MÀRTIRS A XILE

 

Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Setembre ens situa en l’aniversari del Colp Militar a Xile per part de Pinochet, el qual, també, va ser capaç de trair el seu amic de lògia, Salvador Allende, en no complir la paraula que li havia donat de no atemptar contra el seu govern; es deixà portar per la seua ànsia de poder sense estalviar tortures, execucions, morts… en una espiral de deshumanització extrema.

Entre tots els morts i desapareguts en la salvatjada escomesa al llarg de massa anys, tenim dos companys molt pròxims: Antonio Llidó, sacerdot de la nostra diòcesi i Joan Alsina, sacerdot de la diòcesi de Girona. Continuar llegint “MÀRTIRS A XILE”

NOTES DE SETEMBRE

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

He tornat a vore la pel·lícula Missing (Desaparegut) de Costa-Gavras, estrenada l’any 1982. Relata la desaparició d’un periodista nord-americà arran del colp d’estat executat a Xile l’11 de setembre de 1973 (per part del general Pinochet, amb el recolzament dels Estats Units). Ara se’n ha commemorat el 50 aniversari. No puc descriure l’emoció que m’ha produït tornar a vore la pel·lícula després de tants anys, i més encara recordar la tristor que va produir aquell drama en tota una generació. La mort de tanta gent, entre ells del president Salvador Allende, el poeta Pablo Neruda i el capellà valencià Antoni Llidó. Continuar llegint “NOTES DE SETEMBRE”

DEME ORTE: 50 AÑOS DE CURA AL MARGEN

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

5 rasgos de mi  modo de ser cura:

1.- Cura obrero.

Conciencia de mi origen: ser de pueblo y ser pueblo, familia trabajadora, trabajo manual, autónomo precario… Ser cura obrero ahí.

Opción por ser cura obrero, como opción por los pobres y desde abajo: dignidad del trabajo manual, y de un estilo de vida de sobriedad y compromiso.

Con otros curas obreros (movimiento profético): por el Reino y otra Iglesia. Continuar llegint “DEME ORTE: 50 AÑOS DE CURA AL MARGEN”

A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT

Alexandre Alapont a Zimbawe.

Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont.

Servidor bo i fidel, entra al goig del teu Senyor” (Mt 25:22).

Són estes, estimat Alexandre, les paraules que hauràs sentit de Jesús. I és que després d’una vida al servici de l’Evangeli i als més pobres d’Àfrica, el Senyor t’ha rebut amb la tendresa de la seua abraçada: “Entra al goig del teu Senyor”.

Però hui no ens hem reunit per celebrar la teua mort, estimat Alexandre, sinó la teua vida en la plenitud de Déu, perquè ja has entrat “al goig del teu Senyor”. Continuar llegint “A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT”

EN MEMÒRIA D´ALEXANDRE ALAPONT

Alexandre Alapont, fill predilecte de l´Alcúdia, ha mort als 90 anys.

Al poble, Alexandre era anomenat el “missioneret”. El diminitiu no és per la baixa estima sinó per la seua estatura i per l´admiració de com en un cos tan xicotet hi cabia tanta grandesa i intel·ligència i perquè en eixe cos hi cabia un cor tan gran.

La seua vida, fonamentalment, s´ha desenvolupat a Zimbawe i ens ha fet viure pendents i preocupats d´Àfrica. Continuar llegint “EN MEMÒRIA D´ALEXANDRE ALAPONT”

INICI DE CURS

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

L’inici d’un nou curs ofereix sempre l’oportunitat de refrescar la nostra dinàmica personal. Potser hi ha nous projectes que enfrontar, potser la nostra atenció se centra en projectes ja en marxa que ara reclamen unes energies renovades. Allò més important és que puguen renàixer les nostres il·lusions davant una etapa addicional en el camí de la vida. Continuar llegint “INICI DE CURS”

HUI HE FET NORANTA ANYS

Ximo Adell és un dels fundadors del Grup Cristià del Dissabte..

Aquesta carta  s´escrigué el 18 d´agost de l´any en curs 

Hui he fet 90 anys. De ben jove no pensava arribar a tant i estic molt content, mogut per uns sentiments que vull  compartir amb vosaltres, família, amigues i amics. En una fita així no voldria caure en la temptació de la nostàlgia ni tampoc en el castrador sentiment de culpa en tornar la mirada al darrere… i no agradar-me el que veig:  la feblesa d’un home masclista, poregós, de geni “cagaet” –com deia ma mare i vosaltres haveu comprovat en algú moment. Tampoc no he estat un revolucionari capaç de capgirar el món ni l’església ni he tingut les suficients llums per millorar la vida dels demés. Malgrat tot, alguna coseta bona –pense– hauré fet als distints àmbits on he fet camí. Aleshores, açò és lo primer que m’incita l’aniversari:  la responsabilitat. Cóm vaig a cultivar  des d’ara les llavoretes de veritat, bondat i bellesa provinents del Misteri que habita en mí i que m’acompanyen des del naixement –i és Gràcia?  Me n’adonaré que si una cosa es va acabant –-l’existència, no m’enganye– sempre resten moltes altres per descobrir?  Assabentat que el temps no s’estira a voluntat pròpia, sabré viure al davant amb el necessari equilibri?  Donaré la cara a allò imprevist?… Preguntes que m’interpel·len i que estic cridat a respondre en els fets. Continuar llegint “HUI HE FET NORANTA ANYS”

OPINIÓN

 

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En estos días hay debates sobre las elecciones en diversos ámbitos. Aporto mi opinión, en particular sobre el voto nulo y la opción de no votar.

Hay la utopía ácrata de una sociedad autogestionada sin Estado. Hay también la opción por la República frente a la Monarquía (con la agravante en nuestro caso de impuesta por el dictador y con la oscura historia de los Borbones…). Y también un Estado laico y plural. Pero siendo realistas, en el año y el país en que vivimos, hay una democracia parlamentaria (muy deficiente, muy mejorable, más formal que real: “lo llaman democracia y no lo es”). Democracia en un país europeo, de Primer Mundo (con todas sus deficiencias), democracia parlamentaria, representativa (con su discutible Ley Hont…), con el Congreso y el Senado (también cuestionado), una Constitución que se queda corta, las autonomías, etc. Esta democracia ha posibilitado este estado del bienestar (mejorable, claro). Hace falta más democracia, no menos. La democracia tiene “sus” reglas, nos gusten o no. Esto es lo que hay, hoy por hoy, y ahora toca votar. Continuar llegint “OPINIÓN”

QUÈ FER EL 23J I MÉS AVANT?

 

 per Javier Almela, membre del Grup Cristià del Dissabte

Arran de les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig, el Grup Cristià del Dissabte publicà un document amb la seua reflexió sobre set aspectes concrets de la realitat valenciana que consideràvem prioritaris:

  1. Ciutadania crítica i responsable
  2. Habitatge
  3. Persones immigrants sense permís de residència
  4. Sanitat
  5. Vertebració i cura del territori
  6. Transició ecològica
  7. El futur del valencià

Continuar llegint “QUÈ FER EL 23J I MÉS AVANT?”