ALEMANYA: LA 3a ASSEMBLEA DEL CAMÍ SINODAL HA SIGUT UN ÈXIT. REFORMES A la VISTA?
El Camí Sinodal de l’Església alemanya va començar abans que el papa Francesc convocara el procés sinodal 2021-2023. No obstant això s’ha acomodat plenament al calendari vaticà i, malgrat l’aturada per la pandèmia, sembla que tindrà el paquet de reformes aprovat segons un reglament bastant estricte per a abans de tardor de 2023. Val la pena seguir de prop aquest procés que pot ser important per a la resta de l’Església. Hui presentem aquesta crònica de la revista italiana Adista, núm. 22/6, 19-2-2022.
La tercera assemblea del Camí Sinodal Alemany, celebrada a Frankfurt del 3 al 5 de febrer, va ser jutjada unànimement com “un gran èxit”: 215 participants van debatre els temes candents –des d’una moral sexual moderna i transformada fins a una nova valoració de l’homosexualitat, des de l’obertura dels ministeris sacramentals a les dones fins a la flexibilització de l’obligació sacerdotal del celibat i una forma diferent de gestionar el poder– continguts en 11 textos d’acció, fruit del treball dels quatre fòrums temàtics, que es presentarà a Roma en 2023.
Un gran èxit és la definició que va donar de l’assemblea el president de la Conferència Episcopal Alemanya i del Camí Sinodal, Mons. Georg Bätzing, en la roda de premsa de clausura; les resolucions actuals són només passos intermedis, va dir, però “no creem principalment textos, canviem les accions concretes de l’Església”, va dir Bätzing, descrivint l’ambient com a “ple de confiança, sense por, marcat per una gran esperança que podem canviar l’Església”.
I també la presidenta del Comité Central dels Catòlics Alemanys (ZdK) i del Camí Sinodal, Anar-me Stetter-Karp, que ja mira al futur amb impaciència: “Espere que la quarta assemblea sinodal adopte textos d’acció amb vots clars dels bisbes”, va dir. El ritme al qual avança el tema de les dones a l’Església catòlica és més lent del que moltes dones poden suportar: “He viscut anys en què les dones han fet possible l’Església a nivell local en les comunitats però no han sigut valorades per la nostra Església. No estic disposada a continuar tolerant això: el debat sobre l’accés a tots els càrrecs i ministeris m’afecta, per tant, molt personalment”, va dir en la roda de premsa posterior a l’assemblea. “Els drets humans a l’Església només seran una realitat quan hi haja justícia per a tots els sexes, benediccions per a tots, participació de tots en les decisions que afecten a tots”, va dir. Va afegir que el Camí Sinodal havia posat en l’agenda canvis que s’esperaven des de fa dècades: “Cal actuar ací, ningú pot fer-ho per nosaltres”.
Avançar a tota velocitat amb les reformes?
Amb la tercera assemblea, les reformes semblen ser ara més que una hipòtesi. Els participants van aprovar les primeres resolucions vinculants, acceptant dos textos bàsics i un document d’acció en segona lectura, i els van enviar a la fase d’aplicació. L’aclaparadora majoria dels membres va mostrar la seua disposició a la reforma, la qual cosa es va reflectir en els resultats positius de les votacions, que solen superar el 85%. Quant a la necessària majoria episcopal de dos terços, condició inclosa en els estatuts del Camí Sinodal per insistència del Vaticà per a “contindre” les decisions massa radicals, es va aconseguir en la votació, encara que amb molt escàs avantatge. Cal dir, no obstant això, que és probable que dos bisbes conservadors, el cardenal de Colònia Rainer Maria Woelki, actualment en un any sabàtic acordat amb el Papa Francesc, i el seu bisbe auxiliar Dominikus Schwaderlapp, tornen a estar entre els membres sinodals en la pròxima assemblea sinodal, per la qual cosa la majoria de dos terços pot no aconseguir-se en la quarta assemblea que se celebrarà en el setembre vinent. Vint-i-tres vots en contra de l’episcopat són suficients per a bloquejar les peticions audaces, va informar l’agència de notícies KNA. No obstant això, l’aprovació explícita de més de dos terços dels bisbes suposarà un “placet” difícil d’ignorar des de Roma.
Les resolucions aprovades per l’Assemblea del Sínode tenen diferents perspectives d’entrar en vigor, ja que molts dels canvis desitjats es refereixen a pràctiques subjectes a les normes eclesiàstiques universals i simplement no poden tractar-se de manera diferent a Alemanya.
El paper de les dones
El text sobre les dones en el ministeri sacramental afirma que “s’iniciarà un procés transparent a l’Església catòlica, guiat per una comissió que continuarà el treball del Camí Sinodal a Alemanya de manera sostenible. Es crearà una comissió per a tractar exclusivament la qüestió del ministeri sacramental de les persones de tota mena. L’excel·lència científica i la sol·licitud espiritual en el sentit de l’anunci de l’Evangeli cristià han d’anar de la mà”.
