Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”