Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada vegada ressona més alt i fort el clam d’una societat cansada de ser enganyada, estafada i maltractada. I eixa impressió la té tant a l’àmbit polític, religiós com institucional. La sensació és que per tot arreu les mentides corren i ja no troben on és la veritat.

Des de la part política és sabut que les promeses electorals estan fetes per a no complir-les; els discursos, no comprometen i la paraula, com diríem popularment, “no va a missa”. És un fet molt generalitzat la creença que la mentida està a l’abast de polítics i autoritats. Continuar llegint “LA MENTIDA AL PODER”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En Joan 18,38 està el passatge on Pilat pregunta a Jesús: “I què és la veritat?” Ja voldríem que hi haguera hagut resposta, però, no; la conversa es talla. No hi ha resposta.

Estem atravessant moments totalment convulsos i sense poder crear-nos una idea real d’allò que està passant. Arriben moltes versions de les coses, es mostren, sobre una mateixa realitat, visions i explicacions contradictòries; tampoc les imàtgens hui són garantia de veracitat, a més de l’elevada polarització alimentada per tot arreu. Cadascú defensa la seua postura des de la seua ideologia, conveniència o credo. Assistim atònits a una mescla de versions, moltes vegades a consciència per confondre; altres, per no voler escoltar als altres i altres per convenciment personal. Continuar llegint “NECESSITAT D´ENTENIMENT”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sosté la sociologia crítica que «deixar parlar el dolor és la condició de tota veritat»; a Ceuta es condensen simultàniament els quatre rostres del sofriment social: la precarietat del desarrelament, la humiliació del rebuig, la soledat dels qui no tenen ningú i la desesperança del descartat. No hi ha prou de vigilar i castigar, ni tan sols de restaurar la vella normalitat, ja que el que ha passat afecta els mateixos fonaments de l’organització social; ni és suficient considerar el que ha succeït com una crisi migratòria quan és un instrument de poder, pressió i reivindicació. La interpretació migratòria perverteix els fets en convertir l’episodi en un afer patriòtic, les persones desplaçades en perillosos invasors, i introdueix una lògica profundament pertorbadora que fabrica una diana contra les polítiques d’acollida i inclusió, per raó d’origen, raça o nacionalitat. Continuar llegint “SACSEJADA D’INHUMANITAT”

Antonio Llidó Mengual (Xàbia 1936 – Santiago de Xile 1974)

Recórrer els passadissos del “Museo de la Memoria y los Derechos Humanos” de Santiago de Xile (MMDH) és caminar amb el cor encogit i un nus en la gola, encara que presuposes què t’hi vas a trobar: murals extensos amb la cronologia del colp militar, audiovisuals amb el bombardeig de La Moneda; les últimes paraules de Salvador Allende…; testimonis en primera persona de víctimes o de familiars de víctimes…; diaris, retalls de premsa internacional…; documents de la Vicaria de la Solidaritat.
Els passadissos condueixen a un altar suspés a mode de balcó encristallat amb un original disseny arquitectònic: des d’ahí es pot contemplar un enorme mural amb els rostres dels assassinats o desapareguts durant la dictadura d’Augusto Pinochet: hòmens i dones de totes les edats i condicions; mestres, artistes, periodistes, professors, advocats…, sacerdots. Continuar llegint “CRÒNICA. ANTONIO LLIDÓ, SACERDOT”

Vicent Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Baix de casa hi ha un Mercadona, el qual, a les seues portes, estiu i hivern, hi ha una dona espanyola demanant a tota persona que hi entra. Moltes vegades apareix la policia perquè, cada vegada que estaciona un cotxe al gual que Mercadona té contractat, els treballadors criden la policia i d’immediat apareix a cursar la corresponent denúncia i retirada del vehicle amb grua, però mai reparen en la dona que hi demana. Continuar llegint “EFICIÈNCIA O PODER?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’ésser humà necessita comunicar-se i per a eixe menester crearà diversos llenguatges: verbal (oral i escrit), no verbal (gestos, mímica, expressions facials…) i paraverbal (to, volum. ritme…). Necessita deixar-se entendre i ho farà a través de recursos naturals o artificials, perquè la comunicació en l’ésser humà és essencial per a la seua supervivència.

De qualsevol manera la persona busca captar l’atenció per a fer-se present i comunicar allò que necessita i anirà perfeccionant eixa comunicació fins a arribar a ser codificats el significat de les seues expressions transmeses des d’eixos diversos signes, paraules, dibuixos, sons o gràfiques. Al llarg del temps el llenguatge verbal ha arribat a ser el més utilitzat en una comunicació habitual. Continuar llegint “LA VERBORREA DEL PODER”