CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE

Carta abierta monseñor Ignacio Munilla, Obispo

El vint-i-set de gener pasat, el consell de ministres autoritzà la tramitació d’un Reial Decret per a iniciar un procés de regularització extraordinària de persones estrangeres que ja viuen a Espanya i que puguen acreditar almenys cinc mesos de residència al país.

Era una reivindicació per part de la ciutadania (més de set-centes signatures foren presentades al parlament), d’alguns partits polítics i de l’Església catòlica espanyola junt amb Càritas.

El president de la CEE, Luis Argüello deia que aquesta regularització suposava “un reconocimiento a la dignidad humana”. Però sembla que a  bisbes com Ignacio Munilla i Jesús Sanz es desmarquen i es mostren contraris i crítics davant aquesta mesura.

Un creient en l’Evangeli de la diòcesi Oriola-Alacant, Antonio Amorós Sánchez, escriu al seu bisbe, Ignacio Munilla, la següent Carta oberta sobre la postura que aquest pren al respecte.

Hay silencios que rezan y palabras que, aun pronunciadas en nombre de Dios, suenan a destiempo. Esta carta nace de uno de esos desajustes: de la inquietud que provoca ver a pastores abandonar el cayado para empuñar la consigna, y hacerlo, además, en contradicción con el espíritu del Evangelio que dicen custodiar. Continuar llegint “CARTA OBERTA A MONSENYOR IGNACIO MUNILLA, BISBE”

UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Divendres 6 de febrer participe en la presentació del llibre Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, al centre Unió Musical de Llíria. Per a mi constitueix una gran satisfacció poder fer-ho. Departir amb l’autor i altres persones sobre un relat, tan intens com profund, centrat en les últimes hores de vida del doctor Joan Baptista Peset (el nom del qual no es menciona en el text fins al final), professor i rector de la Universitat de València, que va ser sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista l’any 1941. Continuar llegint “UNA MIRADA A INGRATA PÀTRIA”

IMMIGRANTS I LLENGUA, OSTATGES DEL CONSELL

El Consell actual de la Generalitat intenta revertir el procés de redreçament de la nostra llengua iniciat pel Consell anterior. La desautorització pública de la AVL i la reducció del seu pressupost mentre es recolzen institucions sense autoritat legal en matèria de llengua ho mostren clarament.

És significatiu que això coincidisca  amb la retallada de subvencions a les ONG o institucions d’ajuda als immigrants sense permís de residència. Continuar llegint “IMMIGRANTS I LLENGUA, OSTATGES DEL CONSELL”

PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És ben sabut que els documents de l’Església són enrevessats, pesats i bastant inintel·ligibles per al comú de mortals. Fa la sensació que els bisbes s’esforcen perquè cap persona puga entendre’ls.

És un fet que són poc llegits i, per descomptat, tenen poca ressonància per al dia a dia de les persones. I no perquè molts d’ells no siguen interessants, sinó per l’estil i el llenguatge empleat. Continuar llegint “PER A QUI ESCRIUEN ELS BISBES?”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

IV Diumenge del Temps Ordinari. Les Benaurances.                                                  Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Reflexionem amb una catequesi del papa Francesc.

L’Evangeli ens diu que Jesús, en veure a la gentada que el seguia, va pujar a la muntanya, es va asseure i dirigint-se als seus deixebles, va proclamar les Benaurances. El missatge estava dirigit als seus deixebles, però també a la gent; és a dir, als altres, a tota la humanitat. Amb les benaurances Jesús ens dona els “nous manaments”, que no són normes, sinó que assenyalen el camí de la felicitat que Ell ens proposa.

Les Benaurances il·luminen les accions de la vida cristiana i revelen que la presència de Déu en nosaltres ens fa veritablement felices. A vegades, Déu tria camins difícils d’entendre, per exemple, el dels nostres propis límits i el de les nostres derrotes, però és allí on manifesta la força de la seua salvació i ens concedeix la veritable alegria. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA

CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA

A casa nostra i a tot el món, l’arribada al poder de l’extrema dreta és fa realitat a través d’unes polítiques que agreugen les desigualtats, acceleren la degradació dels recursos naturals i originen  patiment, angoixa i violència en la població més vulnerable. Especialment es fan efectives en la criminalització de la immigració, assenyalant-los com els culpables de totes les maldats socials. És el procediment de convertir aquest col·lectiu en el boc expiatori, procediment infantil i enganyós que ens allibera d’analitzar el sistema econòmic i l’estil de vida consumista i depredador  que ens aboca a unes desigualtats social i a uns desequilibris mediambientals i de canvi climàtic que obliguen a certes poblacions del món a emigrar o a morir-se de fam. La causa d’aquesta situació és el sistema neoliberal i econòmic que concentra la riquesa i el poder en una minoria i empobreix  les condicions de vida de la majoria. Continuar llegint “CRISTIANISME I DRETA POLÍTICA”

LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

A València encara estem sofrint la tragèdia de la DANA, se sostenen mentides, falta d’atenció i auxili a la situació de moltes persones damnificades, manca d’empatia amb moltes persones afectades i sensació d’abandonament: moltes persones sense rebre les ajudes promeses i molta burocràcia i a una altra cosa. I en eixes, aquest diumenge passat, dia díhuit de gener, a terme d’Adamuz (Còrdova) una nova tragèdia amb nombroses persones mortes i abundants ferits. De nou, a reviure el drama del sofriment humà, esperant, com continuen esperant a Llorca (Múrcia) i la Palma (Canàries), no ser oblidats i que les promeses siguen per complir-se i no per quedar bé.

És cert que totes les persones som un galimaties, som la contradicció feta vida, capaços del que és més elevat i del que és més baix i vergonyós. Continuar llegint “LA TRAGÈDIA: TERMÒMETRE HUMÀ”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

 Tercer Diumenge del temps ordinari. Fi de l’octavari per la unió dels cristians. Conversió de St. Pau.                                                                                       Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Després del temps de Nadal continuem endinsant-nos en el “temps ordinari”, centrat en l’inici de la predicació de Jesús per terres de Galilea, on es retira després de l’arrest de Joan el Baptista, prop del mar. Aquesta retirada no és una fugida, perquè Jesús no s’amaga, aprofita l’avinentesa per a presentar l’Evangeli del Regne de Déu, la seua proximitat, anant de poble en poble de Galilea predicant.

Després del bateig de Jesús i la revelació de l’Esperit, que Joan testimoniava en l’Evangeli del diumenge passat, que els evangelistes i apòstols entenen com la missió i vocació de Jesús, l’acceptació per Déu, que la resurrecció definitivament ha confirmat, Jesús apareix ensenyant amb autoritat, proclamant l’Evangeli del Regne, sanant, expulsant dimonis, acompanyant i alimentant multituds, cridant als que volia com a deixebles, assegurant-los, fent front a la seua estupefacció i convidant-los al seguiment. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

HI HA UNA MANCA DE SENTIT EN ALLÒ QUE FEM

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan ens trobem amb una persona coneguda la primera expressió que sorgeix és: Què fas? Som la societat del fer, del moviment, de l’acció, del soroll i del canvi. Som estimulats a fer, a l’acció, allunyant-nos de l’estar i contemplar.

No corren bons temps per a la mística, per a la interiorització ni per a la reflexió sense corregudes ni urgències.

És cert que estem envoltats d’urgències que afecten la vida de l’ésser humà: fam, violència, maltractaments, odi, xenofòbies… i, en eixos casos és urgent moure’ns per defensar la dignitat i humanitzar-nos, però sense deixar d’aturar-nos a estudiar les causes de tanta barbàrie, deshumanització i desconsideració, perquè és més fàcil donar coses que donar sentit a les coses; és més fàcil fer una aportació i seguir el nostre camí, que involucrar-nos en la lluita per combatre’n les causes. Continuar llegint “HI HA UNA MANCA DE SENTIT EN ALLÒ QUE FEM”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

II Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                           Xavier Serra és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Aquest és l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món”, diu Joan quan veu Jesús.

Sembla un oxímoron, una contradictio in terminis. Anem a veure: un corder, per definició, és un animal desprotegit, vulnerable, molt vulnerable. De fet el Corder -al qual fa al·lusió el Baptista- es va mostrar tan desprotegit i vulnerable que va morir en mort atroç, després de molt de dolor i patiment, físic i metafísic.

I aquest ésser tan vulnerable ve a llevar el pecat del món? Joan no diu que ve a llevar els pecats individuals d’unes quantes persones, Joan afirma que ve a llevar, ni més ni menys que el pecat del món. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”