CARTA ABIERTA A MONS. ARGÜELLO

 

“Cuando un Estado olvida la ética, se convierte en una banda de ladrones. A las pruebas me remito” (Luis Argüello, presidente de la CEE).

Monseñor (con respeto que desmerece):

Que usted, siendo presidente de la CEE, representante (que no representativo), de la Iglesia Católica española, acuda a la ética para atacar al Gobierno (dándole una patada en el culo del Estado), suena paradójico: Ustedes, que disfrutan de exagerados privilegios por parte de ese Estado “banda de ladrones”, como la exención de impuestos (IBI y demás), una importante partida de los Presupuestos Generales para la Iglesia Católica, sueldos de curas y obispos (capellanes castrenses incluidos); una notable inyección de dinero público en la Enseñanza Concertada en gran parte eclesiástica (con el plus “ideológico” de la clase de religión: profesores nombrados por el obispo y pagados por el Estado); la aportación de la “casilla” en la Declaración de Hacienda a favor de la Iglesia Católica… Continuar llegint “CARTA ABIERTA A MONS. ARGÜELLO”

HE TINGUT OKUPES

Vicent Fc. Estarlich és membre el Grup Cristià del Dissabte.

És sabut per tothom que un dels problemes més apressants al país és la manca d´habitatge. A la societat espanyola hi ha més demanda que oferta, amb tota la problemàtica que això comporta respecte al preu per metre quadrat i encariment dels materials. La conseqüència no es fa esperar: preus pels núvols respecte al terreny, a l’habitatge i als lloguers.

Però la manca d’habitatge no és la causa del fenomen OKUPA. A més, per als polítics, aquest fenomen no els és preocupant perquè, estadísticament parlant, tan sols representa un 0,06% d’habitatges d’un parc immobiliari al país de vint-i-sis milions d’immobles. Per als polítics, què suposa que sols setze mil immobles siguen ocupats? Però els grups polítics autodenominats progressistes volgueren mostrar ser d’ideologia anticapitalista i, enfront de la deriva de “fondos buitre”, els quals s’han establit a tot arreu del país, incorporaren al Codi Penal l’article 202 i 245, a més de la llei 11/2020 on protegeix a l’okupa, sense advertir que en les disposicions no es diferencia dels fons d’inversió i de bancs els immobles de les famílies treballadores i pensionistes, les quals, amb suor i llàgrimes, al llarg dels anys, s’han esforçat per tenir habitatge i també, per què no? una segona per a vacances. Continuar llegint “HE TINGUT OKUPES”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                   (Is 55,10-11; Salm 64; Rm 8,18-23; Mt 13,1-23)                                                                                  M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les lectures d’aquesta setmana ens presenten imàtgens d’una natura que, ben fecundada i alimentada, dona fruits bons i abundants.

Són metàfores que ens conviden a escoltar la paraula de Déu i posar-la en pràctica, cadascú des de les seues possibilitats i el seu enteniment, i que, com diu el profeta Isaïes “(…) no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat». És una responsabilitat per a tot creient estar atent a escoltar i a llegir totes les formes en què Déu ens parla, perquè hem de respondre amb els nostres gestos, les nostres paraules, les nostres accions, la nostra estima, en definitiva, als éssers humans que ens han sigut confiats en les seues necessitats. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

VERITAT EN EL DRAMA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Potser, totes les persones hui estem connectades en xarxa, totes amb la mirada fixa a la pantalla, viatjant en la xarxa i connectats a telediaris, ràdio i xarrades de bar. Aparentment, no podem dir que estem aïllats, encara que aquesta realitat, per ella mateixa, ni diu que estiguem units ni acompanyats.

Els mitjans de comunicació estan constantment oferint quantitat d’informació molt variada, freqüentment deslligada, sense ànima ni afecte, perquè, segurament, l’interés no és principalment incitar a cap compromís sinó a vendre, a buscar avantatge econòmic. Potser, eixe és el motiu per què les notícies passen de manera efímera, desencarnada, morbosa i crua i no busquen introduir-nos en la veritat d’un drama sinó en recrear-nos de manera descarnada i, de vegades, cruel, més aviat propi de convertir la tragèdia en espectacle macabre. Per això, poden deixar d’emetre’s de forma dràstica i deixant a les persones amb el seu drama sense més recolzament, abandonades a la seua sort. Continuar llegint “VERITAT EN EL DRAMA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XIVé Diumenge del Temps Ordinari                                                                                    (Mt 11,25-30)                                                                                                                                                Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

De nou nou ens trobem amb un evangelista que posa en boca de Jesús alguna cosa que ens desconcerta. “Senyor del cel i de la terra , et done gràcies perquè has amagat aquestes coses al savis i entesos i les hi has revelat als més menuts”.

