LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA
Jesús Martínez Gordo
Per a alguns curialistas vaticans, els bisbes i catòlics alemanys -havent posat en marxa conjuntament un “Camí Sinodal vinculant”- estarien aprofitant-se de l’anomenat Informe MHG sobre la pederàstia eclesial i, alhora, trencant amb el model d’Església que -durant segles- ha sigut tradicional, així com arriscant la seua unitat amb les prop de 6.000 diòcesis disperses pel món. Per a uns altres, menys temorosos, és cert que en aquest “Camí Sinodal vinculant” s’estan debatent, votant i aprovant importants propostes que, de fet, suposen una redefinició del sacerdoci; de la presència de la dona a l’Església; del poder i del seu exercici en el si de la institució i també de la moral sexual. Però no perilla, de cap manera, la comunió d’aquesta Església, senzillament perquè tenen molt clar que hi ha resolucions que -si són aprovades- poden ser implementades en les respectives diòcesis o per la Conferència Episcopal del país sense comprometre, per a res, aquesta unitat. I, igualment, que hi ha unes altres que, referides, per exemple, al celibat opcional dels capellans, a l’homosexualitat o al sacerdoci de les dones han de ser debatudes i, si fora el cas, votades de nou en un altre fòrum en el qual es troben -almenys, representades- totes les diòcesis del món. Això explica que els bisbes alemanys s’hagen compromés a presentar i defensar en el pròxim Sínode Mundial, a celebrar a Roma, durant el mes d’octubre de 2023, aquestes o altres propostes, en el cas que siguen admeses pel “Camí Sinodal” que, previsiblement, es clausurarà el mes vinent de setembre a Frankfurt.
Què ha passat o està passant a Alemanya perquè, cinc segles després de la reforma luterana, tornen a sonar tambors en aquestes terres, segons uns, d’una possible separació cismàtica i, segons uns altres, de la ineludible i imperiosa superació d’un model d’Església que, heretat del concili de Trento (1545-1563), resulta irrellevant per a la causa de l’Evangeli?
La resposta és, per molt que puga disgustar a no pocs, l’Informe que, encarregat en 2014 per la Conferència Episcopal Alemanya a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Giessen –i conegut com MHG, per les inicials de tals universitats- havia d’investigar la implicació de sacerdots, diaques i religiosos homes en l’abús sexual de menors de 1946 a 2014. Els bisbes alemanys, encomanant aquesta investigació a un equip extern, buscaven obtindre una informació, el més veraç possible, sobre aquest costat fosc de l’Església, tant pel bé dels afectats com per a prendre -una vegada detectats els errors comesos- les decisions que foren necessàries i evitar que es repetiren aquests comportaments. Els resultats són de sobres coneguts. En l’Informe, publicat després de quatre anys d’investigació, es van identificar a 1.670 clergues abusadors sexuals de menors (el 4,4% de tots els d’aqueix període) i a 3.677 víctimes.
I, continuant amb la tasca assignada, van indicar, com a causes de tals delictes, en primer lloc, el clericalisme que, activat i facilitat per un “sistema jeràrquic-autoritari”, porta al domini dels consagrats sobre els no consagrats i els situa en una posició de superioritat, sent l’abús sexual una conseqüència extrema d’això. Una Església amb aquest perfil, se sosté en l’Informe, sanciona o trasllada als culpables i encobreix o oculta els fets, bloqueja la seua divulgació i no té en compte als menors abusats. Procedint d’aquesta manera, no sols estem davant comportaments equivocats d’individus aïllats, sinó davant un problema estructural i sistèmic que urgeix atallar.
I, en segon lloc, la moral sexual, sobretot, referent a l’homosexualitat i a la disciplina del celibat. Si bé és cert, es pot llegir, que ni la disciplina del celibat ni l’homosexualitat són -a la llum de la investigació realitzada- factors de risc d’abús sexual, també ho és que urgeix reconsiderar la postura, fonamentalment adversa, de l’Església Catòlica davant l’ordenació d’homes homosexuals i propiciar la creació d’un ambient obert i tolerant, així com cuidar, molt millor que fins al present, la voluntarietat i maduresa dels qui opten per portar una vida cèlibe.
Heus ací les dades i causes més importants que, amb una bateria de recomanacions, es troben en l’origen de l’anomenat “Camí Sinodal vinculant” alemany, acordat al juliol de 2019 per la Conferència Episcopal Alemanya i el Comité Central dels Catòlics Alemanys i inaugurat l’1 de desembre del mateix any. Des de llavors, es ve debatent i formulant propostes sobre el desmantellament de les estructures de poder i clericals de l’Església; la participació equitativa de laics i persones consagrades en la seua direcció; l’abolició del celibat obligatori o l’accés de les dones a totes les funcions eclesiàstiques per a col·locar-les en igualtat de condicions amb els homes i un llarg etcètera.
S’imagina el lector un Informe i una resposta semblant a l’Església espanyola?
Article publicat en El Diario Vasco i en blog.cristianismeijusticia.net