Materials

ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L’ESPAI PÚBLIC

Ha hagut molts reconeixements a la figura afable i discreta de D. Alfons Roig, un mestre excepcional, però de primer, cal resaltar la contribuició a l’espai públic, en la disposició personal que feu d’otorgar tot el seu legat a la Diputació, aleshores socialista. Una decisió que causà estranyesa en la seua estimada Església, si tenim en compte les declaracions que, arran d’aquesta decisió, tot seguit, realitzà Monsenyor Vicente Cárcel, historiador oficial de l’Església valenciana, una veu autoritzada, on valorava l’itinerari sacerdotal i intel·lectual de D.Alfons Roig. Vicente Cárcel definia la seua trajectòria en termes de “un progresivo alejamiento de la vida diocesana y un acercamiento a las autoridades socialistas, como consecuencia de una profunda crisis”. Allò que Vicente Cárcel denomina “alejamiento” por una profunda crisis, és el que jo considere la culminació de la major lucidesa i significat de la seua vida sacerdotal i intel·lectual. Crec que aquesta definició sobre la seua persona sona com a profanació de la seua vida. Continuar llegint “ALFONS ROIG: UNA CONTRIBUCIÓ A L´ESPAI PÚBLIC”

¿Qué me llevaría?

Es la pregunta a la que han tenido que contestar muchos de nuestros hermanos canarios de La Palma que veían cómo sus casas iban siendo arrasadas por el volcán Cumbre vieja en los poblados de Todoque y Tacande: a las puertas de su casa, sus vecinos no tenían mucho tiempo para decidir “lo que llevarse” (¿cómo recuerdo?), sabiendo que ya nunca podrían entrar en ellas, al ver lo que estaba pasado irremediablemente en las casas vecinas. Continuar llegint “¿QUÉ ME LLEVARÍA?”

Alfons Roig en escala de grises

per Josep Monter

A juzgar por lo que viene publicando la prensa desde hace unos días, la amenaza del descrédito absoluto se cierne sobre la figura de Alfons Roig. Se trata de una condena en blanco y negro, sin escala de grises. El asunto que nos concierne, de extrema gravedad, es arrojado al foro de la opinión publicada por un artículo de Martí Domínguez, del 6 de septiembre, publicado en un semanario valenciano, en la que se hacía eco de unas declaraciones de Juan Genovés (1930 -2020), recogidas en un volumen de conversaciones aparecido en junio, después de su muerte días antes de cumplir 90 años. En ellas, el pintor no solo acusa a AR de pederastia, sino de traficar con la menesterosidad de sus feligreses y pupilos para satisfacer sus lúbricos deseos. A las graves acusaciones, vertidas por quien ya no puede probarlas sobre quien tampoco puede ya defenderse, Domínguez no les encuentra reparo alguno: “No podemos dudar de la palabra de Genovés. ¿Por qué habríamos de hacerlo?”. Roma locuta, causa finita: Roma ha hablado, causa cerrada, en el más puro estilo fideísta. Continuar llegint “ALFONS ROIG EN ESCALA DE GRISES”

 

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

S´ha alçat la veda. La llei de llibertat d´expressió queda curta davant la cacera organitzada contra el papa Francesc per part d´alguns periodistas i mitjans de comunicació molt significats políticament de dretes. Continuar llegint “EL SILENCI, PARLA”

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat

L´entrevista a Papa Francesc

 

Tenim un papa que parla clar. Sense embuts ni pèls a la llengua. I per això mateix entenem tot el que diu. Ho hem vist en la recent entrevista que li ha fet la Cope. Però precisament per això, perquè no és gens “diplomàtic”, rep els insults i les desqualificacions d’aquells que només accepten el pensament únic: el seu, ja que tots els altres (per a ells) són erronis i equivocats. Herètics! Després de la seua entrevista a la Cope, el papa ja ha rebut els atacs dels talibans espanyolistes. Continuar llegint “L´ENTREVISTA AL PAPA FRANCESC”

Javier Almela, membre del Grup Cristià del Dissabte.

El fàcil recurs al “con la Iglesia hemos topado”

Alfonso Rojo, en Periódico Digital, “casi con dolor, pero con ganas”, es permet una diatriba contra el papa Francesc per haver dit a la ràdio de la COPE “Yo no sé si España está totalmente reconciliada con su propia historia, sobre todo la historia del siglo pasado” i perquè, havent visitat ja 53 països,“no ha encontrado ni dos días para venir a España”.

Eixos dos arguments li fan afirmar sense embuts que el papa “alimenta un odio cerval a España” i que “le caemos mal los españoles”. Continuar llegint “FÀCIL RECURS AL “CON LA IGLESIA HEMOS TOPADO””

 

Javier Almela  és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El nostre arquebisbe ha convocat per al final de novembre un Congrés de Laics per posar en marxa l’objectiu prioritari definit pel recent Sínode Diocesà: Evangelitzar (que és, com sabem, també una prioritat de tota l’Església). Continuar llegint “AL VOLTANT DE L´EVANGELITZACIÓ”

Diumenge 8 d´agost, a migdia, s´acallà la veu més evangèlica, lúcida i profètica de l´actual panorama teològic espanyol. Religioses i laiques, sacerdots i seglars, creients i descreguts, i en especial el poble valencià, vivim una profunda orfandat. Continuar llegint “ABRAÇAT PEL COMPASSIU”

ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

per: Joan R. Peris i Anna Lluch

Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escriguérem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportació es sumaria a d’altres, per a que totes elles aparegueren arreplegades en un número de la revista Caroig, amb una part dedicada en esta ocasió a homenatjar la trajectòria de Julio al llarg dels anys dedicats a una gran tasca social i pastoral desde les diferents parròquies on ha exercit la seua missió sacerdotal. No sé si per la nostra banda va ser un gran atreviment acceptar el repte, perquè coneixíem personalment de manera molt parcial la gran figura humana i pastoral de Julio, però ens vàrem decidir perquè havíem d’altres testimonis que si que l’han conegut en fondària i han compartit amb ell les seues lluites i esperances al llarg de molts anys. Continuar llegint “ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS”

UN LLIBRE IL·LUMINADOR

Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte

Un llibre que pot il·luminar a molta gent, especialment a aquells que es troben en la zona làbil de la fe per raons de discrepància amb les postures  eclesiàstiques.

Doctor en filosofia, rector del col·legi del Patriarca de València, molts anys degà de la Facultat de Teologia, Juan José Garrido Zaragozá, l’autor, és un home amb parsimònia per a totes les coses que fa: ensenyar, acompanyar pastoralment, escriure, estudiar, sense oblidar, compartir amb els amics.

L’últim llibre seu es diu ·EN TORNO A DIOS, LA FE, LA IGLESIA Y EL HOMBRE” (Editorial: Facultad de Teología de València, 2021) i, com dic en el títol de la ressenya, és un llibre il·luminador. que reflexiona molt certament sobre la fe i la posició del creient en la societat actual. La seua reflexió ajudarà a comprendre els motius o les causes de l’actual situació i en fer-ho basarà l’esperança de molts cristians que es senten amb desesma  i  desemparats.

Sí, perquè la paciència, que és condició de  molta felicitat, necessita conèixer les causes del que succeeix i sol ací es pot mantindre l’esperança.

El llibre és fàcil de llegir per la prosa i la distribució en capítols i apartats curts. Pot ser que per al que no  estiga acostumat al llenguatge filosòfic parega en alguns passatges un poc difícil d’entendre, però és la menor part d’ell.

Cal llegir-lo tranquil·lament. Jo l’aconselle.