Alexandre Alapont, fill predilecte de l´Alcúdia, ha mort als 90 anys.
Al poble, Alexandre era anomenat el “missioneret”. El diminitiu no és per la baixa estima sinó per la seua estatura i per l´admiració de com en un cos tan xicotet hi cabia tanta grandesa i intel·ligència i perquè en eixe cos hi cabia un cor tan gran.
La seua vida, fonamentalment, s´ha desenvolupat a Zimbawe i ens ha fet viure pendents i preocupats d´Àfrica.
Per a l´Alcúdia ha sigut el fill que ha obert les portes a un altre món, ha aconseguit que estiguem atents a tot allò que ens envolta i, sobretot, ens ha ensenyat que l´Evangeli no és per a viure´l portes endins sinó per a comprometer-nos en un treball humanitzador i de germanor.
De caràcter afable i bondadós, ens ha transmés pau i molta confiança amb Déu.
Arrelat a la terreta, encara que físicament vivint molt lluny d´ella, treballava per la llengua valenciana, per la inculturització a la nostra Església valenciana. Quant patia veient que la nostra Església, els nostres bisbes i la majoria dels sacerdots, ací a València, no estimen ni defensen ni lluiten per mantenir i propagar la lengua materna! A la Residència sacerdotal celebrava la missa en valencià amb l´amic Emili Marí, tots els dies i celebraven ells sols perquè els altres no volien celebrar en valencià!
Sofria quan els fidels havien de deixar la llengua materna quan s´entra al Temple i quan ens dirigim Déu, com si Ell no poguera entendre’ns en la llengua del nostres avis.
Ell ens ha donat testimoniatge d´inculturització: primer, procurant aprendre la llengua valenciana buscant mestres que l´acompanyaren com el tio Pepe Bausset, amb ell s´escrivia i el tio Pepe li enviava les correccions i comprant-se la Gramàtica valenciana, en el seu temps la gramàtica de Sanchis Guarner i després a l´Africa fent esforços per aprendre el namya per compartir i entendre a aquells als qui volia servir. El seu esforç en eixes terres a Zimbawe no quedà sols en compartir la llengua sinó que feu l’esforç de traduir el Missal Romà i la Bíblia a la llengua del poble nambyés, així com la codificació dels seus sons.
Alexandre no feia les coses sols, en la gran tasca de la traducció del Missal Romà i de la Bíblia al nambyés il·lusionà al poble de l´Alcúdia, fent que consideràrem la llengua com a tresor i patrimoni a defensar per tots els pobles i eixe esforç també calia fer-lo a l´Església i, per això, l´Ajuntament facilità els recursos perquè pogueren publicar-se els textos per a pregar en la llengua del poble nambyés.
El poble nambyés gaudeix de tenir l´aprovació del seu Missal a la seua llengua, això que ací a València no tenim.
A les cases del poble contàvem amb detalls que ens duia quan alguna vegada venia per malaltia i així tots els dies el poble nambyes era present, fent-nos sentir agermanants i estimats.
Alexandre, al poble de l´Alcúdia obrires les portes a ser missioners, fent que això no fora estrany al poble. Obrires les portes i ajudares que altres, membres de la comunitat manprengueren eixe mateix camí unint la comunitat “roscana” a altres comunitats de diversos pobles, tot i arribant a compartir vida també a Àsia i Amèrica.
Gràcies Alexandre, treballador incansable. Descansa en la pau del Senyor i gaudeix el ser comptat entre els seus elegits.