Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Hi ha dos loteries a l’any que, més enllà de ser un joc d’atzar, són un esdeveniment social i familiar on nostalgia, tradició i sentimentalisme es conjuguen de tal forma que es converteixen en tot un esdeveniment. És clar que, junt amb eixa realitat està també el desig de guanyar, de comptar amb un colp de sort i rebre una gran notícia, viure una gran alegria. Tots sabem que en els dies de la loteria de Nadal i del “Niño” els guanyadors són notícia en tots els mitjans de comunicació, mostrant els crits de congratulació per part dels afortunats.
Al poble hebreu ocorria també un esdeveniment que podríem dir que distribuïa la sort grossa, encara que l’esdevniment no era cultural sinó cultual. Es tractava del senat hayyabél, que consistia en escoltar el so del corn dels mascles cabrius, el qual anunciava l’entrada a una nova fase de vida: era l’entrada de la cinquantena, on tot tornava al seu origen i es començava a viure havent-se condonat tot deute i la llibertat de totes les persones esclavitzades.
Eixe fet cultual per part del poble hebreu, la traducció bíblica dels LXX el transporta a un concepte ètic, moral i existencial, perquè l’any de gràcia del Senyor deixara de ser un fet irrealitzable i, adaptant-lo al temps, tinguera repercusió al dia a dia de les persones.
El Papa Francesc ha proclamat un any jubilar. Perquè siga any de gràcia del Senyor, què s’ha preparat i on s’ha mirat perquè tinga efectes?
Per a realitzar un jubileu cristià, caldria mirar Jesús i per a eixe fet, el lloc podria ser acudir a Lluc 4,18-19. Ahí podem detectar els gestos jubilars: evangelitzar (donar Bona Notícia) els pobres, treballar per la llibertat, ajudar a veure els obnubilats per l’ambient, alliberar opressions.
Dol molt comprovar que a la nostra diòcesi el plantejament mostrat és totalment cultual (confessions, devocions, peregrinacions…) sense que hi haja un plantejament d’un programa d’actuació ètic i social per al moment en què vivim a les nostres parròquies i a la societat. Continuem posant l’accent en les indulgències, tot encaminant al fet que hi haja sacramentalitat i continuem aliant-nos amb el fet turístic (concertant amb agències de viatges, distribuint objectes devocionals…)
A la diòcesi de València, pareix que hem oblidat l’experiència viscuda a l’encontre de les famílies (2006) i no hem escarmentat del fet d´haver-se aliat Generalitat i Arquebisbat per a tal esdeveniment que dugué “cua”, amb corrupció i judicis inclosos. Tornem a fomentar, junt amb agències turístiques, viatges a Roma i als llocs on s’ha proclamat santuari per a “guanyar” el jubileu.
Tampoc estem adonant-nos del llenguatge que usem: “guanyar”. Per més sermons que fem i explicacions que donem, el concepte “guanyar” no expressa gràcia sinó consecució pel propi treball, i quan indiquem accions a realitzar, es tracta d’aconseguir el premi, que u mateix, pel seu esforç s’ha guanyat. On queda la gràcia?
Seria convenient pensar a més si els jóvens entendran allò de la pena temporal. En el sagrament del perdó rebem la gràcia de Déu, però queda taca, queda rastre sense esborrar, d’ahí la necessitat de seguir les consignes per fer desaparèixer eixa taca. Però sempre quedarà esborronat, per això, pots voler guanyar el jubileu cada dia, quantes vegades vulgues.
És trist que passen els anys, celebrem molts jubileus i pareix que no canviem esquemes i més tristor es mostra quan les peticions de Jesús no apareixen en el transcurs de l’any jubilar ni la diòcesi mostra cap plantejament al respecte. En aquest any, quina Bona Notícia hem pensat que necessiten els pobres, els empresonats al CIE o els desnonats? Si l’any de gràcia del Senyor tot tornava a l’origen per poder començar de nou, a les nostres parròquies, ¿es notarà algun canvi en allò que fem? ¿S’estan preparant estratègies encaminades a començar de nou mirant la realitat actual?
Mantenir la religiositat de sempre no serà celebrar un any de gràcia del Senyor i sí que serà continuar un culte de portes a dintre, el qual hui no té cap repercussió ni la societat notarà cap esdeveniment.