Vicent Fc Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
L’expressió “no és el que pareix”; està reflectint la manera de viure en la qual ens hem instal·lat, on sabem que hi ha molt d’aparença i de superficialitat enganyosa que vol tapar la realitat del que som i fem.
És un fet que han augmentat els cursets d’autoestima i aquest fet no deixa de ser conseqüència de la necessitat que les persones experimenten per l’ambient creat per una societat individualista i freda, on no es troba caliu humà i espenta a posar-se a la defensiva per a no ser engolits.
Podem comprovar l’augment d’agressivitat i d’indiferència entre les persones, fins al punt de veure a l’altra persona com a potencial agressora de la qual caldrà defensar-se, situació que comporta un ambient tens, distant i fred.
En aquesta situació, cap persona estarà disposada a reconéixer les seues limitacions i a mostrar-se necessitada, perquè significaria ser dèbil, vulnerable i substituïble amb les conseqüències que això podria ocasionar-nos. D’ahí, l’autosuficiència i la supèrbia en què les persones ens mostrem: sabem de tot, no necessitem ningú, podem amb tot i no ha nascut qui puga fer-nos ombra.
És clar, que no deixa de ser una postura hipòcrita i falsa perquè estem plens de complexos i som candidats indiscutibles a ser depressius, perquè estarem plens d’enyorances i d’enveges, plens de dubtes amb vivències de decepció, desesperança i de ressentiments.
Vivim d’aparença en voler mostrar una cara que no som, en presentar-nos amb una carasseta que cal mantenir al llarg del temps i com no tenim fons ni qualitats per a mantenir la paròdia personal, ens duu a comportaments violents, inhumans i descontrolats.
El llibre de Proverbis ja ens advertia: “Respon al neci amb neciesa, no fora que es creguera ser savi” (Prov. 26,5).
Caldrà fer esforços per a eixir de la tendència de creure’ns saber-ho tot i de ser totpoderosos. No podem alimentar la creença que sols triomfa la persona superba, aquella que no mostra mancances ni necessita dels altres, perquè això ens condueix al principi, a la despersonalització i a la mediocritat.
La nostra societat viu pegada a Internet on busca resposta per a tot, sense filtrar massa les respostes rebudes i un mitjà interessant i amb molts beneficis, se’ns pot convertir en un ressort per a negar-nos a mantenir col·laboració personal amb altres persones on podríem trobar, comprensió, correcció, amor, esperança i tracte personal. Sense la relació personal, les nostres preocupacions passen a ser fútils, fugaces i molt poc transcendents.
Amb una mica més d’humilitat, creixeríem com a persones i construiríem més relacions personals.
Acabe amb una frase de Raimon Panikkar: “Per matar l’ego cal exposar-se nu i sense defensa a totes les ferides de la vida, acceptant-ne el buit. L’ego ha de ser destruït des de l’interior de l’amor”.