Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
¿És possible recomençar després d’experimentar una gran crisi? ¿Podem reconstruir-nos després de sentir-nos trencats i buits? D’això va precisament un interessant llibre del sacerdot italià Fabio Rosini (El arte de recomenzar. Los seis días de la creación y el inicio del discernimiento, Rialp, 2025) que acabe de llegir a les portes del temps de Quaresma. Un llibre que, tot i el seu contingut explícitament religiós, el lector (creient o no creient) pot fer-ne una lectura essencialment existencial. A la fi, les persones travessem en la vida diverses situacions convulsives que ens poden portar o bé a enfonsar-nos o bé a tractar de recomençar.
Rosini introdueix al lector en l’art de recomençar a partir del paradigma de la creació que apareix en el Gènesi. I ho fa amb un recorregut existencial i espiritual, de regeneració i discerniment, seguint el relat bíblic dels sis dies de la creació. Amb això tracta de connectar la paraula de Déu amb la nostra vida, tot considerant la necessitat que tenim sovint els humans de reconduir o reconstruir la pròpia existència.
Al parer de Rosini, recomençar és possible, tot i que no és fàcil. Per a poder-ho fer hem de tornar a l’inici i repensar allò que és vital per a nosaltres. El començament ho conté tot. Ningú no comença per ell mateix. La vida és rebuda. Formem part de l’obra de la creació i el Gènesi pot ajudar-nos a aprofundir en el nostre coneixement propi i a guanyar en capacitat per a poder recomençar després d’una gran crisi. Cada dia de la creació en el relat bíblic ens aporta uns ensenyaments interessants a tot aquest respecte.
El primer dia de la creació, segons Rosini, subratlla l’evidència d’un món caòtic i invita a acollir el caos i acceptar que no ho podem controlar tot. D’alguna manera, el caos pertany a un ordre més alt que no som capaços d’albirar o d’abastir. Acceptar el caos (com a punt de partida) és considerar les coses com són, no com ens agradaria que foren, i acollir amb realisme les nostres limitacions. Algú ens ha creat i ha pensat en la nostra existència. Tenim la vocació de viure i el dret de poder recomençar. Igual com es distingeix la llum de les tenebres, hem de saber discernir el bé del mal.
El segon i el tercer dia de la creació, d’acord amb Rosini, ens porten a reflexionar sobre els límits de la nostra realitat i la necessitat d’establir unes prioritats. Igual com hi ha una separació de les aigües, hem de discernir allò que ens dona vida d’allò que ens danya i ens mata, allò que per a nosaltres és identitat i font de renaixement d’allò que ens buida i ens trenca. Tenim una missió en la vida en funció dels talents que se’ns han confiat, i hem de ser capaços d’establir una estratègia d’actuació coherent amb la nostra pròpia identitat personal. Seleccionar allò que ens fa ser veritablement més feliços i fructuosos, i créixer en l’estima per tal de construir i no disgregar-se.
El quart i el cinqué dia de la creació, seguint a Rosini, ens fan considerar (en paral·lel a les llums del firmament) les llums que poden il·luminar el nostre espai de fecunditat personal per a viure millor la nostra vida. Per a poder recomençar, ¿quina llum hi ha dintre de mi i com mire les coses? ¿Quines inspiracions de bé tinc, en contraposició a les suggestions de mal? ¿Quina dinàmica (de pensament i acció) em pot fer viure millor o fer malbé la meua vida? El mal porta les persones a una dimensió que no és la seua veritat; en canvi, quan ens penedim i estimem tornem a ser autèntics. Necessitem albirar (i deixar-nos guiar per) les nostres inspiracions (les nostres llums constructives) com a punt de suport per a poder recomençar. Cal així mirar de dalt a baix la nostra vida, estar agraïts per allò que hem rebut i, malgrat les nostres errades i contradiccions, tractar de recomençar seguint les petjades del bé.
En el sisé dia del Gènesi, com es sabut, culmina la creació amb l’aparició de la vida: primer els animals, després els éssers humans. I de tot açò deriva Rosini unes reflexions extraordinàries per a poder recomençar. El dia sisé va de la pols a la vida. Una vida plena de contradiccions, però destinada a donar fruit. Les contradiccions, i fins i tot les humiliacions, han de ser per a nosaltres una escola per a conèixer-nos més a fons i viure millor la nostra vida. L’ésser humà ha estat fet a imatge de Déu per administrar la terra i obrar en fecunditat. Anirem bé mentre siguem fidels a nosaltres mateixa, ja que la nostra veritable identitat és la de ser fills d’un Pare bo (Déu). Per contraposició, els desastres humans deriven de la traïció a la nostra identitat essencial.
A la fi, el viatge de Rosini a través del seu llibre és una operació instructiva per a alliberar-nos del nostre fals “jo”. Un viatge cap a nosaltres mateixos. Segons l’autor, torne a mi mateix quan veig a Déu com a Pare i a les altres persones com a germans. Quan no obre així, em veig impulsat cap a l’egoisme i em quede buit. Val la pena, per tant, tractar de recomençar i reconéixer que, si estic fet a imatge de Déu, també jo soc amor. Soc jo mateix quan estime. El viatge per a la reconstrucció de la pròpia vida implica un procés de discerniment interior (triant el bé i rebutjant el mal). Sempre hi ha un bé que jo puc fer, un camí i unes oportunitats per a actuar fidel a mi mateix (al servei de les altres persones). Redescobrir la nostra bondat intrínseca constitueix, així, el punt de partida per a poder recomençar i reconstruir-nos.
