Destacat

MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA

EN DEFENSA DE LA LLENGUA DEL NOSTRE POBLE

 El NO a l´ús del valencià a l´Església ve de molt lluny.

El 1756, l´arquebisbe Mayoral prohibí l´ús del valencià a l´Església. No podem parlar amb Déu a la nostra església valenciana amb la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d´una anomalia esquizofrènica, que ens obliga, quan ens apropem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu. Continuar llegint “MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA”

EL MENYSPREAMENT DE LA NOSTRA LLENGUA

El menyspreament de la nostra llengua

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

Jo crec,  i prou que ho lamente, que l’Església veu el valencià com jo veia don Manuel Sanchis Guarner a mitjans dels anys setanta, com una cosa exòtica i secundària; no sé exactament qué espera per a fer passos fermes. I no en fa cap, conscient dels maldecaps que se’n puguen derivar una vegada partit el meló; cal actuar amb prudència  i estalviar-se problemes com els que van sofrir Sanchis Guarner i Joan Fuster, es deu dir dia rere dia, any rere any, segle rere segle. Ja saben també qué li va passar al bisbe don Rafael Sanus († 2010) per ser valencianista i ferm defensor de la litúrgia en la nostra llengua. Continuar llegint “EL MENYSPREAMENT DE LA NOSTRA LLENGUA”

LA NORMALIDAD NO ES LA SOLUCIÓN, ES EL PROBLEMA

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

La normalidad no es la solución, es el problema

 

En este tiempo de pandemia oímos mucho decir:”cuando esto pase… y volvamos a vernos, a abrazarnos, a salir… y volvamos a lo de antes”. Poco habremos aprendido si volvemos a lo de antes. Continuar llegint “LA NORMALIDAD NO ES LA SOLUCIÓN, ES EL PROBLEMA”

EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA

El castellà, llengua oculta

Bartolomé Sanz Albiñana, Catedràtic d’Educació Secundària i Doctor en Filologia Anglesa

A l´Església valentina, del llatí, una llengua que marcava distàncies i resultava misteriosa a la litúrgia, es va passar al castellà amb el Concili Vaticà II, però no al valencià, perquè el castellà era la llengua de l´imperi amb la qual vam conquerir Amèrica i estava ben arrelada. A  Franco, a més a més, per tal de tindre´ns ben controlats,  li agradava que tots parlàrem  castellà en tots els àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació, etc., és a dir, la llengua  amb què Espanya es va donar a conéixer arreu del món i amb la qual es va evangelitzar els infidels. Qui no recorda aquell temps en què Estat i Església anaven agafats de la mà? Qui no recorda  aquell temps en què Franco també proposava a Roma una terna per al nomenament de bisbes, i els sacerdots interioritzaven en silenci la situació  favorable en què, acabada la guerra, el país s´havia instal.lat. Ara resulta que, segons  Mario Vargas Llosa (El País, diumenge 6 de desembre de 2020), l’espanyol és “una lengua disminuida, silenciada, preterida ante lenguas locales que son habladas por minorías”. Doncs sí que estem apanyats! Fins ara jo tenia entés que la llengua minoritzada era el valencià, la llengua que em va ensenyar la meua mare i que la meua generació només  va  poder fer servir a l’àmbit familiar i al carrer fins que Franco va morir. Continuar llegint “EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA”

PASQUA, LA VIDA SE RENOVA

 

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

PASQUA, LA VIDA SE RENOVA

Pasqua i l’arribada de la primavera van de la mà. El canvi d’estació és motiu de joia i alegria perquè la vida se renova i la natura esclata després de l’hivern. També la celebració de la festa cristiana de la Pasqua és motiu de joia i alegria amb l’esperança que suscita la resurrecció de Jesús després de la crucificació i la mort. Continuar llegint “PASQUA, LA VIDA SE RENOVA”

ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA

ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA.

No cal fer una presentació del bisbe valencià José Vilaplana per entrevistar-lo. És ben conegut per als valencians. Bisbe emèrit de Huelva, des d’on va ser destinat des de la diòcesi de Santander, on arribà després de ser bisbe auxiliar de València. Aconseguir una entrevista a un bisbe, de vegades, pot suposar una empresa difícil, no sols per poder accedir a ser rebut, sinó perquè accepte contestar a les preguntes que amb total llibertat es proposen. En el nostre cas hem tingut totes les facilitats i ens hem vist animats des del primer moment perquè tots coneixíem la seua personalitat dialogant, la d’un pastor de proximitat i un home bondadós i afectuós. Anem, doncs, a les qüestions: Continuar llegint “ENTREVISTA A EN JOSÉ VILAPLANA, BISBE EMÈRIT DE HUELVA”

APARTA DE MI AQUEST CALZE

APARTA DE MI AQUEST CALZE

 Bartolomé Sanz Albiñana és Catedràtic d’ES i  Doctor en Filologia Anglesa

Amb l’arribada del període democràtic, a l’Església valentina li va costar molt d’entendre, i encara li costa,  que valencià i català són una mateixa llengua. Diguem-ho d’una altra manera: en l’actualitat l’Església valentina es nega a reconéixer eixa realitat filològica. Però deixant a una banda l’assumpte  filològic,  el fons de la qüestió no és si valencià és català o no, sinó si l’Església valentina mostra voluntat de ser fidel a la llengua del país. Fins hui, li ha donat l’esquena  i ha preferit adoptar el castellà en un exemple evident d’autoodi. Continuar llegint “APARTA DE MI AQUEST CALZE”

CREER Y NO CREER

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

CREER Y NO CREER

Se acerca la Semana Santa y, en este contexto, me gustaría compartir con quien lo desee esta pequeña reflexión. ¿Cuál es la línea divisoria que separa las posturas de creer y no creer en la existencia de Dios? Suele pensarse que hay una nítida frontera entre ambas posiciones, entre el agnosticismo y la fe. Sin embargo, esa frontera resulta muy difusa en muchas ocasiones. Referiré aquí tres testimonios que han sido de gran interés para mí. Continuar llegint “CREER Y NO CREER”