TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIIé Diumenge del Temps Ordinari                                                                           (1Reis 3,5.7-12; Rm 8, 28-30; Salm 118 i 72; Mt 13,44-52)                                                Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

-En aquest comentari a les lectures del diumenge, farem dos breus referències: a la primera lectura i a l’evangeli.

-Salomó ha heretat del seu pare un gran regne, però ell és inexpert: “soc encara jove i no sé governar  la gent”. Déu li va dir: “Demana’m què vols que et done”. Salomó li demanà: “Que sàpiga escoltar per destriar el bé del mal”

Tant de bo totes i tots sabérem  escoltar, perquè escoltar és una forma d’amar. Fixem-nos que tot l’Antic Testament està modelat per l’expressió: escolta Israel.

El mateix Jesús quan va  narrar la paràbola del sembrador va concloure dient que la llavor que cau en la bona terra és la que sap escoltar.

En una societat carregada de crits, insults i desqualificacions, la capacitat d’escolta esdevé un bé necessari i cabdal, especialment per a tots el polítics que hi són per representar els batecs de la societat. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

TENIR CURA DE LA DIGNITAT

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan no deixen d’esclatar bombes, l’ésser humà viu amenaçat i maltractat, trobem morts per tot arreu, molts pobles passen fam, està instal·lada una explotació despiadada i la discriminació és realitzada per motius de raça, religió, nacionalitat o condició social, la dignitat humana està totalment calcigada i, a més a més, agreugen aquesta situació els diferents arguments polítics, socials i religiosos que s’empren per excusar aquest atropellament a la dignitat.

L’ésser humà posseeix una dignitat immensa i inalienable. El fet de ser, el revesteix de ser posseïdor de dignitat (dignitat ontològica) més enllà de qualsevol circumstància, independentment de limitacions físiques, psicològiques, socials o morals (Fratelli tutti). Eixa condició la posseeix tot ésser humà, nascut o no nascut, inconscient o conscient, jove o ancià, discapacitat mental o no, honrat o criminal. És una condició inherent, incondicional, intransferible i indestructible que res ni ningú pot desconèixer ni menysprear. Continuar llegint “TENIR CURA DE LA DIGNITAT”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVIé Diumenge del Temps Ordinari.
(Sa 12,13.16-19; Salm 85; Rm 8,26-27; Mt 13,24-43)                                                                 Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“De bons i dolents” (paràbola del blat i la jull)

El mal i el bé caminen mesclats. Hi ha molta maldat en el món: desigualtat, avarícia, injustícia, odi, guerres… Però també hi ha molta bondat, encara que no faça tant de soroll: gent bona, honesta, solidària, persones de gran cor que transmeten amor… No sols en el món, també en nosaltres mateixos: ningú és del tot bo ni del tot dolent. “Només Déu és bo” (Marc 10,18). I d’aquesta bondat fonamental participem: som fonamentalment bons, però amb les nostres debilitats, errors, confusions, egoismes, ira, avarícia, potser odis… Creure’s els bons porta a considerar “els altres” com els dolents i sembla que això et done capacitat per disposar d’ells. Així ho reflecteix un “mig acudit”:
—“Papà, si els bons matem tots els dolents, només quedaríem els bons?”
—“No, fill, només quedaríem els assassins”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

CARTA ABIERTA A MONS. ARGÜELLO

 

“Cuando un Estado olvida la ética, se convierte en una banda de ladrones. A las pruebas me remito” (Luis Argüello, presidente de la CEE).

Monseñor (con respeto que desmerece):

Que usted, siendo presidente de la CEE, representante (que no representativo), de la Iglesia Católica española, acuda a la ética para atacar al Gobierno (dándole una patada en el culo del Estado), suena paradójico: Ustedes, que disfrutan de exagerados privilegios por parte de ese Estado “banda de ladrones”, como la exención de impuestos (IBI y demás), una importante partida de los Presupuestos Generales para la Iglesia Católica, sueldos de curas y obispos (capellanes castrenses incluidos); una notable inyección de dinero público en la Enseñanza Concertada en gran parte eclesiástica (con el plus “ideológico” de la clase de religión: profesores nombrados por el obispo y pagados por el Estado); la aportación de la “casilla” en la Declaración de Hacienda a favor de la Iglesia Católica… Continuar llegint “CARTA ABIERTA A MONS. ARGÜELLO”

HE TINGUT OKUPES

Vicent Fc. Estarlich és membre el Grup Cristià del Dissabte.

És sabut per tothom que un dels problemes més apressants al país és la manca d´habitatge. A la societat espanyola hi ha més demanda que oferta, amb tota la problemàtica que això comporta respecte al preu per metre quadrat i encariment dels materials. La conseqüència no es fa esperar: preus pels núvols respecte al terreny, a l’habitatge i als lloguers.

