ANATEMA ECLESIÀSTIC VERSUS CORRECCIÓ EVANGÈLICA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Som en Quaresma i se’ns proposa disposar-nos a acceptar conversió, però no precisament religiosa sinó a Jesús de Natzaret.

Ha passat el temps i la conversió ha anat derivant en deixar d’analitzar el comportament humà a la llum de Jesús i, més aviat, en donar importància al compliment religiós, fins al punt de construir una religió que exigeix, per a la seua pertinença, el compliment de codis, preceptes, lleis i costums. Aquest aspecte hauria d’invitar-nos a una reflexió profunda sobre si s’està donant més importància a la pertinença a la institució religiosa que a veure Jesús com el Mestre a seguir. Continuar llegint “ANATEMA ECLESIÀSTIC VERSUS CORRECCIÓ EVANGÈLICA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

III Diumenge de Quaresma.                                                                                                (Ex. 17,3-7; Sal. 94, 1-2.6-9; Jn. 4, 5-42)                                                                                               Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 Moltes vegades al nostre voltant se sent aquella frase que crida: On està Déu?

Envoltats en tanta violència, tragèdies, guerres i maltractaments, els nostres llavis pronuncien: Hi ha Déu? D’ahí l’expressió estar abandonats de la mà de Déu.

Ens han parlat de Déu com un ésser totpoderós i, possiblement, siga l’origen d’una confusió que provoca una reacció contra el silenci de Déu, contra la inacció aparent que no evita tant de dolor ni impedeix tanta crueltat. Ix el crit trencat: Per què ho permet? Per què no evita tanta desgràcia? Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

Encuentro/ Celebración 20 aniversario

Redes Cristianas nació en 2006 con vocación de aglutinar y ser red de coordinación de los grupos y medios de comunicación católicos de base en España. Tras veinte años de existencia os invitamos a un encuentro en la mañana del sábado 14 de marzo por internet. Más adelante se pondrá el enlace de ZOOM.

En dicho encuentro se reflejarán las aportaciones de los distintos grupos que forman Redes Cristianas sobre el tema del encuentro, además se entregará el Premio Redes Cristianas por primera vez en sus dos modalidades.

Os animamos a participar y a difundir ampliamente la información que aparece en el cartel que se adjunta

CANVI DE RUMB

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La situació eclesiàstica ja no dona més de sí. Per a mi, així sonen les paraules del papa Lleó XIV als seus rectors, als preveres de Roma.

Cal un canvi de rumb per eixir d’allò de sempre i dedicar-se a evangelitzar amb creativitat i nous carismes.

A la diòcesi de València, la tònica al llarg de la història ve marcada per una mentalitat caracteritzada per una forta tradició de conservadorisme teològic i social. El temps passa, però la vida a les parròquies continua essent el de sempre. El pas del temps i el context canviant es viu al carrer, però la feligresia, quan passa el banquet d’entrada als temples, pareix que ha de deixar fora la vida diària per revestir-se d’allò de sempre. El canvi de mentalitat social, que viuen les persones a les seues relacions personals, veïnals, amistoses i familiars, a l’entrada als temples queda en suspens, inclús, l’idioma en el qual es relacionen entre elles i s’entra en un altre món. Continuar llegint “CANVI DE RUMB”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

II Diumenge de Quaresma.                                                                                                       (Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9)                                                                            Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La transfiguració de Jesús significa el moment que tots necessitem per a enfortir la nostra fe. Enmig de les dificultats de la vida, entre les faenes i els treballs de cada dia, volem continuar endavant fidels al nostre compromís cristià. Volem ser fidels al nostre baptisme, volem ser seguidors de Jesús, volem mantenir-nos en la nostra opció del Regnat de Déu que el Natzaré ens proposa. Així ho manifestem en els nostres moments de pregària en comú i així ho interioritzem en la nostra oració personal. La nostra vol ser una vida de fe en el Déu de Jesús, el Déu que salva. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

QUI ES RECORDA DEL SÍNODE UNIVERSAL

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

Fa dos anys, parlar del Sínode universal de l’Església estava de moda, encara que cal dir que a la diòcesi de València passava sense pena ni glòria; en aquest moment, continua obert o ja és cosa passada?

