ALERTA ALS PROTOCOLS DE LLIBRE

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És el temps de les especialitzacions. Els avanços de la ciència física i quàntica, així com els avanços de les ciències humanes i socials amb el recolzament tecnològic, han conduït a una especialització tan exagerada que està en perill una visió holística de la persona i de la mateixa realitat. Es perd el concepte que el tot és major que la suma de les parts. Potser hui sabem molt de les branques i estem descuidant el tronc i les arrels. Cada una de les parts d’un tot no són independents; per això, urgeix no oblidar-nos d’un acompanyament integral.

La realitat humana és una, però plural i complexa i ha de ser tractada des de moltes branques: salut, educació, entitats, serveis socials, espiritualitat… Cada persona, quan requereix atenció, no arriba sols amb una necessitat (clínica, educativa, social, laboral, econòmica…) sinó que, junt amb eixa necessitat, hi ha una persona amb emocions, afectes, vincles, expectatives, valors, dubtes i també amb necessitat de trobar sentit a allò que està vivint. Continuar llegint “ALERTA ALS PROTOCOLS DE LLIBRE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXIXé del Temps Ordinari.                                                                                                     (I Is 45,1.4-6; Salm 95; 1Te 1,1-5b; Mt 22,15-21)                                                                                M. Sacramento Marí Ferrer és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Costa encaixar, en els temps que vivim, on hi ha guerres per tot arreu, el llenguatge bel·licista del llibre d’Isaïes: sembla que Déu ha triat Cir per sotmetre nacions; que ha sigut elegit i ungit perquè per la força de les armes done a conéixer qui és el Senyor, l’únic Déu. No n’hi ha un altre fora d’Ell.

Jesús ha estat mostrant un altre Déu al llarg de la seua vida: un Déu que, Pare-Mare, anirà manifestant temps després la seua presència en les accions que duen a terme les primeres comunitats cristianes : “la vostra caritat no es cansa de fer el bé”, diu sant Pau.

En l’ara i ací que vivim, les paraules de sant Pau són també una crida a nosaltres de manera individual, però també a les comunitats cristianes, siguen del tipus que siguen: són temps per a no perdre l’esperança, actuar amb convicció per poder fer front a les adversitats. Nosaltres també hem sigut elegits i ungits. I les nostres armes són la caritat, la solidaritat, l’empatia, el despreniment, el perdó, l’acompanyament, la compassió… Tot resumit en l’amor al proïsme que ens demanà Jesús.

I, com Jesús, formar part de la societat en què vivim i haver d’entrar en les seues regles de funcionament ens “obliga” també, en certa manera, a senyalar i denunciar allò que és injust, que no ajuda a la promoció ni a la millora de les condicions dels éssers humans, que atempta contra la dignitat de les persones.

Els fariseus buscaren una resposta de Jesús que el comprometera; hagueren volgut, (pense jo) que situara Déu per sobre el Cèsar i donar a entendre que els tributs que se li pagaven eixien de persones empobrides i que més falta els feia a ells que no al Cèsar. I la resposta sembla equiparar a Déu i al Cèsar, només que les coses del Cèsar, materials, comptables i finites, no es poden equiparar a les coses de Déu: l’amor que condueix a la justícia i a la pau.

ES DEMANA LA TEUA VEU

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El dilluns avantpassat, dia cinc d’octubre, el president del govern, fent ús de la seua potestat, convocà eleccions. Tota la ciutadania major d’edat està convocada a emetre lliurement el seu vot.

El sistema democràtic al nostre país no és presidencialista, així que no som convocats a elegir un president de govern sinó, com a democràcia parlamentària, votar el partit polític que més esperances o confiança ens done, en llistes tancades presentades per cada partit, les quals han sigut elaborades pel seu buró, sense que ni la ciutadania ni els militants puguen intervenir en la seua confecció. Seran aquelles persones que resulten elegides parlamentàries, les que elegiran entre elles qui serà president. Continuar llegint “ES DEMANA LA TEUA VEU”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

XXVIIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                     Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’església en cada diumenge del temps ordinari tracta que reflexionem sobre en què consisteix seguir Jesús de Natzaret, i per a això ens proposa textos de l’evangeli de Mateu perquè vegem com es van plantejar els seguidors de Jesús de Natzaret seguir el seu missatge després de la seua mort que van viure unida a la seua fe en la seua resurrecció.

Mateu ens planteja que el principal del missatge de Jesús és recordar i impulsar el Regne de Déu que proclamà sense descans com a eix de la seua predicació i de la seua pràctica. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

ESCAC I MAT A L´HABITATGE

Vicent Fc. Estarlich és membre el Grup Cristià del Dissabte.

El clam és al carrer i la indignació augmenta; i no sols en aquelles persones que són víctimes de l’especulació en l’habitatge sinó també en aquelles que sofreixen les ocupacions de les seues vivendes, tractades com si foren tenedors de moltes vivendes.

És lamentable que les lleis per protegir a les persones sense sostre, castiguen a aquelles que amb treball i suor o per herència la posseeixen, per no diferenciar als grans tenedors dels xicotets. Continuar llegint “ESCAC I MAT A L´HABITATGE”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XXVIIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                        Llorenç Gimeno és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La lectura d’Isaïes ens prepara a acollir l’Evangeli amb una altra paràbola  que té la vinya com a motiu. El Bon raïm que n’espera Déu és la justícia, la bondat i en canvi hi sent el “clam dels oprimits”.

