
Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
Diumenge 27 de setembre se celebra un any més una Jornada Mundial dels
Migrants i els Refugiats. Davant el drama que estem contemplant a Ceuta, al qual s’ha referit el teòleg i sociòleg Ximo García Roca com una “sacsejada d’inhumanitat”, cal reflexionar i posicionar-se d’una manera seriosa i comprensiva, sense deixar-nos atrapar fàcilment per la irracionalitat i la por. El papa Lleó XIV, a l’igual que ho va fer abans el papa Francesc, ens invita a calibrar a fons la complexitat del fenomen migratori i a respondre hi des de la nostra humanitat essencial.
No oblidem que també nosaltres hem sigut emigrants. Que ens hem vist obligats a abandonar el nostre país per a buscar un futur millor i una vida més digna. Que hem sigut refugiats, escapant d’una dictadura o d’unes circumstàncies d’opressió de qualsevol tipus per a buscar la llibertat i la seguretat. Per què no parar la nostra mirada sobre aquests persones que, ara mateix, estan passant per una situació tan difícil com aquesta? Quants drames humans s’amaguen darrere de cada història personal!
I entre els emigrants i els refugiats, hi ha clarament un col·lectiu de persones
més vulnerable: els menors i les dones. Ens ho ha recordat el papa Lleó XIV en el seu missatge per aquesta Jornada: “els menors són els més vulnerables dins dels fluxos migratoris mundials, i les responsabilitats econòmiques, polítiques i militars d’aquest desastre són immenses”. La dignitat d’aquests menors, i en conjunt dels emigrants i refugiats, es veu menyspreada freqüentment de moltes maneres: separacions familiars, morts al llarg de les rutes migratòries, reclutament per a participar en conflictes armats,
diverses formes d’explotació, violència sexual, maltractament de tot tipus durant el trajecte.
En aquest context, beneïts siguen tots els gestos de solidaritat que hi es puguen mostrar per part de persones, organitzacions civils i institucions polítiques i religioses.
Hem d’elogiar les reaccions que fugen de criteris excloents i la polarització de la vida social, així com els testimoniatges d’estima i d’humanitat per damunt de les posicions d’indiferència. És una qüestió de compromís per salvaguardar la dignitat humana, tot sembrant esperança tant en els emigrants i refugiats com en el conjunt de la societat.
El Papa ens fa saber que tots podem assumir algun tipus de compromís davant el drama dels fluxos migratoris, i que les institucions públiques han de promoure instruments jurídics i polítics apropiats per a respondre adequadament davant el repte que representen. A la fi, hi ha un futur possible per a tots en una societat decent.