EL NOU VEÏNATGE DE LES PARRÒQUIES

Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.

(Font: Redacció Web)

LES PARRÒQUIES HAURIEN D´OCUPAR-SE DE L´ACOLLIDA D´IMMIGRANTS IRREGULARS

La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.

                                                                              Font. Vatican  News 7 juny

QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?

EDITORIAL

Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”

LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT

EDITORIAL

On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica. Continuar llegint “LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT”

Pandèmia i Religió

¿La Religió està present en aquesta situació de tanta gravetat? I si hi és, en què es nota la seua presència?.  A l´Evangeli, Jesús s´interessà per la “salut” i l´”economia”. Aquesta Església nostra ha prestés fondre l´Evangeli en la Religió.

És un fet que ningú posa en dubte: la pandèmia del coronavirus és l´esdeveniment universal més perillós i preocupant que ha esdevingut en el nostre planeta des de la II Guerra Mundial. I el més greu és que no sabem ni quan ni com acabarà açò. Continuar llegint “Pandèmia i Religió”

Supervivents de la crisi

Ximo García Roca,  doctor en Sociologia i en Teologia i membre del Grup cristià del dissabte ens introdueix en el drama dels qui són colpejats una i més vegades (jornalers, inmigrants, les persones grans) i que són exclosos sense donar-los rostre ni considerar la seua existència entre nosaltres. Planteja un aspecte important: “No serveix  de res salvar vides si no es cuiden les d´aquells que mai les tingueren protegides”.

Joaquín García Roca

La protecció individual, la seguretat col·lectiva, la cohesió social i la identitat personal s´han vinculat, en la societat moderna, al treball com a porta d´entrada a la subsistència i als béns públics, com a ciment que cohesiona, i com a factor que atorga reconeixement social i ciutadania política. No només es treballa per a obtindre un ingrés, sinó per a realitzar-se humanament, ser reconegut socialment i exercir políticament els drets de ciutadania. En l´experiència de la Fundació Novaterra, intentant d´incorporar a persones en situació de vulnerabilitat a una societat inclusiva a través de l´activitat laboral, experimentem a diari que no tenir treball o perdre´l, és sentir la vida danyada, mancar de significació social i perdre un lloc en el món. Continuar llegint “Supervivents de la crisi”

El nuevo Génesis. Robert Müller

 

Robert Müller es conocido como ciudadano del mundo y padre de la educación global. Durante 40 años trabajó en la ONU.

Aquest article l´ha enviat Julio Ciges

 

Y Dios vio que todas las naciones de la Tierra, negras y blancas, pobres y ricas, del Norte y del Sur, del Oriente y del Occidente, de todos los credos, enviaban emisarios a un gran edificio de cristal a orillas del río del Sol Naciente, en la isla de Maniatan, para estudiar juntos, pensar juntos y juntos cuidar del mundo  y de todos sus pueblos.

Y Dios dijo: “Eso es bueno”. Y ése fue el primer día de la Nueva Era de la Tierra

Continuar llegint “El nuevo Génesis. Robert Müller”