V Diumenge del Temps Ordinari. Onofre Vento és membre del Grup Cristià del Dissabte.
“La nit es fa llarga, el desfici m’ompli fins que naix l’albada…..i no em queda gens de fil, fins que neix l’esperança” (Job. 7, 1-4 i 6-7.), ho acabem d’escoltar del llibre de Job, i que ens fa pensar en la necessitat de tenir actiu un projecte de vida que ens marque el camí a seguir; que ens done llum dintre de la foscor, de manera que ens evite caure en la desesperança.
Necessàriament este projecte de vida que puga donar sentit al nostre actuar i ens mantinga actius i amb força per a seguir caminant, ha de passar per l’encontre, el diàleg i la col·laboració amb les persones del nostre entorn. Ha de fer possible i dur endavant una societat més justa, equitativa i solidària.
Hem de pensar que “soc jo quan ajude als altres i em reforce en mi mateix quan estic amb els altres … en el treball en equip, de compartir, de col·laborar.
Pel contrari, si cada un busca els seus objectius sense fer-los coincidir amb els altres… desapareix el concepte de bé comú. El bé comú passa per organitzar la societat de manera que tots, fins els que pitjor estan, tinguen un mínim de condicions vàlides. I això depèn de tots.
Hem de fer l’esforç per seguir endavant i que cada vegada en siguem més. Per tant, hi ha esperança sempre que hi hagi gent que en cada moment de la història intente que el seu entorn sigui millor… col·laborar amb l’altre, cooperar amb l’altre i donar fruit i oferir els meus fruits.” (Enrique Lluch Frechina. Entrevista 26/12/2025 en “Valencia Plaza”)
En esta línia va també St. Pau: “M’he fet dèbil amb els dèbils, per guanyar als dèbils, m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costara el que costara.” (Iª Corintis 9, 16-19 i 22-23.)
Així mateix, este és l’exemple que ens dona el Jesús de l’Evangeli: atendre les persones més febles i desemparades, que estan sofrint la marginació i l’abandó.
Com a seguidors del Jesús, estem obligats a comprometre’ns en la construcció d’una societat de justícia on es respecten els drets de totes les persones, una societat que lluite per la igualtat de tots els éssers humans, una societat que entenga que als problemes que puguen anar sortint es busque la solució a través del diàleg, mai per la violència. 
En el temps actual, vista la dinàmica d’agressivitat que estan seguint els nostres dirigents mundials, i com es va creant un clima d’agressivitat al nostre entorn, ens hem de sentir obligats a denunciar estes situacions i ficar tots els mitjans al nostre abast per construir un món de respecte i pau. No podem estar callats davant l’escalada armamentista, capaç de destruir el nostre planeta; no podem romandre passius quan s’estan massacrant pobles sencers en la recerca del propi interès; no podem callar davant l’abandó de milers de persones que arriben a les nostres costes fugint de la misèria i la guerra i en la recerca d’un espai on realitzar la seua vida… i així podríem seguir denunciant l’atropellament dels drets humans.
Esta obligació nostra ha de ser la Llum que il·lumina el nostre caminar i dona sentit a la nostra vida.
