Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ens quedem bocabadats en descobrir la quantitat de lleis i preceptes que havia d’observar la persona que volguera viure la religió al poble jueu, però pareix que no advertim la quantitat de cànons, preceptes i mandats continuen regint a l´Església catòlica.

Al llarg del temps s’ha anat fent revisions del dret canònic i també d’alguns preceptes en la seua redacció, però sense tenir massa en compte si els cànons proposats s’adapten i consideren la mentalitat i la realitat de la vida del poble a qui van dirigits. Continuar llegint “QUI HA DE PRONUNCIAR L’HOMILIA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hui és un fet l’interés que es mostra perquè a totes les parròquies estiga constituït el grup de Càritas. Però, què demana l’Evangeli?

Jesús desenvolupa un tracte amb les persones molt més enllà de l’assitencialisme. Jesús es compadeix de totes les persones malaltes, excloses, oblidades i marginades. La seua vida és un fer-se  aprop de les persones necessitades, fent-se un d’elles. No parla dels pobres sinó que s’integra amb elles, viu les seues causes, necessitats i injustícies. Jesús no realitza un voluntariat assistencial amb els pobres sinó que el seu testimoni denuncia la pobresa forçada per tot abús, explotació i utilització. Continuar llegint “OPCIÓ PREFERENCIAL PELS POBRES VERSUS CÀRITAS TRADICIONAL”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Des d’una mentalitat dualista i reduccionista, el desenvolupament de la vida queda determinat per una etapa de creixement i una altra de baixada. És una forma molt reduccionista de descriure l’esdevenir de l’existència humana, però, tanmateix, aprofitable per a descobrir i analitzar actituds que influeixen en el nostre viure.

Les persones, quan despertem a la vida, ens omplim d’il·lusions, esperances i desitjos. En eixe moment tot acompanya: tenim forces, volem sentir-nos útils, comptem amb la capacitat de creure en promeses, mostrem moltes ganes de menjar-nos el món i amb una actitud verge davant la vida que s’estrena. Són moments de la vida en què els ideals estan encimbellats, el desig de ser partícips en la construcció d’un món més humà, solidari i just està en plenitud; per això és l’etapa on estem dispostos per a tota entrega, lluita i per a compartir sense resistències ni ombres. Tot és superable, l’entrega per allò en què es creu, és total, no hi ha fissures ni peròs, tot acredita altruisme, donació i il·lusió. La persona està plena d’objetius i s’oblida per complet d’u mateix, s’oblida de la necessitat d’atenció personal perquè la mirada és posada en buscar la realització dels objectius visualitzats i marcats. Continuar llegint “QUAN ARRIBA EL DESENCANT”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan no deixen d’esclatar bombes, l’ésser humà viu amenaçat i maltractat, trobem morts per tot arreu, molts pobles passen fam, està instal·lada una explotació despiadada i la discriminació és realitzada per motius de raça, religió, nacionalitat o condició social, la dignitat humana està totalment calcigada i, a més a més, agreugen aquesta situació els diferents arguments polítics, socials i religiosos que s’empren per excusar aquest atropellament a la dignitat.

L’ésser humà posseeix una dignitat immensa i inalienable. El fet de ser, el revesteix de ser posseïdor de dignitat (dignitat ontològica) més enllà de qualsevol circumstància, independentment de limitacions físiques, psicològiques, socials o morals (Fratelli tutti). Eixa condició la posseeix tot ésser humà, nascut o no nascut, inconscient o conscient, jove o ancià, discapacitat mental o no, honrat o criminal. És una condició inherent, incondicional, intransferible i indestructible que res ni ningú pot desconèixer ni menysprear. Continuar llegint “TENIR CURA DE LA DIGNITAT”

Vicent Fc. Estarlich és membre el Grup Cristià del Dissabte.

És sabut per tothom que un dels problemes més apressants al país és la manca d´habitatge. A la societat espanyola hi ha més demanda que oferta, amb tota la problemàtica que això comporta respecte al preu per metre quadrat i encariment dels materials. La conseqüència no es fa esperar: preus pels núvols respecte al terreny, a l’habitatge i als lloguers.

Però la manca d’habitatge no és la causa del fenomen OKUPA. A més, per als polítics, aquest fenomen no els és preocupant perquè, estadísticament parlant, tan sols representa un 0,06% d’habitatges d’un parc immobiliari al país de vint-i-sis milions d’immobles. Per als polítics, què suposa que sols setze mil immobles siguen ocupats? Però els grups polítics autodenominats progressistes volgueren mostrar ser d’ideologia anticapitalista i, enfront de la deriva de “fondos buitre”, els quals s’han establit a tot arreu del país, incorporaren al Codi Penal l’article 202 i 245, a més de la llei 11/2020 on protegeix a l’okupa, sense advertir que en les disposicions no es diferencia dels fons d’inversió i de bancs els immobles de les famílies treballadores i pensionistes, les quals, amb suor i llàgrimes, al llarg dels anys, s’han esforçat per tenir habitatge i també, per què no? una segona per a vacances. Continuar llegint “HE TINGUT OKUPES”