DESFENESTRAT, PERÒ FIDEL
La mort de Hans Küng suposa una pèrdua molt gran per a la divulgació del pensament cristià, per a tots aquells qui busquen aprofundir en el seguiment de Jesús de Natzaret.
Visquérem molta tristesa quan en l´any 1979, el papa Joan Pau II, junt al Carnedal Josep Ratzinger, l´inhabilità i l´exclogué del seu ensenyament com a teòleg catòlic a Tubinga.
El poder eclesiàstic dirà el que dirà, però la seua emprenta no s´apagà i el seu treball per obrir la vida de fe a la cultura i a la societat actual seguí sent molt profund, valorat i estimat per la cultura i el món cristià.
Sempre s´ha volgut mantenir dintre de l´Església i sempre ha estat treballant perquè el missatge de Jesús de Nazaret fora conegut i proper a tot el qui buscara.
Ens ha ajudat a poder ser lliures en la nostra decisió del seguiment de Jesús ajundant-nos a no viure sotmesos al catalitzador doctrinal del dret canònic i del concepte religiós.
En l´any 1976 vaig defendre l´examen de batxiller en Teologia, i el tema que em correspongué fou el de la infabilitat del Papa. Hi havia un tribunal format per tres professors; en el meu cas, dos eren teòlegs de Teologia Dogmàtica i el tercer coincidí ser el professor que m´havia explicat el tema de la infabilitat del Papa i ho havia fet explicant-nos el llibre de Hans Küng “¿Infabilidtat? Una pregunta”.
Havíem disfrutat aprofundint en la visió que Hans Küng defenia respecte al tema de la infabilitat, “live mitiv” de la condemna per part de la Congregació per a la Doctrina de la fe i que el professor s´esforçava perquè pensàrem i obrírem camins.
Vaig haver de fer moltes cabrioles; però també calia arriscar i mostrar noves visions en la vida de fe de l´Església.
Hans Küng no fou políticament correcte i, lúcid com era, molestava.
Sabem que la doctrina oficial se sent dipositària de la veritat i això també la fa sentir-se l´única intèrpret d´eixa veritat guardada, fins al punt de no admetre més enllà del que ella diu i sols quan ella ho diu. Açò és el que Hans Küng no acceptava, perquè encara que la mirada doctrinal fora miop, calia acceptar que la seua mirada era llarga.
Pareix ser que el Papa Francesc volia rehabilitar-lo i, encara que oficialment no ha arribat eixa manifestació públicament, a nivell privat ha pogut rebre la benedicció i l´abraç.
Descanse en pau i tot el seu legat per Jesús de Natzaret tinga continuació.