TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.                                                                         Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Jesús va passar pel món fent el bé, anunciant la vinguda del Regne de Déu, fent signes de guarició i sanació i deixant grupets de seguidors conversos al seu missatge. Ens queden paraules seues al voltant de les quals les primeres comunitats de seguidors seus varen bastir els relats evangèlics. Però no va voler deixar-nos únicament un record del seu pas per la terra, ni una figura que evocara la seua presència. Va voler romandre realment amb nosaltres. En el sopar de comiat amb els seus, sabem el que li esperava, però amb l’esperança posada en la mà del Pare, i la fe en el seu retorn, feu un gest i digué unes paraules que quedarien per sempre gravades en la memòria dels seus seguidors. Les paraules que escoltem a l’evangeli del discurs del Pa de Vida són molt clares i explícites i no deixen espai per a una interpretació merament simbòlica: Crist s’ofereix com a veritable aliment per a la vida del món. Tal com s’expressa poden resultar unes paraules dures, a les oïdes dels jueus del seu temps, i també per als nostres. Això és perquè el pa eucarístic és Crist mateix, viu i present. El pa eucarístic té un nom i un rostre: Jesucrist, i una conseqüència: l’amor i la sol·licitud dels membres de  les comunitats cristianes entre ells i amb els pobres, les persones marginades i desvalgudes. La comensalitat practicada per Jesús en la seua vida es fa sagrament de presència i d’amor. El Crist fet pa demana ser compartit. El pa que es trenca, que es fracciona en l’Eucaristia és un signe clar de comunió, d’aliment per a tots els qui s’acosten amb fe a la taula de Jesús. El vi de la copa, que és begut per tots, significa la participació de tots en la vida de Crist.

Perquè tots tenim fam i set de vida. Necessitem quelcom que òmpliga de sentit el nostre existir. Un sentit que no podem omplir les futileses del món i pot ser tampoc els grans ideals humans, per molt sòlids que siguem. I Jesús és la resposta a eixa necessitat pregona que tenim. «Ens has creat per a vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que descanse en vós», deia Sant Agustí.

SINODALIDAD EN FEMENINO: VISIÓN DE UNA MADRE SINODAL


CRISTINA INOGÉS SANZ

Agradezco a los responsables de la Tribuna Joan Carrera y, en
especial a Marcel Joan Alsinella, su invitación a compartir esta
reflexión sobre la sinodalidad en femenino y la visión de una madre
sinodal.
Una madre sinodal que nunca pensó en serlo y que me llevó a vivir
cada una de las etapas en las que me vi involucrada con sorpresa
al principio, con responsabilidad cuando estaba en el desempeño
del encargo recibido, con absoluta confianza de que, puede que
más lentamente de lo que nos gustaría, la Iglesia sinodal ya no
tiene vuelta atrás y, ahora, conforme va pasando el tiempo veo todo
ese proceso desde la esperanza y, por supuesto y como desde el
primer día, con mi profundo agradecimiento a Francisco que confío
en mí. Continuar llegint “SINODALIDAD EN FEMENINO: VISIÓN DE UNA MADRE SINODAL”

SOM ESGLÉSIA ARRELADA I FIDEL A LA NOSTRA LLENGUA I ESPEREM LLEÓ XIV AMB EL COR OBERT

MANIFEST DE XARXA D´ENTITATS CRISTIANES

A propòsit de la llengua que s´utilitzarà en els diversos actes públics de l´estada del Papa Lleó XIV en terres catalanes, lamentem que aquesta qüestió hagi aixecat una polèmica que desvia l´atenció d´allò que és més substancial i que pot torbar el goig i la il·lusió amb els que s´esperen aquests eseveniments.

Entenem que el català, en tant que llengua pròpia del país, ha de tenir una presència molt significativa i no pas merament testimonial en tots els actes a Catalunya, més enllà de l´ús que en pugui fer de manera específica el mateix Pontifex. Tal com acaba de proclamar a l´enclíclica Magnifica humanitas, citant San Joan Pau II: la promoció del bé comú mai no es pot separar del respecte al dret dels pobres a existir, a custudias la seva identitat i a contribuir amb la seva originalitat a la família d les nacions (núm. 64) Continuar llegint “SOM ESGLÉSIA ARRELADA I FIDEL A LA NOSTRA LLENGUA I ESPEREM LLEÓ XIV AMB EL COR OBERT”

COMUNICADO DE MOCEOP ANTE LA VISITA DEL PAPA A ESPAÑA

Ante la visita del Papa León XIV a España queremos manifestar:

1.- Moceop es un colectivo amplio de la Iglesia en España que apuesta abiertamente por la opcionalidad del celibato, siguiendo la tradición de los primeros doce siglos de la Iglesia universal y de la actual disciplina de la Iglesia oriental donde los sacerdotes pueden contraer matrimonio. Un colectivo que trabaja por una Iglesia más evangélica y que colabora, junto a otros muchos movimientos sociales por una Sociedad más justa e igualitaria. Continuar llegint “COMUNICADO DE MOCEOP ANTE LA VISITA DEL PAPA A ESPAÑA”

