Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La majoria de nosaltres procedim de famílies que s´han obert camí en la vida amb esforços, sacrificis i constància. Avantpassats nostres que no sabien de vacances ni de subvencions. Vivien amb la confiança posada en l’esforç i la il·lusió de procurar benestar a la família. Passaven per moltes necessitats, no n’hi havia per a capritxos, però sense desesperar i sense deixar de treballar.

Per als nostres iaios la vida no els era un camí de roses; per moments pareixia que era el final perquè la collita havia sigut pedregada, gelada o arruixada. Moltes vegades sofrien la tragèdia de després de treballar de sol a sol no tindre prou per a mantenir la casa; però eixa situació de mort i tancada d’horitzó no era suficient perquè s’aixecaben i continuaven lluitant per construir un futur. Continuar llegint “IMPORTÀNCIA DE RESSUSCITAR HUI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 19 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

El món cristià, encara que siga difícil de creure en un ambient de guerres, destrucció, inhumanitat, fam i abusos de poder, recorda que és Pasqua. Aquest és un anunci molt significatiu perquè, quan tot condueix a devastació, destrucció i mort, ressona una veu que crida vida i proclama que l’ésser humà no és subjecte de mort sinó de vida.

Cal dir, tanmateix, que aquest crit de vida té poca ressonància perquè pareix que criden més fort les bombes i els crims, l’ànsia de poder i de domini que l’estima, el respecte i la dignitat. Continuar llegint “HI HA VIDA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabtel

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 12 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

Silenciades les campanes per la celebració de la mort de Jesús, l’Església esperava ansiosament alçar les campanes al vol per anunciar, als quatre vents, l´esdeveniment de la resurrecció. Això feu la nit de glòria. No sabia què fer eixe Dissabte Sant, perquè la mort nega tota possibilitat d’esperança, però a l’aurora de diumenge esclatava d’alegria i cridava: HA RESSUSCITAT! Però, tal com la litúrgia se celebra, ¿no és actuar d’una manera precipitada, bastant anacrònica i sense massa sentit? Del Divendres Sant a la nit de glòria, ¿s’ha experimentat algun canvi a la vida de l’Església, a la nostra vida? Continuar llegint “PASQUA ENTRE GUERRES”