ridícula i estranya (pujar-se’n a una figuera). Però l’esforç que comença en una curiositat obté el seu fruit: Jesús s’autoconvida i Zaqueu es converteix.
Aquesta inquietud de Zaqueu també ha estat en altres persones que hem conegut, quan s’han esforçat per viure construint vida, desvivint-se per nosaltres i per la humanitat en general, per causes nobles, també lluitant per les causes perdudes, deixant la seua vida com a llavor perquè altres trobaren vida. No posaren inconvenient per donar-se i, així, fer possible la vida als altres, quan acceptaren seguir l’Esperit a tot arreu.
I perquè creiem que la invitació de Déu a cadascú ens pot sorprendre en qualsevol situació humana, l’Església proposa celebrar a tantes i tantes persones en què la seua vida ha sigut llavor per als altres. Parlem de persones difuntes, però que creiem que estan presents en la nostra vida perquè puguem collir el fruit de la seua llavor, sembrada i entregada per a totes les persones.