Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Potser, totes les persones hui estem connectades en xarxa, totes amb la mirada fixa a la pantalla, viatjant en la xarxa i connectats a telediaris, ràdio i xarrades de bar. Aparentment, no podem dir que estem aïllats, encara que aquesta realitat, per ella mateixa, ni diu que estiguem units ni acompanyats.

Els mitjans de comunicació estan constantment oferint quantitat d’informació molt variada, freqüentment deslligada, sense ànima ni afecte, perquè, segurament, l’interés no és principalment incitar a cap compromís sinó a vendre, a buscar avantatge econòmic. Potser, eixe és el motiu per què les notícies passen de manera efímera, desencarnada, morbosa i crua i no busquen introduir-nos en la veritat d’un drama sinó en recrear-nos de manera descarnada i, de vegades, cruel, més aviat propi de convertir la tragèdia en espectacle macabre. Per això, poden deixar d’emetre’s de forma dràstica i deixant a les persones amb el seu drama sense més recolzament, abandonades a la seua sort. Continuar llegint “VERITAT EN EL DRAMA”

En el marc incomparable de Simat de la Valldigna, el Grup Cristià de Dissabte feu la cloenda del seu curs amb una convivència on es convidà a amics i amigues i on es feu memòria i record dels qui partiren: José Luis, José Ignacio, Josep Antoni, Julio, Daniel, Paco, Germán, Antonio.

 Una convivència i una xarrada. La preocupació per la realitat que ens envolta. I una pregunta com a punt de partida de la llarga conversa: Des d’on mirem aquesta realitat? Si ho fem des de dalt, ens permet reconéixer el qui hi ha, de bo i de dolent; si mirem des de baix, estem mirant des del punt de vista de les víctimes, de les persones que pateixen i així, podem pensar com lluitar i com obrir camins.

L’encíclica Magnifica humanitas de Lleó XIV utilitza l’expressió “mirar des de les víctimes” (capítol 5) I en aquest marc de realitat sí trobem llums com el que ha aconseguit la plataforma ILP amb la regulatizació de les persones migrants. Continuar llegint “CLOENDA DE CURS A SIMAT”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La visita del papa Lleó ha tret al carrer rius i rius de persones, ansioses per vore’l passar o compartir la celebració eucarística amb ell. El papa ha mostrat capacitat de convocatòria, ha creat curiositat i potser també un despertar religiós; ha ofert possibilitat de reflexió personal respecte al tracte que estem donant-li a la vida, respecte a l’exercici de la nostra responsabilitat, a la cura de la dignitat humana i ser proïsme els uns dels altres. Ha sigut una visita diversa pel que fa a ambients, temes i valors a destacar. Continuar llegint “¿L’HÀBIT FA EL MONJO?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

He estat atent a tots els missatges que el papa Lleó XIV ha deixat al llarg del seu viatge per Madrid, Barcelona i les Illes Canàries i pareix que ha mostrat una ferma preocupació per la unitat, la defensa de la dignitat humana i la construcció de la pau.

Però és sabut que no sols parlen les paraules, també parlen les imatges i en elles es feia visible una certa incongruència quan, per una part, ressonava una forta defensa de la vida humana, de la inviolabilitat de la dignitat i una forta oposició a tota polarització i, per altra part, l’organització i l’estructura eclesiàstica visualitzaven l’exclusió de la dona (calia mirar l’espectacle dels altars i el seguici papal), la invisibilització dels pobres i marginats (a qui s’anunciaven ser el centre de tota evangelització i preferits de Jesús) però sense cap espai visible per a elles i ells. Aquest fet hauria de conduir a un replantejament de què fer de l’Església. Continuar llegint “JA HA VINGUT EL PAPA. I ARA QUÈ?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És una constant, quan sorgeix qualsevol problemàtica a la societat, que responsabilitzem a l’escola el seu tractament. No sabem què fer ni com tractar-ho, però el professorat ha de saber quina resposta donar. L’escola (lluny d’allò que Josep Mª Esquirol proposa en el seu llibre, L’escola de l’ànima, on aposta per una forma d’educar, que comporta una manera de viure, proposant que més enllà de ser l’espai on es transmeten coneixements siga motor per a configurar una societat més madura, humana i plena), és utilitzada, en moltes ocasions, com estacionament on deixar els infants la jornada, sense importar massa valors humans i espirituals per part d’uns i amagant altres les vergonyes d’allò que estan deixant de fer. I els mestres, a carregar-se de responsabilitats sense rebre implementacions per a dur a terme la tasca, ni capacitació per a tractar les problemàtiques i sense ampliació de la plantilla docent. Continuar llegint “ELS DOCENTS DIUEN PROU AL CARRER”

Esta carta va dirigida a tots els professors que de manera
abnegada estan fent vaga, especialment a la meua filla, (n’estic
molt orgullosa d’ella). En estos dies en què sembla que la força i
les desqualificacions són el que mana, heu tingut una manera de
procedir admirable. Les manifestacions, les cadenes humanes, les
concentracions a la porta de Conselleria, l’acampada en la plaça
de la Verge i la presència en la processó del Corpus han sigut una
demostració que es pot fer valdre els drets de manera cívica. La
vostra valentia, tenacitat, civisme i bon fer són el millor exemple
per als vostres alumnes i per a tots.
Esteu fent historia. Les generacions següents veuran en vosaltres
un exemple de com es poden fer valdre els drets, encara que ara
no es reconeguen o no s’aconseguisquen. El testimoniatge que
esteu deixant als vostres alumnes i a la societat valenciana és
molt valuós. Estic molt contenta de veure que els nostres fills i
nets tenen professors que defenen una bona educació i que
lluiten incansablement per ella.
GRÀCIES!!!
Maria Dolores Simarro Miralles
Valencia 08/06/2026