EUFEMISME GERIÀTRIC

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si els nostres iaios alçaren el cap, segurament, no entendrien el que diem a causa del llenguatge que utilitzem per a descriure les diverses etapes de la vida humana ni quines paraules usem per a descriure les diverses situacions, malalties o connotacions que ens ocorren. Això és perquè, en nom del progrés i, només faltaria, en nom del respecte a les persones, no podem emprar certes paraules que els iaios usaven al parlar de certes edats, malalties congènites o característiques personal, perquè són considerades amb connotacions negatives. Pot ser que els nostres iaios foren incultes, però segur que no tenien la pell tan fina com pareix que la tenim avui.

Però més enllà de l’ús de les paraules o d’expressions, serà interessant analitzar què hi ha darrere d’eixos canvis i, en concret, pel que fa a la vellesa. Continuar llegint “EUFEMISME GERIÀTRIC”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

V Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                           Onofre Vento és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“La nit es fa llarga, el desfici m’ompli fins que naix l’albada…..i no em queda gens de fil, fins que neix l’esperança” (Job. 7, 1-4 i 6-7.),   ho acabem d’escoltar del llibre de Job, i que ens fa pensar en la necessitat de tenir actiu un projecte de vida que ens marque el camí a seguir; que ens done llum dintre de la foscor, de manera que ens evite caure en la desesperança.

Necessàriament este projecte de vida que puga donar sentit al nostre actuar i ens mantinga actius i amb força per a seguir caminant, ha de passar per l’encontre, el diàleg i la col·laboració amb les persones del nostre entorn. Ha de fer possible i dur endavant una societat més justa, equitativa i solidària.

Hem de pensar que “soc jo quan ajude als altres i em reforce en mi mateix quan estic amb els altres …  en el treball en equip, de compartir, de col·laborar.

Pel contrari, si  cada un busca els seus objectius sense fer-los coincidir amb els altres… desapareix el concepte de bé comú. El bé comú passa per organitzar la societat de manera que tots, fins els que pitjor estan, tinguen un mínim de condicions vàlides. I això depèn de tots.

Hem de fer l’esforç per seguir endavant i que cada vegada en siguem més. Per  tant, hi ha esperança sempre que hi hagi gent que en cada moment de la història intente que el seu entorn sigui millor… col·laborar  amb l’altre, cooperar amb l’altre i donar fruit i oferir els meus fruits.”  (Enrique Lluch Frechina. Entrevista 26/12/2025 en “Valencia Plaza”)

En esta línia va també St. Pau: “M’he fet dèbil amb els dèbils, per guanyar als dèbils, m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costara el que costara.”     (Iª Corintis 9, 16-19 i 22-23.)

Així mateix, este és l’exemple que ens dona el Jesús de l’Evangeli: atendre les persones més febles i desemparades, que estan sofrint la marginació i l’abandó.

Com a seguidors del Jesús, estem obligats a comprometre’ns en la construcció d’una societat de justícia on es respecten els drets de totes les persones, una societat que lluite per la igualtat de tots els éssers humans, una societat que entenga  que als problemes que puguen anar sortint es busque la solució a través del diàleg, mai per la violència.

En el temps actual, vista la dinàmica d’agressivitat  que estan seguint els nostres dirigents mundials, i com es va creant un clima d’agressivitat al nostre entorn, ens hem de sentir obligats a denunciar estes situacions i ficar tots els mitjans al nostre abast per construir un món de respecte i pau. No podem  estar callats davant l’escalada armamentista, capaç de destruir el nostre planeta; no podem romandre passius quan s’estan massacrant pobles sencers en la recerca del propi interès; no podem callar davant l’abandó de milers de persones que arriben a les nostres costes fugint de la misèria i la guerra i en la recerca d’un espai on realitzar la seua vida… i així podríem seguir denunciant l’atropellament dels drets humans.

Esta obligació nostra ha de ser la Llum que il·lumina el nostre caminar i dona sentit a la nostra vida.

SOBRE LA RETIRADA D´AJUDES A LES ONGs QUE TREBALLEN AMB ELS IMMIGRANTS

L’anunci o amenaça de llevar les ajudes públiques a les ONGs que treballen amb els immigrants és una mala noticia. Baix l’aparença d’una proposta política innòcua, aquesta és un exemple més de l’estratègia de crispació, que desacredita, ataca i no afegeix cap compromís de reforçar ajudes públiques, més que justificades per atendre necessitats i preocupacions reals de la ciutadania. De tota la ciutadania. Continuar llegint “SOBRE LA RETIRADA D´AJUDES A LES ONGs QUE TREBALLEN AMB ELS IMMIGRANTS”

CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE

Carta abierta monseñor Ignacio Munilla, Obispo

El vint-i-set de gener pasat, el consell de ministres autoritzà la tramitació d’un Reial Decret per a iniciar un procés de regularització extraordinària de persones estrangeres que ja viuen a Espanya i que puguen acreditar almenys cinc mesos de residència al país.

Era una reivindicació per part de la ciutadania (més de set-centes signatures foren presentades al parlament), d’alguns partits polítics i de l’Església catòlica espanyola junt amb Càritas.

