CARTA BLANCA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Es podria pensar que al s. XX s’arribà al cim de la irracionalitat humana, perquè la paraula arrossegà el descrèdit més ferotge i començà a ressonar, i ben forta, la veu de les bombes. Pareixia que la situació havia sigut suficient per a reconèixer, uns i altres, la bogeria instal·lada a la vida humana i la necessitat de reaccionar i tornar a viure amb seny.

Afectats i impressionants per on era capaç d’arribar la barbàrie humana, fou possible la unió en un manifest universal dels drets humans i la creació d’un organisme universal regulador (ONU). Continuar llegint “CARTA BLANCA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XXé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                 (Is 56, 1. 6-7; Sal. 66; Rom 11, 13-15. 29-32 Mt 15, 21-28)                                                         Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Dues idees fonamentals de les lectures d’aquest diumenge.

En primer lloc, el gran amor d’una mare qu demeana a Jesús la curació de la seua filla, no demana per a ella, infringeix les barreres socials i culturals, té una perseverança, humilitat i paciència infinites; ho té tot en contra: és dona, és estrangera i la seua filla està posseïda per una malaltia (situació que condemna a qui la té com a gent impura). Tot en contra i, no obstant això, s’atreveix a buscar la salvació de la seua filla. I no s’atura fins a ser escoltada. Estableix un diàleg amb Jesús, el qual insisteix una vegada i una altra que ella, inclús essent pagana, rebrà la salvació argumentant que primer la rebran els Fills d’Israel, però després segueixen ells, els pagans. El final d’aquest diàleg és positiu perquè Jesús reconeix la grandesa de la fe de la dona cananea i li atorga el que desitja el seu cor. Quan la fe i l’amor s’uneixen, no tenen fronteres. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

QUI HA DE PRONUNCIAR L’HOMILIA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ens quedem bocabadats en descobrir la quantitat de lleis i preceptes que havia d’observar la persona que volguera viure la religió al poble jueu, però pareix que no advertim la quantitat de cànons, preceptes i mandats continuen regint a l´Església catòlica.

Al llarg del temps s’ha anat fent revisions del dret canònic i també d’alguns preceptes en la seua redacció, però sense tenir massa en compte si els cànons proposats s’adapten i consideren la mentalitat i la realitat de la vida del poble a qui van dirigits. Continuar llegint “QUI HA DE PRONUNCIAR L’HOMILIA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XIXé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                (1Re 19, 9a.11-13a. Salm 84; Rom.9,1-5;  Mt. 14,22-33.)                                                            Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El “temps ordinari” no és un temps menor. A partir del fet fundacional de la Pasqua i de la Pentecosta, és un temps de construcció i desenvolupament de la Comunitat baix la influència de l’Esperit, els signes del qual en el temps cal esbrinar i interpretar. Temps de l’Esperit, d’una espiritualitat autèntica, pasqual, no “religiosa”.

Els textos d’aquest diumenge ens parlen de l’actitud creient, de la relació amb Déu, de la pregària en soledat i la interioritat, de la voluntat de fer comunitat cristiana en temps que mai seran fàcils per a l’esperança, perquè els vents bufen en contrari. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

OPCIÓ PREFERENCIAL PELS POBRES VERSUS CÀRITAS TRADICIONAL

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hui és un fet l’interés que es mostra perquè a totes les parròquies estiga constituït el grup de Càritas. Però, què demana l’Evangeli?

Jesús desenvolupa un tracte amb les persones molt més enllà de l’assitencialisme. Jesús es compadeix de totes les persones malaltes, excloses, oblidades i marginades. La seua vida és un fer-se  aprop de les persones necessitades, fent-se un d’elles. No parla dels pobres sinó que s’integra amb elles, viu les seues causes, necessitats i injustícies. Jesús no realitza un voluntariat assistencial amb els pobres sinó que el seu testimoni denuncia la pobresa forçada per tot abús, explotació i utilització. Continuar llegint “OPCIÓ PREFERENCIAL PELS POBRES VERSUS CÀRITAS TRADICIONAL”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                            (Is 55, 1-3; Sal, 144; Rom 8, 35. 37-39; Mt 14, 13-21)                                                               Xavier Serra és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Diuen que un xiquet va arribar un dia a una platja on centenars de persones esperaven ajuda després d’una tempesta que havia arrasat amb tot. El nen portava una xicoteta bossa amb cinc entrepans. Un adult li va dir: «I què faràs amb això? No arriba a ningú». El xiquet va respondre: «Potser no arribarà a tots, però per a algú sí».

De vegades els grans canvis comencen amb un xicotet gest.

L’Evangeli de hui ens parla precisament d’això. Els deixebles veuen una multitud famolenca i fan un càlcul molt lògic, molt raonable: «Acomiada’ls perquè vagen a comprar menjar». Jesús, en canvi, els respon amb una frase que segueix interpel·lant l’Església de tots els temps: «Doneu-los vosaltres de menjar». Gratis, sense que hagen de pagar. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

QUAN ARRIBA EL DESENCANT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Des d’una mentalitat dualista i reduccionista, el desenvolupament de la vida queda determinat per una etapa de creixement i una altra de baixada. És una forma molt reduccionista de descriure l’esdevenir de l’existència humana, però, tanmateix, aprofitable per a descobrir i analitzar actituds que influeixen en el nostre viure.

Les persones, quan despertem a la vida, ens omplim d’il·lusions, esperances i desitjos. En eixe moment tot acompanya: tenim forces, volem sentir-nos útils, comptem amb la capacitat de creure en promeses, mostrem moltes ganes de menjar-nos el món i amb una actitud verge davant la vida que s’estrena. Són moments de la vida en què els ideals estan encimbellats, el desig de ser partícips en la construcció d’un món més humà, solidari i just està en plenitud; per això és l’etapa on estem dispostos per a tota entrega, lluita i per a compartir sense resistències ni ombres. Tot és superable, l’entrega per allò en què es creu, és total, no hi ha fissures ni peròs, tot acredita altruisme, donació i il·lusió. La persona està plena d’objetius i s’oblida per complet d’u mateix, s’oblida de la necessitat d’atenció personal perquè la mirada és posada en buscar la realització dels objectius visualitzats i marcats. Continuar llegint “QUAN ARRIBA EL DESENCANT”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIIé Diumenge del Temps Ordinari                                                                           (1Reis 3,5.7-12; Rm 8, 28-30; Salm 118 i 72; Mt 13,44-52)                                                Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

-En aquest comentari a les lectures del diumenge, farem dos breus referències: a la primera lectura i a l’evangeli.

-Salomó ha heretat del seu pare un gran regne, però ell és inexpert: “soc encara jove i no sé governar  la gent”. Déu li va dir: “Demana’m què vols que et done”. Salomó li demanà: “Que sàpiga escoltar per destriar el bé del mal”

Tant de bo totes i tots sabérem  escoltar, perquè escoltar és una forma d’amar. Fixem-nos que tot l’Antic Testament està modelat per l’expressió: escolta Israel.

El mateix Jesús quan va  narrar la paràbola del sembrador va concloure dient que la llavor que cau en la bona terra és la que sap escoltar.

En una societat carregada de crits, insults i desqualificacions, la capacitat d’escolta esdevé un bé necessari i cabdal, especialment per a tots el polítics que hi són per representar els batecs de la societat. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

TENIR CURA DE LA DIGNITAT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan no deixen d’esclatar bombes, l’ésser humà viu amenaçat i maltractat, trobem morts per tot arreu, molts pobles passen fam, està instal·lada una explotació despiadada i la discriminació és realitzada per motius de raça, religió, nacionalitat o condició social, la dignitat humana està totalment calcigada i, a més a més, agreugen aquesta situació els diferents arguments polítics, socials i religiosos que s’empren per excusar aquest atropellament a la dignitat.

L’ésser humà posseeix una dignitat immensa i inalienable. El fet de ser, el revesteix de ser posseïdor de dignitat (dignitat ontològica) més enllà de qualsevol circumstància, independentment de limitacions físiques, psicològiques, socials o morals (Fratelli tutti). Eixa condició la posseeix tot ésser humà, nascut o no nascut, inconscient o conscient, jove o ancià, discapacitat mental o no, honrat o criminal. És una condició inherent, incondicional, intransferible i indestructible que res ni ningú pot desconèixer ni menysprear. Continuar llegint “TENIR CURA DE LA DIGNITAT”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIé Diumenge del Temps Ordinari.
(Sa 12,13.16-19; Salm 85; Rm 8,26-27; Mt 13,24-43)                                                                 Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“De bons i dolents” (paràbola del blat i la jull)

El mal i el bé caminen mesclats. Hi ha molta maldat en el món: desigualtat, avarícia, injustícia, odi, guerres… Però també hi ha molta bondat, encara que no faça tant de soroll: gent bona, honesta, solidària, persones de gran cor que transmeten amor… No sols en el món, també en nosaltres mateixos: ningú és del tot bo ni del tot dolent. “Només Déu és bo” (Marc 10,18). I d’aquesta bondat fonamental participem: som fonamentalment bons, però amb les nostres debilitats, errors, confusions, egoismes, ira, avarícia, potser odis… Creure’s els bons porta a considerar “els altres” com els dolents i sembla que això et done capacitat per disposar d’ells. Així ho reflecteix un “mig acudit”:
—“Papà, si els bons matem tots els dolents, només quedaríem els bons?”
—“No, fill, només quedaríem els assassins”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”