És un text per contemplar, per donar gràcies a Déu per seu gran amor, per la cura que té per nosaltres, per la seua esperança …i per a deixar-se qüestionar sincerament. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

MORIR AMB LES BOTES POSADES

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Aquests dies hem rebut la notícia de la renúncia d’uns bisbes alemanys a l’exercici del seu ministeri. Segurament és una notícia sorprenent, però més sorprenent és el motiu relatat per un d’ells: amb molta sinceritat i molta humilitat reconeix no poder suportar més la càrrega de responsabilitat que comporta l’exercici del ministeri ni poder respondre a la demanda que s’espera d’ell. Confessa que renuncia per estrés.

L’Església manté estructures molt rígides i, per eixe motiu, intransigents i de vegades tortuoses per als lloms de les persones que han de suportar-les. Continuar llegint “MORIR AMB LES BOTES POSADES”

MIGRANTS, ÉSSERS HUMANS

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Diumenge 27 de setembre se celebra un any més una Jornada Mundial dels
Migrants i els Refugiats. Davant el drama que estem contemplant a Ceuta, al qual s’ha referit el teòleg i sociòleg Ximo García Roca com una “sacsejada d’inhumanitat”, cal reflexionar i posicionar-se d’una manera seriosa i comprensiva, sense deixar-nos atrapar fàcilment per la irracionalitat i la por. El papa Lleó XIV, a l’igual que ho va fer abans el papa Francesc, ens invita a calibrar a fons la complexitat del fenomen migratori i a respondre hi des de la nostra humanitat essencial.
No oblidem que també nosaltres hem sigut emigrants. Que ens hem vist obligats a abandonar el nostre país per a buscar un futur millor i una vida més digna. Que hem sigut refugiats, escapant d’una dictadura o d’unes circumstàncies d’opressió de qualsevol tipus per a buscar la llibertat i la seguretat. Per què no parar la nostra mirada sobre aquests persones que, ara mateix, estan passant per una situació tan difícil com aquesta? Quants drames humans s’amaguen darrere de cada història personal!
I entre els emigrants i els refugiats, hi ha clarament un col·lectiu de persones
més vulnerable: els menors i les dones. Ens ho ha recordat el papa Lleó XIV en el seu missatge per aquesta Jornada: “els menors són els més vulnerables dins dels fluxos migratoris mundials, i les responsabilitats econòmiques, polítiques i militars d’aquest desastre són immenses”. La dignitat d’aquests menors, i en conjunt dels emigrants i refugiats, es veu menyspreada freqüentment de moltes maneres: separacions familiars, morts al llarg de les rutes migratòries, reclutament per a participar en conflictes armats,
diverses formes d’explotació, violència sexual, maltractament de tot tipus durant el trajecte.
En aquest context, beneïts siguen tots els gestos de solidaritat que hi es puguen mostrar per part de persones, organitzacions civils i institucions polítiques i religioses.
Hem d’elogiar les reaccions que fugen de criteris excloents i la polarització de la vida social, així com els testimoniatges d’estima i d’humanitat per damunt de les posicions d’indiferència. És una qüestió de compromís per salvaguardar la dignitat humana, tot sembrant esperança tant en els emigrants i refugiats com en el conjunt de la societat.
El Papa ens fa saber que tots podem assumir algun tipus de compromís davant el drama dels fluxos migratoris, i que les institucions públiques han de promoure instruments jurídics i polítics apropiats per a respondre adequadament davant el repte que representen. A la fi, hi ha un futur possible per a tots en una societat decent.

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

XXVIé Diumenge del Temps Ordinari.                                                                           (Ez 18, 25-28; Salm 24; Flp2, 1-11; Mateu 21, 28-32)                                                                     Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Joan XXIII, en conversa amb els sacerdots de Roma, els va dir: «Preferisc vore-vos amb les mans brutes que sense mans». Les mans que s’embruten per lluitar per la justícia i curar ferides són signes que el Regne de Déu està entre nosaltres.  El profeta Ezequiel proposa «practicar la rectitud i la justícia», i a aquells que les practiquen se’ls oferix el perdó i el penediment, ja que cap acció, fins i tot aquella que apareix com més justa i desinteressada, està lliure d’una ambigüitat que impedix que algú puga anomenar-se «bo». L’acció per la justícia produïx ferides en qui la practica i, amb molta freqüència, pot causar el contrari del que es proposa. És necessari practicar el penediment i el perdó per reconéixer la culpa i l’ambigüitat de l’acció. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

AFONIA EN LA CEE

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Des de fa més de vint anys, el Vaticà cita els bisbes novells a un curs intensiu de formació (afectuosament “tornada a l’escola dels bisbes”) al llarg de la primera quinzena de setembre.

Del 2 al 10 de setembre, 149 bisbes han acudit a “l’escola” i, entre altres coses el papa Lleó XIV els ha insistit en l’obligació d’exercir el ministeri “des de la proximitat amb el poble, sacerdots i comunitats”. També els ha advertit dels canvis accelerats en els quals estem immersos i l’obligació de conèixer i compartir les alegries, els dolors i els somnis de les persones, sense diferència de confessions o creences, perquè “abans de bisbes són deixebles”. I continuava: “per a eixa missió han d’estimar les persones que el Senyor els ha confiat, procurant conèixer-les pel seu nom, històries, llengua i visitar-les”. Continuar llegint “AFONIA EN LA CEE”