La mentalitat liberal està tan arrelada a la nostra manera de viure que acceptem, amb tota normalitat, deixar de pensar en els altres i que cadascú es resolga la vida. En cap cas, fer propis els problemes d´altres; que cadascú mire com resoldre els seus problemes, no s´ha d´auxiliar cap persona; oblida´t, ahí no se t´ha perdut res. Continuar llegint ““DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)”
En la filosofia clàssica vàrem aprendre la frase: “primum vivere deinde philosophare” donant-li sentit des d’Aristòtil i atribuint-la a Thomas Hobbes (s.XVI), considerat el pare de la filosofia moderna. Continuar llegint “PRIMUM VIVERE DEINDE…”
Són moltes les vegades que haurem escoltat, i potser haurem dit, que la política és molt bruta. Però no ens quedem ací, postil·lem: però tota, no se n´escapa cap, també la política eclesiàstica?. Caldrà dir que, segurament, molt més. Continuar llegint “MALGRAT TOT, SEGUISC”
Història d´Álvaro i Lucho
Amb la història d´Álvaro i Luchito tenim il·lustrada la vida que es genera a partir de l´acció de Déu Pare-Mare materialitzada en la presència d´una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. Són els anys 90 i estem al desert d´Atacama.
Baixant pel riu Copiapó s´arriba, ja prop de l´eixida del riu a l´oceà, a una zona pantanosa on les aigües s´estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbalaïdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.
En els diversos recorreguts que des de la parròquia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d´una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trobàrem amb dos hòmens solitaris, Álvaro i Lucho, els quals, cadascú pel seu compte, lluny de tota població, tractaven de sobreviure. Continuar llegint “HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO”
“Pas a la regió que avança en marxa triomfal“. Quan els valencians cridem a ple pulmó aquesta estrofa de l’himne regional valencià ¿ és com dir: deixeu-nos pas que ací estem els que portem innovació, idees i eixides a la crisi i a la decepció en la qual ens sumim? ¿som conscients de la nostra pròpia realitat? ¿ens hem analitzat si estem pecant d’un optimisme malaltís? Continuar llegint “I per la gent del camp, quan?”
L’atur. És evident que la raresa està instal·lada entre nosaltres quan l’atur resulta familiar fins al punt de considerar que aquesta bogeria, que és un fet que forma part de la nostra societat, és una cosa normal.
Donem per fet que ha d’haver atur irremediablement i, encara que albirem la tragèdia que produeix, no li prenem del tot el seu pes i continuem considerant que és un mal amb el qual cal viure. Continuar llegint “Atenció al virus de l´atur”
Diuen que una foto val més que mil paraules i en aquest cas que volem comentar així és. Uns policies, que estan a les portes de la comissaria esperant que arriben uns manifestants disposats a destruir-la, en comptes d’armar-se fins a les dents per a arremetre durament a tota persona que s’acoste de forma amenaçadora, deixen de pensar en les armes i en la força bruta i es posen de genolls volent, amb eixe gest, rebutjar l´assassinat de George Floyd per part d´un company i demanar perdó. Continuar llegint “Arribar a Déu sense cap temple”
Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Ha quedat molt arrere allò que vam aprendre sobre el naixement de les comunitats cristianes com a grups disidents, antisistema i contraris a l’ús i abús de la religió. No renegaven de la fe, però sí que s’enfrontaven al sistema imperant, tant defensat per les autoritats polítiques com per les religioses. Totes aquestes comunitats coincidien en una cosa: en el seguiment a un tal Jesús. Continuar llegint “On s’ha posicionat l’esglesia?”
Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Ha passat ja molt de temps. No recorda un com, però de sobte es va veure confinat a estar tancat a casa perquè va aparéixer “alguna cosa” que no es veu (virus) i que té la particularitat de ser molt assassí. Continuar llegint “EL DIA DESPRÉS”
Vicent F. Estarlich Chover (l´Alcúdia), és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Aquests dies ressonaven les paraules del cardenal Müller dient que “l´Església no és clienta de l´Estat” per defensar l´apertura dels temples i realitzar obertament els actes litúrgics i, fonamentalment, l´Eucaristia.
