He sabut que acaba de faltar, als 70 anys, Vicent Ahuir Cardells. La premsa ha destacat la seua magnífica funció com alcalde i regidor de Meliana. En efecte, com a primer mandatari del seu poble (anys 1999-2003 i 2006-2007), o com un component més de la seua corporació municipal (fins a 2014, en què va deixar l’ajuntament per problemes de salut), Vicent Ahuir va treballar de valent per la millora de Meliana i l’Horta Nord (particularment en matèria cultural i de foment econòmic). Tanmateix, el record que jo guarde d’ell se situa en unes altres esferes.
Veig, en primer lloc, Vicent Ahuir Cardell com alumne de la quarta promoció de la Facultat d’Econòmiques de València (anys 1969-1974). Treballador alegre i entusiasta, estudiós molt respectuós amb els professors i ben solidari amb els companys de classe. I encara més, veig Vicent Ahuir com a un funcionari tremendament competent de la Generalitat Valenciana, després de guanyar-hi una oposició com a economista en els primers anys 80. En particular, el veig exercint com a secretari general tècnic de la Conselleria d’Agricultura on va impulsar notablement els estudis i les publicacions.
No puc oblidar dues ocasions en què Vicent Ahuir va reclamar la meua col·laboració i es va mostrar especialment afectuós i comprensiu amb mi. La primera va tindre lloc l’any 1989 amb motiu de la publicació del meu llibre España frente a los Terceros Países Mediterráneos per part de la Conselleria d’Agricultura (un estudi sobre les relacions nord-sud en la Mediterrània que vaig presentar en el concurs-oposició a una càtedra d’Economia Aplicada a la Universitat). La segona ocasió esdevingué tres anys després (octubre de 1992), quan Vicent Ahuir coordinà un número especial sobre l’agricultura de la Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics i hi vaig aportar l’article “La agricultura de los países del Norte de África: situación y perspectivas”.
Però, per damunt de tot això, encara hi ha una faceta més significativa i important en la figura de Vicent Ahuir Cardells. Era un home bo, cordial, servicial, de tracte amable i afectuós, sincer, honest. Ho manifestava la seua mirada tan neta, però sobretot l’actitud de cada dia en els diferents àmbits de la vida. Un amic comú de Meliana, de formació profundament religiosa, m’ha indicat amb tota raó que Vicent ha sigut una persona que ha mantingut al llarg de la vida una coherència plena amb els valors de justícia i estima que va aprendre quan era jove del missatge de Jesús. Descanse en pau Vicent Ahuir. El recordaré sempre amb afecte i gratitud.