Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Amb la prioritat nacional es complix hui l’al·legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el propòsit d’intensificar el terror, que, d’esta manera, el manté viu i treballant. Són els monstres que conformen la història de la infàmia, l’últim capítol de la qual es reconeix sota el títol de prioritat nacional i les conseqüències de la qual ja es deixen sentir en algunes pràctiques socials, en l’imaginari col·lectiu i en les polítiques migratòries, que substituïxen les polítiques d’acollida pel control de les poblacions, la cooperació per la seguretat i la dignitat per la militarització. Les legislacions autonòmiques comencen debilitant els òrgans de participació, qüestionen les subvencions a les organitzacions solidàries, obstaculitzen els processos de regularització de les persones immigrants i reduïxen els servicis d’atenció a la diferència; s’introduïx, en la conversa pública, un arsenal ideològic, amb ardor guerrer, que és inhumà i antinatural, irracional i pervers, immoral i anticristià. Continuar llegint “INFÀMIA PER AL SEGLE XXI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La història diu que els abusos de poder venen de temps immemorial, però acabada la II Guerra Mundial, la temptació d’abusos de poder estava servida i l’ànsia de venjança i dominació sobre els vençuts no eren estranyes, d’ahí la urgència de gestar uns acords que tractaren d’evitar atropellaments futurs.

La preocupació per evitar el caïnisme ve de molt lluny; al s.XVIII, després de la Revolució Francesa, apareixerà un manifest sobre els drets de l’home i del ciutadà. Aquesta idea eixirà reforçada després de la II Guerra Mundial amb la creació de l’ONU (1945) al temps que s’anuncia la necessitat d’un marc global de protecció contra crims, tortures i genocidis, el qual es concretarà en el Manifest dels Drets Humans, és a dir, en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Continuar llegint “TOTES LES PERSONES IGUALS DAVANT LA LLEI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.

El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.

Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències. Continuar llegint “QUE VE EL PAPA”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Treballem, descansem, consumim, preguem, desitgem …, un cúmul d’accions diàries que sobtadament es posen en perill, o no es poden fer, perquè el ciutadà normal es veu implicat en un conflicte armat que ell no ha triat.  Cert és que la història humana és una història de guerres, però també és cert que les societats sempre han intentat evitar-les. Ara el món sencer és veu implicat en vàries guerres vulga o no vulga  i  no hem de pensar que són inevitables, perquè ho són. La bona voluntat ha de triomfar i per això sempre hi ha hagut pactes i accions diplomàtiques que ho han intentat.

Ara, en el món globalitzat, fa més falta que mai que una institució internacional puga realitzat el nostre desig, però l’organització actual, l’ONU, no és capaç perquè la seua estructura té uns vicis que li ho impedixen; el vetos de les nacions poderoses, els incompliments del membres, la mancança d’acceptació de les seues institucions per part d’alguns membres, entre altres. Continuar llegint “LA PAU SEMPRE DESITJADA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”