Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.                                                                         Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jesús va passar pel món fent el bé, anunciant la vinguda del Regne de Déu, fent signes de guarició i sanació i deixant grupets de seguidors conversos al seu missatge. Ens queden paraules seues al voltant de les quals les primeres comunitats de seguidors seus varen bastir els relats evangèlics. Però no va voler deixar-nos únicament un record del seu pas per la terra, ni una figura que evocara la seua presència. Va voler romandre realment amb nosaltres. En el sopar de comiat amb els seus, sabem el que li esperava, però amb l’esperança posada en la mà del Pare, i la fe en el seu retorn, feu un gest i digué unes paraules que quedarien per sempre gravades en la memòria dels seus seguidors. Les paraules que escoltem a l’evangeli del discurs del Pa de Vida són molt clares i explícites i no deixen espai per a una interpretació merament simbòlica: Crist s’ofereix com a veritable aliment per a la vida del món. Tal com s’expressa poden resultar unes paraules dures, a les oïdes dels jueus del seu temps, i també per als nostres. Això és perquè el pa eucarístic és Crist mateix, viu i present. El pa eucarístic té un nom i un rostre: Jesucrist, i una conseqüència: l’amor i la sol·licitud dels membres de  les comunitats cristianes entre ells i amb els pobres, les persones marginades i desvalgudes. La comensalitat practicada per Jesús en la seua vida es fa sagrament de presència i d’amor. El Crist fet pa demana ser compartit. El pa que es trenca, que es fracciona en l’Eucaristia és un signe clar de comunió, d’aliment per a tots els qui s’acosten amb fe a la taula de Jesús. El vi de la copa, que és begut per tots, significa la participació de tots en la vida de Crist.

Perquè tots tenim fam i set de vida. Necessitem quelcom que òmpliga de sentit el nostre existir. Un sentit que no podem omplir les futileses del món i pot ser tampoc els grans ideals humans, per molt sòlids que siguem. I Jesús és la resposta a eixa necessitat pregona que tenim. «Ens has creat per a vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descanse en vós», deia Sant Agustí.

Solemnitat de la Santíssima Trinitat.                                                                            (Ex 34, 4b-6.8-9;   Salm:   Daniel 3;   2 Corintis 13, 11-13;  Jn, 3, 16-18)                      Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Voreu que cap dels textos ens parla de  trinitat. Tots ens refereixen la força i majestat del Creador amerades amb el seu amor, perquè açò és precisament la Revelació: revelar sempre l’amor del Creador; però la Trinitat no és Revelació, sinó interpretació d’ella. Què vol dir açò?

Vol dir que els éssers humans necessitem comprendre tot el que ens passa, tot el que pensem i tot el que esperem perquè som mamífers reflexius. No podem evitar-ho.

Els escrits de la Bona Nova que el Nostre Senyor va ensenyar als apòstols no parlen de Trinitat, sinó del Pare Creador, del Fill, la Paraula encarnada, i de l’Esperit del Pare i del Fill; tot és una unitat d’amor. L’Esperit del Pare, entra en l’home Jesús el dia del bateig d’aquest en el Jordà: “Després de ser batejat, isqué de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí i Jesús veié l’Esperit de Déu  que, baixant com un colom, venia damunt d’ell i una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill.”  (Mt 3, 16) Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”