FITXES D´UN TALLER

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

En acabar el curs 2025-2026, m’acomiade del Taller de Literatura i Creació Literària de l’Escola de Persones Adultes de Llíria en el qual he col·laborat els dos darrers cursos (en una sessió mensual) per invitació dels professors Carles Subiela i Nico Marco. La meua gratitud a ells dos i, en conjunt, a tots els membres del Taller per l’ambient tan cordial i sincer que l’envolta. Com a record, deixe les fitxes de les meus intervencions (durant els dos cursos) per si interessen a algú. Continuar llegint “FITXES D´UN TALLER”

INFÀMIA PER AL SEGLE XXI

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Amb la prioritat nacional es complix hui l’al·legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el propòsit d’intensificar el terror, que, d’esta manera, el manté viu i treballant. Són els monstres que conformen la història de la infàmia, l’últim capítol de la qual es reconeix sota el títol de prioritat nacional i les conseqüències de la qual ja es deixen sentir en algunes pràctiques socials, en l’imaginari col·lectiu i en les polítiques migratòries, que substituïxen les polítiques d’acollida pel control de les poblacions, la cooperació per la seguretat i la dignitat per la militarització. Les legislacions autonòmiques comencen debilitant els òrgans de participació, qüestionen les subvencions a les organitzacions solidàries, obstaculitzen els processos de regularització de les persones immigrants i reduïxen els servicis d’atenció a la diferència; s’introduïx, en la conversa pública, un arsenal ideològic, amb ardor guerrer, que és inhumà i antinatural, irracional i pervers, immoral i anticristià. Continuar llegint “INFÀMIA PER AL SEGLE XXI”

TOTES LES PERSONES IGUALS DAVANT LA LLEI

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La història diu que els abusos de poder venen de temps immemorial, però acabada la II Guerra Mundial, la temptació d’abusos de poder estava servida i l’ànsia de venjança i dominació sobre els vençuts no eren estranyes, d’ahí la urgència de gestar uns acords que tractaren d’evitar atropellaments futurs.

La preocupació per evitar el caïnisme ve de molt lluny; al s.XVIII, després de la Revolució Francesa, apareixerà un manifest sobre els drets de l’home i del ciutadà. Aquesta idea eixirà reforçada després de la II Guerra Mundial amb la creació de l’ONU (1945) al temps que s’anuncia la necessitat d’un marc global de protecció contra crims, tortures i genocidis, el qual es concretarà en el Manifest dels Drets Humans, és a dir, en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Continuar llegint “TOTES LES PERSONES IGUALS DAVANT LA LLEI”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

Solemnitat de la Santíssima Trinitat.                                                                            (Ex 34, 4b-6.8-9;   Salm:   Daniel 3;   2 Corintis 13, 11-13;  Jn, 3, 16-18)                      Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Voreu que cap dels textos ens parla de  trinitat. Tots ens refereixen la força i majestat del Creador amerades amb el seu amor, perquè açò és precisament la Revelació: revelar sempre l’amor del Creador; però la Trinitat no és Revelació, sinó interpretació d’ella. Què vol dir açò?

Vol dir que els éssers humans necessitem comprendre tot el que ens passa, tot el que pensem i tot el que esperem perquè som mamífers reflexius. No podem evitar-ho.

Els escrits de la Bona Nova que el Nostre Senyor va ensenyar als apòstols no parlen de Trinitat, sinó del Pare Creador, del Fill, la Paraula encarnada, i de l’Esperit del Pare i del Fill; tot és una unitat d’amor. L’Esperit del Pare, entra en l’home Jesús el dia del bateig d’aquest en el Jordà: “Després de ser batejat, isqué de l’aigua. Davant d’ell el cel s’obrí i Jesús veié l’Esperit de Déu  que, baixant com un colom, venia damunt d’ell i una veu digué des del cel: Aquest és el meu Fill.”  (Mt 3, 16) Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

REDES CRISTIANAS — CARTA ABIERTA AL PAPA LEÓN XIV

Muy estimado Papa León XIV:

Con afecto y reconocimiento le queremos hacer llegar nuestros sentimientos y consideraciones ante su próxima visita a España.

Redes Cristianas es una Plataforma formada por unos 200 colectivos de cristianos de base de toda España. Queremos expresarle nuestra alegría de que pueda visitarnos, especialmente porque cumple Ud. el deseo que ya mostró nuestro queridísimo Papa Francisco de venir a España, especialmente a Canarias, donde llegan tantísimos inmigrantes, jugándose la vida, muchos de los cuales mueren en el intento. Continuar llegint “REDES CRISTIANAS — CARTA ABIERTA AL PAPA LEÓN XIV”

QUE VE EL PAPA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.

El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.

Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències. Continuar llegint “QUE VE EL PAPA”