Destacat

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

Destacat

MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA

EN DEFENSA DE LA LLENGUA DEL NOSTRE POBLE

 El NO a l´ús del valencià a l´Església ve de molt lluny.

El 1756, l´arquebisbe Mayoral prohibí l´ús del valencià a l´Església. No podem parlar amb Déu a la nostra església valenciana amb la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d´una anomalia esquizofrènica, que ens obliga, quan ens apropem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu. Continuar llegint “MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA”

UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT

L’EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L’ENTRADA A LA NOVA REALITAT.

 Signes i senyals d’esperança

I.- Propòsit

II.- Vacunació universal i salut integral

III.- La pandèmia no és només un problema sanitari

IV.- Enfortiment d´allò públic

V.- Església pròxima i solidària

VI.- En resum

I.- La pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 ha aguditzat les desigualtats i ha colpejat amb major força les persones més vulnerables. Ha posat en evidència les greus mancances de la nostra societat, la desigualtat i la violència social sobre les quals descansa la nostra suposada “normalitat”. Ha mostrat les contradiccions i injustícies del nostre sistema, amb poca inversió en salut, investigació, educació, una sobreexplotació del planeta i la priorització del benefici econòmic. També s’ha evidenciat que les persones tenim una interdependència, de tal manera que podem qualificar el món de “llogaret global”. Continuar llegint “L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT”

LA VACUNA DE JESÚS

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

LA VACUNA DE JESÚS

El profeta Juan predicaba la conversión para evitar el castigo de Dios, y mucha gente se acercaba a él, y Juan los bautizaba en el Jordán. Jesús se puso a la cola con su pueblo para ser bautizado y tomó conciencia de su misión no de castigo de Dios sino de misericordia. Y la ejerció con su pueblo porque mucha gente andaba perdida y abandonada como ovejas sin pastor. Y se compadeció de sus sufrimientos y los alivió y curó todo lo que pudo. Continuar llegint “LA VACUNA DE JESÚS”

EN MEMÒRIA DE LLUÍS MARCO BENLLOCH

 “EN MEMÒRIA DE LLUIS MARCO BENLLOCH 

José Mª Jordán Galduf

Ahir va morir Lluis Marco Benlloch, conegut i estimat mestre de Marines durant molts anys. També admirat professor del Taller de Creació Literària de l’Escola de Persones Adultes (EPA) de Llíria, un taller que ell va fundar (i que posteriorment han coordinat els professors Miquel Bort i Carles Subiela). La seua dona, Dulce Pérez Oliag, és igualment un referent en la comarca com a infermera de Marines i com a professora de ioga a Llíria. Finalment, altres persones és possible que coneguen Lluís a través dels seus fills: Nico (actual director de l’EPA de Llíria), Mª Dulce i Lluís Jesús. Continuar llegint “EN MEMÒRIA DE LLUÍS MARCO BENLLOCH”

EL MENYSPREAMENT DE LA NOSTRA LLENGUA

El menyspreament de la nostra llengua

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

Jo crec,  i prou que ho lamente, que l’Església veu el valencià com jo veia don Manuel Sanchis Guarner a mitjans dels anys setanta, com una cosa exòtica i secundària; no sé exactament qué espera per a fer passos fermes. I no en fa cap, conscient dels maldecaps que se’n puguen derivar una vegada partit el meló; cal actuar amb prudència  i estalviar-se problemes com els que van sofrir Sanchis Guarner i Joan Fuster, es deu dir dia rere dia, any rere any, segle rere segle. Ja saben també qué li va passar al bisbe don Rafael Sanus († 2010) per ser valencianista i ferm defensor de la litúrgia en la nostra llengua. Continuar llegint “EL MENYSPREAMENT DE LA NOSTRA LLENGUA”

LA NORMALIDAD NO ES LA SOLUCIÓN, ES EL PROBLEMA

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

La normalidad no es la solución, es el problema

 

En este tiempo de pandemia oímos mucho decir:”cuando esto pase… y volvamos a vernos, a abrazarnos, a salir… y volvamos a lo de antes”. Poco habremos aprendido si volvemos a lo de antes. Continuar llegint “LA NORMALIDAD NO ES LA SOLUCIÓN, ES EL PROBLEMA”

EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA

El castellà, llengua oculta

Bartolomé Sanz Albiñana, Catedràtic d’Educació Secundària i Doctor en Filologia Anglesa

A l´Església valentina, del llatí, una llengua que marcava distàncies i resultava misteriosa a la litúrgia, es va passar al castellà amb el Concili Vaticà II, però no al valencià, perquè el castellà era la llengua de l´imperi amb la qual vam conquerir Amèrica i estava ben arrelada. A  Franco, a més a més, per tal de tindre´ns ben controlats,  li agradava que tots parlàrem  castellà en tots els àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació, etc., és a dir, la llengua  amb què Espanya es va donar a conéixer arreu del món i amb la qual es va evangelitzar els infidels. Qui no recorda aquell temps en què Estat i Església anaven agafats de la mà? Qui no recorda  aquell temps en què Franco també proposava a Roma una terna per al nomenament de bisbes, i els sacerdots interioritzaven en silenci la situació  favorable en què, acabada la guerra, el país s´havia instal.lat. Ara resulta que, segons  Mario Vargas Llosa (El País, diumenge 6 de desembre de 2020), l’espanyol és “una lengua disminuida, silenciada, preterida ante lenguas locales que son habladas por minorías”. Doncs sí que estem apanyats! Fins ara jo tenia entés que la llengua minoritzada era el valencià, la llengua que em va ensenyar la meua mare i que la meua generació només  va  poder fer servir a l’àmbit familiar i al carrer fins que Franco va morir. Continuar llegint “EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA”

PASQUA, LA VIDA SE RENOVA

 

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

PASQUA, LA VIDA SE RENOVA

Pasqua i l’arribada de la primavera van de la mà. El canvi d’estació és motiu de joia i alegria perquè la vida se renova i la natura esclata després de l’hivern. També la celebració de la festa cristiana de la Pasqua és motiu de joia i alegria amb l’esperança que suscita la resurrecció de Jesús després de la crucificació i la mort. Continuar llegint “PASQUA, LA VIDA SE RENOVA”