El text se sotmetrà de nou al fòrum de dones abans de ser presentat en una futura assemblea per a la seua aprovació definitiva.
Elecció de bisbes
Quant a l’elecció dels bisbes, l’assemblea va demanar un òrgan de decisió dels laics que, juntament amb el capítol catedralici de cada diòcesi, presentara al Vaticà una llista de possibles candidats a bisbe. Els fidels han de poder participar en el nomenament dels bisbes, mantenint els acords existents entre l’Església i l’Estat. Que això s’inicie immediatament depén dels respectius capítols catedralicis, que haurien de comprometre’s a limitar el seu propi poder i a implicar els representants dels laics en l’elaboració de la llista de candidats a bisbe i, en la mesura que siga possible, en l’elecció del rector; Bätzing va prometre donar al capítol de Limburgo un mandat immediat per a fer-lo. En qualsevol cas, el tema figurarà en l’ordre del dia de l’assemblea general dels bisbes que se celebrarà el mes pròxim en Vierzehnheiligen.
Els 11 textos examinats per primera vegada, i per tant sotmesos a nous debats, romanen de moment sense conseqüències concretes; s’esperen decisions vinculants després de noves lectures en les dues últimes assemblees sinodals, el setembre vinent i en la primavera de 2023.
Entre elles, la relativa als drets dels catòlics LBGTQ, especialment a la llum de la legislació laboral de l’Església, que haurà de ser reformada per a adaptar-la a la legislació laboral antidiscriminatòria alemanya; no requereix l’aprovació del Vaticà. Probablement el discurs més emotiu en aquest context va ser el de Mara Klein, l’única participant queer en l’assemblea sinodal, que va lamentar la seua incapacitat per a treballar a l’Església a causa de la seua identitat de gènere. “És a les vostres mans, benvolguts bisbes. Pots detindre el dolor que em causa l’actual legislació laboral”.
Quant a la “reavaluació magisterial de l’homosexualitat”, el document corresponent va ser aprovat per quasi el noranta per cent dels delegats. Gregor Podschun, president de la Federació de la Joventut Catòlica Alemanya, organització que agrupa 17 associacions juvenils catòliques, va dir en l’assemblea: “L’Església ha causat un gran sofriment als homosexuals. Ara estem en un punt d’inflexió i podem canviar aquesta situació. L’Església pot tornar a acostar-se a la gent.
Qui frena… i qui espenta
Segons KNA, el bisbe de Magúncia, Peter Kohlgraf, va tractar de frenar l’entusiasme i la impaciència: “Jo seria una mica més caut sobre aquest tema, perquè la implicació de l’Església universal és sempre important. Ja hi ha molt a guanyar si s’obri la porta al diàleg amb l’Església universal. Tal vegada és massa optimista esperar que el resultat siga el gran avanç per a la situació actual, bastant desastrosa, de l’Església, però aquests són els primers passos”, va afegir.
I és precisament la relació amb el Vaticà el punt fosc del Camí: dos anys després de l’inici del procés sinodal, Roma encara no ha donat un senyal clar de suport. El seu més fervent defensor, Mons. Bätzing, va anunciar que s’havia reunit amb el Papa Francesc al gener i que estava dialogant amb Card. Mario Grech, secretari general del Sínode dels Bisbes, amb la finalitat de crear un grup de discussió entre la secretaria del Sínode i el comité executiu del Camí Sinodal a Alemanya.
El representant del Papa a Alemanya, el nunci Nikola Eterovic, va deixar clar que es camina sobre gel prim. En saludar a l’assemblea, va recordar que el Papa Francesc “és el punt de referència i el centre d’unitat per a més de 1.300 milions de catòlics en el món, dels quals 22,6 milions viuen a Alemanya”, i que encara que sovint va parlar de sinodalitat, va advertir contra “el parlamentarisme, el formalisme, l’intel·lectualisme i el clericalisme”.
Sobre la qüestió del suport de Roma, Bätzing va respondre en la roda de premsa que “Roma no és l’Església universal” i que les reformes que s’estan debatent es presentaran en 2023 al Sínode dels Bisbes sobre la sinodalidad. El vicepresident de la Conferència Episcopal Alemanya, Mons. Franz-Josef Bode, de Osnabrück, un dels més destacats defensors dels drets de la dona a l’Església i de la benedicció de les parelles del mateix sexe, es va mostrar molt satisfet: “Ara tenim l’oportunitat única de presentar aquestes qüestions al sínode mundial”, va dir Bode després de l’aprovació dels textos en l’assemblea. “Hem de seguir el nostre camí amb pragmatisme i saviesa, amb passió i concreció al mateix temps, i avançar”, va subratllar. (ludovica eugenio)