Sobre el paper, l’Església universal continua treballant el Sínode i es prepara per a la seua cloenda en una Assemblea general convocada per a l’any 2028. Ara és moment d’estar posant en pràctica la sinodalitat a les diòcesis. No es tracta d’un treball acadèmic, amb qüestionaris ni respostes, sinó d’aplicar l’esperit sinodal a la vida de les parròquies, a la manera de treballar en elles i a les diòcesis. És l’etapa d’aterrar tot el que s’ha aportat en les sessions sinodals. Ha passat el temps dels debats i és temps de traduir en formes concretes la vida eclesial. Continuar llegint “QUI ES RECORDA DEL SÍNODE UNIVERSAL”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Primer Diumenge de Quaresma.                                                                                     (Gn 2, 7-9; 31-7; Salm 51 (50); Rom 5, 12-19; Mt. 4, 1-11.)                                              Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La temptació inevitable

Els textos bíblics que avui ens presenta la litúrgia són importantíssims per a comprendre la naturalesa humana, sempre que no els llegim com històries passades sinó com narracions que ens aclarixen qui som i què ens passa i ens passarà.

La primera lectura és una narració mítica, simbòlica, que contesta  la pregunta de per què existeix tant de mal. No conta un succés històric sinó que fa una reflexió sobre una sensació universal: per què la vida humana, que desitgem paradisíaca, sempre es veu frustrada? La resposta que trobaren aquells pensador de fa més de tres mil anys és que l’ésser humà, cada persona, vol ser déu; conèixer el que és bo i mal, però oblidant que el nostre pensament i la nostra actitud interessada no és capaç primàriament de pensar en el bé comú  de la societat i de la natura, sinó que considera bo el que li plau i refusa el que li desplau. En no agafar la senda humil i participativa que el Creador li mostra, agafa la del camí superb: “jo diré allò que a mi m’interessa que siga bo o roí”. “No morireu, diu la serp que tots tenim dins,  a l’inrevés, sereu com déus coneixedors del bé i del mal”. Això passa i passarà en cada generació inevitablement. El paradís que tenim a l’abast desapareix i la sensació joiosa de sentir-se part de la natura i de la humanitat s’evapora. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

RECOMENÇAR

        Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

¿És possible recomençar després d’experimentar una gran crisi? ¿Podem reconstruir-nos després de sentir-nos trencats i buits? D’això va precisament un interessant llibre del sacerdot italià Fabio Rosini (El arte de recomenzar. Los seis días de la creación y el inicio del discernimiento, Rialp, 2025) que acabe de llegir a les portes del temps de Quaresma. Un llibre que, tot i el seu contingut explícitament religiós, el lector (creient o no creient) pot fer-ne una lectura essencialment existencial. A la fi, les persones travessem en la vida diverses situacions convulsives que ens poden portar o bé a enfonsar-nos o bé a tractar de recomençar.

Rosini introdueix al lector en l’art de recomençar a partir del paradigma de la creació que apareix en el Gènesi. I ho fa amb un recorregut existencial i espiritual, de regeneració i discerniment, seguint el relat bíblic dels sis dies de la creació. Amb això tracta de connectar la paraula de Déu amb la nostra vida, tot considerant la necessitat que tenim sovint els humans de reconduir o reconstruir la pròpia existència.

Al parer de Rosini, recomençar és possible, tot i que no és fàcil. Per a poder-ho fer hem de tornar a l’inici i repensar allò que és vital per a nosaltres. El començament ho conté tot. Ningú no comença per ell mateix. La vida és rebuda. Formem part de l’obra de la creació i el Gènesi pot ajudar-nos a aprofundir en el nostre coneixement propi i a guanyar en capacitat per a poder recomençar després d’una gran crisi. Cada dia de la creació en el relat bíblic ens aporta uns ensenyaments interessants a tot aquest respecte.

El primer dia de la creació, segons Rosini, subratlla l’evidència d’un món caòtic i invita a acollir el caos i acceptar que no ho podem controlar tot. D’alguna manera, el caos pertany a un ordre més alt que no som capaços d’albirar o d’abastir. Acceptar el caos (com a punt de partida) és considerar les coses com són, no com ens agradaria que foren, i acollir amb realisme les nostres limitacions. Algú ens ha creat i ha pensat en la nostra existència. Tenim la vocació de viure i el dret de poder recomençar. Igual com es distingeix la llum de les tenebres, hem de saber discernir el bé del mal.

El segon i el tercer dia de la creació, d’acord amb Rosini, ens porten a reflexionar sobre els límits de la nostra realitat i la necessitat d’establir unes prioritats. Igual com hi ha una separació de les aigües, hem de discernir allò que ens dona vida d’allò que ens danya i ens mata, allò que per a nosaltres és identitat i font de renaixement d’allò que ens buida i ens trenca. Tenim una missió en la vida en funció dels talents que se’ns han confiat, i hem de ser capaços d’establir una estratègia d’actuació coherent amb la nostra pròpia identitat personal. Seleccionar allò que ens fa ser veritablement més feliços i fructuosos, i créixer en l’estima per tal de construir i no disgregar-se.

