Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte
Una visita a les parròquies de la diòcesi de València ens advertirà del poc eco que el Sínode Universal sobre la Sinodalitat promulgat pel Papa Francesc està tenint.
Estem en la fase diocesana i la mateixa CEE és la que destaca que l´interés i l´entusiasme varia segons les regions, tant a Espanya com a nivell internacional (Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia pareix que s´han implicat de ple).
La por i la reticència, constata la CEE, està molt present en la nostra Església, més en el clergat i en els fidels més religiosos o tradicionals, alhora que en els laics en general es manifesta una desconfiança en el fet que la jerarquia reculla les aportacions que no vinguen dels sectors més afins.
Ens preguntem: quan la CEE adverteix sobre les pors i sobre la desconfiança, quina reacció està prenent?
A la diòcesi de València, hem viscut, molt recentment, l´experiència d´un Sínode que pràcticament ha passat desapercebut per al comú del laïcat; no hi hagué un camí sinodal obert a tots i en aquests moments ja pareix que està en l´oblit com el que es realitzà anteriorment quan era arquebisbe En Miquel Roca.
A la biblioteca han quedat guardades les disposicions sense que al pas del temps s´hagen posat en pràctica la majoria d´aquestes disposicions.
Temps arrere, la CEE, en la presentació del Sínode Universal sobre la Sinodalitat realitzada per En Luis Sánchez, secretari del Consell Sinodal a Roma, sense fer-ne cap objecció, escoltà al president del Consell nacional de laics dir que ara calia fer cas a la petició del Papa i després es retornarà al programa establit. És a dir, ara fem un parèntesi i després reprenem la nostra programació com si no hagués passat cap cosa.
A la diòcesi de València pareix que estem també amb eixa dinàmica i si no, mirem la nota que ens ha fet arribar la “Delegación diocesana de laicos (Foro de laicos)” convidant-nos a una conferència a càrrec d´En Juan Agustín Blasco Carbó, licenciat en Ciències Religioses i en Dret Canònic amb el títol “El Estatuto Jurídico del Fiel laico en el Derecho canónico vigente” i açò com a reforç a la fomació, actualització i compromís del laic; i ens diu: “(…) sobre todo en este año que estamos trabajando los documentos del Sínodo diocesano, del Congreso de laicos y del Sínodo universal convocado por el Papa Francisco”.
Açò mostra que estem vivint el compliment, és a dir, complir i mentir. Pareix que ens fa por escoltar, prendre el pols a la realitat de la nostra Església diocesana i universal, no voler veure, acceptar i reconèixer que estem vivint un estancament i un allunyament molt seriós de la vida comú dels creients i també del clergat que no se sent atés, escoltat i pres en compte.
La desconfiança, l´escepticisme, l´immobilisme està acampant en la nostra realitat eclesial diocesana i no es tracta de ser negatiu sinó d´obrir els ulls a tantes persones que volen viure la fe, volen viure en comunió i no senten acollida ni ser tractats com membres de la família.
Què li passa a una família quan els seus membres no es fien uns d´altres, quan no es parlen, quan no comparteixen, quan no caminen junts? Entenem que ahí hi ha divorci, trencament i apagament familiar. Doncs bé, ¿Açò no està passant a la nostra església?
En aquest moment, la veu presentada al Sínode Universal sobre la Sinodalitat per la nostra diòcesis, de qui serà? a qui representarà?