Ens hem acostumat a reclamar tots els drets possibles per a la nostra lliure circulació i per al nostre quefer. Tots tenim conciència de ser subjectes de drets i cal defendre´ls al màxim; però també cal ser concients que el conflicte de drets també està servit. Continuar llegint “POLS RELIGIÓS A LA PANDÈMIA”
Per tot arreu es troba desconcert i, a més, en totes les institucions.
A nivell d´Església trobem corrupció al Vaticà, delictes flagrans que pareix que no són prou com per a posar ja “pates amunt” els dicasteris i passar a entonar el “mea culpa”; el crèdit de l´Església per terra. El cardenal Rouco fent de les d´ell: manifassejant nomenaments de bisbes amb la complicitat d´altre cardenal a Roma, com si foren cromos on aquest sí i aquest no. Per què? segurament perquè aquells que salten la comba de la cordada pròpia, sí, i els qui no estan dispostos a saltar eixa comba, no. I, on és l´Esperit Sant? Potser que engabiat. També açò mateix passa als diferents bisbats on els diferents equips de govern solen ser monocolor sense representar les distintes possibles lectures de l´Evangeli que conviuen a la diòcesi. Continuar llegint “AÇÒ, COM S´AGUANTA?”
La mentalitat liberal està tan arrelada a la nostra manera de viure que acceptem, amb tota normalitat, deixar de pensar en els altres i que cadascú es resolga la vida. En cap cas, fer propis els problemes d´altres; que cadascú mire com resoldre els seus problemes, no s´ha d´auxiliar cap persona; oblida´t, ahí no se t´ha perdut res. Continuar llegint ““DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)”
En la filosofia clàssica vàrem aprendre la frase: “primum vivere deinde philosophare” donant-li sentit des d’Aristòtil i atribuint-la a Thomas Hobbes (s.XVI), considerat el pare de la filosofia moderna. Continuar llegint “PRIMUM VIVERE DEINDE…”
Són moltes les vegades que haurem escoltat, i potser haurem dit, que la política és molt bruta. Però no ens quedem ací, postil·lem: però tota, no se n´escapa cap, també la política eclesiàstica?. Caldrà dir que, segurament, molt més. Continuar llegint “MALGRAT TOT, SEGUISC”
Història d´Álvaro i Lucho
Amb la història d´Álvaro i Luchito tenim il·lustrada la vida que es genera a partir de l´acció de Déu Pare-Mare materialitzada en la presència d´una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. Són els anys 90 i estem al desert d´Atacama.
Baixant pel riu Copiapó s´arriba, ja prop de l´eixida del riu a l´oceà, a una zona pantanosa on les aigües s´estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbalaïdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.
En els diversos recorreguts que des de la parròquia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d´una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trobàrem amb dos hòmens solitaris, Álvaro i Lucho, els quals, cadascú pel seu compte, lluny de tota població, tractaven de sobreviure. Continuar llegint “HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO”
“Pas a la regió que avança en marxa triomfal“. Quan els valencians cridem a ple pulmó aquesta estrofa de l’himne regional valencià ¿ és com dir: deixeu-nos pas que ací estem els que portem innovació, idees i eixides a la crisi i a la decepció en la qual ens sumim? ¿som conscients de la nostra pròpia realitat? ¿ens hem analitzat si estem pecant d’un optimisme malaltís? Continuar llegint “I per la gent del camp, quan?”
L’atur. És evident que la raresa està instal·lada entre nosaltres quan l’atur resulta familiar fins al punt de considerar que aquesta bogeria, que és un fet que forma part de la nostra societat, és una cosa normal.
Donem per fet que ha d’haver atur irremediablement i, encara que albirem la tragèdia que produeix, no li prenem del tot el seu pes i continuem considerant que és un mal amb el qual cal viure. Continuar llegint “Atenció al virus de l´atur”
Diuen que una foto val més que mil paraules i en aquest cas que volem comentar així és. Uns policies, que estan a les portes de la comissaria esperant que arriben uns manifestants disposats a destruir-la, en comptes d’armar-se fins a les dents per a arremetre durament a tota persona que s’acoste de forma amenaçadora, deixen de pensar en les armes i en la força bruta i es posen de genolls volent, amb eixe gest, rebutjar l´assassinat de George Floyd per part d´un company i demanar perdó. Continuar llegint “Arribar a Déu sense cap temple”
Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Ha quedat molt arrere allò que vam aprendre sobre el naixement de les comunitats cristianes com a grups disidents, antisistema i contraris a l’ús i abús de la religió. No renegaven de la fe, però sí que s’enfrontaven al sistema imperant, tant defensat per les autoritats polítiques com per les religioses. Totes aquestes comunitats coincidien en una cosa: en el seguiment a un tal Jesús. Continuar llegint “On s’ha posicionat l’església?”
