En temps de confinament, el sistema polític i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesió a través de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l´antiga normalitat, requereix la incorporació activa dels actors econòmics -empreses i sindicats-  com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicació, art, literatura i confessions religioses-  com a creadors de conviccions i responsabilitats. Continuar leyendo “DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT”

Javier Pèrez Royo, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Sevilla.

La Iglesia católica siempre vuelve a las andadas

Casi inmediatamente después de la llegada del Partido Socialista al poder en octubre de 1982, la Iglesia Española en conexión con la Santa Sede ocupada a la sazón por Juan Pablo II, inició el proceso de beatificación de sacerdotes y monjas víctimas de la Guerra Civil. La mayor parte de los lectores no habrían nacido o serían niños o adolescentes y no tendrían ningún recuerdo, pero fue una operación orquestada con mucho boato y prolongada durante bastantes años. Continuar leyendo “LA IGLESIA CATÓLICA SIEMPRE VUELVE A LAS ANDADAS”

 

“Pas a la regió que avança en marxa triomfal“. Quan els valencians cridem a ple pulmó aquesta estrofa de l’himne regional valencià ¿ és com dir: deixeu-nos pas que ací estem els que portem innovació, idees i eixides a la crisi i a la decepció en la qual ens sumim? ¿som conscients de la nostra pròpia realitat? ¿ens hem analitzat si estem pecant d’un optimisme malaltís? Continuar leyendo “I per la gent del camp, quan?”

 

Francisco Martorell Campos és doctor en Filosofia i autor de Soñar de otro modo. Cómo perdimos la utopía y de qué forma recuperarla (La Caja Books, 2019). Ha publicat desenes d´articles sobre utopia, distopia i pensament postmodern.

            Nombrosos pensadors i científics venen pronosticant des de fa dècades que l´automatització abastarà a mitjan termini tals nivells de desenvolupament que provocarà l´obsolenscència del treball humà. Semblant possibilitat ha inspirat i inspira utopies i distopies de signe divers. L´atac distòpic més popular a l´automatització reprodueix els temors del ludisme decimonònic i alerta que la utilització de màquines en gran part de treballs condemnarà a l´atur i a la misèria a bona part de la població. En un futur així, governat per les elits propietàries dels dispositius tecnològics, l´escàs treball disponible per als éssers humans serà el bé més cobejat. Per molt alienant que siga i mal retribuït que estiga, permetrà d´accedir a alguns productes bàsics inabastables per a la multitud, reduïda a la condició de deixalla. Continuar leyendo “La societat post-treball, ¿utopia o distopia?”

Ximo Azagra Ros és professor  d´història econòmica en la Universitat de València i autor de nombrosos llibres i publicacions

PACTO VS LUCHA DE CLASES.

En toda época y sociedad ha habido crisis económicas. En las precapitalistas, solían producirse por incapacidad del aparato productivo para sostener el crecimiento demográfico. El exceso poblacional causaba escasez, hambre, conflicto, enfermedad y muerte. Los “cuatro jinetes del Apocalipsis” acababan ajustando el mercado a base de reducir (por emigración o muerte) la población. Con el capitalismo, sin embargo, las crisis estructurales, con la del 29 como referente, se originaban en la demanda, al no absorber ésta todo lo que se ofrecía en el mercado, sobre todo desde la IIª Revolución Industrial o Tecnológica. Crisis de superproducción o de subconsumo relativo, más allá de que las políticas monetarias agravasen o no los problemas, lo cual para algunos es en sí la causa de la recesión. Lo innegable es que su impacto era tal que ningún gobierno podía desentenderse de tal realidad sin intervenir. Así sucedió con el New Deal de Roosevelt o con el gobierno socialista de Suecia. Pero no era solo praxis política. Tenía base teórica con revisión de postulados de la ciencia económica: el temor al déficit o la intervención del Estado entre otros. El británico Keynes y el sueco Wiksell defendían políticas anticíclicas con el gasto público como motor de inversión, compensado, eso sí, por elementos reguladores para frenar gasto e inflación en las fases expansivas. Continuar leyendo “Pacto vs Lucha de clases”

L’atur. És evident que la raresa està instal·lada entre nosaltres quan l’atur resulta familiar fins al punt de considerar que aquesta bogeria, que és un fet que forma part de la nostra societat, és una cosa normal.

Donem per fet que ha d’haver atur irremediablement i, encara que albirem la tragèdia que produeix, no li prenem del tot el seu pes i continuem considerant que és un mal amb el qual cal viure. Continuar leyendo “Atenció al virus de l´atur”

À punt vol suspendre les emissions de la missa en valencià

He sabut que, desgraciadament, el consell rector de la televisió pública valenciana té previst de suspendre les emissions de la missa en valencià dels diumenges. Això vol dir que a partir d’un diumenge (no sé quin serà), molts valencians ens quedarem sense poder veure la missa que À Punt ha retransmès (la podem seguir també per internet) les setmanes que hem estat confinats. Durant aquest temps, i molt encertadament, À Punt ha acostat a les nostres llars la celebració de l’Eucaristia des de la parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu de Torrent, i un diumenge des de la parròquia de Sant Nicolau de Gandia. Els preveres Jesús Corbí i Jordi Cerdà, juntament amb el diaca Enric Roig i l’equip de cants, han fet unes celebracions molt dignes, entranyables i pròximes, ja que amb les seues paraules, Jesús i Jordi han fet costat (en aquestes celebracions) a les persones que viuen situacions de sofriment per la malaltia i la mort en moltes famílies, transmetent consol, coratge i esperança a tots els qui sofreixen. Continuar leyendo “À punt vol suspendre les emissions de la missa en valencià”

ARRIBAR A DÉU SENSE CAP TEMPLE

Diuen que una foto val més que mil paraules i en aquest cas que volem comentar així és. Uns policies, que estan a les portes de la comissaria esperant que arriben uns manifestants disposats a destruir-la, en comptes d’armar-se fins a les dents per a arremetre durament a tota persona que s’acoste de forma amenaçadora, deixen de pensar en les armes i en la força bruta i es posen de genolls volent, amb eixe gest, rebutjar l´assassinat de George Floyd per part d´un company i  demanar perdó. Continuar leyendo “Arribar a Déu sense cap temple”

Javier Almela Hijalva, membre del Grup Cristià del dissabte.

Un breu comentari a la carta pastoral de l’arquebisbe de València

Com a catòlic de la diòcesi de València, he llegit la darrera carta del nostre arquebisbe i em dol constatar la seua identificació, fins i tot en el vocabulari, amb les posicions polítiques d’un sector contrari al govern elegit legítimament pels ciutadans. En lloc d’encoratjar-nos a la col·laboració en favor del rearmament moral que ell desitja, el seu to catastrofista convida més bé a la confrontació. Continuar leyendo “Un breu comentari a la carta pastoral de l´arquebisbe de València”