V. F. Estarlich

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada dia procure no perdre les arrels dels meus avantpassats i tracte de comprendre el testimoni de vida que m’han transmès revisant, sense eixir-me de les seues circumstàncies, el paper de la fe en el seu actuar i en la construcció dels valors.

Des de la idiosincràsia agrícola, tota l’esperança estava dipositada en la providència; per això, constantment, la mirada era dirigida al cel i l’expressió utilitzada era: “siga el que Déu vulga”. Als seus llavis era habitual i aprengueren a no desesperar i a viure sotmesos al devindre de la natura, la qual escapava als seus coneixements i el consol o la resposta a les seus circumstàncies estava posada a les mans del Senyor de l’univers, creador sobirà de totes les coses, totpoderós i omnipotent. Continuar llegint “EN QUÈ ÉS PASQUA?”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

València, el segon diumenge de maig, s’engalana i celebra a la “mareta” i, en eixa celebració haurem de qüestionar-nos quan en cantar l’himne de la coronació diem: Mare dels bons valencians. Com? No és Mare de tota la ciutadania valenciana?

Al nostre temps, tant en la societat, la política com també a la religió, la mentida s’ha obert camí, potser autopista, perquè mentir no suposa cap cost i, potser, pensem que dona avantages. L’ambient és d’incredulitat, de no fiar-nos els uns dels altres i així, corre l’estafa, menteixen els polítics i la religió barreja explicacions i alimenta devocions que necessitarien una bona neteja purificadora. Per això, quan volem celebrar la “Mareta” haurem de revisar si donem clau de casa als desemparats per reconèixer-los com a fills i filles de la mare, és a dir, com a germans i germanes nostres. Continuar llegint “LA MARETA ENS QÜESTIONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Haurem de remuntar-nos al segle XIX, amb la revolució industrial, per entendre el perquè d’aquesta commemoració.

La revolució industrial (final segle XVIII i segle XIX) es caracteritzà per una explotació molt severa, obligant a les persones obreres a mantenir jornades laborals de 14 i 16 hores. També la utilització d’infants, salaris de misèria i, per descomptat, amb total absència de seguretat, cosa que comportava accidents mortals i maltractament físic. El treball infantil era nombrós, en condicions inhumanes, i eren preferits per poder moure’s entre les màquines amb més facilitat i amb menor despeses. Açò mateix passava amb les dones, les quals eren utilitzades per a llocs d’auxiliars i amb una diferència de sou molt substanciosa respecte als homes, que era superior. Continuar llegint “CELEBRACIÓ DE L’1 DE MAIG”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La majoria de nosaltres procedim de famílies que s´han obert camí en la vida amb esforços, sacrificis i constància. Avantpassats nostres que no sabien de vacances ni de subvencions. Vivien amb la confiança posada en l’esforç i la il·lusió de procurar benestar a la família. Passaven per moltes necessitats, no n’hi havia per a capritxos, però sense desesperar i sense deixar de treballar.

Per als nostres iaios la vida no els era un camí de roses; per moments pareixia que era el final perquè la collita havia sigut pedregada, gelada o arruixada. Moltes vegades sofrien la tragèdia de després de treballar de sol a sol no tindre prou per a mantenir la casa; però eixa situació de mort i tancada d’horitzó no era suficient perquè s’aixecaben i continuaven lluitant per construir un futur. Continuar llegint “IMPORTÀNCIA DE RESSUSCITAR HUI”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 19 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

El món cristià, encara que siga difícil de creure en un ambient de guerres, destrucció, inhumanitat, fam i abusos de poder, recorda que és Pasqua. Aquest és un anunci molt significatiu perquè, quan tot condueix a devastació, destrucció i mort, ressona una veu que crida vida i proclama que l’ésser humà no és subjecte de mort sinó de vida.

Cal dir, tanmateix, que aquest crit de vida té poca ressonància perquè pareix que criden més fort les bombes i els crims, l’ànsia de poder i de domini que l’estima, el respecte i la dignitat. Continuar llegint “HI HA VIDA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabtel

(Aquest article hauria d’haver estat publicat el dia 12 d’abril i, per motius tècnics, no s’hi pogué publicar)

Silenciades les campanes per la celebració de la mort de Jesús, l’Església esperava ansiosament alçar les campanes al vol per anunciar, als quatre vents, l´esdeveniment de la resurrecció. Això feu la nit de glòria. No sabia què fer eixe Dissabte Sant, perquè la mort nega tota possibilitat d’esperança, però a l’aurora de diumenge esclatava d’alegria i cridava: HA RESSUSCITAT! Però, tal com la litúrgia se celebra, ¿no és actuar d’una manera precipitada, bastant anacrònica i sense massa sentit? Del Divendres Sant a la nit de glòria, ¿s’ha experimentat algun canvi a la vida de l’Església, a la nostra vida? Continuar llegint “PASQUA ENTRE GUERRES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Què ens passa? ¿És possible desitjar-se la mort? ¿Hi ha racionalitat en una decisió com eixa?

Segurament és un tema que preferim tindre’l silenciat i si ix, considerar-lo com una bogeria, com un acte irracional, realitzat per una persona que ha perdut el seny i no està equilibrada. Però no és així, perquè és una decisió pensada i d’un calibre que requereix reflexió, consciència i molta fortalesa i valentia. Continuar llegint “PENSAMENTS SUÏCIDES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Encetem la Setmana Santa, dies fonamentals per al món cristià on commemorem la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. I l’inici, Diumenge de Rams, ja és preludi d’allò que es commemora: Jesús aclamat i traït.

A la societat, la fidelitat i la lleialtat són pilars fonamentals, però accions diverses, missatges transmesos i descuits subtils no deixen de desfigurar els valors fins al punt de danyar la confiança i passar de l’amistat al menyspreu, de l’adhessió a l’enemistat. Continuar llegint “ADULADORS I LLEPAIRES”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sense arribar a la síndrome de Diògenes, les persones acumulem quantitats d’objectes innecessaris, fins al punt d’ocupar espai, ment i moviments que impedeixen caminar lliures d’equipatge, mantenir la capacitat d’observació i claredat per discernir allò que és essencial del que no ho és. El nostre habitatge està ocupat i la nostra mobilitat ha quedat reduïda.

Han passat segles des de la presència de Jesús de Natzaret i s’han acumulat quantitat d’escrits, prèdiques i llegats convertits en doctrina, lleis, preceptes, costums i dogmes, de tal manera que les vestidures tapen, disfressen o desvirtuen la persona de Jesús, deixant-nos un personatge construït per tantes adherències. Continuar llegint “TREBALL D’ARTESÀ”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estic passant uns dies de convalescència i he rebut moltes trucades que em mostren proximitat, caliu humà, amistat i preocupació. Entre altres, m’ha telefonat el Vicari episcopal de la zona on visc, una trucada sense cap mena de pressa, lluny de compliment institucional, amb molt de caliu. En ella, més enllà d´interessar-se pel meu estat de salut, hi ha hagut una conversa oberta, confiada i sincera de dos companys, encara que amb teologies diferents, on hem compartit inquietuds, preocupacions i uan visió sobre l’Església valenciana, en aquest moment que es proposa una reflexió per a confeccionar un pla de pastoral diocesà. Continuar llegint “TRADICIÓ VERSUS RENOVACIÓ”