Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.

El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.

Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències. Continuar llegint “QUE VE EL PAPA”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Treballem, descansem, consumim, preguem, desitgem …, un cúmul d’accions diàries que sobtadament es posen en perill, o no es poden fer, perquè el ciutadà normal es veu implicat en un conflicte armat que ell no ha triat.  Cert és que la història humana és una història de guerres, però també és cert que les societats sempre han intentat evitar-les. Ara el món sencer és veu implicat en vàries guerres vulga o no vulga  i  no hem de pensar que són inevitables, perquè ho són. La bona voluntat ha de triomfar i per això sempre hi ha hagut pactes i accions diplomàtiques que ho han intentat.

Ara, en el món globalitzat, fa més falta que mai que una institució internacional puga realitzat el nostre desig, però l’organització actual, l’ONU, no és capaç perquè la seua estructura té uns vicis que li ho impedixen; el vetos de les nacions poderoses, els incompliments del membres, la mancança d’acceptació de les seues institucions per part d’alguns membres, entre altres. Continuar llegint “LA PAU SEMPRE DESITJADA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”