ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS

per: Joan R. Peris i Anna Lluch

Fa ja un cert temps em va trucar Pep Aparicio per demanar-nos que Anna i jo escriguérem unes paraules per a glosar la figura de Julio Ciges. Ens va dir que la nostra petita aportació es sumaria a d’altres, per a que totes elles aparegueren arreplegades en un número de la revista Caroig, amb una part dedicada en esta ocasió a homenatjar la trajectòria de Julio al llarg dels anys dedicats a una gran tasca social i pastoral desde les diferents parròquies on ha exercit la seua missió sacerdotal. No sé si per la nostra banda va ser un gran atreviment acceptar el repte, perquè coneixíem personalment de manera molt parcial la gran figura humana i pastoral de Julio, però ens vàrem decidir perquè havíem d’altres testimonis que si que l’han conegut en fondària i han compartit amb ell les seues lluites i esperances al llarg de molts anys. Continuar llegint “ENCONTRE, COMPASSIÓ I COMPROMÍS”

EL DOLOR QUE NO SE COMPARTE, SE ENQUISTA EN EL ALMA

La Revista “Vida Nueva”, en el núm. 3229, publica una entrevista al nostre amic Ximo García Roca arran de l´últim llibre que ha publicat, Supervivientes. Tiempo de reconstrucción, realitzada per José Luis Celada.

Passem a transcriure-la

A principios de este año, en apenas un par de meses, Joaquín (Ximo) García Roca (Barxeta, 1943) ingresó en “la gran comunidad de vulnerados” por el COVID-19, y vivió en carne propia “el enigma y el misterio de unas vidas truncadas”: la de su amigo del alma, Toni, y la de su hermano menor, Fede. Profundamente “desconcertado”, el sacerdote y sociólogo valenciano necesitó suturar esa herida mediante “el silencio y la escritura”. Así nació Supervivientes: Tiempo de reconstrucción (Atrio Llibres), un intento de “acompañar a otras personas en su búsqueda de luz y de aliento” en tan difíciles circunstancias. Continuar llegint “EL DOLOR QUE NO SE COMPARTE, SE ENQUISTA EN EL ALMA”

LAS COMUNIDADES CRISTIANAS POPULARES POR LA IGUALDAD Y CONTRA LA DESIGUALDAD

LAS COMUNIDASDES CRISTIANAS POPULARES POR LA IGUALDAD Y CONTRA LA DESIGUALDAD.

Ya sabemos que el capitalismo lleva en su ADN la desigualdad y la injusticia, porque se basa en acaparar riqueza (unas pocas personas) a costa del empobrecimiento de otras muchas. Los paraísos de los países ricos se han construido sobre los infiernos de los países pobres.

Pero el actual neoliberalismo globalizado, financiero y especulativo, ha llevado la desigualdad a extremos insoportables: el 1% más rico acapara el 99% de la riqueza mundial: oligopolios de las grandes corporaciones aumentan exponencialmente sus beneficios y dejan en la cuneta a millones de ser humanos condenados a una vida y una muerte inhumanas.

La crisis de la actual pandemia del COVID19 ha agravado aún más esa desigualdad: algunos millonarios se han hecho más ricos, y especialmente las grandes corporaciones farmacéuticas y los fondos de inversión que están detrás, se han beneficiado descaradamente con miles de millones… a costa de la salud de la población y con la complicidad de los países ricos (Europa y USA especialmente) con el tema de las vacunas, acaparando el 75% y sobre todo no permitiendo la liberación de las patentes que haría posible que las vacunas llegasen a todo el mundo.

Las Comunidades Cristianas Populares del Estado español (CCP) denunciamos este sistema injusto que prioriza la economía sobre la vida y las personas. “Un sistema que mata” como dice el Papa Francisco. Un sistema incompatible con la VIDA (un “necro-poder”), incompatible también con el cuidado del Planeta como Casa Común., y con los Derechos Humanos de toda la humanidad, en primer lugar el derecho a la vida, pero también a la salud, la tierra, a migrar…

EXIGIMOS LA LIBERACIÓN DE LAS PATENTES de las vacunas del COVID19, para que puedan ser fabricadas a precio de costo y distribuidas gratuitamente a toda la población mundial. O toda la población está a salvo o nadie estaremos a salvo. No solo por egoísmo sino por solidaridad y humanidad.

No nos olvidamos de las otras pandemias que azotan el mundo. Especialmente el hambre y la vida infrahumana de millones de personas. La violencia, especialmente en las guerras y los 72 conflictos armados

activos actualmente. La violencia contra las mujeres, las violaciones y feminicidios y la discriminación de género.

Ante tanta desigualdad e injusticia, clamamos por un mundo más justo, humano y solidario. El mensaje papal de HERMANDAD UNIVERSAL nos parece una exigencia ética más allá de connotaciones religiosas. Sólo soñando la utopía de otro mundo posible podemos transformar éste.

Y ya se están dando realidades pequeñas pero esperanzadoras de cuidado del Planeta, de cuidados de la Vida, de defensa de los Derechos Humanos… La igualdad se abre paso con el feminismo, con la solidaridad y el trabajo por un mundo más justo.

Coordinadora estatal de Comunidades Cristianas Populares.

12 Junio 2021.

PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE

Perquè  À Punt reconsidere

Davant l’anunci per part de A Punt de finalitzar la transmissió de la missa en valencià, que cada diumenge es retransmet des de Torrent, demanem que es revise la mesura i es tinguen en compte les següents raons.

