REVISANT EL DOMUND

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Recorde de xiquet l’aura que corria pel poble en torn al “missioneret” (manera afectuosa de com es feia referència a Alexandre Alapont, el “pastisseret”) quan decidí servir al poble nambia a Zimbàbue (quan ell hi  anà s’anomenava Rhodèsia). Era el temps en què a les parròquies es parlava d’ajudar als “negrets” i als “xinesets” i dominava la idea d’anar a convertir-los.

El “pastisseret” ens feia arribar com era la vida a Àfrica i podíem descobrir la riquesa humana i espiritual de totes aquelles persones, com són de  sacrificades i quant interés i agraïdes són en sentir-se afavorides per l’atenció i possibilitat de creixement. Continuar llegint “REVISANT EL DOMUND”

LES NOVES RENTADES DE CARA

Lourdes Parramon i Bregolat és advocada

Potser no ens caldria recórrer a neologismes importats per posar nom a pràctiques tan velles com l’anar a peu. El washing (literalment, “fer la bugada”) és la tradicional rentada de cara. Normalment, s’aplica a la promoció d’una marca per vendre producte. El propòsit del màrqueting washing es resumeix, ras i curt: com millor imatge, més benefici. Atès que les tendències de consum s’associen als valors socials dominants, els departaments del ram estan sempre amatents, perquè la marca no en quedi despenjada. Ara bé, si el públic detecta inconsistència o gesticulació (altrament dita postureo), incoherència o manipulació —allò que, des de temps immemorials, es coneix com a presa de pèl— pot produir-se l’efecte contrari. Hi ha risc de resposta adversa en l’ecoblanqueig (green washing) per part d’empreses (Repsol acumula denúncies) o bancs (Santander, BBVA, CaixaBank…) “sostenibles”, quan informes solvents destapen les enganyifes o el volum d’inversions en combustibles fòssils; però també en altres àmbits de l’anomenada esfera woke, la consciència social que algú equipara, despectivament, a la “correcció política”. En aquest sentit, s’identifica com a pink washing l’adhesió aigualida a l’Orgullcom una moda; rainbow washing, l’ús enganyós que estats com Israel fan de la reivindicació LGBTIQ; o purple washing, la defensa sectària que fan, del feminisme, alguns grups d’ultradreta.  Continuar llegint “LES NOVES RENTADES DE CARA”

PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L´EXEMPLE DE L´ESGLÉSIA D´ALGÈRIA


Tribuna Joan Carrera – Barcelona, 16 d’octubre de 2024

Introducció
L’home, el germà, el bisbe que us parla s’expressa a partir de la seva història personal, teixida d’educació, psicologia i experiències. Cap reflexió teològica, cap posicionament eclesiològic no existeix en si mateix, fora de les experiències personals de cadascú.

En primer lloc, sóc home, advocat de formació (vaig exercir-ne durant set anys) i, als 33, vaig entrar a l’ordre dominic. El meu vincle amb l’Església no es va forjar en un seminari en la meva joventut. La meva maduresa es va tramar fora de l’àmbit eclesial, tot i que la meva fe era sòlida i la pràctica de la meva fe també. Continuar llegint “PER UNA ESGLÉSIA SINODAL. L´EXEMPLE DE L´ESGLÉSIA D´ALGÈRIA”

REMEI PER A LA PAU

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El desinterés i l’abanadonament de les religions ha augmentat en forma pràcticament proporcional a les reaccions fanàtiques i fonamentalistes per defensar postures religioses tancades i intransigents. Creix la consciència que les religions són un focus de conflictes i enfrontaments que condueixen a enemistats i guerres. I el mateix es pensa respecte a la política practicada de forma partidista i interessada, tancada a tot enteniment i orgullosa de sí mateixa, fins al punt d’originar guerres, conflictes i abusos. Continuar llegint “REMEI PER A LA PAU”

“PERMETEU-ME LA PARAULA”

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El papa Francesc ha visitat la tomba de Balduí, aquell rei que abdicà temporalment per no haver de signar la llei de l’avortament que havia aprovat el parlament belga. Després, a preguntes dels periodistes, es va referir a l’acte de l’avortament com un homicidi i als qui el practicaven com sicaris. En són paraules grosses.

Encara que anaven precedides per un apaivagador “permeteu-me la paraula”, el primer ministre belga les qualificà d’inacceptables i altres persones les consideren suficients per desvincular-se de l’Església. Continuar llegint ““PERMETEU-ME LA PARAULA””

CAP ALS CENT ANYS DE LA JOC

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Les persones no som illes ni som asèptiques i l’experiència de vida ens influeix en la construcció del nostre constructe des d’on donem forma a la nostra manera de pensar i de llegir el dia a dia.

Joseph Cardijn (1882 – 1967), sacerdot belga, fou fill d’un miner mort a conseqüència de les hores dintre de la mina, necessàries per a mantenir la família, fet que a Cardijn el marcarà de tal manera que no podrà eludir llegir l´Evangeli i dirigir la predicació contra l’explotació, maltractament humà i oposició al silenci d’una Església cada vegada més allunyada del món obrer i arrelada al costat del poder. Una postura que du a l’opinió per part de la societat que la vida cristiana manifesta públicament l’acceptació acrítica d’aquesta societat injusta. Continuar llegint “CAP ALS CENT ANYS DE LA JOC”

APUNTANT A L´IDEALISME

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Acaba la Segona Guerra Mundial i la barbàrie és de tal magnitud que naix la preocupació perquè aquesta crueltat no torne a ocórrer.

S’inicia un temps de reflexió, d’on naixerà la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Comença així un camí que vol posar seny a les relacions i al tracte entre les persones i els països. Continuar llegint “APUNTANT A L´IDEALISME”

LA IRP DE LA REGULARITZACIÓ

Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És evident que les dues referències que forneixen la qualitat social i humana de qualsevol país passen pel respecte als Drets Humans i per la participació democràtica dels ciutadans i ciutadanes en tot allò que els afecta; és a dir, en la gestió de la societat. Aquests horitzons –participació i Drets Humans- són molt exigents i difícilment s’aconseguirà el seu acompliment al 100 per cent. Tot i així no han de deixar d’orientar i assolir reptes que promoguen i facen créixer la consciència i la responsabilitat de la ciutadania. Continuar llegint “LA IRP DE LA REGULARITZACIÓ”

EL DRET A NO EMIGRAR

 

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Pocs mesos després de l’elecció de Giorgia Meloni com a Primera Ministra d’Itàlia, Antonio Spadaro, un jesuïta que gaudix de la màxima consideració de Francesc, va convocar un diàleg obert amb el Vaticà ( representat per Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà ) sobre la qüestió de les migracions, que anava a ser la pedra de xoc de la legislatura. La conversa no va defraudar i va mostrar l’enorme bretxa que hi ha entre la visió política funcional i la visió ètica humanitària. Continuar llegint “EL DRET A NO EMIGRAR”