Materials

ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

per: Joan R. Peris i Anna Lluch

Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escriguérem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportació es sumaria a d’altres, per a que totes elles aparegueren arreplegades en un número de la revista Caroig, amb una part dedicada en esta ocasió a homenatjar la trajectòria de Julio al llarg dels anys dedicats a una gran tasca social i pastoral desde les diferents parròquies on ha exercit la seua missió sacerdotal. No sé si per la nostra banda va ser un gran atreviment acceptar el repte, perquè coneixíem personalment de manera molt parcial la gran figura humana i pastoral de Julio, però ens vàrem decidir perquè havíem d’altres testimonis que si que l’han conegut en fondària i han compartit amb ell les seues lluites i esperances al llarg de molts anys. Continuar llegint “ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS”

UN LLIBRE IL.LUMINADOR.

Joan B. Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte

Un llibre que pot il·luminar a molta gent, especialment a aquells que es troben en la zona làbil de la fe per raons de discrepància amb les postures  eclesiàstiques.

Doctor en filosofia, rector del col·legi del Patriarca de València, molts anys degà de la Facultat de Teologia, Juan José Garrido Zaragozá, l’autor, és un home amb parsimònia per a totes les coses que fa: ensenyar, acompanyar pastoralment, escriure, estudiar, sense oblidar, compartir amb els amics.

L’últim llibre seu es diu ·EN TORNO A DIOS, LA FE, LA IGLESIA Y EL HOMBRE” (Editorial: Facultad de Teología de València, 2021) i, com dic en el títol de la ressenya, és un llibre il·luminador. que reflexiona molt certament sobre la fe i la posició del creient en la societat actual. La seua reflexió ajudarà a comprendre els motius o les causes de l’actual situació i en fer-ho basarà l’esperança de molts cristians que es senten amb desesma  i  desemparats.

Sí, perquè la paciència, que és condició de  molta felicitat, necessita conèixer les causes del que succeeix i sol ací es pot mantindre l’esperança.

El llibre és fàcil de llegir per la prosa i la distribució en capítols i apartats curts. Pot ser que per al que no  estiga acostumat al llenguatge filosòfic parega en alguns passatges un poc difícil d’entendre, però és la menor part d’ell.

Cal llegir-lo tranquil·lament. Jo l’aconselle.

 

 

 

Les veus de l’Església

Javier Almela, membre del Grup Cristià del dissabte

“El meu regne no és d’aquest món”, va respondre Jesús a Pilat.

És com dir, “no he vingut a organitzar-vos la vida sinó a mostrar-vos com deuríeu de fer-ho”.

Podem deduir-ne que el nostre regne, el de l’Església, no és d’aquest món? Continuar llegint “LES VEUS DE L´ESGLÉSIA”

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

 

A  VECES,  LAS  PRISAS SON  ACONSEJABLES

(A propósito del Sínodo de obispos 2022)

Sobre todo cuando lo que está en juego es la vida: bien que nos lo está mostrando el apresurado y múltiple descubrimiento de las diferentes vacunas que -sin las prisas de los investigadores- todavía estaríamos esperando: y es que la vida peligraba.

Ahora lo que está en juego, además y de algún modo, son muchos aspectos de la vida de la Iglesia: ¡Tantas cosas van desapareciendo… Y tanto necesitamos a jóvenes y vocaciones… que no se nos acercan… ! Continuar llegint “A VECES LAS PRISAS SON ACONSEJABLES”

Joan Lluís Vives, un valencià desconegut

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

El pensador valencià més important de tots els temps, Joan Lluís Vives (València, 1492 o 1493-Bruges, 1540),  té un peu en l’edat mitjana i l’altre en els inicis de l’edat moderna. Eixa circumstància és fonamental per a poder comprendre els temes sobre els quals escriu. És un dels personatges europeus,  juntament amb Erasme de Rotterdam, Luter, Tomàs Moro i Calví, que van dominar la vida espiritual de l’Europa del segle XVI. Per cert, va ser l’anglés Tomàs Moro qui va promocionar el nostre paisà en parlar-ne molt bé a Erasme. Com tots els intel·lectuals de l’època escriu en llatí, que era llavors la llengua de transmissió del coneixement i de la cultura i la ciència. Vives, juntament amb Budé i Erasme, forma part de la trilogia d’humanistes per excel·lència del moment. Els humanistes formaven part d’un moviment que situa l’ésser humà com a centre de totes les coses i que es fonamenta en l’estudi dels textos clàssics grecollatins. La definició d’humanisme que em va ensenyar el Dr. Marco Baidal quan feia tercer de batxiller el curs 1965-66 continua sent la mateixa. Continuar llegint “JOAN LLUÍS VIVES, UN VALENCIÀ DESCONEGUT”

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

PRECAUCIÓN  Y  PRUDENCIA  (Frente al miedo y la superficialidad)

Nunca será el miedo una opción cristiana: así nos lo recordaba hace unos días el Evangelio de Marcos (4, 35-40) en medio de un montón de parábolas que nos enseñan a cuidar y alimentar nuestra vida de fe. Por no hablar de la habitual superficialidad que domina en nuestro mundo y hasta en muchos sectores de la Iglesia.