No estem davant un debat entre confessionalitat i laïcisme, ni tan sols esgrimim el dret dels ciutadans cristians a disposar d’un temps en la televisió pública. Estem segurs que uns altres, en ocasió d’aquesta mesura, intentaran alçar la bandera contra un govern progressista. Les nostres raons són d’oportunitat, de conveniència i d’efectivitat. Continuar llegint “PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE”

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

La pandèmia de la qual encara estem eixint ha difós moltíssim els mitjans digitals de comunicació i trobada. Si el que ha ocorregut a tot el món en aquest últim any i mig haguera ocorregut vint anys arrere, quan Internet i els seus procediments estaven encara començant, haguera sigut tot molt diferent. A penes existien unes poques webs molt primitives, el correu electrònic era usat per molt pocs; no estava Google, ni Wikipedia ni tota l’oferta de serveis públics i privats que hui tenim per a tot. El telèfon mòbil estava a disposició també de poques persones, i només aprofitava per telefonar, no com ara eixes xicotetes meravelles intel·ligents (els smarts) que ens porten a la mà totes les possibilitats d’Internet. I només amb què haguera ocorregut fa només cinc anys, no estaven preparades plataformes com Zoom i moltes altres que ens han permés continuar treballant des de casa, mantindre l’ensenyament i la vida de moltes associacions a distància, i mantindre actius tants serveis públics i sanitaris. Continuar llegint “INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA”

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES. 

Vicent Artur Moreno. Doctor en Comunicació Audiovisual,  Llicenciat en Arqueologia,  Història de l’Art i Periodisme.

“La bicicleta és la mort lenta del planeta…” Així ho declaraven els savis i imparcials dirigents de l’Euro Exim Banc Ltd. I continuaven la seua pensa apocalíptica: “…un ciclista és un desastre per a l’economia del planeta. Perquè estan sans (….) i caminar encara és pitjor: ni tan sols han comprat una bici…”

¿Que què fa un article d’economia, bicicletes i persones en aquests paperots del Grup Cristià del Dissabte? Doncs perquè en el món d’aquest Grup també hi ha bicis, economia, consum i persones…Hi ha el món. I el món gira. Hi ha una realitat que els envolta, una realitat que ara més que mai hem de repensar. I el Grup de Cristians del Dissabte també vol dir-hi la seua. Sobre les bicicletes, sobre les revolucions sobre rodes, sobre les revolucions a seques, sobre els bancs –els de seure a l’església i els de fer negocis-, sobre el consum, sobre les polítiques neoliberals, sobre l’escalfament del planeta, sobre la salut del planeta, sobre les polítiques ultraneoliberals, sobre l’actualitat del missatge evangèlic… Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES”

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT

L’EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L’ENTRADA A LA NOVA REALITAT.

 Signes i senyals d’esperança

I.- Propòsit

II.- Vacunació universal i salut integral

III.- La pandèmia no és només un problema sanitari

IV.- Enfortiment d´allò públic

V.- Església pròxima i solidària

VI.- En resum

I.- La pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 ha aguditzat les desigualtats i ha colpejat amb major força les persones més vulnerables. Ha posat en evidència les greus mancances de la nostra societat, la desigualtat i la violència social sobre les quals descansa la nostra suposada “normalitat”. Ha mostrat les contradiccions i injustícies del nostre sistema, amb poca inversió en salut, investigació, educació, una sobreexplotació del planeta i la priorització del benefici econòmic. També s’ha evidenciat que les persones tenim una interdependència, de tal manera que podem qualificar el món de “llogaret global”. Continuar llegint “L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT”

EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA

El castellà, llengua oculta

Bartolomé Sanz Albiñana, Catedràtic d’Educació Secundària i Doctor en Filologia Anglesa

A l´Església valentina, del llatí, una llengua que marcava distàncies i resultava misteriosa a la litúrgia, es va passar al castellà amb el Concili Vaticà II, però no al valencià, perquè el castellà era la llengua de l´imperi amb la qual vam conquerir Amèrica i estava ben arrelada. A  Franco, a més a més, per tal de tindre´ns ben controlats,  li agradava que tots parlàrem  castellà en tots els àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació, etc., és a dir, la llengua  amb què Espanya es va donar a conéixer arreu del món i amb la qual es va evangelitzar els infidels. Qui no recorda aquell temps en què Estat i Església anaven agafats de la mà? Qui no recorda  aquell temps en què Franco també proposava a Roma una terna per al nomenament de bisbes, i els sacerdots interioritzaven en silenci la situació  favorable en què, acabada la guerra, el país s´havia instal.lat. Ara resulta que, segons  Mario Vargas Llosa (El País, diumenge 6 de desembre de 2020), l’espanyol és “una lengua disminuida, silenciada, preterida ante lenguas locales que son habladas por minorías”. Doncs sí que estem apanyats! Fins ara jo tenia entés que la llengua minoritzada era el valencià, la llengua que em va ensenyar la meua mare i que la meua generació només  va  poder fer servir a l’àmbit familiar i al carrer fins que Franco va morir. Continuar llegint “EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA”

APARTA DE MI AQUEST CALZE

APARTA DE MI AQUEST CALZE

 Bartolomé Sanz Albiñana és Catedràtic d’ES i  Doctor en Filologia Anglesa

Amb l’arribada del període democràtic, a l’Església valentina li va costar molt d’entendre, i encara li costa,  que valencià i català són una mateixa llengua. Diguem-ho d’una altra manera: en l’actualitat l’Església valentina es nega a reconéixer eixa realitat filològica. Però deixant a una banda l’assumpte  filològic,  el fons de la qüestió no és si valencià és català o no, sinó si l’Església valentina mostra voluntat de ser fidel a la llengua del país. Fins hui, li ha donat l’esquena  i ha preferit adoptar el castellà en un exemple evident d’autoodi. Continuar llegint “APARTA DE MI AQUEST CALZE”