Materials

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Encara que continuen existint cultures en les quals, al final de cada cicle, el poble celebra festa i torna a començar de nou, tot torna a l’ordre inicial i es dona l’oportunitat de contribuir des del treball i la cooperació, al creixement del poble, perdonant deutes i sobreseent plets, pareix que al Primer Món, considerat culte i intel·ligent, aquests pobles hagen caigut en l’oblit, considerant-los indígenes i poc instruïts.

Un d’eixos pobles és el poble Aymara, als Andes. Cada any, celebra la “Macha Mara” (festa del seu cap d’any), on el poble es reunix per compartir els fruits del treball conjunt. En ella celebren la gràcia atorgada per la Panchamama, cremant tot allò roín i, per deixar-ho arrere, es perdonen tots els deutes, ofenses i conflictes i tornen a començar de zero amb harmonia i amb igualtat de condicions cadascú dels seus membres. Continuar llegint “PROBLEMÀTICS PEL PROGRÉS”

Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Amb la prioritat nacional es complix hui l’al·legoria de Franz Kafka: un animal innominat i obsessionat amb la seguretat dissenya, cava i perfecciona durant tota la seua vida un refugi subterrani amb el propòsit d’intensificar el terror, que, d’esta manera, el manté viu i treballant. Són els monstres que conformen la història de la infàmia, l’últim capítol de la qual es reconeix sota el títol de prioritat nacional i les conseqüències de la qual ja es deixen sentir en algunes pràctiques socials, en l’imaginari col·lectiu i en les polítiques migratòries, que substituïxen les polítiques d’acollida pel control de les poblacions, la cooperació per la seguretat i la dignitat per la militarització. Les legislacions autonòmiques comencen debilitant els òrgans de participació, qüestionen les subvencions a les organitzacions solidàries, obstaculitzen els processos de regularització de les persones immigrants i reduïxen els servicis d’atenció a la diferència; s’introduïx, en la conversa pública, un arsenal ideològic, amb ardor guerrer, que és inhumà i antinatural, irracional i pervers, immoral i anticristià. Continuar llegint “INFÀMIA PER AL SEGLE XXI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La història diu que els abusos de poder venen de temps immemorial, però acabada la II Guerra Mundial, la temptació d’abusos de poder estava servida i l’ànsia de venjança i dominació sobre els vençuts no eren estranyes, d’ahí la urgència de gestar uns acords que tractaren d’evitar atropellaments futurs.

La preocupació per evitar el caïnisme ve de molt lluny; al s.XVIII, després de la Revolució Francesa, apareixerà un manifest sobre els drets de l’home i del ciutadà. Aquesta idea eixirà reforçada després de la II Guerra Mundial amb la creació de l’ONU (1945) al temps que s’anuncia la necessitat d’un marc global de protecció contra crims, tortures i genocidis, el qual es concretarà en el Manifest dels Drets Humans, és a dir, en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Continuar llegint “TOTES LES PERSONES IGUALS DAVANT LA LLEI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.

El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.

Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències. Continuar llegint “QUE VE EL PAPA”

Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Treballem, descansem, consumim, preguem, desitgem …, un cúmul d’accions diàries que sobtadament es posen en perill, o no es poden fer, perquè el ciutadà normal es veu implicat en un conflicte armat que ell no ha triat.  Cert és que la història humana és una història de guerres, però també és cert que les societats sempre han intentat evitar-les. Ara el món sencer és veu implicat en vàries guerres vulga o no vulga  i  no hem de pensar que són inevitables, perquè ho són. La bona voluntat ha de triomfar i per això sempre hi ha hagut pactes i accions diplomàtiques que ho han intentat.

Ara, en el món globalitzat, fa més falta que mai que una institució internacional puga realitzat el nostre desig, però l’organització actual, l’ONU, no és capaç perquè la seua estructura té uns vicis que li ho impedixen; el vetos de les nacions poderoses, els incompliments del membres, la mancança d’acceptació de les seues institucions per part d’alguns membres, entre altres. Continuar llegint “LA PAU SEMPRE DESITJADA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La majoria de nosaltres procedim de famílies que s´han obert camí en la vida amb esforços, sacrificis i constància. Avantpassats nostres que no sabien de vacances ni de subvencions. Vivien amb la confiança posada en l’esforç i la il·lusió de procurar benestar a la família. Passaven per moltes necessitats, no n’hi havia per a capritxos, però sense desesperar i sense deixar de treballar.

Per als nostres iaios la vida no els era un camí de roses; per moments pareixia que era el final perquè la collita havia sigut pedregada, gelada o arruixada. Moltes vegades sofrien la tragèdia de després de treballar de sol a sol no tindre prou per a mantenir la casa; però eixa situació de mort i tancada d’horitzó no era suficient perquè s’aixecaben i continuaven lluitant per construir un futur. Continuar llegint “IMPORTÀNCIA DE RESSUSCITAR HUI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 19 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

El món cristià, encara que siga difícil de creure en un ambient de guerres, destrucció, inhumanitat, fam i abusos de poder, recorda que és Pasqua. Aquest és un anunci molt significatiu perquè, quan tot condueix a devastació, destrucció i mort, ressona una veu que crida vida i proclama que l’ésser humà no és subjecte de mort sinó de vida.

Cal dir, tanmateix, que aquest crit de vida té poca ressonància perquè pareix que criden més fort les bombes i els crims, l’ànsia de poder i de domini que l’estima, el respecte i la dignitat. Continuar llegint “HI HA VIDA”