Es posible que los presbíteros  seamos de algún modo responsables de ello al acompañar mal a los fieles a la hora de ayudarles a tomar sus opciones morales. Y eso, a pesar de que es nuestra verdadera tarea de servicio pastoral. Continuar llegint “PRECAUCIÓN Y PRUDENCIA”

Daniel Plà Tormos és membre del Grup Cristià del dissabte

¡QUÉ PENA! (unas preguntas)

Sobre lo que ha dicho y por lo que representa. Estoy convencido de que lo que ha dicho responde a una supina ignorancia -sin más apoyo que la ignorancia culpable- y la irresponsabilidad de una inmisericorde política o ideología que se compadecen muy mal con su condición de “Padre Báez”.

¿Cómo puede llegar a la tremenda opción moral que le lleva a negar la culpabilidad del doble asesinato de dos inocentes criaturas? ¿En qué norma o criterio moral se apoya para “justificar” (“presentar como justo”) el doble asesinato de dos “personicas” que no podían tener ningún protagonismo en la triste historia que ha conmovido a todos los ámbitos de la sociedad?

¿Qué Moral, Psicología o Derecho Penal habrá estudiado este hombre para defender a capa y espada las graves afirmaciones que vierte (como si fuera una bolsa de basura), no sólo sobre la madre de las niñas asesinadas, sino también sobre la Fiscalía de Las Palmas porque se ha atrevido a “abrir diligencias”, sobre la razonada denuncia del Cabildo o el rechazo del portavoz de su Obispado, después de lo que está conmoviendo a todos los medios de comunicación?

¿Acaso busca un protagonismo que no le da su vestimenta y gorra amarillas? ¿Es que no le suena nada acerca de los “tipos” de delincuencia, y que para él (que era “infiel”) da lo mismo matar que no ser fiel o mostrar diferencias con respecto a su denuncia (la del todavía presbítero en ejercicio) de los que “son tan asesinos o más y peor que el mismo Antonio” (supongo que se refiere a Tomás Gimeno, el “engendrador”)?

¿Qué concepto puede tener sobre el valor de la vida quien se atreve a dictaminar que quienes le critican, lo que hacen “es igual o más que un crimen, es igualmente matar”? ¿Qué Moral practica el clérigo que dice que “hay que rezar por la madre de Antonio (supongo que es Tomás), que aunque es un decir es una puta”? Y, ya al final y en medio de un escrito taquigráficamente muy confuso, se atreve a decir: “tan criminal es el que mata como el que odia”. Y eso, dice, porque ambos “pecan igualmente”. No entro ni en la vida ni en la muerte del “engendrador” de las niñas, pero no perdamos el sentido común.

Daniel Plà, profesor jubilado de Teología Moral.

Parábola digital

El Reino de Dios se parece al internet, que no lo vemos pero está por todas partes. Es todo un universo de comunicación que vincula a cualquier persona que se conecte. Pero es una vinculación de amor que entrelaza redes de solidaridad sin fronteras.

El Reino es tan pequeño como un bit, pero uniéndose con otros se hacen megas y gigas. Puede empezar por un wasap con un icono de saludo, o por un twuit de un mensaje. Pero como hay gente que le gusta compartir, empiezan a tuitear y retuitear y el mensaje corre por Facebook e Instagram y se hace viral y llega a todo el mundo en un plis plas. También se forman grupos de wasap o googlegroups que están siempre en comunicación como pequeñas comunidades.

El Reino de Dios también se llama Reino de los Cielos porque está en la nube, y así está a disposición de todo el mundo y no necesita espacio en tu disco duro. Pero para vivirlo hay que conectarse. Eso se llama oración, y se hace con el wifi de la comunión y el ruter de la comunidad. Por eso la gente del Reino decimos que somos internautas y que estamos on-line.

(Deme)

Perquè  À Punt reconsidere

Davant l’anunci per part de A Punt de finalitzar la transmissió de la missa en valencià, que cada diumenge es retransmet des de Torrent, demanem que es revise la mesura i es tinguen en compte les següents raons.

No estem davant un debat entre confessionalitat i laïcisme, ni tan sols esgrimim el dret dels ciutadans cristians a disposar d’un temps en la televisió pública. Estem segurs que uns altres, en ocasió d’aquesta mesura, intentaran alçar la bandera contra un govern progressista. Les nostres raons són d’oportunitat, de conveniència i d’efectivitat. Continuar llegint “PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE”

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES. 

Vicent Artur Moreno. Doctor en Comunicació Audiovisual,  Llicenciat en Arqueologia,  Història de l’Art i Periodisme.

“La bicicleta és la mort lenta del planeta…” Així ho declaraven els savis i imparcials dirigents de l’Euro Exim Banc Ltd. I continuaven la seua pensa apocalíptica: “…un ciclista és un desastre per a l’economia del planeta. Perquè estan sans (….) i caminar encara és pitjor: ni tan sols han comprat una bici…”

¿Que què fa un article d’economia, bicicletes i persones en aquests paperots del Grup Cristià del Dissabte? Doncs perquè en el món d’aquest Grup també hi ha bicis, economia, consum i persones…Hi ha el món. I el món gira. Hi ha una realitat que els envolta, una realitat que ara més que mai hem de repensar. I el Grup de Cristians del Dissabte també vol dir-hi la seua. Sobre les bicicletes, sobre les revolucions sobre rodes, sobre les revolucions a seques, sobre els bancs –els de seure a l’església i els de fer negocis-, sobre el consum, sobre les polítiques neoliberals, sobre l’escalfament del planeta, sobre la salut del planeta, sobre les polítiques ultraneoliberals, sobre l’actualitat del missatge evangèlic… Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES”