I A VALÈNCIA, PER QUÈ NO?

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Ompli de goig i d´esperança comprovar com a moltes diòcesis de Comunitats Autònomes bilingües fan ús de les dues llengües (autòctona i castellana) sense cap obstacle ni menyspreu a cap d´elles. Els documents que en eixes diòcesis es publiquen ixen als lectors en dues versions. Sí, potser més esforç, però si la nostra realitat és així, a qui volem servir? Continuar llegint “I A VALÈNCIA, PER QUÈ NO?”

VISITA “AD LIMINA”

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

VISITA “AD LIMINA”

 Els nostres bisbes, aquesta setmana, són a Roma en visita “ad limina”. Açò sona a haver de presentar al Papa les preocupacions del poble, les vivències de la fe del poble, les dificultats per a viure l´Evangeli en el dia a dia de la vida del poble i raonar sobre les angoixes i esperances de qui formen la nostra societat.

Quan escoltava visita “ad limina” suposava que el Papa volía saber sobre els diversos vessants de la fe del poble valencià, les seues inquietuds, les diferents teologies que són vida a la nostra diòcesi, així com també sobre les distintes lectures que a la nostra diòcesis es fan de l´Evangeli; també sobre la inculturització de la vida diocesana en la cultura del propi poble i sobre les relacions de la nostra Església valenciana amb els distints sectors culturals, polítics i socials d´aquest poble. Continuar llegint “VISITA “AD LIMINA””

MIENTRAS TANTO

“Mientras tanto”

Defender los Derechos Humanos, de todas todas.

Pero antes, a la vez y mientras tanto

ejercer algunos deberes humanos de solidaridad.

Denunciar la injusticia

de un sistema capitalista estructuralmente injusto.

Pero antes, a la vez y mientras tanto

dar de comer a quien sufre hambre. Continuar llegint “MIENTRAS TANTO”

TORNEM A UN TEMPS DE FOSCOR

Aquest article fou publicat el 8 de desembre en “diario.es”

Tornem a un temps de foscor?

Gustau Muñoz

8 de diciembre de 2021 22:17h

Mentre l’extraordinari papa Francesc, amb les seues actituds valentes i prèdiques humanitàries, embadaleix -impressiona molt favorablement- l’opinió més identificada amb els Drets Humans i la tolerància, una opinió que avui aniria de la dreta democràtica coherent fins a una esquerra genèrica, l’Església Valentina fa tot el contrari, el combat aferrissadament. No sols ella, per descomptat. Perquè està clar que l’Esglèsia valenciana no és un ens autònom ni independent. Continuar llegint “TORNEM A UN TEMPS DE FOSCOR”

ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L´ESPAI PÚBLIC

ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L’ESPAI PÚBLIC

Ha hagut molts reconeixements a la figura afable i discreta de D. Alfons Roig, un mestre excepcional, però de primer, cal resaltar la contribuició a l’espai públic, en la disposició personal que feu d’otorgar tot el seu legat a la Diputació, aleshores socialista. Una decisió que causà estranyesa en la seua estimada Església, si tenim en compte les declaracions que, arran d’aquesta decisió, tot seguit, realitzà Monsenyor Vicente Cárcel, historiador oficial de l’Església valenciana, una veu autoritzada, on valorava l’itinerari sacerdotal i intel·lectual de D.Alfons Roig. Vicente Cárcel definia la seua trajectòria en termes de “un progresivo alejamiento de la vida diocesana y un acercamiento a las autoridades socialistas, como consecuencia de una profunda crisis”. Allò que Vicente Cárcel denomina “alejamiento” por una profunda crisis, és el que jo considere la culminació de la major lucidesa i significat de la seua vida sacerdotal i intel·lectual. Crec que aquesta definició sobre la seua persona sona com a profanació de la seua vida. Continuar llegint “ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L´ESPAI PÚBLIC”

¿QUÉ ME LLEVARÍA?

¿Qué me llevaría?

Es la pregunta a la que han tenido que contestar muchos de nuestros hermanos canarios de La Palma que veían cómo sus casas iban siendo arrasadas por el volcán Cumbre vieja en los poblados de Todoque y Tacande: a las puertas de su casa, sus vecinos no tenían mucho tiempo para decidir “lo que llevarse” (¿cómo recuerdo?), sabiendo que ya nunca podrían entrar en ellas, al ver lo que estaba pasado irremediablemente en las casas vecinas. Continuar llegint “¿QUÉ ME LLEVARÍA?”

ALFONS ROIG EN ESCALA DE GRISES

Alfons Roig en escala de grises

per Josep Monter

A juzgar por lo que viene publicando la prensa desde hace unos días, la amenaza del descrédito absoluto se cierne sobre la figura de Alfons Roig. Se trata de una condena en blanco y negro, sin escala de grises. El asunto que nos concierne, de extrema gravedad, es arrojado al foro de la opinión publicada por un artículo de Martí Domínguez, del 6 de septiembre, publicado en un semanario valenciano, en la que se hacía eco de unas declaraciones de Juan Genovés (1930 -2020), recogidas en un volumen de conversaciones aparecido en junio, después de su muerte días antes de cumplir 90 años. En ellas, el pintor no solo acusa a AR de pederastia, sino de traficar con la menesterosidad de sus feligreses y pupilos para satisfacer sus lúbricos deseos. A las graves acusaciones, vertidas por quien ya no puede probarlas sobre quien tampoco puede ya defenderse, Domínguez no les encuentra reparo alguno: “No podemos dudar de la palabra de Genovés. ¿Por qué habríamos de hacerlo?”. Roma locuta, causa finita: Roma ha hablado, causa cerrada, en el más puro estilo fideísta. Continuar llegint “ALFONS ROIG EN ESCALA DE GRISES”