Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València
L’Aula de Ciutadania de Llíria reprén la seua activitat ordinària aquest dijous dia 16, a les 19h, en l’actual emplaçament de l’Escola d’Adults (antic IES Camp de Túria). Ho farà amb una nova intervenció del professor Joan Josep Adrià i Montolio, en aquesta ocasió sobre el tema titulat per ell: “El consentiment polític en el franquisme vist des de Llíria”. Estan tots convidats a assistir i gaudir del seu ensenyament que, com es ben reconegut, resulta sempre tan amé com esclaridor (amb el rigor i l’objectivitat que tant el caracteritzen).
M’agradaria fer memòria i repassar la sèrie de xarrades que Juanjo Adrià ha impartit a l’Aula de Ciutadania: la primera, el 9 de gener de 2019 (junt amb Amparo Castillo) sobre el tema “La fàbrica de Ríos i la Llíria del segle XX; la segona, el 26 de maig de 2021 (acompanyat de Manuel Civera i Immaculada Román) amb la presentació del seu llibre Els Alcaldes de Llíria del segle XX i altres encàrrecs”; la tercera, el 22 de febrer de 2023, sobre el tema “La Primera República i nosaltres, 150 anys després”; la quarta, el 25 de gener de 2024, sobre el tema “Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serranía”.
En la cinquena xarrada d’aquest dijous, segons ell mateix ens ha indicat, el propòsit del professor Adrià i Montolio és explicar quatre factors que cooperaren per a generar el conformisme polític que el franquisme tractà d’assegurar-se en els anys posteriors a la guerra civil. El primer factor fou el sistema repressiu que el règim articulà com a forma de revenja i mecanisme profilàctic per a evitar qualsevol qüestionament de l’ordre establert. El segon factor va ser la diferenciació que es feu des del poder entre els addictes, els desafectes i els indiferents al règim (no simplement entre els guanyadors i els perdedors de la guerra). El tercer factor fou el record de la guerra civil que funcionà com una espècie de ”mai més” compartit per tothom. Finalment, el quart factor fou la reconstrucció d’una vida quotidiana (“normalitzada”) que restaurara la convivència i desanimara les expressions de conflicte.
Amb aquesta xarrada, Joan Josep Adrià ens brindarà la reelaboració d’una investigació que va realitzar inicialment fa més de 30 anys, emprant un gran número de testimonis orals de llirians i llirianes “corrents” (la major part dels quals han faltat ja). Un estudi que evidència també que, tots i els esforços del règim per tractar d’evitar-ho, els conflictes no deixaren d’existir i l’acceptació del franquisme per bona part de la gent fou molt més passiva que activa. És a dir, que hi hagué més acomodació que adhesió.