Però la manca d’habitatge no és la causa del fenomen OKUPA. A més, per als polítics, aquest fenomen no els és preocupant perquè, estadísticament parlant, tan sols representa un 0,06% d’habitatges d’un parc immobiliari al país de vint-i-sis milions d’immobles. Per als polítics, què suposa que sols setze mil immobles siguen ocupats? Però els grups polítics autodenominats progressistes volgueren mostrar ser d’ideologia anticapitalista i, enfront de la deriva de “fondos buitre”, els quals s’han establit a tot arreu del país, incorporaren al Codi Penal l’article 202 i 245, a més de la llei 11/2020 on protegeix a l’okupa, sense advertir que en les disposicions no es diferencia dels fons d’inversió i de bancs els immobles de les famílies treballadores i pensionistes, les quals, amb suor i llàgrimes, al llarg dels anys, s’han esforçat per tenir habitatge i també, per què no? una segona per a vacances. Continuar llegint “HE TINGUT OKUPES”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XVé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                   (Is 55,10-11; Salm 64; Rm 8,18-23; Mt 13,1-23)                                                                                  M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les lectures d’aquesta setmana ens presenten imàtgens d’una natura que, ben fecundada i alimentada, dona fruits bons i abundants.

Són metàfores que ens conviden a escoltar la paraula de Déu i posar-la en pràctica, cadascú des de les seues possibilitats i el seu enteniment, i que, com diu el profeta Isaïes “(…) no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat». És una responsabilitat per a tot creient estar atent a escoltar i a llegir totes les formes en què Déu ens parla, perquè hem de respondre amb els nostres gestos, les nostres paraules, les nostres accions, la nostra estima, en definitiva, als éssers humans que ens han sigut confiats en les seues necessitats. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

VERITAT EN EL DRAMA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Potser, totes les persones hui estem connectades en xarxa, totes amb la mirada fixa a la pantalla, viatjant en la xarxa i connectats a telediaris, ràdio i xarrades de bar. Aparentment, no podem dir que estem aïllats, encara que aquesta realitat, per ella mateixa, ni diu que estiguem units ni acompanyats.

Els mitjans de comunicació estan constantment oferint quantitat d’informació molt variada, freqüentment deslligada, sense ànima ni afecte, perquè, segurament, l’interés no és principalment incitar a cap compromís sinó a vendre, a buscar avantatge econòmic. Potser, eixe és el motiu per què les notícies passen de manera efímera, desencarnada, morbosa i crua i no busquen introduir-nos en la veritat d’un drama sinó en recrear-nos de manera descarnada i, de vegades, cruel, més aviat propi de convertir la tragèdia en espectacle macabre. Per això, poden deixar d’emetre’s de forma dràstica i deixant a les persones amb el seu drama sense més recolzament, abandonades a la seua sort. Continuar llegint “VERITAT EN EL DRAMA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XIVé Diumenge del Temps Ordinari                                                                                    (Mt 11,25-30)                                                                                                                                                Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

De nou nou ens trobem amb un evangelista que posa en boca de Jesús alguna cosa que ens desconcerta. “Senyor del cel i de la terra , et done gràcies perquè has amagat aquestes coses al savis i entesos i les hi has revelat als més menuts”.

En la història de les religions, tots projecten en Déu un déu que se’l coneix per la saviesa i que fa costat als poderosos, però el Déu que anuncia Jesús, el Déu Pare només el coneix Jesús i aquell a qui el fill li ho vullga revelar. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

CLOENDA DE CURS A SIMAT

En el marc incomparable de Simat de la Valldigna, el Grup Cristià de Dissabte feu la cloenda del seu curs amb una convivència on es convidà a amics i amigues i on es feu memòria i record dels qui partiren: José Luis, José Ignacio, Josep Antoni, Julio, Daniel, Paco, Germán, Antonio.

 Una convivència i una xarrada. La preocupació per la realitat que ens envolta. I una pregunta com a punt de partida de la llarga conversa: Des d’on mirem aquesta realitat? Si ho fem des de dalt, ens permet reconéixer el qui hi ha, de bo i de dolent; si mirem des de baix, estem mirant des del punt de vista de les víctimes, de les persones que pateixen i així, podem pensar com lluitar i com obrir camins.

L’encíclica Magnifica humanitas de Lleó XIV utilitza l’expressió “mirar des de les víctimes” (capítol 5) I en aquest marc de realitat sí trobem llums com el que ha aconseguit la plataforma ILP amb la regulatizació de les persones migrants. Continuar llegint “CLOENDA DE CURS A SIMAT”

¿L’HÀBIT FA EL MONJO?

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La visita del papa Lleó ha tret al carrer rius i rius de persones, ansioses per vore’l passar o compartir la celebració eucarística amb ell. El papa ha mostrat capacitat de convocatòria, ha creat curiositat i potser també un despertar religiós; ha ofert possibilitat de reflexió personal respecte al tracte que estem donant-li a la vida, respecte a l’exercici de la nostra responsabilitat, a la cura de la dignitat humana i ser proïsme els uns dels altres. Ha sigut una visita diversa pel que fa a ambients, temes i valors a destacar. Continuar llegint “¿L’HÀBIT FA EL MONJO?”