El quart i el cinqué dia de la creació, seguint a Rosini, ens fan considerar (en paral·lel a les llums del firmament) les llums que poden il·luminar el nostre espai de fecunditat personal per a viure millor la nostra vida. Per a poder recomençar, ¿quina llum hi ha dintre de mi i com mire les coses? ¿Quines inspiracions de bé tinc, en contraposició a les suggestions de mal? ¿Quina dinàmica (de pensament i acció) em pot fer viure millor o fer malbé la meua vida? El mal porta les persones a una dimensió que no és la seua veritat; en canvi, quan ens penedim i estimem tornem a ser autèntics. Necessitem albirar (i deixar-nos guiar per) les nostres inspiracions (les nostres llums constructives) com a punt de suport per a poder recomençar. Cal així mirar de dalt a baix la nostra vida, estar agraïts per allò que hem rebut i, malgrat les nostres errades i contradiccions, tractar de recomençar seguint les petjades del bé.

En el sisé dia del Gènesi, com es sabut, culmina la creació amb l’aparició de la vida: primer els animals, després els éssers humans. I de tot açò deriva Rosini unes reflexions extraordinàries per a poder recomençar. El dia sisé va de la pols a la vida. Una vida plena de contradiccions, però destinada a donar fruit. Les contradiccions, i fins i tot les humiliacions, han de ser per a nosaltres una escola per a conèixer-nos més a fons i viure millor la nostra vida. L’ésser humà ha estat fet a imatge de Déu per administrar la terra i obrar en fecunditat. Anirem bé mentre siguem fidels a nosaltres mateixa, ja que la nostra veritable identitat és la de ser fills d’un Pare bo (Déu). Per contraposició, els desastres humans deriven de la traïció a la nostra identitat essencial.

A la fi, el viatge de Rosini a través del seu llibre és una operació instructiva per a alliberar-nos del nostre fals “jo”. Un viatge cap a nosaltres mateixos. Segons l’autor, torne a mi mateix quan veig a Déu com a Pare i a les altres persones com a germans. Quan no obre així, em veig impulsat cap a l’egoisme i em quede buit. Val la pena, per tant, tractar de recomençar i reconéixer que, si estic fet a imatge de Déu, també jo soc amor. Soc jo mateix quan estime. El viatge per a la reconstrucció de la pròpia vida implica un procés de discerniment interior (triant el bé i rebutjant el mal). Sempre hi ha un bé que jo puc fer, un camí i unes oportunitats per a actuar fidel a mi mateix (al servei de les altres persones). Redescobrir la nostra bondat intrínseca constitueix, així, el punt de partida per a poder recomençar i reconstruir-nos.

RELAXAMENT RELIGIÓS A L´ESGLÉSIA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El comportament de les comunitats cristianes en els seus orígens impressiona immensament pel seu radicalisme i exigències en tractar d’assumir l’estil de vida de Jesús. (Hc.2,44-45; Hc.4,32-35). Els membres de la comunitat vivien amb generosa radicalitat compartint tot el que cadascú tenia i procurant que ningú passara necessitat. Se sabien família i tenien cura els uns dels altres. Mostraven una fe pràctica i una voluntat d’entrega a la comunitat perquè ningú fos maltractar ni ignorat.

És cert que aquesta manera idíl·lica de viure tindria clavills. I tant que en tenia (Hc.5,1-11). La mentida, l’aparença i el fet de quedar bé prompte es feu present. Continuar llegint “RELAXAMENT RELIGIÓS A L´ESGLÉSIA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

VI Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                       (Sir 15,15-20; Salm 118; 1C 2,6-10; Mt 5,17-37S)                                                                           Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La lletra de la Llei

El passatge de Mateu 5, 17-37 és ensems clar i enigmàtic per tal com, en poques ratlles, Jesús consagra el valor absolut de les prescripcions de la Llei i els Profetes al mateix temps que les considera insuficients per accedir al Regne del cel. El que llegim és que es pot ser el més gran al Regne del cel per haver complit i ensenyat a complir tots els manaments, fins els més menuts, i, tanmateix, no entrar-hi.

“Maleït el qui no observe els manaments d’aquesta llei i no les complisca”, havia dit el Deuteronomi. I sant Pau, en esmentar als Gàlates aquest versicle, afegeix “totes les prescripcions que hi ha”. És a dir, fins la més menuda. També sant Jaume havia escrit que “si algú compleix tota la Llei però deixa d’observar-la en un punt, es fa culpable davant la Llei sencera” (Jm 2,10). Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”