En la història de les religions, tots projecten en Déu un déu que se’l coneix per la saviesa i que fa costat als poderosos, però el Déu que anuncia Jesús, el Déu Pare només el coneix Jesús i aquell a qui el fill li ho vullga revelar. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

CLOENDA DE CURS A SIMAT

En el marc incomparable de Simat de la Valldigna, el Grup Cristià de Dissabte feu la cloenda del seu curs amb una convivència on es convidà a amics i amigues i on es feu memòria i record dels qui partiren: José Luis, José Ignacio, Josep Antoni, Julio, Daniel, Paco, Germán, Antonio.

 Una convivència i una xarrada. La preocupació per la realitat que ens envolta. I una pregunta com a punt de partida de la llarga conversa: Des d’on mirem aquesta realitat? Si ho fem des de dalt, ens permet reconéixer el qui hi ha, de bo i de dolent; si mirem des de baix, estem mirant des del punt de vista de les víctimes, de les persones que pateixen i així, podem pensar com lluitar i com obrir camins.

L’encíclica Magnifica humanitas de Lleó XIV utilitza l’expressió “mirar des de les víctimes” (capítol 5) I en aquest marc de realitat sí trobem llums com el que ha aconseguit la plataforma ILP amb la regulatizació de les persones migrants. Continuar llegint “CLOENDA DE CURS A SIMAT”

¿L’HÀBIT FA EL MONJO?

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La visita del papa Lleó ha tret al carrer rius i rius de persones, ansioses per vore’l passar o compartir la celebració eucarística amb ell. El papa ha mostrat capacitat de convocatòria, ha creat curiositat i potser també un despertar religiós; ha ofert possibilitat de reflexió personal respecte al tracte que estem donant-li a la vida, respecte a l’exercici de la nostra responsabilitat, a la cura de la dignitat humana i ser proïsme els uns dels altres. Ha sigut una visita diversa pel que fa a ambients, temes i valors a destacar. Continuar llegint “¿L’HÀBIT FA EL MONJO?”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                (2 Reis 4,8 -11.14-16a ; Salm 88; Rm 6,3-4.8-11 ; Mt 10, 37-42.)                                     Llorenç Gimeno és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tant la primera lectura com l’Evangeli ens inviten  donar gràcies a Déu per les persones concretes, amb noms i cognoms, gràcies a les quals arriba a nosaltres la Bona Notícia  de l’amor de Déu. Com és d’important estar atents per acollir aquestes persones, hòmens i dones de Déu, que ell posa al nostre camí. El que feu la dona de Sunam quan conegué el profeta, li canvià la vida: el que semblava impossible, deixà de ser-ho: la promesa es complirà. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

JA HA VINGUT EL PAPA. I ARA QUÈ?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

He estat atent a tots els missatges que el papa Lleó XIV ha deixat al llarg del seu viatge per Madrid, Barcelona i les Illes Canàries i pareix que ha mostrat una ferma preocupació per la unitat, la defensa de la dignitat humana i la construcció de la pau.

Però és sabut que no sols parlen les paraules, també parlen les imatges i en elles es feia visible una certa incongruència quan, per una part, ressonava una forta defensa de la vida humana, de la inviolabilitat de la dignitat i una forta oposició a tota polarització i, per altra part, l’organització i l’estructura eclesiàstica visualitzaven l’exclusió de la dona (calia mirar l’espectacle dels altars i el seguici papal), la invisibilització dels pobres i marginats (a qui s’anunciaven ser el centre de tota evangelització i preferits de Jesús) però sense cap espai visible per a elles i ells. Aquest fet hauria de conduir a un replantejament de què fer de l’Església. Continuar llegint “JA HA VINGUT EL PAPA. I ARA QUÈ?”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                  (Jr 20,10-13; Salm 68; Rm  5,12.15.;  Mt 10,26.33)                                                                        Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Per tres vegades repeteix Jesús este diumenge que no tinguem por: «No tingueu por!». Unes paraules que ressonen hui enmig d’anuncis catastròfics, guerres abominables, mals auguris i amenaces planetàries. Les lectures d’este diumenge oferixen l’anatomia de la por: el seu origen, els seus efectes i el seu alliberament.

En l’origen de la por concorren simultàniament les inclinacions individuals i les expectatives socials. Si ens aferrem a l’existència, tenim por del buit existencial, de l’envelliment i de la mort; si ens apeguem a les coses, als diners i al benestar, temem perdre allò que considerem que ens pertany; si ens aferrem al jo, ens fa por la soledat, la insignificança i l’oblit; si ens aferrem al present, ens inquieta la incertesa del futur. Totes estes pors arrelen, es veuen afavorides i es produïxen segons els valors que prioritzem en la nostra vida, segons les expectatives que els altres depositen en nosaltres i segons el context social que ens influïx. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”