El president de la CEE, Luis Argüello deia que aquesta regularització suposava “un reconocimiento a la dignidad humana”. Però sembla que a  bisbes com Ignacio Munilla i Jesús Sanz es desmarquen i es mostren contraris i crítics davant aquesta mesura.

Un creient en l’Evangeli de la diòcesi Oriola-Alacant, Antonio Amorós Sánchez, escriu al seu bisbe, Ignacio Munilla, la següent Carta oberta sobre la postura que aquest pren al respecte.

Hay silencios que rezan y palabras que, aun pronunciadas en nombre de Dios, suenan a destiempo. Esta carta nace de uno de esos desajustes: de la inquietud que provoca ver a pastores abandonar el cayado para empuñar la consigna, y hacerlo, además, en contradicción con el espíritu del Evangelio que dicen custodiar. Continuar llegint “CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE”

UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Divendres 6 de febrer participe en la presentació del llibre Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, al centre Unió Musical de Llíria. Per a mi constitueix una gran satisfacció poder fer-ho. Departir amb l’autor i altres persones sobre un relat, tan intens com profund, centrat en les últimes hores de vida del doctor Joan Baptista Peset (el nom del qual no es menciona en el text fins al final), professor i rector de la Universitat de València, que va ser sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista l’any 1941. Continuar llegint “UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA”

IMMIGRANTS I LLENGUA, OSTATGES DEL CONSELL

El Consell actual de la Generalitat intenta revertir el procés de redreçament de la nostra llengua iniciat pel Consell anterior. La desautorització pública de la AVL i la reducció del seu pressupost mentre es recolzen institucions sense autoritat legal en matèria de llengua ho mostren clarament.

És significatiu que això coincidisca  amb la retallada de subvencions a les ONG o institucions d’ajuda als immigrants sense permís de residència. Continuar llegint “IMMIGRANTS I LLENGUA, OSTATGES DEL CONSELL”

PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És ben sabut que els documents de l’Església són enrevessats, pesats i bastant inintel·ligibles per al comú de mortals. Fa la sensació que els bisbes s’esforcen perquè cap persona puga entendre’ls.

És un fet que són poc llegits i, per descomptat, tenen poca ressonància per al dia a dia de les persones. I no perquè molts d’ells no siguen interessants, sinó per l’estil i el llenguatge empleat. Continuar llegint “PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

IV Diumenge del Temps Ordinari. Les Benaurances.                                                  Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Reflexionem amb una catequesi del papa Francesc.

L’Evangeli ens diu que Jesús, en veure a la gentada que el seguia, va pujar a la muntanya, es va asseure i dirigint-se als seus deixebles, va proclamar les Benaurances. El missatge estava dirigit als seus deixebles, però també a la gent; és a dir, als altres, a tota la humanitat. Amb les benaurances Jesús ens dona els “nous manaments”, que no són normes, sinó que assenyalen el camí de la felicitat que Ell ens proposa.

Les Benaurances il·luminen les accions de la vida cristiana i revelen que la presència de Déu en nosaltres ens fa veritablement felices. A vegades, Déu tria camins difícils d’entendre, per exemple, el dels nostres propis límits i el de les nostres derrotes, però és allí on manifesta la força de la seua salvació i ens concedeix la veritable alegria. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA

CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA

A casa nostra i a tot el món, l’arribada al poder de l’extrema dreta és fa realitat a través d’unes polítiques que agreugen les desigualtats, acceleren la degradació dels recursos naturals i originen  patiment, angoixa i violència en la població més vulnerable. Especialment es fan efectives en la criminalització de la immigració, assenyalant-los com els culpables de totes les maldats socials. És el procediment de convertir aquest col·lectiu en el boc expiatori, procediment infantil i enganyós que ens allibera d’analitzar el sistema econòmic i l’estil de vida consumista i depredador  que ens aboca a unes desigualtats social i a uns desequilibris mediambientals i de canvi climàtic que obliguen a certes poblacions del món a emigrar o a morir-se de fam. La causa d’aquesta situació és el sistema neoliberal i econòmic que concentra la riquesa i el poder en una minoria i empobreix  les condicions de vida de la majoria. Continuar llegint “CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA”

LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A València encara estem sofrint la tragèdia de la DANA, se sostenen mentides, falta d’atenció i auxili a la situació de moltes persones damnificades, manca d’empatia amb moltes persones afectades i sensació d’abandonament: moltes persones sense rebre les ajudes promeses i molta burocràcia i a una altra cosa. I en eixes, aquest diumenge passat, dia díhuit de gener, a terme d’Adamuz (Còrdova) una nova tragèdia amb nombroses persones mortes i abundants ferits. De nou, a reviure el drama del sofriment humà, esperant, com continuen esperant a Llorca (Múrcia) i la Palma (Canàries), no ser oblidats i que les promeses siguen per complir-se i no per quedar bé.

És cert que totes les persones som un galimaties, som la contradicció feta vida, capaços del que és més elevat i del que és més baix i vergonyós. Continuar llegint “LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ”