V. F. Estarlich

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La visita del papa Lleó ha tret al carrer rius i rius de persones, ansioses per vore’l passar o compartir la celebració eucarística amb ell. El papa ha mostrat capacitat de convocatòria, ha creat curiositat i potser també un despertar religiós; ha ofert possibilitat de reflexió personal respecte al tracte que estem donant-li a la vida, respecte a l’exercici de la nostra responsabilitat, a la cura de la dignitat humana i ser proïsme els uns dels altres. Ha sigut una visita diversa pel que fa a ambients, temes i valors a destacar. Continuar llegint “¿L’HÀBIT FA EL MONJO?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

He estat atent a tots els missatges que el papa Lleó XIV ha deixat al llarg del seu viatge per Madrid, Barcelona i les Illes Canàries i pareix que ha mostrat una ferma preocupació per la unitat, la defensa de la dignitat humana i la construcció de la pau.

Però és sabut que no sols parlen les paraules, també parlen les imatges i en elles es feia visible una certa incongruència quan, per una part, ressonava una forta defensa de la vida humana, de la inviolabilitat de la dignitat i una forta oposició a tota polarització i, per altra part, l’organització i l’estructura eclesiàstica visualitzaven l’exclusió de la dona (calia mirar l’espectacle dels altars i el seguici papal), la invisibilització dels pobres i marginats (a qui s’anunciaven ser el centre de tota evangelització i preferits de Jesús) però sense cap espai visible per a elles i ells. Aquest fet hauria de conduir a un replantejament de què fer de l’Església. Continuar llegint “JA HA VINGUT EL PAPA. I ARA QUÈ?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És una constant, quan sorgeix qualsevol problemàtica a la societat, que responsabilitzem a l’escola el seu tractament. No sabem què fer ni com tractar-ho, però el professorat ha de saber quina resposta donar. L’escola (lluny d’allò que Josep Mª Esquirol proposa en el seu llibre, L’escola de l’ànima, on aposta per una forma d’educar, que comporta una manera de viure, proposant que més enllà de ser l’espai on es transmeten coneixements siga motor per a configurar una societat més madura, humana i plena), és utilitzada, en moltes ocasions, com estacionament on deixar els infants la jornada, sense importar massa valors humans i espirituals per part d’uns i amagant altres les vergonyes d’allò que estan deixant de fer. I els mestres, a carregar-se de responsabilitats sense rebre implementacions per a dur a terme la tasca, ni capacitació per a tractar les problemàtiques i sense ampliació de la plantilla docent. Continuar llegint “ELS DOCENTS DIUEN PROU AL CARRER”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Encara que continuen existint cultures en les quals, al final de cada cicle, el poble celebra festa i torna a començar de nou, tot torna a l’ordre inicial i es dona l’oportunitat de contribuir des del treball i la cooperació, al creixement del poble, perdonant deutes i sobreseent plets, pareix que al Primer Món, considerat culte i intel·ligent, aquests pobles hagen caigut en l’oblit, considerant-los indígenes i poc instruïts.

Un d’eixos pobles és el poble Aymara, als Andes. Cada any, celebra la “Macha Mara” (festa del seu cap d’any), on el poble es reunix per compartir els fruits del treball conjunt. En ella celebren la gràcia atorgada per la Panchamama, cremant tot allò roín i, per deixar-ho arrere, es perdonen tots els deutes, ofenses i conflictes i tornen a començar de zero amb harmonia i amb igualtat de condicions cadascú dels seus membres. Continuar llegint “PROBLEMÀTICS PEL PROGRÉS”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La història diu que els abusos de poder venen de temps immemorial, però acabada la II Guerra Mundial, la temptació d’abusos de poder estava servida i l’ànsia de venjança i dominació sobre els vençuts no eren estranyes, d’ahí la urgència de gestar uns acords que tractaren d’evitar atropellaments futurs.

La preocupació per evitar el caïnisme ve de molt lluny; al s.XVIII, després de la Revolució Francesa, apareixerà un manifest sobre els drets de l’home i del ciutadà. Aquesta idea eixirà reforçada després de la II Guerra Mundial amb la creació de l’ONU (1945) al temps que s’anuncia la necessitat d’un marc global de protecció contra crims, tortures i genocidis, el qual es concretarà en el Manifest dels Drets Humans, és a dir, en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Continuar llegint “TOTES LES PERSONES IGUALS DAVANT LA LLEI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Quan un papa va de visita a un país, és difícil diferenciar la presència del líder espiritual de l’Església catòlica, de la de cap d’Estat d’un país. Açò és el que manifesten tots els moviments i preparatius que aquests dies van tenint lloc.

El papa Lleó ve a Espanya i serà rebut com a cap d’Estat, amb el protocol oficial, i rebut pel cap de l’Estat espanyol i pareix que això, de moment, és inevitable: és el que pertoca i així ho veurem.

Allò que és habitual i normal per a qualsevol altre cap d’Estat, en referència al papa pareix que grinyole allò de ser alhora papa i cap d’Estat, perquè apareix inevitablement la pregunta de si l’esperen com a guia espiritual per animar-nos a viure l’Evangeli o com a qui exerceix l’autoritat d’un Estat. Veurem que, com a cap d’Estat serà tractat com a líder polític i haurà de moure’s amb molta cautela per a no ser manipulat políticament. Segurament haurà de mesurar molt bé les paraules per a pronunciar el missatge que voldrà expressar, procurant no ferir en casa aliena els polítics de totes les tendències. Continuar llegint “QUE VE EL PAPA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”