Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Sense arribar a la síndrome de Diògenes, les persones acumulem quantitats d’objectes innecessaris, fins al punt d’ocupar espai, ment i moviments que impedeixen caminar lliures d’equipatge, mantenir la capacitat d’observació i claredat per discernir allò que és essencial del que no ho és. El nostre habitatge està ocupat i la nostra mobilitat ha quedat reduïda.
Han passat segles des de la presència de Jesús de Natzaret i s’han acumulat quantitat d’escrits, prèdiques i llegats convertits en doctrina, lleis, preceptes, costums i dogmes, de tal manera que les vestidures tapen, disfressen o desvirtuen la persona de Jesús, deixant-nos un personatge construït per tantes adherències. Continuar llegint “TREBALL D’ARTESÀ”
el captaire que estava a la porta del temple recupera la seua autonomia i la seua independència. Fins i tot en la seua ceguesa hi havia un impuls cap a la llum. Déu no deixa d’actuar en les nostres obscuritats. Com diu el llibre de Samuel, el Senyor «no es fixa en les aparences, sinó que mira el cor». Quan el jove es pregunta qui li ha tornat la vista, Jesús li diu: «Està davant de tu, l’estàs veient, t’està parlant». Les nostres obscuritats estan habitades per Déu, que ens troba en qualsevol situació i guarda un raig de llum per a cada persona. Com canta el salm, «ens conduïx cap a fonts tranquil·les i restaura les nostres forces». 